Món Actual Arnau Palacín Sallán 28/04/2020 Grup A1 La Primavera de Praga (1968), és una època de Txecoslovàquia on el govern i la ciutadania intenten democratitzar el socialisme ortodox que regna les seves institucions. Aquest reformisme del règim autoritari comunista va comptar amb reformes a nivell polític, econòmic però sobretot social i cultural, ja que una gran base d’aquest moviment l’abanderava la lluita per les llibertats individuals. Aquest socialisme, liderat per Dubcek, més endavant es coneixeria com el ‘Socialismo de rostro humano’, fent referència a la lluita per millorar les condicions de vida de cada individu, “El socialismo no puede significar solamente la liberación de los trabajadores de la dominación de las relaciones de clase y de la explotación, sino también, un pleno desarrollo de la personalidad.”(Partit Comunista de Txecoslovàquia). 1Les accions que més demostren aquests fets van ser per exemple, l’aixecament de la censura en la premsa i sobretot la l’aixecament de la censura en altres formacions polítiques que no fossin de caire comunista. Davant de tots aquests canvis, la URSS no va agafar el paper de suport que se suposava que hauria de tenir, com a pactat aliat de Txecoslovàquia, tots aquells Estats que formaven el Pacte de Varsòvia van interpretar la democratització del socialisme com un atac al sistema comunista, tot i les reiterades afirmacions del Partit explicant que el més important era mantenir una línia socialista: “Su misión es, ante todo, despertar la iniciativa socialista, mostrar el camino y las posibilidades reales de las perspectivas comunistas”(PC). Les regions socialistes, encapçalades per Moscú, patien per si aquells moviments acabaven esdevenint en una lluita per la independència i la autonomia del poble, o per si l’aixecament de la censura suposaria l’impuls d’un govern multipartidista demòcrata. La URSS va entrar amb les seves tropes amb la excusa de que Dubcek estava ‘Occidentalitzant’ la regió, i que aquest era un atac a el règim comunista. 1 Programa de «Renovación del socialismo» Comité Central del Partido Comunista de Checoslovaquia 5 de abril de 1968 Món Actual Arnau Palacín Sallán 28/04/2020 Grup A1 L’entrada de les tropes del Pacte de Varsòvia va començar una revolta a la regió txecoslovaca. Encara que aquesta revolta s’iniciés per causes internes entre comunitats socialistes, bastantes regions a nivell mundial també iniciaven revoltes ciutadanes, com per exemple a USA o a França. A USA, que posteriorment va esdevenir en un Moviment per els Drets Humans, la ciutadania es va revoltar al saber que podrien ser enviats a la Guerra de Vietnam. A França, estudiants, universitaris, i altres representants del cercle intel·lectual progressista van iniciar també una revolta que en aquest cas, no demanava tant reformes a nivell polític o econòmic, sinó que la base principal del moviment era també una re-estructura de la cultura i del pensament social. Tots aquests esdeveniments eren a causa del descontent amb totes les polítiques conservadores que es van instaurar després de la II Guerra Mundial, però per desgràcia la majoria d’aquests van ser minvats amb una repressió policial violenta. Com és el cas de Txecoslovàquia, on les tropes del Pacte de Varsòvia es van trobar amb una resistència ciutadana. El primer dia de l’entrada militar, quan la URSS va entrar a Praga i va segrestar els dirigents txecoslovacs, les tropes van disparar a la ciutadania, causant tres ferits. Això suposava la traïció envers un país que es considerava aliat, malgrat que realment la entrada de la URSS era injustificada, van sotmetre a la regió txecoslovaca i van obligar al govern a acceptar les seves exigències (com desfer-se del préstec monetari d’Occident o la substitució del govern anterior per un de provisional més vinculat al sistema socialista ortodox de Moscú). Així doncs, l’any 1968, no només suposa un abans i un després a Txecoslovàquia, sinó a totes aquelles regions on els cercles intel·lectuals progressistes lluitaven per una millora de les seves condicions de vida, que encara que la gran majoria es sotmetessin a l’autoritat, una arrel de llibertat individual i anhel de autonomia es va quedar entre tota la repressió.
