Ausià s March Autor: Ausiàs March va ser un poeta i cavaller nascut l'any 1397 a Valencià. És de baixa noblesa i és considerat un dels poetes més importants del segle d’Or Valencià, ja que era considerat un savi i un exemple a seguir segons l'església. I per què era un exemple a seguir segons l'església? March escrivia poesia amorosa com molts altres poetes de l’època, però amb la diferència que les seves poesies i el seu amor no anava dirigit cap a cap dona sinó que va dirigit cap a Déu i la divinitat. Deixava enrere la tradició de la poesia trobadoresca i parla sobre allò que l’obsessiona, l'amor i les relacions de l’home cap a Déu, el dolor i la mort, el pecat, etc. El que va fer de March un home rellevant va ser el fet que la seva obra va ser traduïda del valencià i com a aquella època un llibre era molt car, molts pocs s’ho podien permetre. Ausiàs March va morir al 1459. Algunes de les seves obres són: cant espiritual, cants d’amor i un male strano. Context històric: Ausiàs March va ser un poeta que pertanyia a l’edat mitjana, l'època XV, algunes característiques o successos molts notables en aquella època va ser l’expansió Corona catalanoaragonesa, també ho va ser-hi la creació de la Cancelleria Reial, la literatura cortesana, la poesia trobadoresca i en occità durant els primers segles, on va aparèixer la poesia amorosa i política i també va néixer la literatura política que tractava de cròniques i la literatura de ficció que tractava de novel·les de cavalleria. Text: El text parla d’un home que s’ha enamorat de dues dones a la vegada, ell no pot escollir entre les dues, però tant comença a fer comparacions entre les dues i a fer referència a qui guanyaria en una lluita, però sempre acabara guanyaria Déu, ja que ell mai li faria pecar, no és pas temptador ni li portarà pel mal camí, ja que és el guia de la voluptat i qui controla al rei. Aquest text ens parla de com és possible enamorar-se de dues dones, però superar escullen el senyor tot poderós, per trobar la llibertat, l’amor i la voluntat. Ens diu que encara que les dues dones siguin molt boniques, és millor enamorar-se de Déu, ja que ens il·lumina, ens dona que l’amor no està en allò carnal, sinó que està en una cosa més, perquè Déu venç la sensualitat. Al text també podem veure masclisme, ja que ens diu que és decisió de l'home amb quina dona es queda i que ella no té cap consideració en aquesta decisió, ja que elles són objectes i només serveixen per obeir a un home i per donar plaer a l’home, també perquè ens fa la comparació amb la poma, pel mite de la bíblia. En el text podem observar que hi ha elements que ens poden dir a quina època pertany, com per exemple que és poesia amorosa, utilitzen un llenguatge diferent, hi ha paraules les quals ja no s’utilitzen en l’actualitat. Aspectes com que al final la poesia està dirigida a Déu ens fan veure que és d’aquella època per la profunda en Déu, ja que en aquella època buscaven l’aprovació de Déu, el asegurament que anirien al cel i no a l'infern.