1/1 LLENGUA CATALANA I LITERATURA CURS 2023-2024 EL MODERNISME 1. CONCEPTE Moviment cultural i artístic que es produí a Catalunya entre 1892 i 1912, amb la voluntat de transformar la cultura tradicional catalana en una cultura moderna. Es volia acostar Catalunya a Europa, i per això calia bandejar tots els aspectes tradicionalistes ancorats encara a la Renaixença i introduir-hi idees renovadores. Coincideix i es relaciona amb altres “modernismes” sorgits a Europa en el mateix període sota denominacions diverses: Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra. També n'hi va haver a Alemanya i a Àustria. Les diverses versions locals del Modernisme tenien com a trets comuns la cerca de “l’art per l’art” i la valoració artística d’elements decoratius com el mobiliari, l’orfebreria o el cartellisme. També es varen caracteritzar per una tendència medievalitzant en l’arquitectura i pel recurs a formes naturals com a reacció contra la grisor i la vulgaritat del món industrial. 2. CONTEXT SOCIAL El Modernisme va néixer en el si d’un entorn social convuls. La guerra de Cuba i la pèrdua definitiva d’aquesta colònia l’any 1898 varen accentuar el malestar de la burgesia catalana. Molts fabricants i financers catalans, tant liberals com conservadors, que els anys vuitanta havien militat en partits d’àmbit espanyol i havien tingut càrrecs polítics en el govern, varen veure que havien fracassat en els seus intents de compartir el monopoli de l’estat. Per això, varen iniciar una política catalanista de base local encaminada a obtenir un suport popular i un mínim d’institucions pròpies. Es van fundar partits nacionalistes: la Lliga Regionalista n'és el més representatiu. Paral·lelament, les reivindicacions revolucionàries obreres es plantejaven cruament i s’imbricaven amb el problema nacional. A partir de 1890 una profunda crisi econòmica i un elevat índex d’atur varen crear una situació de revolta permanent. Grups anarquistes i pistolers patronals varen lliurar una intensa batalla de terror que va provocar que Barcelona serà coneguda com “la ciutat de les bombes”, per episodis com la bomba del Liceu. Primera etapa (1892-1900) Aquesta va estar marcada per dues actituds que compartien unes mateixes arrels ideològiques, però que van resultar fins i tot contradictòries. Es trobaven davant de la crítica contra la societat i la classe burgesa: ★ L’esteticisme, actitud majoritària que considerava la creació artística com una activitat sublim en un pla ideal superior a la societat. ★ El regeneracionisme, actitud minoritària que es plantejava utilitzar l’art com una eina per a incidir en els aspectes més conservadors de la societat i transformar-los. Segona etapa (1900-1912) Les forces de les dues actituds es van equilibrar. A partir de la crisi espanyola, els autors van optar per una actitud regeneracionista que, a Catalunya, es va traduir en el desenvolupament d’una política que pretenia modernitzar l’estat. La majoria d’obres modernistes es concentren a aquesta etapa. El modernisme es tanca amb la mort de Joan Maragall el 1911, la victòria electoral dels conservadors i la publicació de la novel·la La vida i la mort d’en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès el 1912. ★ Víctor Català (Solitud) ★ Joan Maragall (Visions & Cants) ★ Santiago Rusiñol (La morfina)
