Dossier LLENGUATGE MUSICAL (1)

LLENGUATGE
MUSICAL
Matèria 1r de batxillerat escènic
MARC
LEGISLATIU
Matèria de modalitat
Currículum batxillerat – Decret 142/2008 - DOGC núm. 5183
Llenguatge i pràctica musical
La matèria de llenguatge i pràctica musical aprofundeix en la formació musical
en l'àmbit del llenguatge des de dos vessants: el coneixement i la pràctica, i
proporciona les destreses comunicatives, expressives i creatives que s'apliquen
en el fet musical.
El llenguatge musical, com a acte comunicatiu, se situa en la base de la
pràctica musical, tant individual com en grup. L'aprofundiment en el seu
coneixement possibilita una major capacitat d'expressió, augmenta la capacitat
de gaudir de la música en tots els seus vessants i permet acostar-s'hi amb un
criteri ampli, afavorint la visió crítica i la comprensió d'altres cultures musicals.
Les finalitats de la matèria són diverses i abasten el coneixement i la pràctica
de les destreses musicals, el cant i la interpretació instrumental, l'escolta
significativa i la creació, i la dimensió estètica, social i cultural del fet musical.
Dins el caràcter terminal dels estudis de batxillerat, la matèria continua i amplia
els coneixements i les destreses desenvolupats en etapes anteriors i els aporta
coherència en relació amb la comunicació i la posada en escena. L'alumnat ha
de poder prendre decisions davant situacions molt diverses: participar en
projectes artisticomusicals, donar la seva opinió amb esperit crític i saber
valorar l'esforç en relació amb els resultats. Aquests aspectes tan importants
han de tenir el seu propi espai dins la programació de la matèria, s'han de fer
palesos i s'han de poder avaluar no com una competència a assolir a llarg
termini, sinó com a part d'un procés de millora que cal observar i incentivar. La
motivació compartida, la constància, la pràctica, tant individual com en grup, el
gust estètic i la comprensió de l'exigència dalt de l'escenari s'aniran construint
des d'aquesta base.
La pràctica musical en grup potencia l'autoestima de l'alumnat, que pren
consciència del paper decisiu que té individualment i amb tot el grup. Alhora
implica respecte, participació, corresponsabilitat, habilitats socials, atenció,
memòria, constància, presa de decisions compartida, negociació constant
durant el procés i reflexió crítica. Aquesta dimensió personal, social i
comunicativa del fet musical situa l'alumnat en el centre del protagonisme de la
vida musical del seu entorn, i enriqueix la seva experiència d'expressar i
canalitzar emocions i sentiments.
Competències específiques de la matèria
Les competències específiques de llenguatge i pràctica musical són la
competència artística i cultural, i la competència en la integració de les
tècniques i els recursos dels diferents llenguatges artístics.
La competència artística i cultural implica interpretar i crear, que és l'activitat
artística de primer ordre. Situa l'alumnat en una posició activa davant el fet
artístic i millora la competència de comprensió i gaudi de l'art.
El llenguatge musical augmenta les possibilitats expressives, ja que és un
llenguatge polifònic. Aquesta característica abasta l'escolta, la interpretació, la
Llenguatge i pràctica musical
1
Currículum batxillerat – Decret 142/2008 - DOGC núm. 5183
lectura i l'escriptura, i situa l'alumnat davant d'una pràctica i un aprenentatge
específics de la matèria, que no es produeix en cap altra.
La creació musical, contingut preferent de la matèria, situa l'alumnat davant la
tasca d'imaginar de manera abstracta el resultat sonor. L'alumnat anirà
millorant a partir de l'experiència, de l'assaig i l'error, i anirà construint un
pensament musical cada cop més ric i eficient i, per tant, més competent.
L'alumnat, com a intèrpret de músiques d'altres indrets i èpoques, esdevé
testimoni privilegiat de la riquesa i la diversitat cultural del món que habita i així
l'ajuda a comprendre'l. Aquesta pràctica aporta valor a les aportacions musicals
de totes les procedències, pot esdevenir una activitat creativa i de recerca i
reforça la llibertat d'expressió com a valor universal.
La matèria desenvolupa la competència en la integració de les tècniques i els
recursos dels diferents llenguatges artístics, ja que situa l'alumnat davant la
possibilitat del treball per projectes en què s'interaccionen i es coordinen els
diferents llenguatges artístics. Això implica un desenvolupament de la
competència de recerca, del coneixement de les diferents tècniques d'aquests
llenguatges, i del criteri propi, la creativitat i la imaginació per poder triar-los i
relacionar-los.
Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat
La matèria de llenguatge musical aporta coneixements, destreses i actituds que
contribueixen al desenvolupament de les competències genèriques del
batxillerat.
Tant en la situació d'intèrpret com en la de creador, l'alumnat expressa idees i
sentiments, propis o d'altri, i enriqueix la seva competència comunicativa amb
una dimensió no verbal, que es construeix amb els elements que són propis del
llenguatge musical, com la dinàmica, l'estructura ritmicomelòdica, la textura i el
timbre.
L'enfocament pràctic d'aquesta matèria, tenint en compte que hi ha una relació
molt estreta entre la música i els processos d'identitat social i cultural, i ja que
s'impregna del valor del respecte per totes les músiques, antigues i modernes,
occidentals o d'altres cultures, possibilita la transferència dels aprenentatges
als contextos socioculturals quotidians en què la música forma part, i
contribueix al desenvolupament de la competència en el coneixement i
interacció en el món.
Quant a la competència en autonomia i iniciativa personal, es fa palès que
l'alumnat que interpreta i crea ha de prendre decisions constantment i valorar el
resultat musical de la seva actuació individual i en grup, i també ha d'assumir el
compromís del treball personal i col·lectiu.
Pel que fa a la competència digital, llenguatge i pràctica musical participa en el
seu desenvolupament perquè comporta l'ús dels diferents programes i
Llenguatge i pràctica musical
2
Currículum batxillerat – Decret 142/2008 - DOGC núm. 5183
maquinari musical bàsic per a l'escolta, la interpretació, la composició, l'edició,
l'enregistrament i la difusió de produccions musicals.
Pel que fa a la competència interpersonal, cal tenir en compte que l'assaig i el
concert són situacions d'aprenentatge immillorables, on té lloc el treball en
grup, el respecte pel treball individual i col·lectiu, i on s'han de seguir les
indicacions interpretatives de la persona que dirigeix. A l'assaig es valoren els
resultats i les propostes de millora, i en el concert s'expressa tot el treball
realitzat tant d'àmbit tècnic com de musicalitat i alhora s'aprèn a confiar en les
pròpies possibilitats.
Estructura dels continguts
Els continguts de la matèria s'estructuren en tres apartats: interpretació, creació
i destreses musicals.
Els continguts demanen un enfocament de valoració constant del procés de
millora en relació amb l'esforç individual i a l'augment progressiu de
coresponsabilitat amb el grup. La motivació esdevé l'eix d'una pràctica musical
que busca la millora i la formació del gust estètic. Aquesta motivació pels
resultats serà la que donarà sentit a l'estudi individual i a la pràctica diària, amb
constància i autodisciplina.
Els alumnes i les alumnes que toquen i canten junts comparteixen una mateixa
fita, ja que desenvolupen aprenentatges cooperatius basats en la
correspondència, l'ajuda mútua, els criteris i el gust estètic compartits, la
negociació de significats i la responsabilitat.
El coneixement i el domini progressius del llenguatge musical permeten a
l'alumnat enfrontar-se a la tasca creativa i reforcen la seva competència
musical.
Un aspecte comú als tres apartats és l'ús i el domini de les possibilitats de les
TIC i les MAV per a la comunicació del treball realitzat, així com a font de
recerca i de coneixement i com a eina per a la creació, l'expressió i la difusió de
la música.
Connexió amb altres matèries
Els continguts de la matèria llenguatge i pràctica musical tenen connexions
especialment amb les matèries de la modalitat d'arts, concretament amb
l'anàlisi musical, pel que fa a l'educació de l'oïda i la forma musical. També
comparteix continguts amb la matèria d'arts escèniques, ja que la música és un
component rellevant en la dansa i el teatre. La música també és present en la
matèria de cultura audiovisual per les relacions que s'estableixen entre música,
arts plàstiques i el món audiovisual. També comparteix amb la matèria
d'anatomia aplicada els coneixements sobre l'aparell fonador (autonomia i
funcionament).
Així mateix, la matèria de llenguatge i pràctica musical presenta força relacions
amb continguts propis d'algunes matèries comunes, com són l'educació física,
Llenguatge i pràctica musical
3
Currículum batxillerat – Decret 142/2008 - DOGC núm. 5183
la llengua i la literatura i la filosofia i ciutadania. En efecte, manté relacions amb
l'educació física pel que fa al control corporal: ritme i pulsació. Amb llengua i
literatura, pel que fa a diversos continguts com la intenció comunicativa,
l'arbitrarietat i la linealitat del signe, i la mètrica i musicalitat del text literari. I
amb la filosofia i ciutadania pel que fa a l'estètica i els contextos religiós i profà
on té lloc la cultura.
Finalment, la matèria e llenguatge i pràctica musical presenta també connexió
amb altres matèries de modalitat del batxillerat, com la física (la física del so);
les matemàtiques (anàlisi d'elements de la melodia, l'harmonia i el ritme, la
mètrica, les qualitats del so); i amb la geografia i la història (cultures i contextos
històrics).
Consideracions sobre el desenvolupament del currículum
La matèria de llenguatge i pràctica musical proposa un espai molt vivencial en
què la pràctica se situa en la base de l'aprenentatge. És imprescindible comptar
amb la motivació de l'alumnat per superar les dificultats tècniques i/o
conceptuals i per assolir constància en el procés de millora dels resultats
individuals i col·lectius.
La metodologia activa és la que més s'adiu amb aquestes necessitats de
l'aprenentatge. És l'alumnat qui actua i reflexiona sobre el treball a realitzar i
sobre els resultats parcials i finals. També cal considerar la demostració de
models com a font d'informació per a l'aprenentatge, ja sigui del model del
professorat, dels altres alumnes, o de professionals del món musical i artístic
en general.
La interdisciplinarietat es demostra en els diferents projectes i/o produccions
artisticomusicals que poden esdevenir treballs de recerca propis de la
modalitat. Aquests treballs exigeixen una actitud de recerca, competència
específica del batxillerat.
L'avaluació s'ha de concebre com un procés continuat i integral on l'alumnat ha
d'estar informat de les característiques particulars i de la demanda de
constància necessària per a una millora progressiva. El professorat avaluarà no
sols el resultat final .materialitzat en els concerts, escoltes o espectacles. sinó
tot el procés: l'assaig, el treball individual i de grup, la cura de l'instrument i de
la pròpia veu, el gust estètic i totes les actituds que envolten el fet musical.
OBJECTIUS
La matèria de llenguatge i pràctica musical del batxillerat té com a finalitat el
desenvolupament de les capacitats següents:
1. Interpretar en grup o individualment peces musicals, vocals i/o
instrumentals, a partir de la imitació, la memòria, la improvisació, les bases
rítmiques, melòdiques i harmòniques donades, la lectura de partitures o les
composicions pròpies i col·lectives.
Llenguatge i pràctica musical
4
Currículum batxillerat – Decret 142/2008 - DOGC núm. 5183
2. Cantar a veus, parlar i declamar utilitzant les possibilitats de la pròpia veu,
músiques i textos de cultures, gèneres i estils diversos, adequant la
interpretació individual a l'acció col·lectiva amb una actitud respectuosa i de
compromís amb el grup.
3. Adquirir un domini de la tècnica vocal i tenir cura de la posició corporal, la
respiració, la ressonància, l'articulació i el fraseig.
4. Conèixer els instruments de percussió, les seves possibilitats sonores i les
del propi cos com a instrument rítmic, i aplicar les tècniques instrumentals
bàsiques per a la interpretació, improvisació i creació musicals.
5. Conèixer i utilitzar els elements del llenguatge musical .ritme, melodia i
harmonia. i les formes musicals simples per a la comprensió, la interpretació
i la creació.
6. Escoltar, interpretar i valorar músiques de cultures, èpoques, gèneres i estils
diversos i identificar elements del llenguatge musical.
7. Dissenyar i interpretar propostes musicals o artístiques on la música es
presenti interrelacionada amb altres arts, cercant el bon gust i el plaer
estètic, amb actitud de recerca, compromís amb els resultats,
responsabilitat escènica i esperit crític.
8. Fer servir els recursos tecnològics per escoltar, interpretar, crear, escriure i
difondre la música.
CONTINGUTS
Interpretació
•
Pràctica de la imitació rítmica, melòdica i harmònica.
•
Pràctica del cant col·lectiu: a l'uníson, cànons i a veus i l'escolta del conjunt
en la interpretació coral i adequació de la pròpia veu.
•
Pràctica de la veu parlada. La declamació de textos teatrals, narratius i
poètics.
•
Interpretació individualment i en grup de composicions vocals i/o
instrumentals pròpies.
•
Utilització dels instruments amb una tècnica correcta.
•
Reflexió i valoració de l'assaig com a activitat bàsica en la interpretació
musical.
•
Interpretació d'un repertori musical variat pel que fa a cultures, èpoques,
gèneres i estils diferents.
•
Comprensió, atenció i interpretació del gest de direcció.
•
Interpretació pública de les obres treballades amb una actitud d'exigència i
de respecte envers l'oient, envers la persona mateixa i el grup.
Llenguatge i pràctica musical
5
Currículum batxillerat – Decret 142/2008 - DOGC núm. 5183
Creació
•
Expressió d'idees, experiències o sentiments de manera creativa.
•
Creació rítmica, melòdica i/o harmònica seguint les estructures formals
simples: lied binari, ternari, frase quadrada, rondó i tema amb variacions i
obstinats.
•
Elaboració d'arranjaments de cançons i peces instrumentals a partir dels
coneixements del llenguatge musical adquirits.
•
Coneixement i ús de les característiques de l'escriptura a veus: escriptura
vertical, tessitures i equilibri tímbric.
•
Utilització de recursos TIC i MAV com a eines per a l'escolta, la
interpretació, la composició, l'edició, l'enregistrament i la difusió d'obres
musicals.
•
Recerca i elaboració de projectes artisticomusicals. Connexions entre els
llenguatges artístics.
Destreses musicals
•
Coneixement i ús dels elements constitutius del llenguatge musical: ritme,
melodia, harmonia, textura, dinàmica i timbre per a la interpretació i la
creació.
•
Coneixement de l'aparell fonador: òrgans, funcions i higiene.
•
Exercitació d'una tècnica vocal individual i col·lectiva: posició, respiració,
ressonància i articulació.
•
Exercitació i ús de la memòria musical i l'escolta interior.
•
Ritmificació de textos poètics i teatrals i de textos escrits per ser cantats.
•
Seguiment de partitures a una o més veus.
•
Reconeixement dels llenguatges de les músiques de diferents cultures,
èpoques, gèneres i estils.
•
Valoració de la pràctica musical com un mitjà de gaudi estètic personal i de
comunicació.
•
Valoració del fet musical amb actitud crítica fonamentada en valors estètics,
culturals i socials.
Connexió amb altres matèries
Anàlisi musical
- Educació de l'oïda.
-
La forma musical.
Llenguatge i pràctica musical
6
Currículum batxillerat – Decret 142/2008 - DOGC núm. 5183
Arts escèniques
- La música en el teatre.
-
La música en la dansa.
Cultura audiovisual
- Música i arts plàstiques.
-
La música en el món audiovisual.
Anatomia aplicada
- L'aparell fonador: anatomia i funcionament.
Educació física
- El control corporal: ritme i pulsació.
Llengua i literatura
- Intenció comunicativa.
-
Arbitrarietat i linealitat del signe.
-
Mètrica i musicalitat del text literari.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
1. Interpretar amb partitura i de memòria peces instrumentals i/o vocals
treballades de cultures, èpoques, gèneres i estils diferents.
2. Interpretar una peça vocal amb acompanyament instrumental o sense,
demostrant domini de la tècnica vocal.
3. Llegir diferents textos en forma de diàleg, prosa o poesia, demostrant
domini de la tècnica vocal.
4. Interpretar obres per a grup reduït (trio o quartet).
5. Fer arranjaments de cançons i peces instrumentals a partir dels
coneixements del llenguatge musical adquirits.
6. Identificar auditivament estructures ritmicomelòdiques i harmòniques.
7. Interpretar davant el públic les peces treballades.
8. Crear fragments musicals individualment o en grup a partir de premisses
relatives a diferents aspectes del llenguatge musical.
9. Cercar les relacions entre les arts entorn d'una idea per tal de crear una
experiència musical.
Llenguatge i pràctica musical
7
Currículum batxillerat – Decret 142/2008 - DOGC núm. 5183
10. Utilitzar de manera autònoma i eficaç els recursos que ofereixen les TIC i
les MAV per a l'escolta, la interpretació, la composició, l'edició,
l'enregistrament i la difusió d'obres musicals.
Llenguatge i pràctica musical
8
Matèries de modalitat. Arts
Llenguatge i pràctica musical
La matèria de llenguatge i pràctica musical aprofundeix en la formació musical en l’àmbit del llenguatge
des de dos vessants: el coneixement i la pràctica, i proporciona les destreses comunicatives, expressives
i creatives que s’apliquen en el fet musical.
El llenguatge musical, com a acte comunicatiu, se situa en la base de la pràctica musical, tant individual
com en grup. L’aprofundiment en el seu coneixement possibilita una major capacitat d’expressió, augmenta la capacitat de gaudir de la música en tots els seus vessants i permet
acostar-s’hi amb un criteri ampli, afavorint la visió crítica i la comprensió
La formació
d’altres cultures musicals.
musical s’adquireix
Les finalitats de la matèria són diverses i abasten el coneixement i la pràctica
des del coneixement
de les destreses musicals, el cant i la interpretació instrumental, l’escolta
significativa i la creació, i la dimensió estètica, social i cultural del fet musical.
i la pràctica.
Dins el caràcter terminal dels estudis de batxillerat, la matèria continua i amplia
els coneixements i les destreses desenvolupats en etapes anteriors i els aporta coherència en relació amb
la comunicació i la posada en escena. L’alumnat ha de poder prendre decisions davant situacions molt
diverses: participar en projectes artisticomusicals, donar la seva opinió amb esperit crític i saber valorar
l’esforç en relació amb els resultats. Aquests aspectes tan importants han de tenir el seu propi espai dins
la programació de la matèria, s’han de fer palesos i s’han de poder avaluar no com una competència a
assolir a llarg termini, sinó com a part d’un procés de millora que cal observar i incentivar. La motivació
compartida, la constància, la pràctica, tant individual com en grup, el gust estètic i la comprensió de
l’exigència dalt de l’escenari s’aniran construint des d’aquesta base.
La pràctica musical en grup potencia l’autoestima de l’alumnat, que pren consciència del paper decisiu
que té individualment i amb tot el grup. Alhora implica respecte, participació, corresponsabilitat, habilitats socials, atenció, memòria, constància, presa de decisions compartida, negociació constant durant el
procés i reflexió crítica. Aquesta dimensió personal, social i comunicativa del fet musical situa l’alumnat
en el centre del protagonisme de la vida musical del seu entorn, i enriqueix la seva experiència d’expressar
i canalitzar emocions i sentiments.
Competències específiques de la matèria
Les competències específiques de llenguatge i pràctica musical són la competència artística i cultural, i
la competència en la integració de les tècniques i els recursos dels diferents llenguatges artístics.
La competència artística i cultural implica interpretar i crear, que és l’activitat artística de primer ordre.
Situa l’alumnat en una posició activa davant el fet artístic i millora la competència de comprensió i gaudi
de l’art.
El llenguatge musical augmenta les possibilitats expressives, ja que és un llenguatge polifònic. Aquesta
característica abasta l’escolta, la interpretació, la lectura i l’escriptura, i situa l’alumnat davant d’una
pràctica i un aprenentatge específics de la matèria, que no es produeix en cap altra.
Matèries de modalitat. Arts. Llenguatge i pràctica musical 187
La creació musical, contingut preferent de la matèria, situa l’alumnat davant la tasca d’imaginar de manera
abstracta el resultat sonor. L’alumnat anirà millorant a partir de l’experiència, de l’assaig i l’error, i anirà
construint un pensament musical cada cop més ric i eficient i, per tant, més competent.
L’alumnat, com a intèrpret de músiques d’altres indrets i èpoques, esdevé testimoni privilegiat de la
riquesa i la diversitat cultural del món que habita i així l’ajuda a comprendre’l. Aquesta pràctica aporta
valor a les aportacions musicals de totes les procedències, pot esdevenir
una activitat creativa i de recerca i reforça la llibertat d’expressió com a
S’apropa l’alumnat
valor universal.
a la riquesa i
diversitat musical i
cultural del món.
La matèria desenvolupa la competència en la integració de les tècniques
i els recursos dels diferents llenguatges artístics, ja que situa l’alumnat
davant la possibilitat del treball per projectes en què s’interaccionen i es
coordinen els diferents llenguatges artístics. Això implica un desenvolupament de la competència de recerca, del coneixement de les diferents tècniques d’aquests llenguatges,
i del criteri propi, la creativitat i la imaginació per poder triar-los i relacionar-los.
Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat
La matèria de llenguatge musical aporta coneixements, destreses i actituds que contribueixen al desenvolupament de les competències genèriques del batxillerat.
Tant en la situació d’intèrpret com en la de creador, l’alumnat expressa idees i sentiments, propis o
d’altri, i enriqueix la seva competència comunicativa amb una dimensió no verbal, que es construeix
amb els elements que són propis del llenguatge musical, com la dinàmica, l’estructura ritmicomelòdica,
la textura i el timbre.
L’enfocament pràctic d’aquesta matèria, tenint en compte que hi ha una relació molt estreta entre la música
i els processos d’identitat social i cultural, i ja que s’impregna del valor del respecte per totes les músiques,
antigues i modernes, occidentals o d’altres cultures, possibilita la transferència dels aprenentatges als
contextos socioculturals quotidians en què la música forma part, i contribueix al desenvolupament de la
competència en el coneixement i interacció en el món.
Quant a la competència en autonomia i iniciativa personal, es fa palès que l’alumnat que interpreta i
crea ha de prendre decisions constantment i valorar el resultat musical de la seva actuació individual i
en grup, i també ha d’assumir el compromís del treball personal i col·lectiu.
Pel que fa a la competència digital, llenguatge i pràctica musical participa en el seu desenvolupament
perquè comporta l’ús dels diferents programes i maquinari musical bàsic per a l’escolta, la interpretació,
la composició, l’edició, l’enregistrament i la difusió de produccions musicals.
Pel que fa a la competència interpersonal, cal tenir en compte que l’assaig i el concert són situacions
d’aprenentatge immillorables, on té lloc el treball en grup, el respecte pel treball individual i col·lectiu,
i on s’han de seguir les indicacions interpretatives de la persona que dirigeix. A l’assaig es valoren els
resultats i les propostes de millora, i en el concert s’expressa tot el treball realitzat tant d’àmbit tècnic
com de musicalitat i alhora s’aprèn a confiar en les pròpies possibilitats.
Matèries de modalitat. Arts. Història de la música i de la dansa 188
Estructura dels continguts
Els continguts de la matèria s’estructuren en tres apartats: interpretació, creació i destreses musicals.
Els continguts demanen un enfocament de valoració constant del procés de millora en relació amb l’esforç
individual i a l’augment progressiu de coresponsabilitat amb el grup. La motivació esdevé l’eix d’una
pràctica musical que busca la millora i la formació del gust estètic. Aquesta motivació pels resultats serà
la que donarà sentit a l’estudi individual i a la pràctica diària, amb constància i autodisciplina.
Els alumnes i les alumnes que toquen i canten junts comparteixen una mateixa fita, ja que desenvolupen aprenentatges cooperatius basats en la correspondència, l’ajuda mútua, els criteris i el gust estètic
compartits, la negociació de significats i la responsabilitat.
El coneixement i el domini progressius del llenguatge musical permeten a l’alumnat enfrontar-se a la
tasca creativa i reforcen la seva competència musical.
Un aspecte comú als tres apartats és l’ús i el domini de les possibilitats de les TIC i les MAV per a la
comunicació del treball realitzat, així com a font de recerca i de coneixement i com a eina per a la creació,
l’expressió i la difusió de la música.
Connexió amb altres matèries
Els continguts de la matèria llenguatge i pràctica musical tenen connexions especialment amb les matèries
de la modalitat d’arts, concretament amb l’anàlisi musical, pel que fa a l’educació de l’oïda i la forma
musical. També comparteix continguts amb la matèria d’arts escèniques, ja que la música és un component rellevant en la dansa i el teatre. La música també és present en la matèria de cultura audiovisual per
les relacions que s’estableixen entre música, arts plàstiques i el món audiovisual. També comparteix amb
la matèria d’anatomia aplicada els coneixements sobre l’aparell fonador (autonomia i funcionament).
Així mateix, la matèria de llenguatge i pràctica musical presenta força relacions amb continguts propis
d’algunes matèries comunes, com són l’educació física, la llengua i la literatura i la filosofia i ciutadania.
En efecte, manté relacions amb l’educació física pel que fa al control corporal: ritme i pulsació. Amb llengua i literatura, pel que fa a diversos continguts com la intenció comunicativa, l’arbitrarietat i la linealitat
del signe, i la mètrica i musicalitat del text literari. I amb la filosofia i ciutadania pel que fa a l’estètica i els
contextos religiós i profà on té lloc la cultura.
Finalment, la matèria e llenguatge i pràctica musical presenta també connexió amb altres matèries
de modalitat del batxillerat, com la física (la física del so); les matemàtiques (anàlisi d’elements de la
melodia, l’harmonia i el ritme, la mètrica, les qualitats del so); i amb la geografia i la història (cultures i
contextos històrics).
Consideracions sobre el desenvolupament del currículum
La matèria de llenguatge i pràctica musical proposa un espai molt vivencial en què la pràctica se situa
en la base de l’aprenentatge. És imprescindible comptar amb la motivació de l’alumnat per superar les
dificultats tècniques i/o conceptuals i per assolir constància
en el procés de millora dels resultats individuals i col·lectius.
Es proposa un espai vivencial
La metodologia activa és la que més s’adiu amb aquestes
necessitats de l’aprenentatge. És l’alumnat qui actua i reflexiona
dels aprenentatges musicals.
Matèries de modalitat. Arts. Llenguatge i pràctica musical 189
sobre el treball a realitzar i sobre els resultats parcials i finals. També cal considerar la demostració de
models com a font d’informació per a l’aprenentatge, ja sigui del model del professorat, dels altres
alumnes, o de professionals del món musical i artístic en general.
La interdisciplinarietat es demostra en els diferents projectes i/o produccions artisticomusicals que poden
esdevenir treballs de recerca propis de la modalitat. Aquests treballs exigeixen una actitud de recerca,
competència específica del batxillerat.
L’avaluació s’ha de concebre com un procés continuat i integral on l’alumnat ha d’estar informat de les
característiques particulars i de la demanda de constància necessària per a una millora progressiva. El
professorat avaluarà no sols el resultat final -materialitzat en els concerts, escoltes o espectacles- sinó tot
el procés: l’assaig, el treball individual i de grup, la cura de l’instrument i de la pròpia veu, el gust estètic
i totes les actituds que envolten el fet musical.
OBJECTIUS
La matèria de llenguatge i pràctica musical del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les
capacitats següents:
1. Interpretar en grup o individualment peces musicals, vocals i/o instrumentals, a partir de la imitació,
la memòria, la improvisació, les bases rítmiques, melòdiques i harmòniques donades, la lectura de
partitures o les composicions pròpies i col·lectives.
2. Cantar a veus, parlar i declamar utilitzant les possibilitats de la pròpia veu, músiques i textos de
cultures, gèneres i estils diversos, adequant la interpretació individual a l’acció col·lectiva amb una
actitud respectuosa i de compromís amb el grup.
3. Adquirir un domini de la tècnica vocal i tenir cura de la posició corporal, la respiració, la ressonància,
l’articulació i el fraseig.
4. Conèixer els instruments de percussió, les seves possibilitats sonores i les del propi cos com a instrument rítmic, i aplicar les tècniques instrumentals bàsiques per a la interpretació, improvisació i
creació musicals.
5. Conèixer i utilitzar els elements del llenguatge musical -ritme, melodia i harmonia- i les formes musicals simples per a la comprensió, la interpretació i la creació.
6. Escoltar, interpretar i valorar músiques de cultures, èpoques, gèneres i estils diversos i identificar
elements del llenguatge musical.
7. Dissenyar i interpretar propostes musicals o artístiques on la música es presenti interrelacionada amb
altres arts, cercant el bon gust i el plaer estètic, amb actitud de recerca, compromís amb els resultats,
responsabilitat escènica i esperit crític.
8. Fer servir els recursos tecnològics per escoltar, interpretar, crear, escriure i difondre la música.
Matèries de modalitat. Arts. Llenguatge i pràctica musical 190
CONTINGUTS
Interpretació
• Pràctica de la imitació rítmica, melòdica i harmònica.
• Pràctica del cant col·lectiu: a l’uníson, cànons i a veus i l’escolta del conjunt en la interpretació coral
i adequació de la pròpia veu.
• Pràctica de la veu parlada. La declamació de textos teatrals, narratius i poètics.
• Interpretació individualment i en grup de composicions vocals i/o instrumentals pròpies.
• Utilització dels instruments amb una tècnica correcta.
• Reflexió i valoració de l’assaig com a activitat bàsica en la interpretació musical.
• Interpretació d’un repertori musical variat pel que fa a cultures, èpoques, gèneres i estils diferents.
• Comprensió, atenció i interpretació del gest de direcció.
• Interpretació pública de les obres treballades amb una actitud d’exigència i de respecte envers l’oient,
envers la persona mateixa i el grup.
Creació
• Expressió d’idees, experiències o sentiments de manera creativa.
• Creació rítmica, melòdica i/o harmònica seguint les estructures formals simples: lied binari, ternari,
frase quadrada, rondó i tema amb variacions i obstinats.
• Elaboració d’arranjaments de cançons i peces instrumentals a partir dels coneixements del llenguatge
musical adquirits.
• Coneixement i ús de les característiques de l’escriptura a veus: escriptura vertical, tessitures i equilibri
tímbric.
• Utilització de recursos TIC i MAV com a eines per a l’escolta, la interpretació, la composició, l’edició,
l’enregistrament i la difusió d’obres musicals.
• Recerca i elaboració de projectes artisticomusicals. Connexions entre els llenguatges artístics.
Destreses musicals
• Coneixement i ús dels elements constitutius del llenguatge musical: ritme, melodia, harmonia, textura,
dinàmica i timbre per a la interpretació i la creació.
• Coneixement de l’aparell fonador: òrgans, funcions i higiene.
• Exercitació d’una tècnica vocal individual i col·lectiva: posició, respiració, ressonància i articulació.
• Exercitació i ús de la memòria musical i l’escolta interior.
• Ritmificació de textos poètics i teatrals i de textos escrits per ser cantats.
• Seguiment de partitures a una o més veus.
• Reconeixement dels llenguatges de les músiques de diferents cultures, èpoques, gèneres i estils.
• Valoració de la pràctica musical com un mitjà de gaudi estètic personal i de comunicació.
• Valoració del fet musical amb actitud crítica fonamentada en valors estètics, culturals i socials.
Matèries de modalitat. Arts. Llenguatge i pràctica musical 191
CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES
Anàlisi musical
• Educació de l’oïda.
• La forma musical.
Arts escèniques
• La música en el teatre.
• La música en la dansa.
Cultura audiovisual
• Música i arts plàstiques.
• La música en el món audiovisual.
Anatomia aplicada
• L’aparell fonador: anatomia i funcionament.
Educació física
• El control corporal: ritme i pulsació.
Llengua i literatura
• Intenció comunicativa.
• Arbitrarietat i linealitat del signe.
• Mètrica i musicalitat del text literari.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
1.
Interpretar amb partitura i de memòria peces instrumentals i/o vocals treballades de cultures,
èpoques, gèneres i estils diferents.
2.
Interpretar una peça vocal amb acompanyament instrumental o sense, demostrant domini de la
tècnica vocal.
3.
Llegir diferents textos en forma de diàleg, prosa o poesia, demostrant domini de la tècnica vocal.
4.
Interpretar obres per a grup reduït (trio o quartet).
5.
Fer arranjaments de cançons i peces instrumentals a partir dels coneixements del llenguatge musical
adquirits.
6.
Identificar auditivament estructures ritmicomelòdiques i harmòniques.
7.
Interpretar davant el públic les peces treballades.
8.
Crear fragments musicals individualment o en grup a partir de premisses relatives a diferents
aspectes del llenguatge musical.
9.
Cercar les relacions entre les arts entorn d’una idea per tal de crear una experiència musical.
10. Utilitzar de manera autònoma i eficaç els recursos que ofereixen les TIC i les MAV per a l’escolta, la
interpretació, la composició, l’edició, l’enregistrament i la difusió d’obres musicals.
Matèries de modalitat. Arts. Llenguatge i pràctica musical 192
PRESENTACIÓ
Documents de presentació de la
matèria
Llenguatge i pràctica musical
Llenguatge i pràctica musical és una matèria de 1r de batxillerat escènic que es
realitza 4 hores a la setmana. Està dividida en dues hores de teoria aplicada i
dues hores de pràctica i interpretació.
Llenguatge musical 2h
Pràctica musical 2h
o Teoria i coneixement musical.
o Solfeig melòdic i rítmic.
o Dictats melòdics i rítmics.
o Creació musical col·lectiva.
o Cant coral i interpretació col·lectiva.
o Coneixement vocal i corporal.
o Doblatge parlat i cantat.
o Creació artística individual o col·lectiva.
• Llibreta de pentagrama Additio Música
Duo.
• Llibre: Exercicis progressius de teoria.
Nivell elemental. Autor: Enric Peradalta.
• Llibreta A4 per a realitzar el diari de
l’artista.
• Sabatilles de rítmica i roba còmoda
Espais
Aula ordinària 1r D
Aula escènica.
Professors
Georgina Rovira i Victor Domíiguez
Esperem que aquesta assignatura et brindi
l'oportunitat de descobrir eines i recursos
per gaudir de la música en totes les seves
dimensions.
Els nostres correus:
grovira@eugenidorsbdn.cat
vdominguez@eugenidorsbdn.cat
Codi classroom:
v5dfe4b
AVALUACIÓ
Llenguatge i solfeig musical
Pràctica musical
Activitats de síntesi 20%
Prova escrita 25%
Actitud i implicació 5 %
Quadern de l’artista 20%
Interpretació repertori 25%
Actitud i implicació 5%
50 % de la qualificació
50 % de la qualificació
NOTA FINAL
50 % Ll. musical + 50% Pràctica musical
MATERIAL
A l’estoig cal portar:
Pega.
Tisores.
Colors.
Regla.
Llapis.
Goma.
Auriculars.
Institut Eugeni d’Ors
Criteris d’avaluació per matèria curs 2021-2022
Criteris d’avaluació del departament per l’etapa de batxillerat
Departament
Artístic
Matèria
Llenguatge i pràctica musical
Activitats
d’avaluació
i la seva ponderació.
Criteri pel càlcul de
nota final de
trimestre.
Tipus de recuperació
Professor/a Georgina
Rovira
Victor
Dominguez
Dimensió teòrica: Llenguatge i solfeig
Activitat de síntesi 20%
Prova escrita 25%
Actitud, treball i implicació 5%
Dimensió pràctica: Pràctica musical
Quadern de l’artista 20%
Prova pràctica: interpretació del repertori 25%
Actitud, treball i implicació 5%
A partir de la qualificació 4,5 es contempla arrodonir a l’alça segons
l’alumne i el seu rendiment i implicació.
A partir del x,7 (per les notes superiors a 5) s’arrodoneix a l’alça.
Trimestral
Anual (juny)
x
Activitat de
recuperació.
L’alumne que obtingui una qualificació trimestral inferior a 5, haurà
de repetir aquelles activitats d’avaluació pràctiqes o teòriques que
no hàgi assolit.
Recuperació de
matèries pendents
de primer de
batxillerat.
La matèria té continuïtat a 2n de batxillerat?
Si
No
x
Indica com està prevista la recuperació en aquests casos.
Cal especificar instruments d’avaluació per a la recuperació.
En el cas que la matèria de Llenguatge i pràctica musical quedi
pendent de primer, l'alumne haurà de repetir aquelles activitats
d'avaluació pràctiques o teòriques que no hagi assolit i presentar-les
degudament d’acord amb les indicacions del docent.
Avinguda Maresme,192-212
08918 Badalona
Tel. 93 387 58 66
Fax: 93 460 27 56
a8001443@xtec.cat
http://agora.xtec.cat/ies-eugeni-dors
Coordinació de Batxillerat
Darrera
actualització
Pàgina
7/6/2021
1/1
Criteris d’avaluació per matèries
Curs 2021/22
Ha de portar el nom i els cognoms a la portada.
Ha de portar el nom i els cognoms a la portada.
Cada unitat didàctica ha de tenir una portada
diferenciada amb el número i nom de la unitat.
Ha de tenir una portada que contingui el vostre
nom i us representi
Els títols de les activitats s’escriuen amb
bolígraf.
No pot haver-hi dues activitats diferents en
una mateixa pàgina.
Totes les activitats i /o apunts han de portar un
títol de referència.
Per la part posterior de la darrera pàgina de
cada activitat s’haurà d’enganxar l’anunciat de
la mateixa.
Els títols de les activitats han de ser descriptius
i fer referència als continguts que s’hi
desenvolupen.
Les activitats s’han de fer a consciència, amb
esperit crític i una gran dosi de reflexió.
Les activitats de la llibreta seran: apunts lliures
de classe, activitats dictades per la professora i
deures a fer a casa.
La presentació de les activitats és un aspecte
clau en l’avaluació del quadern, cal parar
atenció.
Tots els dies que hi hagi l’assignatura caldrà
portar la llibreta.
Es podran utilitzar bolígrafs, llapis, colors,
retoladors, retalls i tot mena de material
sempre que l’activitat ho requereixi.
Cal cuidar la presentació de les activitats:
color, títol, grafia….
L’escriptura musical (notes, ritmes) sempre es
farà en llapis.
El quadern de l’artista és personal i únic, es pot
personalitzar sempre que es compleixi amb el
que dictaminen els anunciats de les activitats.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
REGISTRE
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
Què
tries?
Què
tries?
Què
tries?
SEGON
TERCER
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
REGISTRE
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
Què
tries?
Què
tries?
Què
tries?
SEGON
TERCER
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
REGISTRE
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
Què
tries?
Què
tries?
Què
tries?
SEGON
TERCER
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
REGISTRE
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
Què
tries?
Què
tries?
Què
tries?
SEGON
TERCER
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
REGISTRE
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
Què
tries?
Què
tries?
Què
tries?
SEGON
TERCER
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
REGISTRE
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
Què
tries?
Què
tries?
Què
tries?
SEGON
TERCER
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
REGISTRE
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
Què
tries?
Què
tries?
Què
tries?
SEGON
TERCER
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
La pulsació és teva al Comences a agafar el
100%.
ritme.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
Estàs preparat per ser
solista.
REGISTRE
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
REGISTRE
SEGON
TERCER
pRIMER
Què
tries?
Què
tries?
Què
tries?
SEGON
TERCER
LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICAL
Prova de coneixements previs
Nom:
Cognoms:
Data:
1. Indica el nom de les següents claus musicals.
1.
2.
3.
4.
2. Escriu el nom de les següents notes.
3. Escriu al pentagrama la nota indicada.
4. Indica a sota de cada figura i de cada silenci, el seu nom i el seu valor en temps.
Fixat en l’exemple.
Rodona
4 Temps
5. Resol les següents operacions sumant i restant el valor de les figures i els silencis donats.
6. A continuació trobaràs uns indicadors de compàs. No tots ells són correctes. Encercla els
indicadors de compàs que sí que són correctes i s’utilitzen en la composició musical.
6
9
3
4
12
8
9
8
4
4
2
4
2
2
4
10
7
8
4
7
6
8
7. Indica quins compassos no són correctes perquè els hi manca o falta un temps o
més. Per indicar que el compàs és incorrecte dibuixa una creu a sota del compàs.
8. Omple els compassos següents utilitzant les figures rítmiques i silencis que vulguis.
9. Indica si la distància que hi ha entre les dues notes consecutives és d’un to (1T) o
d’un semitò (1st).
10. A continuació trobaràs intervals i acords. Indica a sota de cadascun d’ells si és un interval o
un acord.
11. Analitza els següents intervals. Cal que indiquis si són:
 Intervals de segona, tercera, quarta, quinta, sexta, séptima o octava.
 Si són ascendents o descendents.
 Si són majors, menor, augmentats, disminuïts o justos.
12. Indica si els acords que hi ha a continuació són Majors (PM) o menors (Pm).
13. Respon les següents preguntes de forma breu i clara.
A. Menciona les quatre qualitats del so.
B. Explica què és un diapasó i un metrònom i per a què serveixen.
C. Escriu les tipologies de veu femenina i masculina que existeixen.
D. Enumera les diferents parts que conformen l’aparell respiratori.
E. Enumera les diferents parts que conformen l’aparell fonador.
F. Digues quines tipologies d’agrupacions vocals existeixen.
G. Explica la diferència entre tempo i ritme.
14. A continuació puntua cada pregunta de l’1 al 5. Per fer-ho correctament, consulta la llegenda.
2
1
3
Les claus
musicals
El nom de
les notes
Escriu les
notes
1–2–3–4-5
1–2–3–4-5
1–2–3–4-5
4
6
5
Figures
i
Silencis
Sumes i restes
amb figures
Quin compàs
és correcte?
1–2–3–4-5
1–2–3–4–5
1–2–3–4–5
9
8
7
Indica el
compàs erroni
Completa el
compàs
Tons i
Semitons
1–2–3–4–5
1–2–3–4–5
1–2–3–4–5
10
12
11
Acord
o
Interval
1–2–3–4–5
Anàlisis
d’intervals
Anàlisis
d’acords
1–2–3–4–5
1–2–3–4–5
13
Preguntes
breus
1–2–3–4–5
1 = Molt fàcil
2= Fàcil
3 = Assumible
4-=Difícil
5= Molt difícil
LLEGENDA
ESPAI PER APUNTS I NOTES
Aquest full s’ha de presentar conjuntament amb la resta de fulls que conformen la prova.
Cal presentar-lo, obligatòriament, en finalitzar la mateixa.
Les notes o apunts que es prenguin en aquest full, s’han de fer amb bolígraf. En cap cas
amb llapis.
On moren les paraules
neix la música.
On moren les paraules
neix la música.
William Shakespeare.
William Shakespeare.
On moren les paraules
neix la música.
On moren les paraules
neix la música.
William Shakespeare.
William Shakespeare.
PROGRAMACIÓ
Programació general
INSTITUT EUGENI D’ORS
LLENGUATGE I PRÀCTICA MUSICAL
1r de batxillerat escènic
Professorat
Georgina Rovira
Victor Dominguez
Horari
Dilluns 10.30 h a 11:30 h
Dimecres 9:30 h a 11:30 h
Dijous 8:30 a 9:30 h
Aules
Aula de 1r D
Aula escènica
ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA
o
o
o
o
20%
25%
5%
50%
BLOC 1. Llenguatge i Solfeig Musical
Teoria i coneixament musical.
Solfeig melòdic i rítmic.
Dictats melòdics i rítmics.
Creació musical.
Activitat de síntesi (Treball individual o per parelles)
Prova escrita (Examen escrit del contingut de la unitat)
Actitud i Compromís (Assistència, participació i deures)
Total Bloc 1 Llenguatge i Solfeig Musical
BLOC 2. Pràctica musical
o Cant coral i interpretació col·lectiva.
o Coneixament vocal i corporal.
o Doblatge parlat i cantat.
o Creació artística individual o col·lectiva.
AVALUACIÓ TRIMESTRAL
20%
Quadern de l’artista (Activitats de reflexió artística)
25%
Interpretació del repartori (Interpretació individual del repertori)
5%
Actitud i Compromís (Vesturari, predisposició i col·laboració)
50%
Total Bloc 2 Pràcitca musical
MATERIAL
Llibreta de pentagrama A4
Quadren d’exercicis de solfeig
Quadern A4 – Quadern artistia
Sabatilles de rítmica
1r Trimestre
2n Trimestre
3r Trimestre
UNITAT DIDÀCITCA 1 – EL RITME
UNITAT DIDÀCITCA 2 – LA MELODIA
UNITAT DIDÀCITCA 2 – L’HARMONIA
▪ Figures rítmiques i equivalències.
▪ Claus musicals.
▪ Acordos PM i Pm.
▪ Dosets i tresets.
▪ Notes musicals.
▪ Tonalitat: concepte i funció.
▪ Compassos simples i compostos.
▪ Intervals: modalitat, distància i direcció.
▪ Armadures: comprensió i interpretació.
▪ Dictats rítmics.
▪ Escales musicals.
▪ Tipus de final.
▪ Polirrítmies.
▪ Anàlisis de melodies.
▪ Transport de melodies.
▪ Tipologia d’inicis musicals.
▪ Música i paraules.
✓ Consciència corporal
✓ Repertori vocal.
✓ Interpretació vocal i coporal col·lectiva.
✓ Percussió corporal i amb objectes
✓ Interpretació col·lectiva vocal i corporal.
✓ Creació de projectes artsítcs.
✓ Ball i moviment
✓ Doblatge parlat i cantat.
✓ Ús de les noves tecnologies per a la creació
✓ Expressió vocal bàsica.
✓ Iniciació a la posada en escena.
artística.
DIMENSIÓ
TEÒRICA
Unitat didàctica 1: El ritme
Unitat 1
EL RITME MUSICAL
“Todos los músicos son subconscientemente
matemáticos”. Thelonious Monk
Quins CONTINGUTS treballarem?
❑
❑
❑
❑
❑
❑
❑
❑
❑
❑
❑
L’orígen del ritme.
La pulsació musical.
El tempo.
Les figures rítmiques.
Els silencis musicals
Les lligadures i els puntets.
Dictats rítmics.
Polirítmies i percussió.
Els compassos.
El ritme de les paraules.
Anàlisi de partitures.
Amb quin OBJECTIU?
❑ Saber identificar la pulsació, el tempo i el ritme de les cançons que
més ens agraden.
❑ Poder interpretar el ritme d'una partitura que volem aprendre a tocar
o a cantar.
❑ Conèixer les figures rítmiques per poder fer les nostres pròpies
creacions.
❑ Analitzar a nivell rítmic les obres que ens agraden i entendre
com estan construïdes i perquè ens agraden tant.
EL RTME: ORÍGEN I PARÀMETRES
ORÍGEN DEL RITME
No és un terme exclusiu de la música, el fem servir per un gran nombre d’activitats (el ritme d’un corredor de
fons, el ritme d’una màquina empaquetadora…) i sobretot, a l’univers natural. La naturalesa té un funcionament
rítmic (la sortida del sol, migdia, tarda i nit, els períodes de la lluna, les estacions de l’any…) i també trobem
ritmes sonors en la natura (les ones de la mar, el bategar del cor, el grill…).
Per tant, entenem el ritme com periodicitat , que vol dir, la repetició d’un patró. Al estar tant lligat a la
naturalesa ens afecta directament, ja que sentir el ritme ens provoca el moviment, i com a conseqüència ens
impulsa a ballar.
ELS PARÀMETRES DEL RITME
ELS GRUPS RÍTMICS
Ordenació dels sons (o sorolls) i dels
silencis en el temps, seguint la
periodicitat d’un patró.
EL TEMPO
És la velocitat que utilitzem per
interpretar una peça musical.
LA PULSACIÓ
És una seqüència de cops, batecs,
moviments o impulsos que es
repeteixen al llarg del temps
de forma regular.
EL RTME: ORÍGEN I PARÀMETRES
LA PULSACIÓ
És una seqüència de cops, batecs,
moviments o impulsos que es
repeteixen al llarg del temps
de forma regular.
ET TOCA A TU!
Ara escoltarem la cançó: TUSA, de Karol
G. i Nicki Minaj. I haurem de:
▪
Trobar la pulsació i picar-la.
▪
Indicar un temps de la pulsació
cadascú.
▪
Indicar un temps cada dos.
▪
Indicar un temps cada tres.
▪
Indicar un temps cada quatre.
El metrònom és un utensili que ens ajuda a portar la pulsació. N’hi
ha d’analògics i digitals.
https://www.musicca.com/metronome
EL RTME: ORÍGEN I PARÀMETRES
EL TEMPO
És la velocitat que utilitzem per
interpretar una peça musical.
BPM
Visualitza el vídeo amb
atenció.
Què vol dir BPM?
ET TOCA A TU!
BEAT PER MINUTE
http://www.beatsperminuteonline.com/
Gràcies a la pàgina Beat per minutre, podem
trobar el tempo de qualsevol cançó i de fet
també podem sabaer el TEMPO DEL NOSTRE
COS!
COM?
-Escoltem una cançó o el batec del nostre
cor.
-Marquem de manera regular
una tecla de l’oridnador.
-D’aquesta mnera
sebrem en quin
tempo està.
El metrònom a part de portar la pulsació ens
ajudar a mantenir el TEMPO!
EL RTME: ORÍGEN I PARÀMETRES
EL RITME
Ordenació dels sons (o sorolls) i dels
silencis en el temps, seguint la
periodicitat d’un patró.
ET TOCA A TU!
ESCOLTA la cançó de
WE WILL ROCK YOU de QUEEN i:
1-Porta la pulsació.
2-Marca el ritme de
l’acompanyament.
3-Marca el ritme de la cançó.
Feu tres grups i que cada grup
marqui una de les tres consignes.
Canvieu cada 8 compassos.
EL RTME: ORÍGEN I PARÀMETRES
Resumeix en una frase les idees claus dels tres conceptes CLAU treballats avui.
▪ PULSACIÓ
▪ TEMPO
▪ RITME
FIGURES RÍTMIQUES I SILENCIS
Equivalències
Arbre de figures rítmiques
Proporcions
FIGURES RÍTMIQUES I SILENCIS
CADASCÚ FA UNA FIGURA
4 VOLUNTARIS surten devant del grup.
Cada voluntari representarà una figura. De la rodona a la corxera.
Hauràn de picar amb diferents parts del cos cadascúna de les figures.
L’aulmne 1: la rodona. L’alumne 2: la blanca.
L’alumne 3: La blanca. L’alumne 4: la corxera.
Caldrà que interpretin la seva figuta tots alhora.
Per últim es fan equips i es reprodueix el mateix patró.
DIBUIXA L’ARBRE DE FIGURES
Dibuixem a la llibreta l’arbre de figures.
Per fer-ho la meitat de les figures han d’estar representades en la seva forma
i l’altre meitat en el seu silenci corresponent.
És a dir dibuixem la roda (a d’alt i posem el seu silenci) , la rodona la dividim
en dues blanques. Per tant, dibuixarem una blanca per una banda i un silenci
de blanca per una altra.
EL DOMINO MUSICAL
Fem grups de 4 o 6 i jugem a el dominó. Fixa’t bé en el valor de les fitxes!
.
FIGURES RÍTMIQUES I SILENCIS
BEAT BOX
El beat box, beatbox, human beatbox o beatboxing és l'habilitat d'imitar sons amb la boca, principalmente bateries o
caixes tímiques encara que també es fa servir com a base rítmica al rap improvisat.
Ara et toca a tu posar-te a prova!
FIGURES RÍTMIQUES
LLIGADURA
PUNTET
La lligadura: signe musical en
forma d’arc que es col·loca entre
dues notes per sumar les durades
d’aquestes.
El puntet: signe que es col·loca a la
dreta de la nota i augmenta la seva
durada un 50% més, és a dir, el
puntet afegeix la meitat del valor
de la nota que acompanya.
Existeixen dos tipus de lligadura.
•
•
De prolongació.
D’expressió.
FIGURES RÍTMIQUES
LES FIGURES RÍTMIQUES ens ajuden a determinar la durada del so.
Les figures es representen en un arbre de figures on la figura amb més valor és una rodona,
seguida de la blanca, la negra, la corxera i la semicorxera.
Les figures valen la meitat del valor de la figura superior. És a dir la rodona val 4 temps i la
blanca val 2 i aixó consecutivament.
Hi ha convinaciona de figures molts freqüents com les 2 corxeres i les 4 semicorxeres.
Las matemàtiques
del RITME
Realitza les
següents
sumes
rítmiques a
la llibreta.
EQUIVALÈNCIES
COMPASSOS
Indicadors COMPÀS
DEFINICIÓ COMPÀS
Indicador de Compàs: consisteix en
una fracció on el numerador de la qual
indica el nombre de pulsacions que té
cada compàs i el denominador indica
la figura que ocupa cada pulsació (dita
també unitat de temps).
Per tant, els compassos són el mitjà que utilitza el llenguatge musical per
representar l’accentuació pròpia de qualsevol ritme.
Cada compàs és una unitat formada per dos o
més pulsacions, la primera de les quals és forta.
Accentuació binària: 1-2 | 1-2|…
Accentuació ternària: 1-2-3 |1-2-3 |…
Accentuació quaternària: 1-2-3-4 | 1-2-3-4 |…
Què és el compàs?
Usualment, en comptes de posar la
figura directament en el denominador,
aquesta és substituïda per un
número.
Com interpretar l’indicador de
compàs?
EQUIVALÈNCIES DEL DENOMINADOR
4
6
INDICADORS DE COMPÀS
SIMPLES
Els compassos simples són aquells en els que cada temps es pot dividir
entre dos.
COMPOSTOS
Els compassos simples són aquells en els que cada temps es pot dividir
entre tres.
COMPASSOS SIMPLES
COMPASSOS COMPOSTOS
Els compassos simples són aquells en els que cada temps es
pot dividir entre tres.
Quin és el procés que s’ha
de seguir per cercar el
compàs d’una obra?
En quin compàs està aquesta obra?
COMPÀS en 6/8
Dels tres compassos compostos principals, ens
centrarem en el 6/8 anem a recordar doncs com és
aquest compàs!
COMPÀS en 6/8
ÀNIMES BESSONES
1.
Reberàs un patró rítmic.
2.
Practicaràs el ritme.
3.
Aniràs caminant per l’aula i
hauràs de trobar el company
que té el mateix ritme que
tu. No podràs parlar. Només
picar.
Practiquem aquests patrons rítmics!
Analitzem una PARTITURA
ANALITZA I RESPON
❑ Quines figures i silencis apareixen? Escriu el seu nom.
❑ En quin compàs està escrita l’obra? Quina figura omple tot
el compàs?
❑ Assanyala totes les lligadures de prolongació a la partitura.
❑ Encercla tots els grups de 2 semicorxeres que apareixen.
❑ Marca amb un rectancle tots els grups de 4 semicorxeres
que apateixen.
❑ Indica amb un estarísc tots els compassos que començin
amb un silenci i indica quin tipus de silenci és.
❑ Explica quines figures formen el compàs 27.
❑ Transcriula melodia del compàs 25 al 29 augmentant el
doble cada figura.
Els daus RÍTMICS
INTERPRETACIÓ RÍTMICA
Com preparar una
interpretaci rítmica ?
❑ Miro l’indicador de
compàs.
❑ Recordo quants temps
caben en cada compàs i
quins són els temps forts.
❑ Recito el patró rítmic amb
la veu.
❑ Interpreto un compàs més
la caiguda i vaig
abançant.
NOTA: Si hi ha silencis assaja
bé la seva durada, quan els
interpretis pots fer el so: Shhh
INTERPRETACIÓ
RÍTMICA
Com prepara una
interpretaci rítmica ?
❑ Miro l’indicador
de compàs.
❑ Recordo quants
temps caben en
cada compàs i
quins són els
temps forts.
❑ Recito el patró
rítmic amb la veu.
❑ Interpreto un
compàs més la
caiguda i vaig
abançant.
INTERPRETACIÓ
RÍTMICA
Com prepara una
interpretaci rítmica ?
❑ Miro l’indicador
de compàs.
❑ Recordo quants
temps caben en
cada compàs i
quins són els
temps forts.
❑ Recito el patró
rítmic amb la veu.
❑ Interpreto un
compàs més la
caiguda i vaig
abançant.
DictatsRítmics
Cada línia correspon a un dictat. Apunta a l’inici o al final de cada línia l’indicador de compàs que el professor/a
t’indiqui. Cada quadrat representa un compàs. Dins d’aquest, hauràs de posar el patró rítmic que identifiquis.
POLIRRÍTMIES
Ritmes simultanis
❑Miro l’indicador de compàs.
❑Recordo quants temps caben en
cada compàs i quins són els
temps fort.
❑Recita la veu de d’alt.
❑Pico amb les mans la veu de d’alt.
❑Pico contra la taula la veu de
d’alt.
❑Quan em surt bé, torno a fer el
mateix procediemnt amb la resta
de les veus.
❑Ajunto les veus practicant cada
compás més la caiguda del
següent.
POLIRÍTMIA
Ús de ritmes
diversos i
simultanis en les
diferents veus o
parts d'una
composició.
musical.
POLIRRÍTMIES
Ritmes simultanis
❑Miro l’indicador de compàs.
❑Recordo quants temps caben en
cada compàs i quins són els
temps fort.
❑Recita la veu de d’alt.
❑Pico amb les mans la veu de d’alt.
❑Pico contra la taula la veu de
d’alt.
❑Quan em surt bé, torno a fer el
mateix procediemnt amb la resta
de les veus.
❑Ajunto les veus practicant cada
compás més la caiguda del
següent.
POLIRRÍTMIES
Ritmes simultanis
❑Miro l’indicador de compàs.
❑Recordo quants temps caben en
cada compàs i quins són els
temps fort.
❑Recita la veu de d’alt.
❑Pico amb les mans la veu de d’alt.
❑Pico contra la taula la veu de
d’alt.
❑Quan em surt bé, torno a fer el
mateix procediemnt amb la resta
de les veus.
❑Ajunto les veus practicant cada
compás més la caiguda del
següent.
BINGO
RÍTMIC
Aquests són els patrons que poden aparèixer. Sabries interpretar-los?
EL TRESET
El TRESET
El treset és una figura que s’utilitza quan un temps és divisible entre dos i volem que hi hàgi tres sons.
Compàs simple
sivisible entre dos.
Del treset a
la FIGURA
A quina FIGURA equivalen
aquests tresets?
Del la figura
AL TRESET
A quin TRESET equivalen
aquests figures?
Hi ha algún treset en el
vídeo que t’hagi cridat
l’atenció?
INICIS DE MELODIA
Inici TÈTIC
S'anomena tètic el començament d'una
peça si aquesta comença en temps fort,
és a dir si la primera nota, coincideix
amb el primer accent del compàs.
Inici ANACRÚSIC
Inici ACÈFAL
L'anacrusa és una nota o un grup de
notes que precedeixen el primer accent
fort d’una frase musical. És a dir, una o
diverses notes que cauen en temps dèbil
i preparen el temps fort de la nota que
vindrà. Com una petita embranzida
L'acèfal és el començament de frase,
en què el primer temps del compàs és
un silenci. Per tant, el començament
s'inicia en temps dèbil. Acèfal significa
literalment "sense cap", és a dir, sense
el temps fort.
Sabries reconèixer quin tipus d’inici tenen aquestes cançons? Apunta a la llibreta el
nom i l’autor de les peces i fés la teva aposta!
INICIS DE MELODIA
Ara toca saber
identificar els inicis
analitzant la partitura.
Copia a la llibreta els
inicis de cada frase i
identifica quin tipus
d’inici és.
El ritme de les PARAULES
Una UNIÓ INDESTRUCTIBLE
La llengua és musical. I les paraules tenen el seu propi ritme.
Per aquest motiu no és d’extranta que la creació i la producció
literaria i musical vagin molt sovint de la mà.
A vegades és la la lletra que acompanya la música però moltes
d’altres és la MÚSICA que companya la LLETRA.
POEMES
Moltes cançons en realitat són poemes
musicats. I la gran majoria de vegades
ho desconeixem. Aquí en tenim algún
exemple.
Poema Verde que te quiero
verde de Federico G. Lorca.
RAP
El rap és un gènera musical on clarament la
míúsica és una excusa per crear un context
musical. Però és la lletra, la seva mètrica,
rítmica i contingut és la veritable
protagnista.
Rap. Bala perdida.
Santa Salut i Adala.
RECITATIU
El recitatiu és una part del gènera operístic on la
música està a en un segon plà. L’objectiu és
avançar la trama, és a dir fer avançar l’argument.
Per aquest motiu en el recitatiu la lletra és la
principal protagnista i condiciona la melodia.
Recitativo. Òpera las Bodas
de Figaro. W.A.Mozart.
El ritme de les PARAULES
LA MÚSICA DE LES PARAULES
La llengua és musical. I les paraules tenen el seu propi
ritme.
En la imatge que tens a continuació pots veure com cada
objecte, té el seu nom i com aquest nom respon a un patró
rítmic que es por transcriure fent ús de les figures rítmiques.
TROBA EL RITME
DE LES PARAULES
Prenent d’exemple el rhythm
guide tradueix en patró rítmic
els noms dels següents
personatges.
El ritme de les PARAULES
LA MÚSICA DE LES PARAULES
1- Pensa el ritme de la paraula proposada.
2- Pensa dues alternatives que no corresponguin al ritme de la paruala proposada.
3- Compara amb els companys i companyes que tenen les mateixes paraules que tu so
coïncideix. Pots haver més d’una resposta correcte.
4- Posseu-vos en parelles. Toqueu les tres opcions d’una de les vostres imatges. L’altra persona
ha d’endivinar de quina imatge es tracta. Així de forma alterna i consecutiva.
Juego dados rítmicos
Creado por: @aprendien_do
Georgina Rovira
Reglas del juego
1. Los alumnos forman grupos de cuatro.
2. Cada grupo tiene 4 tableros.
•
•
•
•
Tablero verde con seis patrones rítmicos en compás 2/4.
Tablero amarillo con seis patrones rítmicos en compás 3/4.
Tablero rojo con seis patrones rítmicos en compás 4/4.
Tablero azul con seis patrones rítmicos en compás 6/8.
3. Cada alumno tiene un tablero individual de registro.
4. Comienza el alumno más joven y se sigue en sentido de las
agujas del reloj. Se harán las rondas siguiendo el siguiente patrón:
Dado verde, amarillo, rojo y azul. Cuando todos los alumnos
hayan tirado, se vuelve a empezar con el dado verde y así
consecutivamente.
5. Cuando un alumno tira el dado, por ejemplo, el dado verde y le
sale un 2, debe coger el tablero del dado verde e ir al patrón
rítmico 2 e interpretarlo.
Al finalizar la interpretación si lo ha hecho bien, marca una cruz en
su tablero individual. Si le volviera a salir ése patrón volvería a tirar
el dado.
Tableros de Juego
1
2
3
4
5
6
Material creado por Georgina Rovira @aprendien_do
1
2
3
4
5
6
Material creado por Georgina Rovira @aprendien_do
Tableros de Juego
1
2
3
4
5
6
Material creado por Georgina Rovira @aprendien_do
1
2
3
4
5
6
Material creado por Georgina Rovira @aprendien_do
Contadores Individuales
1
1
2
2
3
3
4
4
5
5
6
6
1
1
2
2
3
3
4
4
5
5
6
6
BINGO RÍTMIC mitjà
El joc conté 14 cartrons, cadascun amb quatre caselles amb ritmes de 4 pulsacions amb les figures:
q,Q,n,M,h,y, m
1
2
3
4
5
6
7
Qnyq
hnq
Mnnq
qQh
ynh
hyq
Qmqq
8
9
10
11
12
13
14
n qnq
qQmq
yqnQ
nnQq
qynq
nQh
qhn
DESENVOLUPAMENT
El director del joc, que pot ser el docent o un alumne, picarà els ritmes de forma aleatòria (pot fer-se amb un sorteig dels números). Els alumnes hauran de
marcar aquells ritmes que reconeguin que tinguin i quan tinguin els quatre guanyaran la ronda i seran els que picaran els quatre ritmes següents.
OBJECTIUS
- Reconèixer i interioritzar la lectura rítmica per la posterior lectura rítmico-melòdica
- Potenciar l’escolta activa i la participació
- Interpretar ritmes senzills
Distribució dels esquemes rítmics:
1
6
1
4
7
1
8
10
8
2
6
7
2
9
1
13
Racomusicaldidactics.blogspot.com/
13
2
4
11
1
8
11
8
3
9
8
3
14
4
13
14
3
5
10
1
11
4
7
3
10
9
5
14
4
5
12
2
9
5
12
3
6
10
5
4
12
2
6
12
7
3
10
11
6
5
7
12
11
9
Qnyq
qQh
Qnyq
ynh
hyq
Qmqq
n qnq
yqnQ
Qnyq
qQh
Qnyq
ynh
n qnq
nnQq
nnQq
qynq
Racomusicaldidactics.blogspot.com/
hnq
qQh
hnq
ynh
qQmq
qynq
hyq
Qmqq
hnq
yqnQ
hnq
nnQq
qQmq
n qnq
hyq
n qnq
Racomusicaldidactics.blogspot.com/
Mnnq
qQh
Mnnq
ynh
qQmq
Qmqq
yqnQ
qynq
Mnnq
qynq
Mnnq
nnQq
hyq
nnQq
yqnQ
qynq
Racomusicaldidactics.blogspot.com/
Qnyq
Mnnq
qQh
nQh
qhn
nQh
Racomusicaldidactics.blogspot.com/
ynh
nQh
EL RITME DE LES PARAULES
ESTRELLA DE MAR
MADELENA ROSA
PIZZA
PING PONG
PILOTA DE
COLORS
AIGUA
CAP DE DONA
FLOR LILA
CONILL
LLUM
EL RITME DE LES PARAULES
ARRÓS
BOMBERS
FAMÍLIA
MALETA
ANIVERSARI
NENA PETITA
DISFRESSA
LECTURA
VAIXELL
COR
EL RITME DE LES PARAULES
LLUNA
DONUT
CARPA DE CIRC
JUGAR A LA
PLAY
COPA DE GELAT
MALETÍ
PLAT DE SOPA
TIKET
PEIX RATLLAT
WHATSAP
EL RITME DE LES PARAULES
HANBURGESA
GLOBUS DE
COLORS
PATINS SOBRE
GEL
CARBASSA
CRISPETES
DISCOTECA
GOS
PARELLA DE DOS
NADAR SOL
PIANO
EL RITME DE LES PARAULES
ARBRE DE
NADAL
CINEMA
CALENDARI
JOC DE CARTES
NETFLIX
TACA BLAVA
HOSPITAL
CENTRAL
CASTANYA
EL LLEÓ
PLANTA VERDA
La polirítmia
ENCÀRREC
ACT IVITAT de SÍNTESI
Matèria
Llenguatge i pràctica musical. Bloc 1 Coneixament i teoria musical. 1r batxillerat escènic.
Lema
Lema
El ritme el portes a dins, només cal que segueixis el batec del teu cor.
Unitat
Unitat 1. El ritme musical.
Objectius
Objectius
1. Consolidar, a través de la creació, els coneixamets adquirits sobre el compàs, el ritme, la
pulsació i les figures rítmiques.
2. Interpretar polirítmies per a desenvolupar l’habilitat de la lectura i d’interpretació rítmica.
Materials
• Bolígrafs.
• Regla.
• Paper brut.
• Paper per escriptura de polirítmies.
• Metrònom digital.
• Tissores i pega.
• Generador de codis QR.
https://www.codigos-qr.com/
POLIRÍTMIA
Com ja saps una polirítmia és una composició rítmica per a dues o més veus. Has de crear una composició
polirítmica i interpretar-la. La teva composició ha de tenir els següents elements:
• Han d’aparèixer els silencis de blanca i negre.
• Ha d’estar escrita en 4/4.
• No es pot repetir la mateixa figura durant 3 temps
• Ha de tenir un inici anacrúsic.
seguits.
• Ha de ser de 16 compassos.
• Ha d’aparèixer, mínim, un treset i una figura amb
• Ha de contenir totes les figures des de punt.
la rodona fins a la semicorxera.
• T’has d’enregistrar interpretant la polirítmia i
generar un codi QR del vídeo.
CONT INGUTS
▪ Escriptura i lectura de les
figures rítmiques de la blanca a
la semicorxera.
▪ Escriptura i lectura dels silencis
musicals.
▪ Puntets de prolongació.
▪ Lligadures: ús i interpretació.
▪ Inici de frase: l’anacrúsa.
▪ Compàs: l’indicador 4/4.
▪ Creació rítmica.
▪ Interpretació:
pulsació i
tempo.
PRESENTACIÓ
ÍTEMS D’AVALUACIÓ
Has de presentar un document on
consti:
▪ Presentació del document
d’acord amb els requisits.
▪ Composició de la polirítmia
amb els elements rítmics
demanats.
▪ Sentit musical en la creació
rítmica.
▪ Equilibri en la complexitat
rítmica de les
dues veus.
▪ Interpretació fidel
a la partitura
creada.
-La partitura de la polirítma escrita
a mà.
-Has de posar un títol a la teva
creació.
-Has de marcar amb una ratlla el
temps fort de cada compàs.
-Has d’adjuntar el codi
QR de la teva
interpretació.
OBSERVACIONS
✓ Recorda que tindràs dues hores de temps a l’aula per fer l’activitat.
✓ És recomanable que utilitzis els apunts de classe per repassar els conceptes clau abans de fer l’activitat.
✓ Per a la gravació de la polirítmia utilitza el teu dispositiu mòbil.
✓ Recorda que és molt important la presentació. Utilitza paper en brut abans de fer la versió definitiva.
La conversa rítmica
ENCÀRREC
ACT IVITAT de SÍNTESI
Matèria
Llenguatge i pràctica musical. Bloc 1 Coneixament i teoria musical. 1r batxillerat escènic.
Lema
Lema
Unitat
Unitat 1. El ritme musical.
Objectius
Objectius
1. Analitzar la musicalitat i el ritme de la llengua.
2. Incentivar la creativitat mitjançant la creació d’una història.
3. Consolidar els coneixements sobre escriptura rítmica.
Materials
• Bolígrafs.
• Regla.
• Retoladors.
• Paper brut.
• Plantilla de vinyeta de còmic.
• Els apunts de la unitat.
EL CÒMIC MUSICAL
Tens el repte de crear una història d’un o més personatges. Hauràs de pensar l’argument i el diàleg. Després
hauràs de traduir el diàleg a patrons rítmics aplicant els coneixements que has adquirit sobre llengua i ritme.
El procés que has de seguir és el següent:
•
• Pensar en l’argument de la
història i els seus personatges.
•
• Escriure el diàleg en català.
• Seqüenciar l’acció en les vinyetes •
donades.
Traduir els diàlegs a patrons • Incorporar el
diàleg rítmic
rítmics.
Fer un esborrany dels dibuixos. al còmic definitiu.
Passar a net els dibuixos i les
bafarades.
CONT INGUTS
PRESENTACIÓ
ÍTEMS D’AVALUACIÓ
Has de presentar dos documents.
▪ Presentació dels dos
documents d’acord amb els
requisits demanats.
▪ Originalitat de la història.
▪ Dedicació en l’elaboració dels
dibuixos.
▪ Correcció en l’escriptura rítmica
dels diàlegs.
▪ Adequació de
l’adaptació del
diàleg en català
als patrons rítmics.
▪ Escriptura i lectura de les
figures rítmiques de la blanca a
la semicorxera.
▪ Escriptura i lectura dels silencis
musicals.
▪ Puntets de prolongació.
▪ Creació rítmica.
▪ Anàlisi de paraules i frases.
▪ Transcripció rítmica de la
musicalitat del
llenguatge.
El còmic:
-Realitzat a mà.
-Amb bafarades al 90% de les
vinyetes.
-Pintat a color segons necessitats.
-Amb un títol.
-Amb els patrons rítmics.
Document amb el diàleg:
-El diàleg de cada vinyeta
en català en un full DinA4.
OBSERVACIONS
✓ Recorda que tindràs dues hores de temps a l’aula per fer l’activitat.
✓ Pots escoltar música mentre realitzis l’activitat sempre i que tinguis auriculars personals.
✓ És recomanable que utilitzis els apunts de classe per repassar els conceptes clau abans de fer l’activitat.
✓ Recorda que és molt important la presentació. Utilitza paper en brut abans de passar a net el còmic.
Esborrany poliritmia
CHECK LIST
Està en 4/4
SI
NO
Comença en anacrúsa?
SI
NO
Conté totes les figures de la rodona a la blanca?
SI
NO
Apareixen els silencis de blanca i i negre?
SI
NO
Apareix un treset i una figura en punt?
SI
NO
Aparèxen menys de 3 figures iguals seguides?
SI
NO
PROJECTE 1
Videoclip Nadalenc
Videoclip
Nadalenc
Videoclip
Nadalenc
FASE 1
❑ Triar una cançó nadalenca pensada en les possibilitats
vocals del grup d'alumnat.
❑ Preparar la lletra i la partitura.
❑ Seleccionar els solistes.
❑ Assajar vocalment l'obra amb tot el grup.
❑ Gravar la veu i editar l'àudio.
FASE 2
❑ Dissenyar el videoclip i pensar els diferents plans.
❑ Crear una coreografia.
❑ Demanar a l'alumnat que porti el vestuari adequat per
fer una prova.
❑ Comprar els ornaments que siguin necessaris.
❑ Aconseguir els elements d'attrezzo necessaris.
❑ Assajar els diferents plans.
FASE 3
❑ Sessions de rodatge.
❑ Edició del videoclip.
❑ Publicació del videoclip al canal de YouTube del centre.
DIMENSIÓ
TEÒRICA
Unitat didàctica 2: La melodia
Unitat 2
LA MELODIA
“Cuando las palabras fallan, la música habla.”
Hans Christian Andersen
Quins CONTINGUTS treballarem?
❑
❑
❑
❑
❑
❑
❑
Orígen de la melodía.
El pentagrama.
Les claus musicals.
Les notes i el seu grafisme.
Lectura melòdica.
Escales musicals.
Anàlisi d’intervals.
Amb quin OBJECTIU?
❑ Saber identificar les notes d’una cançó que ens agrada o volem
tocar/cantar.
❑ Poder interpretar els acords expresats amb lletres: C, D, Fmaj7 per
poder aprendre a tocar un instrument.
❑ Aprendre una cançó a partir de la partitura i no només per imitació
auditiva.
❑ Comprendre el perque hi ha notes negres al piano.
QUÈ ÉS?
LA MELODÍA
La melodia és una sèrie de sons de diverses alçades i generalment,
de durades diferents, que es succeeixen en el temps amb un sentit musical.
Això vol dir que els sons:
✓ No poden ser simultanis.
✓ No són arbitraris, produïts sense la voluntat de crear música (per exemple quan netegen les tecles del piano).
✓ Tenen quasi sempre durades diferents i això vol dir que la melodia porta inclòs el ritme.
ORÍGEN DE LES NOTES
La invenció del nom de les notes es deu al monjo de l’ordre de Sant Benet Guido D’Arezzo que va viure a Itàlia entre
els anys 990 i 1050.
Va tenir la idea de prendre una oració del S. VIII, l’himne a Sant Joan i composar una melodia que tenia una
particularitat: cada vers del poema començava per un dels sons de l’escala.
Una vegada els seus alumnes aprenien l’himne de memòria, immediatament identificaven cada alçada del so amb la
síl·laba inicial del vers.
CONTESTA
En quin segle es va posar nom a les
notes?
En quin idioma están escrits els
versos de l’himne de Sant Joan?
Què és la solmització?
En quin àmbit es va
utilitzar el sistema de notes
creat per Guido?
LA MELODÍA
UT QUEANT LAXIS
UT queant laxis
REsonare fibris
MIra gestorum
FAmuli tuorum
SOLre polluti
LAbii reatum
Sancte Joannes
CONTESTA
Escolta bé la melodia de Ut queant
Laxis.
Quina es la nota del cinquè vers
d’aquesta melodia creada per
Guida d’Arrezzo?
ELEMENTS DE LA MELODÍA
EL PENTAGRAMA
Un pentagrama es un conjunt de 5 línies paral·leles i horitzontals amb quatre espais interlinears, on es col·loquen,
junt amb altres signes, les notes musicals per indicar la seva alçada.
En un pentagrama hi ha 9 llocs on col·locar el cap de les notes.
Quan necessitem més d’aquests 9 llocs recorrem a les línies addicionals
LES CLAUS
Les claus són signes musicals que ens donen el nom que té una nota
d’una línea determinada del pentagrama.
LES NOTES MUSICALS
L'escala musical és una successió de sons o notes disposats segons un sistema o mode
determinat. Aquestes notes se succeeixen regularment per graus conjunts, és a dir
per tons i semitos, en sentit ascendent o descendent dins l'extensió d'una ocatva.
LES NOTES EN ANGLÉS
per tons i semitos, en sentit ascendent o descendent dins l'extensió d'una ocatva.
LES NOTES musicals
Dibuixa la clau de sol. Recorda que té aquest nom perquè es comença a fer des de la
segona línia del pentagrama. Dibuixa 10 claus seguint el traç correcte.
Escriu l’escala de do, ascendent i descendent, i
col·loca la clau de sol en primer lloc. Escriu el nom
de les notes. RECORDA: A partir de la nota SI el pal
de la nota va cap abaix.
Indica el NOM de la notes en català de
cadascuna d’aquestes notes en anglès.
A
C
E
G
D
O
B
F
D
C
R
E
M
I
F
A
S
O
L
L
A
Assigna un color a cada nota. Després localitza les notes
al teclat i pinta-les segons el color assignat.
S
I
LECTURA MELÒDICA
QUÈ ÉS UN DICTAT DE NOTES?
A continuació realitzaràs un dictat de notes. Aquest dictat t’ajudarà a consolidar el teu
conseixament sobre la posició de les notes.
El professor/a anirà recitant, cantant o tocant notes que hauries de posicionar al
pentagrama.
Dictat de notes
PASSOS A SEGUIR
1. Assegure’t en quina clau estàs.
2. Recorda que la clau indica la nota de referència, que pot ser SOL o FA.
3. Escolta bé la consigna que se’t dona.
4. Sigues precís alhora de col·locar la fitxa en la nota corresponent.
5. Sigues sincer amb l’autocorrecció, fent trampes només t’enganyes a tu
mateix/a.
LECTURA MELÒDICA
PASSOS A SEGUIR
1. Mirem el compàs.
2. Recitem el ritme.
3. Cantem les notes que formen
la melodIa de d’alt a baix.
4. Cantem la meitat de la melodía més caiguda.
5. Interpretem tota la melodía completa.
NOTES MUSICALS
NOTES MUSICALS
ELEMENTS DE LA MELODÍA
Les notes musicals les diferenciem entre notes naturals (les notes
blanques del piano) i les notes alterades (les notes negres del piano).
Les notes les podem alterar pujant un semitó o baixant un semitó.
Per fer-ho, utilitzem dos signes: el sostingut i el bemoll.
per tons i semitos, en sentit ascendent o descendent dins
l'extensió d'una ocatva.
Quan escrivim l’alteració en una nota, l’escrivim sempre devant de la
nota mai darrera.
➢ Si escrivim un sostingut, estarem pujant un semitó aquella nota.
➢ Si escrivim un bemoll, estarem baixant un semitó aquella nota.
Escriu el nom de les
notes de la cançó:
Headwig´s theme de
la película Harry
Potter. Encercle les
alteracions i indica de
quin tipus d’alteració
es tracta.
BECAIRE
El bacaire és un signe musical que
s’escriu a l’esquerra de la nota i
anul·la l’alteració produïda per
una alteració anterioir tant un
sostingu com un bemoll.
per tons i semitos, en sentit
ascendent o descendent dins
l'extensió d'una ocatva.
LES NOTES ALTERADES
LINIES ADDICIONALS
ESCALES MUSICALS
ESCALA MAJOR
L'escala major es
caracteritzen perquè
té els semitons entre
el tercer i el quart
grau i el setè i el vuité
grau.
ESCALA MENOR
L'escala menor es
caracteritzen perquè
té els semitons entre
el segon i tercer grau
i el cinqué i el sisé.
I a tu, quina escala
t’ha tocat?
L’ESCALA
ESCALES MUSICALS
Cada nota de l’escala representa un so d’una determinada alçada, és a dir, amb un
determinat nombre d’hertz.
Però la diferencia d’alçada entre qualsevol parell de notes successives no és
sempre la mateixa.
En uns casos és només de 1 to, i en els altres casos és només de ½ to (semitò).
Els semitons es troben entre MI-FA i SI-DO, entre els altres parells de notes la
distancia és de to.
1. Com es diu l’escala musical més important o coneguda?
2. Quantes notes té l’escala major?
3. Quantes notes hi ha en realitat? Més enllà de les que aparèixen a l’escala?
4. Quina nota és la primera tecla negra del piano?
5. En base a quina escala s’ha construït el piano?
6. Desde quines notes es poden fer escales musicals?
CONTESTA
ESCALES MUSICALS
ESCALES MAJORS III-IV / VII-VIII
ESCALES MENORS II-III / V-VI
Sol Major
Do menor
La Major
Re menor
Fa Major
Fa menor
Re Major
Mi menor
No oblidis que els
sostinguts augmenten
un semi tó la nota i
els bemolls resten un
semi tó.
DO MAJOR
Localitza l’escala
de Do M i de la LA
m en les tecles
del piano.
LA MENOR
Pinta amb
un color les tecles
entre les quals hi
hagi un to i amb
un altre les tecles
entre les quals hi
hagi un semi tó.
ELS INTERVALS MUSICALS
ELS INTERVALS
Un interval és la distancia que hi ha entre dues
notes. Els intervals s’expressen en nombres ordinals
femenins (2ª, 3ª, 4ª,…).
Harmònic: les dues notes que el formen es
produeixen simultàniament.
Melòdic: una de les notes que el formen sona abans
que l’altre.
LA IDENTITAT D’AQUESTES NOTES
Sabries diferenciar els intervals dels
acords?
I un cop identificats els intervals
sabries distinguir quins sons melòdics i
quins harmònics?
1
3
2
4
5
8
7
6
9
10
ANÀLISI D’INTERVALS
LA DISTÀNCIA
Per a calcular la distància
d’un interval cal.
1.Sumar el nombre de notes compreses en l’interval.
Innclosses les notes que el formen.
2.La distància de l’interval s’expressa amb números ordinals:
1, 2, 3, 4…
LA DIRECCIONALITAT
Els intervals, com ja saps, poden ser melòdics o harmònics.
Tots els intervals melòdics tenen una direccionalitat.
La direccionalitat es calcula de la següent manera:
1.
2.
Es mira la primera nota de l’interval.
S’analitza la segona nota de l’interval respecte a la primera.
Si la segona nota de l’interval és superior: l’interval és ASCENDENT
Si la segona nota de l’interval és inferior: l’interval és DESCENDENT.
EL MODE
Segons el nombre de tons i semitons que tingui un interval, la seva
sonoritat serà una o una altra.
A aquesta sonoritat l’anomenem MODE.
Els intervals poden ser, segons el seu mode Majors, Menor o Justos.
ELS INTERVALS MUSICALS
Has d’indicar la
distancia de
l’Interval i la seva
direccionalitat.
ANÀLISI D’INTERVALS
LA DISTÀNCIA
Per a calcular la distància
d’un interval cal.
1.Sumar el nombre de notes compreses en l’interval.
Innclosses les notes que el formen.
2.La distància de l’interval s’expressa amb números ordinals:
1, 2, 3, 4…
LA DIRECCIONALITAT
Els intervals, com ja saps, poden ser melòdics o harmònics.
Tots els intervals melòdics tenen una direccionalitat.
La direccionalitat es calcula de la següent manera:
1.
2.
Es mira la primera nota de l’interval.
S’analitza la segona nota de l’interval respecte a la primera.
Si la segona nota de l’interval és superior: l’interval és ASCENDENT
Si la segona nota de l’interval és inferior: l’interval és DESCENDENT.
CONTESTA
Quin sistema sguim nosaltres,
el diatònic o el cromàtic?
De què depén que els
intervals siguin majors o
menors?
ANÀLISI D’INTERVALS
LA DISTÀNCIA
Per a calcular la distància
d’un interval cal.
1.Sumar el nombre de notes compreses en l’interval.
Innclosses les notes que el formen.
2.La distància de l’interval s’expressa amb números ordinals:
1, 2, 3, 4…
LA DIRECCIONALITAT
Els intervals, com ja saps, poden ser melòdics o harmònics.
Tots els intervals melòdics tenen una direccionalitat.
La direccionalitat es calcula de la següent manera:
1.
2.
Es mira la primera nota de l’interval.
S’analitza la segona nota de l’interval respecte a la primera.
Si la segona nota de l’interval és superior: l’interval és ASCENDENT
Si la segona nota de l’interval és inferior: l’interval és DESCENDENT.
EL MODE
Segons el nombre de tons i semitons que tingui un interval, la seva
sonoritat serà una o una altra.
A aquesta sonoritat l’anomenem MODE.
Els intervals poden ser, segons el seu mode Majors, Menor o Justos.
ANÀLISI D’INTERVALS
EL MODE
Segons el nombre de tons i semitons que tingui un interval, la seva
sonoritat serà una o una altra.
A aquesta sonoritat l’anomenem MODE.
Els intervals poden ser, segons el seu mode Majors, Menor o Justos.
CAL TENIR PRESENT
Els intervals són:
Menors i Majors: 2ª, 3ª, 6ª i 7ª.
Justos: 4ª , 5ª i 8ª.
Els tons i semitons están:
TONS: do-re, re-mi, fa-sol, sol-la, la-si.
SEMITONS: mi-fa i si-do.
Els intervals poden estar formats per notes
alterades.
Sostingt: augmentar un semitó.
Bemoll: baixa un semitó.
ELS INTERVALS MUSICALS
INTERVAL
MODALITAT
TONS
SEMITONS
DIRECCIÓ
2a
EXEMPLE:
2a
EXEMPLE:
3a
EXEMPLE:
3a
Fabrica una guía per
analizar intervals.
EXEMPLE:
4a
EXEMPLE:
5a
EXEMPLE:
6a
EXEMPLE:
6a
EXEMPLE:
7a
EXEMPLE:
7a
EXEMPLE:
8a
EXEMPLE:
Completa la graella
segúent on se’t demana
la modalitat, els tons i
semitos i la direcció de
tos els intervals.
ELS INTERVALS MUSICALS
Has d’indicar la distància
i el mode de l’interval.
Concretar si és major,
menor o just i quants
tons i semitons té.
QUÈ HE DE SABER ABANS
D’ANALITZAR UNA ESCALA?
PAS
0
No oblidis que els
sostinguts augmenten un
semi tó la nota i els bemolls
resten un semi tó.
PASSOS A SEGUIR PER ANALITZAR UNA ESCALA
GRAUS
Indica els graus de l’escala amb números romans. La primera nota serà grau I, la segona II, i així consecutivament.
NOM DE L’ESCALA
Ens fixem amb la nota que comença i acaba l’escala. Aquesta serà el nom de l’escala.
TONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de to. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
SEMITONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de semitó. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
MAJOR O MENOR
Observem la seqüència de tons i semitons que ens ha quedat i determinem si es tracta d’una escala Major o Menor.
INDICA ELS GRAUS DE L’ESCALA
I
II
III
IV
V
VI
PAS
1
VII VIII
GRAUS
Indicar els graus de l’escala amb números romans. La primera nota serà grau I, la segona II, i així consecutivament.
NOM DE L’ESCALA
Ens fixem amb la nota que comença i acaba l’escala. Aquesta serà el nom de l’escala.
TONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de to. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
SEMITONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de semitó. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
MAJOR O MENOR
Observem la seqüència de tons i semitons que ens ha quedat i determinem si es tracta d’una escala Major o Menor.
PAS
2
TROBA EL NOM DE L’ESCALA
LA
I
II
III
IV
V
VI
VII VIII
GRAUS
Indicar els graus de l’escala amb números romans. La primera nota serà grau I, la segona II, i així consecutivament.
NOM DE L’ESCALA
Ens fixem amb la nota que comença i acaba l’escala. Aquesta serà el nom de l’escala.
TONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de to. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
SEMITONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de semitó. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
MAJOR O MENOR
Observem la seqüència de tons i semitons que ens ha quedat i determinem si es tracta d’una escala Major o Menor.
MARCA ON ES TROBEN ELS TONS
PAS
3
LA
I
II
III
IV
V
VI
VII VIII
GRAUS
Indicar els graus de l’escala amb números romans. La primera nota serà grau I, la segona II, i així consecutivament.
NOM DE L’ESCALA
Ens fixem amb la nota que comença i acaba l’escala. Aquesta serà el nom de l’escala.
TONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de to. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
SEMITONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de semitó. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
MAJOR O MENOR
Observem la seqüència de tons i semitons que ens ha quedat i determinem si es tracta d’una escala Major o Menor.
PAS
5
MARCA ON ES TROBEN ELS
SEMITONS
LA
I
II
III
IV
V
VI
VII VIII
GRAUS
Indicar els graus de l’escala amb números romans. La primera nota serà grau I, la segona II, i així consecutivament.
NOM DE L’ESCALA
Ens fixem amb la nota que comença i acaba l’escala. Aquesta serà el nom de l’escala.
TONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de to. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
SEMITONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de semitó. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
MAJOR O MENOR
Observem la seqüència de tons i semitons que ens ha quedat i determinem si es tracta d’una escala Major o Menor.
PAS
6
DETERMINA SI ÉS MAJOR O
MENOR
LA
MAJOR
I
II
III
IV
V
VI
VII VIII
GRAUS
Indicar els graus de l’escala amb números romans. La primera nota serà grau I, la segona II, i així consecutivament.
NOM DE L’ESCALA
Ens fixem amb la nota que comença i acaba l’escala. Aquesta serà el nom de l’escala.
TONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de to. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
SEMITONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de semitó. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
MAJOR O MENOR
Observem la seqüència de tons i semitons que ens ha quedat i determinem si es tracta d’una escala Major o Menor.
1. QUINA ESCALA ÉS ?
GRAUS
Indicar els graus de l’escala amb números romans. La primera nota serà grau I, la segona II, i així consecutivament.
NOM DE L’ESCALA
Ens fixem amb la nota que comença i acaba l’escala. Aquesta serà el nom de l’escala.
TONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de to. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
SEMITONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de semitó. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
MAJOR O MENOR
Observem la seqüència de tons i semitons que ens ha quedat i determinem si es tracta d’una escala Major o Menor.
2. QUINA ESCALA ÉS ?
GRAUS
Indicar els graus de l’escala amb números romans. La primera nota serà grau I, la segona II, i així consecutivament.
NOM DE L’ESCALA
Ens fixem amb la nota que comença i acaba l’escala. Aquesta serà el nom de l’escala.
TONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de to. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
SEMITONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de semitó. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
MAJOR O MENOR
Observem la seqüència de tons i semitons que ens ha quedat i determinem si es tracta d’una escala Major o Menor.
3. QUINA ESCALA ÉS ?
GRAUS
Indicar els graus de l’escala amb números romans. La primera nota serà grau I, la segona II, i així consecutivament.
NOM DE L’ESCALA
Ens fixem amb la nota que comença i acaba l’escala. Aquesta serà el nom de l’escala.
TONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de to. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
SEMITONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de semitó. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
MAJOR O MENOR
Observem la seqüència de tons i semitons que ens ha quedat i determinem si es tracta d’una escala Major o Menor.
4. QUINA ESCALA ÉS ?
GRAUS
Indicar els graus de l’escala amb números romans. La primera nota serà grau I, la segona II, i així consecutivament.
NOM DE L’ESCALA
Ens fixem amb la nota que comença i acaba l’escala. Aquesta serà el nom de l’escala.
TONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de to. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
SEMITONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de semitó. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
MAJOR O MENOR
Observem la seqüència de tons i semitons que ens ha quedat i determinem si es tracta d’una escala Major o Menor.
5. QUINA ESCALA ÉS ?
GRAUS
Indicar els graus de l’escala amb números romans. La primera nota serà grau I, la segona II, i així consecutivament.
NOM DE L’ESCALA
Ens fixem amb la nota que comença i acaba l’escala. Aquesta serà el nom de l’escala.
TONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de to. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
SEMITONS
Marquem totes les notes que estiguin a una distància de semitó. Hem de tenir en conta si hi ha sostinguts o bemolls.
MAJOR O MENOR
Observem la seqüència de tons i semitons que ens ha quedat i determinem si es tracta d’una escala Major o Menor.
La música de les galàxies
ENCÀRREC
ACT IVITAT de SÍNTESI
Matèria
Llenguatge i pràctica musical. Bloc 1 Coneixament i teoria musical. 1r batxillerat escènic.
Lema
Lema
May the music be with you.
Unitat
Unitat 2. La melodia.
Objectius
Objectius
1. Analitzar els elements que componen la música en una partitura real: BSO Star Wars.
2. Identificar tots els elements treballats al llarg de la unitat de manera integrada i
interrelacionada.
Materials
• Partitura.
• Llapis.
• Regla.
• Colors.
• Paper pautat.
• Els apunts de la unitat.
ANÀLISI d’ una PARTITURA
4.
1. Indica com és l’inici de la
melodia.
5.
2. Analitza els acords:
nom i modalitat, dels
compassos 8 i 10.
6.
3. Analitza l’escala del compàs 13.
Indica els graus, tons, semitons,
7.
nom i modalitat.
CONT INGUTS
▪ Lectura de notes en clau de sol.
▪ Lectura de notes en clau de fa.
▪ Anàlisi d’intervals: majors,
menors i justos.
▪ Anàlisi d’intervals: direcció i
distància.
▪ Anàlisi d’acords tríades majors i
menors.
▪ Tonalitat i interpretació de
l’armadura.
Escriu el nom de les notes del segon
pentagrama, del compàs 2 al 9.
Analitza els intervals en
clau de sol dels compassos 1
al 5. Distància, direcció i modalitat.
Analitza tots els intervals en
clau de fa dels compassos 11, 12 i 14.
Canvia de modalitat els acords dels
compassos 8 i 10.
8. Construeix acords a
partir de les notes de la
segona veu del compàs
número 2. Construeix
dos acords per
nota, un Major i un
menor.
PRESENTACIÓ
ÍTEMS D’AVALUACIÓ
Has de presentar la partitura i el
full de pentagrama amb l’anàlisi
realitzat.
▪ Resposta a totes les preguntes.
▪ Presentació d’acord amb els
criteris.
▪ Correcta lectura de notes en
clau de sol i fa.
▪ Procediment adequat per a
l’anàlisi d’escales.
▪ Procediment adequat per a
l’anàlisi d’intervals.
▪ Correcta
reconversió
d’acords.
Preguntes sobre la partitura: 1, 3,
4, 5 i 6.
Preguntes en paper pautat: 2, 7 i
8.
Ús de colors per
diferenciar conceptes: 2,
3,7 i 8.
OBSERVACIONS
✓ Recorda que tindràs dues hores de temps a l’aula per fer l’activitat.
✓ Pots escoltar música mentre realitzis l’activitat sempre que tinguis auriculars personals.
✓ És recomanable que utilitzis els apunts de classe per repassar els conceptes clau abans de respondre.
✓ Recorda que és molt important la presentació. Utilitza paper en brut abans d’escriure en la partitura.
Mapes mentals il·lustrats
ENCÀRREC
ACT IVITAT de SÍNTESI
Matèria
Llenguatge i pràctica musical. Bloc 1 Coneixament i teoria musical. 1r batxillerat escènic.
Lema
Lema
Una imatge val més que mil paraules.
Unitat
Unitat 2. La melodia
Objectius
Objectius
1. Consolidar els coneixemets adquirits sobre els intervals, els acords i la tonalitat.
2. Desenvolupar la competència de gestió i tractament de la informació amb la creació de
mapes mentals il·lustrats.
Materials
• Bolígrafs.
• Regla.
• Retoladors
.
• Paper brut.
• Paper pautat.
• Els apunts de la unitat.
• Enganxines.
MAPA MENTAL
Un mapa mental és un diagrama que s'utilitza per representar paraules, idees, tasques, dibuixos o altres
conceptes enllaçats. Has de realitzar dos mapes mentals.
1. Acords i intervals: indica què és un acord i què és un interval.
Quins tipus d’acords i intervals existeixen.
Explica quins són els paràmetres per la seva anàlisi.
CONT INGUTS
▪ Intervals ascendents i
descendents.
▪ Intervals harmònics i melòdics.
▪ Intervals M, m i justos.
▪ Acords PM i Pm.
▪ Procediment d’anàlisis dels
intervals.
▪ Procediment d’anàlisis dels
acords.
PRESENTACIÓ
ÍTEMS D’AVALUACIÓ
Has de presentar el mapa
conceptuals. En el mapa ha de
constar:
▪ Menció de tots els conceptes
clau demanats.
▪ Definicions breus i clares.
▪ Dibuixos i exemples il·lustratius.
▪ Correcta categorització dels
conceptes.
▪ Bon plantejament de la
interrelació entre els
conceptes.
▪ Presentació clara
i neta.
-Títol.
-Paraules clau.
-Categories conceptuals.
-Descripcions breus.
-Exemples.
-Dibuixos.
Pots utilitzar colors
i imatges.
OBSERVACIONS
✓ Recorda que tindràs dues hores de temps a l’aula per fer l’activitat.
✓ Pots escoltar música mentre realitzis l’activitat sempre i quan tinguis auriculars personals.
✓ És recomanable que utilitzis els apunts de classe per repassar els conceptes clau abans de fer l’activitat.
✓ Recorda que és molt important la presentació. Utilitza paper en brut abans de fer els mapes mentals.
Star Wars
Piano
{
4
&4 Ó
Œ
∑
˙
œ œ œ œ ˙™
{
&
? œ œ
{
3
œ
œ bœœ
& ˙˙˙
? œ œ œ œ
{
11
Pno.
& ˙˙
˙
?
Ϫ
3
œ
œ
3
œ
œ
œ œ œ ™™ ˙
3
œ
œ
œ
˙˙
˙
œ
Ϫ
œ
˙˙
˙
bœœœ n˙˙˙
˙˙
˙
j œ œ œ œ bœœœ n˙˙
œ
˙
˙˙
˙
œ œ œ œ œ
Ó
˙˙
˙
3
jœ œ œ œ
™™ œœ
œ œ œ œ œ œ œ œ™ œ
nœœœ œ œ œ œ Œ
œ
œ œ œ
2.
3
˙˙
˙
j œ
œ
œ
3
1.
8
Pno.
™™ œ
?4
4
4
Pno.
œ œ œ ™™ ˙
œ œ œ ˙
œ
3
˙˙
˙
˙˙
˙
œ œ œ œ
3
œ
œ
œ
Œ
œ œ
œ
œ
2
{
13
Pno.
& œ bœ bœ
? œ bœ bœ
œ
œ
œ bœ
œ bœ
œ
œ
œ
œ
œ
œ
3
œ œ œ ˙
3
œ œ œ œ
œ
Star Wars
Piano
{
4
&4 Ó
? 44
{
6
Œ œœœ ™™ ˙
œ œœœ
3
™™ œ œ œ
œ
∑
˙
œ œœœ
3
3
œ œ œ œ
˙
œ œœœ ˙™
œœœ ™™
1.
3
œ œ œ bœœœ
3
3
2.
& ˙
˙˙
bœœœ n˙˙˙
˙˙
˙˙
˙
˙
˙
˙
˙
˙
˙
˙ ˙
? œœ 3
jœ œ œ œ œ œ œ œ œ
jœ œ œ œ bœœœ n˙˙
Ϫ
œ
œ
Ϫ
œ
œ œœœœ œ œ
œœœ
˙
{
™™
nœœœ œœœœ Œ
Ó
˙˙
˙
3
11
œ bœ bœ œ œ
˙˙
˙˙
˙˙
bœ œ œ œ
˙
˙
˙
˙
œ
œ
œ
?
j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ bœ bœ œ œ bœ œ œ œ 3 œ
œ™ œ
œ
œœœ
& ˙˙˙
3
Œ
œœ
3
œ
PROJECTE 2
Doblatge - ECAD
Jo____________________________________________________________
amb DNI ______________
ENTENC
que l'Escola Catalana de Doblatge, SL
NO M'AUTORITZA
a reproduir públicament a través de cap plataforma, ni per Internet ni les xarxes
socials les imatges que es puguin derivar de les sessions de doblatge que impartirà
a l’institut Eugeni d’Ors de Badalona els mesos de gener, febrer, març i abril, i per
tant
EM COMPROMETO
a no fer-ne cap ús, ni a fer-ne còpies, tal com estableix la Llei de la Propietat
Intel·lectual.
Barcelona, _____de ______________ de 2021
______________________________________
(signatura)
Institut Eugeni d’Ors
Benvolgudes famílies,
Us comuniquem que en el marc del Projecte de Doblatge per actors i
actriusque està duent a terme el seu fill/a es realitzarà una sortida el proper
dimecres _______________________________.
La sortida consistirà en una visita i activitat de doblatge a l'estudi de
doblatgede l'ECAD, Escola Catalana de Doblatge.
La sortida es durà a terme amb un grup reduït d'alumnes i es garantiran en
totmoment les mesures de seguretat sanitària.
Per arribar a l'estudi de l'ECAD s'anirà amb transport públic. Per aquest
motiués necessàri que el seu fill o filla porti una targeta de metro per
realitzar al viatge d'anada i tornada.
A continuació li demanem que firmi per tal de donar el seu
consentiment perquè el seu fill o filla participi d'aquesta activitat.
Jo (nom)
amb DNI
autoritzo que el meu fill/a (nom)
a que realitzi la sortida del projecte
Doblatge per actors i actrius que tindrà lloc el dimecres __________________.
I perquè així consti, firmo a continuació.
Firma
PROJECTE DE DOBLATGE
Ser actor o actriu de doblatge
Activitat final
La VEU del personatge
Registre
Color i
Textura
Trets
distintius
El més difícil de posar veu al personatge ha estat:
Les ACCIONS de l’escena
Escriu a cada fotograma les diferents
accions que transcorren a l’escena.
Els REPTES de l’actor de doblatge
Escriu les coses que més t’agraden i les que menys de la vida i feina dels actors de doblatge.
Història
Caràcter
Físic
El MEU personatge
L’aprenentatge no té stop!
Escriu els tres aprenentatges més importants i
significatiu que has adquirit durant tot el projecte.
1
2
3
L’ART del DOBLATGE
Anomena el nom de tres actors/actrius catalans i tres d’internacionals.
1.
1.
2.
2.
.
3
3
.
El doblatge en CATALÀ
Què pots argumentar a favor i en contra del doblatge en
general? I del doblatge en català?
2. En quants aspectes ha d'estar format un
professional que es vulgui dedicar al doblatge i
perquè?
La formació de l’ACTOR de doblatge
En quants aspectes ha d'estar format un professional que es vulgui dedicar al doblatge i
perquè?
DIMENSIÓ
TEÒRICA
Unitat didàctica 3: L’harmonia
Unitat 3
HARMONIA
“Cuando las palabras fallan, la música habla.”
Hans Christian Andersen
Quins CONTINGUTS treballarem?
❑
❑
❑
❑
❑
❑
❑
Els acords
Acords Majors i menors
La tonalitat.
L’armadura amb bemolls
L’armadura amb sostinguts
Tipus de final
Transport de melodies
Amb quin OBJECTIU?
❑
❑
❑
❑
❑
Saber identificar l’armadura d’una obra musical.
Identificar la tonalitat d’una obra musical, analitzant-ne l’armadura.
Compendre el concepte de tonalitat.
Aprendre a trasportar melodies.
Identificaar auditivament la modalitat d’una obra musical
ELS ACORDS
ELS ACORDS
QUÈ SÓN?
Els acords són combinacions de tres o més notes que sonen alhora.
A nivell instrumental, només un instrument polifònic, com ara un instrument de
teclat o una guitarra, pot fer sonar tot sol un acord.
COM ES DIUEN ELS ACORDS?
Els acords es denominen usant el nom de la nota més greu. Per exemple, si formen
un acord a partir de la nota DO. Aquell acord será un acord de DO.
COM ES FORMA UN ACORD?
5a
➢ Es tria la nota més greu, que serà la que anomenarem fonamentl i donarà nom a
l’acord.
➢ Després a partir d’aquesta nota calcularem la segona, que es troba a una
distància de la tercera respecte a la fonamental.
3a
➢ I per últim, la tercera nota de l’acord, es troba a la distància d’una 5 respecte a
la nota fonamental.
Fon.
ELS ACORDS Els cuinem?
RECEPTA
INGREDIENTS:
Les notes musicals del do greu al fa agut.
Tenir a mà sostinguts i bemolls per a
la guarnició.
ESTRIS:
Un llapis i paper de pentagrama.
Recordar com es formen els acords:
Fonamental, tercera i quinta.
PASSOS:
S’hauran de cuinar 6 acords a foc mig d’acord amb les peticions que
us faràn arribar els clients.
Cuinem una
Burger amb
gust musical?
ELS ACORDS Els cuinem?
ACTIVITAT
FONAMENTAL:
Construeix els següents acords tenint present que la nota donada ha de ser la nota FONAMENTAL
de l’acord.
DO RE LA RE’ DO’ MI
TERCERA:
Construeix els següents acords tenint present que la nota donada ha de ser la TERCERA nota de
l’acord.
SOL MI b RE LA DO# FA
QUINTA:
Construeix els següents acords tenint present que la nota donada ha de ser la TERCERA nota de
l’acord.
SI SOL# FA LA DO b LA’
RECORDA!
Les notes que van
acompanyades d’una
coma, ens indiques
que són de l’acaba
aguda.
5a
3a
Fon.
ELS ACORDS
ACORDS MAJORS I MENORS
SON TOTS ELS ACORDS IGUALS?
De la mateixa manera que els intervals depenent dels TONS i SEMITONS que tinguin, i per tant, del so que produeixin,
els diferenciem entre: majors, menors i justos.
Amb els acords pasa el mateix. Existeixen acords MAJORS i acords MENORS.
ACORDS MAJORS I MENORS.
Els acords están formats per dues terceres. La primera que va de la fonamental a la tercera nota de l’acorda i la segona
que va de la tercera nota de l’acorda a la quinta nota de l’acord.
Els acords MAJORS: Per a que un acord soni Major, la primera tercera ha de ser MAJOR i la segona MENOR.
Els acords MENOR: Per a que un acord soni Menor, la primera tercera ha de ser MENOR i la segona MAJOR.
PM
.
Pm
Pm
PM
PM
Pm
Dis
1
ELS ACORDS
PENSA UN ACORD
Pensa un acord i escriu-lo a
la llibreta.
Quan ho hagis fet pensa el
següent:
-Com es diu.
-I quin tipus d’acord és.
2
PENSAR COM EL
TOCARIES AL PIANO
Pensa en quines notes
formen l’acord que has
creat.
I analitza on les situaríes
al piano.
3
ESCOLTA I ENDEVINA
Escolta els acords que han
creat els teus companys, I
INTERPRETEN en el teclat
virtual i pensa quins acords
són i escriu-los a la llibreta.
Quan ho facis, indica per
cada acord:
-Com es diu.
-I quin tipus d’acord és.
https://virtualpiano.net/
Podriem
cantar
entre tots
un acord?
Acord MAJOR
Acord MENOR
ELS ACORDS Fem
de traductors?
Et toca traduir aquests acords i reconvertir-los de
l’idioma MAJOR a l’idioma MENOR. Escriu a la
llibreta els acords donats, tant el nom com les
notes que el formen, i després tradueix-los.
DO
M
FA
M
SOL #
M
MI
M
LA
M
FA b
M
SOL
M
SI
M
MI b
M
RE
M
DO #
M
LA
bM
LA TONALITAT
QUÈ ÉS LA TONALITAT?
Totes les obres i cançons musicals están escrites en una tonalitat. Aquesta tonalitat és com la llengua en la que está
escrita la obra.
La tonalitat ens indica sobre quina escala está construida l’obra i per tant quines notes entren dins d’aquella tonalitat.
Igual que les escales, diferenciem entre tonalitats MAJORS i tonalitats MENORS.
.
LLENGUA
Quines lletres té?
Català
Do Major
Les que marca l’abecedari català.
Les que marca l’escala de do major.
La ñ i la y no están en aquest
abecedari
El fa# i el sib no están en aquesta
escala.
Com s’organitza
aquesta lengua.
Amb vocals (a,e, i, o, u)
i
Amb consonants (f, g, h, j)
Amb tons: do-re, re-mi, fa-sol, la-s.i
i
Amb semitons mi-fa i si-do.
Com puc saber si estic
fent una falta
d’ortografía?
Has de mirar el diccionari.
Has de mirar l’armadura.
Que és l’armadura?
Les
armadures
sempre
están
formades
per
sostinguts
o bemolls,
però mai
es troben
barrejats
entre ells.
L’armadura és el conjunt de
sostinguts o bemolls que es posen
a l’inici d’una obra musical.
Mirant l’armadir jo podem saber
en quina TONALITAT musical
(llengua) estem tocant i per tant
quines notes podem fer i quines
no.
LA TONALITAT
L’ARMADURA
Per tant, si jo vull composar una obra musical o una cançó en SOL M?
Com puc saber quines notes puc tocar i quines no?
O si vull saber en quina tonalitat está escrita la meva obra preferida com ho puc saber mirant la
partitura.
.
Des de l’ESCALA
SOL MAJOR
Des de l’ARMADURA
SOL MAJOR
1. Escric l’escla de SOL
1. Miro l’armadura si és de sostinguts o
de bemolls.
2. Calculo els tons i semitons que hi ha.
2. Aplico el truc de càlcul.
3. Comprovo si es corresponen amb el
mode MAJOR.
Escala de sol: semitons III-IV i el VI-VII
Escala major: semitons III-IV i el VII-VII
Fa SOSTINGUT
III
IV
Pujo una NOTA
SOL, la peça o la obra està en SOL M.
Què fem amb el
NO MATCH?
4. Afegeixo els sostinguts o bemolls
necessari per que sigui Major.
.
QUINA MANERA T’HA
SEMBLAT MÉS
EFICAÇ?
LA TONALITAT
ACTIVITAT VÍDEO
Escriu amb lletres i signes
musicals, l’orde d’apirició
dels sostinguts i bemolls,
d’acord amb el que explica
el vídeo.
LA TONALITAT
Els manaments del bon músic.
1. MAI veuré o crearé una armadura amb
sostinguts o bemolls junys.
El seu destí diví és estar separats.
PARAULA DE MÚSIC.
2. MAI canviaré l’orde dels sostinguts o
bemolls. Respectaré sempre l’ordre
natural d’aparició.
PARAULA DE MÚSIC.
3. MAI posaré armadura a les tonalitats de
DO major o La menor són tonalitats
verges,i verges han de seguir sent.
PARULA DE MÚSIC.
En nom de la música, art diví, que així
sigui.
.
LA TONALITAT
Totes les armadures tenen una tonalitat Major i un menor.
Les alteracions (sostinguts o bemolls) sempre aparèixen en el mateix ordre.
Per tan són acomulatius. Mai trobarem un do empre será un fa i un do, i aixó succeisivament.
A continuació tens totes les aramdures que et pots trobar.
Quines
són les
dues
tonalitats
que faltes
i perquè?
1. -Miro l’últim sostingut.
2. -Pujo una nota per trobar la Tonalitat major.
3. -Baixo una nota per tronar la tonalitat menor.
1. -Miro el penúltim bemoll.
2. -El penúltim bemoll m’indica la tonalitat Major.
3. -Baixo tres notes des del penúltim bemoll per
trobar la tonalitat menor.
QUAN CALCULEM EL RELATIU MENOR, HEM DE MIRAR SI LA NOTA QUE SURT ESTÀ REPRESENTADA
EN L’ARMADURA. SI ÉS AIXÍ, CALDRÀ POSAR UN SOSTINGUT O UN BEMOLL.
1. SOL
2. LA (M)
3. FA (#m)
1. DO
2. DO (M)
3. LA (bm)
LA TONALITAT
En quina tonalitat están
aquestes obres musicals?
LA TONALITAT
Has d’indicar la
tonalitat de les
armadures donades
o de les tonalitats
demandes.
Pensa en el
procediment
treballat.
Cuinem una
Burger amb
gust musical?
Cuinem una
Burger amb
gust musical?
PRTITURES
EN JOC
3
1
4
2
5
7
8
6
JOC
DE PISTES
1
ANÀLISIS DE LA PARTITURA
Nombre de
sostinguts
Nom dels
sostinguts
Tonalitat
Major
Tonalitat
Menor
2
ANÀLISIS DE LA PARTITURA
Nombre de
sostinguts
Nom dels
sostinguts
Tonalitat
Major
Tonalitat
Menor
3
ANÀLISIS DE LA PARTITURA
Nombre de
sostinguts
Nom dels
sostinguts
Tonalitat
Major
Tonalitat
Menor
4
ANÀLISIS DE LA PARTITURA
Nombre de
sostinguts
Nom dels
sostinguts
Tonalitat
Major
Tonalitat
Menor
5
ANÀLISIS DE LA PARTITURA
Nombre de
sostinguts
Nom dels
sostinguts
Tonalitat
Major
Tonalitat
Menor
6
ANÀLISIS DE LA PARTITURA
Nombre de
sostinguts
Nom dels
sostinguts
Tonalitat
Major
Tonalitat
Menor
7
ANÀLISIS DE LA PARTITURA
Nombre de
sostinguts
Nom dels
sostinguts
Tonalitat
Major
Tonalitat
Menor
8
ANÀLISIS DE LA PARTITURA
Nombre de
sostinguts
Nom dels
sostinguts
Tonalitat
Major
Tonalitat
Menor
ANÀLISIS DE LA PARTITURA
ANÀLISIS DE LA PARTITURA
Membres del
grup
Membres del
grup
P. 1
T. Major
T. menor
P. 1
T. Major
T. menor
P. 2
T. Major
T. menor
P. 2
T. Major
T. menor
P. 3
T. Major
T. menor
P. 3
T. Major
T. menor
P. 4
T. Major
T. menor
P. 4
T. Major
T. menor
P. 5
T. Major
T. menor
P. 5
T. Major
T. menor
P. 6
T. Major
T. menor
P. 6
T. Major
T. menor
P. 7
T. Major
T. menor
P. 7
T. Major
T. menor
P. 8
T. Major
T. menor
P. 8
T. Major
T. menor
Creació d’una melodía
ENCÀRREC
ACT IVITAT de SÍNTESI
Matèria
Llenguatge i pràctica musical. Bloc 1 Coneixament i teoria musical. 1r batxillerat escènic.
Lema
Lema
Composem una melodia en diferents tonalitats.
Unitat
Unitat 3. L’Harmonia
Objectius
Objectius
Materials
1. Desenvolupar la creativitat a través de la composició.
2. Consolidar els coneixements musicals sobre la tonalitat i la interpretació de les armadures.
• Paper de
pentagrama.
• Piano o teclat
virtual.
• Bolígraf i llapis.
COMPOSICIÓ MUSICAL
Has de crear una melodia amb les següents característiques:
• Ha de tenir 8 compassos, i dues frases de 4 compassos cadascuna.
• Has d'analitzar la melodia que has creat indicant: tonalitat, tipus d'inici, tipus de final i frases.
• Has de transportar la melodia (tornar-la a copiar) en dues tonalitats diferents. És a dir, hauràs de copiar la
melodia que has creat dues vegades més, en dues tonalitats diferents de la original, indicant la nova armadura.
EXEMPLE: Si l'has creat una melodia en DO M, que comença amb les notes; do, mi, sol, si. Si la transportes a
SOL M, per exemple, copies la melodia amb el mateix ritmes, però les notes passarien a ser: sol, si, re, fa.
CONT INGUTS
▪ Armadures amb sostinguts.
▪ Armadures amb bemolls.
▪ Interpretació de l’armadura.
▪ Tipus d’inici: anacrúsic, acèfal i
tètic.
▪ Tipus de final: Femení
(suspensiu) i Masculí
(conclusiu).
▪ Frases i semifrases.
▪ Creació melòdica.
PRESENTACIÓ
ÍTEMS D’AVALUACIÓ
Has de presentar un document
amb la següent informació.
▪ Correcte ús i interpretació de
les armadures.
▪ Correcte aplicació dels
paràmetres d’anàlisis.
▪ Creativitat musical i sentit
estètic en la creació melòdica.
▪ Correcte desenvolupament del
transport de les melodies.
• Títol de l’activitat.
• Escriure la melodia orginal amb
l’anàlisis corresponent.
• Primera versió de la melodia
transportada, indicant la nova
tonalitat.
• Segona versió de la melodia
transportada indicant la segona
tonalitat.
OBSERVACIONS
✓ Hauràs de realitzar aquesta tasca a casa.
✓ L’hauràs d’entegar en paper el dia: Dijous 27 de maig.
✓ Per fer-la pots ajudar-te d’un piano virtual per escoltar el que estàs composant.
PROJECTE 3
Medley Musical
QUADERN
Activitats quadern de l’artista
Portada del diari
Portada del diari
TASCA:
TASCA:
El diari de l'artista serà un espai de reflexió personal.
A través de les diferents activitats i propostes aniràs realitzant
un procés d'autoconeixement. Es tracta que t'impliquis amb
cadascuna de les activitats per tal d'anar prenent consciència de
les teves capacitats artístiques i les teves potencialitats.
Tota història té un inici, i el teu camí en aquesta assignatura
comença amb aquest quadern. El primer repte és realitzar una
portada del teu diari. El disseny és totalment lliure, l'única
condició és que aparegui el teu nom. Els colors, imatges,
dibuixos, frases o conceptes que apareguin han de parlar de tu i
de com t'identifiques.
El diari de l'artista serà un espai de reflexió personal.
A través de les diferents activitats i propostes aniràs realitzant
un procés d'autoconeixement. Es tracta que t'impliquis amb
cadascuna de les activitats per tal d'anar prenent consciència de
les teves capacitats artístiques i les teves potencialitats.
Tota història té un inici, i el teu camí en aquesta assignatura
comença amb aquest quadern. El primer repte és realitzar una
portada del teu diari. El disseny és totalment lliure, l'única
condició és que aparegui el teu nom. Els colors, imatges,
dibuixos, frases o conceptes que apareguin han de parlar de tu i
de com t'identifiques.
OBJECT IUS:
OBJECTIUS:
1. Pensar en els trets
característics de la teva
personalitat.
2. Reflexionar sobre els
símbols o dibuixos que et
defineixen.
3. Concretar paraules,
conceptes o idees que
parlen de tu.
4. Connectar amb la teva
creativitat i expressar-la
gràficament.
1. Pensar en els trets
característics de la teva
personalitat.
2. Reflexionar sobre els
símbols o dibuixos que et
defineixen.
3. Concretar paraules,
conceptes o idees que
parlen de tu.
4. Connectar amb la teva
creativitat i expressar-la
gràficament.
Vision Board
Vision Board
TASCA:
TASCA:
Un Vision Board o mural inspiracional és una tècnica que
utilitzen molts artistes per enfocar-se en allò que volen
aconseguir i definir els objectius professionals. Aquesta tècnica
consisteix en realitzar un mural amb l’estil del collage. El mural
ha de ser molt visual i pot contenir imatges, retalls, fotografies,
dibuixos, lletres i tot el que et puguis imaginar. Per realitzar el
teu Vision Board has de pensar en què t'ha portat fins aquí,
perquè estàs fent el batxillerat escènic i què t'agradaria
aconseguir. Tanca els ulls, pensa que estàs en l'acte de graduació
de 2n de batxillerat i que ja has fet tot el camí. Ara obre els ulls i
pensa, què has aconseguit? Ara et toca plasmar-ho!
Un Vision Board o mural inspiracional és una tècnica que
utilitzen molts artistes per enfocar-se en allò que volen
aconseguir i definir els objectius professionals. Aquesta tècnica
consisteix en realitzar un mural amb l’estil del collage. El mural
ha de ser molt visual i pot contenir imatges, retalls, fotografies,
dibuixos, lletres i tot el que et puguis imaginar. Per realitzar el
teu Vision Board has de pensar en què t'ha portat fins aquí,
perquè estàs fent el batxillerat escènic i què t'agradaria
aconseguir. Tanca els ulls, pensa que estàs en l'acte de graduació
de 2n de batxillerat i que ja has fet tot el camí. Ara obre els ulls i
pensa, què has aconseguit? Ara et toca plasmar-ho!
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Reflexionar sobre els
motius de l'elecció del
batxillerat escènic.
2. Prendre consciència de
les expectatives
d'aprenentatge.
3. Connectar amb la
motivació.
4. Definir els objectius
personals de creixement
durant el batxillerat.
1. Reflexionar sobre els
motius de l'elecció del
batxillerat escènic.
2. Prendre consciència de
les expectatives
d'aprenentatge.
3. Connectar amb la
motivació.
4. Definir els objectius
personals de creixement
durant el batxillerat.
L’arbre de l’aprenentatge
L’arbre de l’aprenentatge
TASCA:
TASCA:
L'art escènic és efímer però la petjada que deixa en l'espectador
i en l'intèrpret perdura al llarg del temps. Diuen que no deixem
mai d'aprendre però cada vegada ens tornem més experts en
ser "aprenents". Per aprendre a cantar, ballar i actuar, cal perdre
la por i atrevir-se a jugar, experimentar, connectar amb un
mateix i amb els altres. A vegades però, aixecar-se de la cadira i
sortir de la zona de confort no és gens senzill. Dibuixa un arbre
amb les seves arrels, el seu tronc i la seva copa. Connecta amb
tu i pensa en les pors o inseguretats que sents i escriu-les a les
arrels. Després pensa en les teves fortaleses i punts forts, escriulos al llarg del tronc, i per últim, escriu els teus objectius i metes
a la copa de l'arbre.
L'art escènic és efímer però la petjada que deixa en l'espectador
i en l'intèrpret perdura al llarg del temps. Diuen que no deixem
mai d'aprendre però cada vegada ens tornem més experts en
ser "aprenents". Per aprendre a cantar, ballar i actuar, cal perdre
la por i atrevir-se a jugar, experimentar, connectar amb un
mateix i amb els altres. A vegades però, aixecar-se de la cadira i
sortir de la zona de confort no és gens senzill. Dibuixa un arbre
amb les seves arrels, el seu tronc i la seva copa. Connecta amb
tu i pensa en les pors o inseguretats que sents i escriu-les a les
arrels. Després pensa en les teves fortaleses i punts forts, escriulos al llarg del tronc, i per últim, escriu els teus objectius i metes
a la copa de l'arbre.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Reflexionar sobre
l'actitud que cal tenir per
desenvolupar habilitats i
competències artístiques.
1. Reflexionar sobre
l'actitud que cal tenir per
desenvolupar habilitats i
competències artístiques.
2. Prendre consciència
de les pròpies pors i
inseguretats limitants.
2. Prendre consciència
de les pròpies pors i
inseguretats limitants.
3. Reconèixer les
potencialitats pròpies.
3. Reconèixer les
potencialitats pròpies.
El nerviòmetre
El nerviòmetre
TASCA:
TASCA:
El sentiment de nervis és un dels més habituals entre els artistes.
I és un sentiment com la por, que en la seva mida justa és
positiu, perquè ens fa estar en alerta i donar valor i importància
a allò que estem a punt de fer. Però com tot en aquesta vida, si
hi ha un accés, no ens ajuda. Hi ha artistes que per no gestionar
bé els nervis no gaudeixen de les seves actuacions i en alguns
casos extrems fins i tot desenvolupen pànic escènic. Per això és
molt important treballar amb un mateix aquest aspecte. Fes una
llista de les situacions o aspectes que fan que et posis nerviós
quan has de fer una aparició pública. Després intentar recordarne alguna que hagis viscut. Dibuixa una silueta de la teva figura i
escriu en les diferents parts del cos les sensacions que tens quan
t'estàs posant nerviós i perdent el control.
El sentiment de nervis és un dels més habituals entre els artistes.
I és un sentiment com la por, que en la seva mida justa és
positiu, perquè ens fa estar en alerta i donar valor i importància
a allò que estem a punt de fer. Però com tot en aquesta vida, si
hi ha un accés, no ens ajuda. Hi ha artistes que per no gestionar
bé els nervis no gaudeixen de les seves actuacions i en alguns
casos extrems fins i tot desenvolupen pànic escènic. Per això és
molt important treballar amb un mateix aquest aspecte. Fes una
llista de les situacions o aspectes que fan que et posis nerviós
quan has de fer una aparició pública. Després intentar recordarne alguna que hagis viscut. Dibuixa una silueta de la teva figura i
escriu en les diferents parts del cos les sensacions que tens quan
t'estàs posant nerviós i perdent el control.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Parlar sobre el pànic
escènic.
2. Reflexionar sobre els
nervis abans de sortir a
escena.
3. Aprendre a escoltar el
cos com a eina per
l'autoregulació.
1. Parlar sobre el pànic
escènic.
2. Reflexionar sobre els
nervis abans de sortir a
escena.
3. Aprendre a escoltar el
cos com a eina per
l'autoregulació.
Medito i em concentro
Medito i em concentro
TASCA:
TASCA:
La meditació és una tècnica que ens ajuda a connectar amb
nosaltres mateixos, a reduir el soroll mental, a concentrar-nos
en l'aquí i l'ara. Ens ajuda a deixar de pensar en allò que ens
preocupa per ocupar-nos en allò que estem sentint. Hi ha
moltes persones que practiquen la meditació. També hi ha molts
artistes que mediten abans de grans concerts com a estratègia
per reduir els nervis, baixar les pulsacions, reconnectar-se amb
ells mateixos i recuperar l’energia mental. Meditar sol, sense cap
guia és molt difícil. Per això existeixen les meditacions guiades.
Narracions tranquil·les que t'acompanyen en la focalització i la
relaxació. El repte que tens avui és escriure una meditació.
Pensa en un relat que a tu t'ajudaria a relaxar-te.
La meditació és una tècnica que ens ajuda a connectar amb
nosaltres mateixos, a reduir el soroll mental, a concentrar-nos
en l'aquí i l'ara. Ens ajuda a deixar de pensar en allò que ens
preocupa per ocupar-nos en allò que estem sentint. Hi ha
moltes persones que practiquen la meditació. També hi ha molts
artistes que mediten abans de grans concerts com a estratègia
per reduir els nervis, baixar les pulsacions, reconnectar-se amb
ells mateixos i recuperar l’energia mental. Meditar sol, sense cap
guia és molt difícil. Per això existeixen les meditacions guiades.
Narracions tranquil·les que t'acompanyen en la focalització i la
relaxació. El repte que tens avui és escriure una meditació.
Pensa en un relat que a tu t'ajudaria a relaxar-te.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Familiaritzar-se amb la
tècnica de la meditació.
2. Reflexionar sobre el
poder del relat.
3. Aprendre a focalitzar i
dirigir l'atenció.
4. Desenvolupar la
creativitat redactant una
meditació guiada.
1. Familiaritzar-se amb la
tècnica de la meditació.
2. Reflexionar sobre el
poder del relat.
3. Aprendre a focalitzar i
dirigir l'atenció.
4. Desenvolupar la
creativitat redactant una
meditació guiada.
La radioment
La radioment
TASCA:
TASCA:
Has pensat mai com et parles a tu mateix? Les paraules tenen
molt de poder perquè és a través d'elles que construïm la
realitat. Les etiquetes que ens posen de petits i ens condicionen
a l'hora de créixer, l'insult que ens diuen, el primer: t'estimo. Són
paraules que marquen la nostra història i ens condicionen a ser
qui som. Però, i tu? Has pensat mai com et parles a tu mateix?
Què et dius i com et fas sentir? La radioment o radiomente és
una expressió que s'utilitza per denominar aquella veu interior
que tots tenim i que sentim constantment. Sol ser una veu molt
pesada que ens recorda tot el que fem malament, que ens
recrimina les nostres decisions i que sembla que s'encarregui de
treure'ns la confiança. Però saps què? La podem apagar. Dibuixa
una ràdio (pot ser un mòbil si ho vols) i escriu al voltant totes les
frases i paraules que et dius amb freqüència i t'agradaria deixar
de sentir.
Has pensat mai com et parles a tu mateix? Les paraules tenen
molt de poder perquè és a través d'elles que construïm la
realitat. Les etiquetes que ens posen de petits i ens condicionen
a l'hora de créixer, l'insult que ens diuen, el primer: t'estimo. Són
paraules que marquen la nostra història i ens condicionen a ser
qui som. Però, i tu? Has pensat mai com et parles a tu mateix?
Què et dius i com et fas sentir? La radioment o radiomente és
una expressió que s'utilitza per denominar aquella veu interior
que tots tenim i que sentim constantment. Sol ser una veu molt
pesada que ens recorda tot el que fem malament, que ens
recrimina les nostres decisions i que sembla que s'encarregui de
treure'ns la confiança. Però saps què? La podem apagar. Dibuixa
una ràdio (pot ser un mòbil si ho vols) i escriu al voltant totes les
frases i paraules que et dius amb freqüència i t'agradaria deixar
de sentir.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Valorar la importància i
l'impacte de les paraules.
2. Reflexionar sobre
l'impacte que poden tenir
les crítiques dels altres
quan ens exposem en un
escenari.
3. Reflexionar sobre la
pròpia capacitat de generar
missatges positius.
1. Valorar la importància i
l'impacte de les paraules.
2. Reflexionar sobre
l'impacte que poden tenir
les crítiques dels altres
quan ens exposem en un
escenari.
3. Reflexionar sobre la
pròpia capacitat de generar
missatges positius.
Cançons que m’acompanyen
Cançons que m’acompanyen
TASCA: La vida està feta de moments. Hi ha records i vivències
TASCA: La vida està feta de moments. Hi ha records i vivències
que ens acompanyen al llarg de tota la nostra història. I com a
les bones pel·lícules, alguns d'aquests moments estan
acompanyats de música. El teu cinquè aniversari, aquell estiu al
poble, la música que posen al cotxe els teus pares... La nostra
memòria està feta de moments i el nostre cor d'artistes està fet,
en part, de cançons. Tens el repte de pensar en aquells temes
que han marcat la teva història fins al dia d'avui, temes que t'han
deixat petjada i que només escoltar-los et transporten a un
moment de la teva vida o et generen una sensació concreta.
Dibuixa una maleta, cerca les cançons al youtube i genera un
codi QR per a cadascuna d'elles. Després, enganxa els codis QR i
indica: El nom de la cançó, l'autor/a o intèrpret i una frase que
digui perquè t'acompanya.
que ens acompanyen al llarg de tota la nostra història. I com a
les bones pel·lícules, alguns d'aquests moments estan
acompanyats de música. El teu cinquè aniversari, aquell estiu al
poble, la música que posen al cotxe els teus pares... La nostra
memòria està feta de moments i el nostre cor d'artistes està fet,
en part, de cançons. Tens el repte de pensar en aquells temes
que han marcat la teva història fins al dia d'avui, temes que t'han
deixat petjada i que només escoltar-los et transporten a un
moment de la teva vida o et generen una sensació concreta.
Dibuixa una maleta, cerca les cançons al youtube i genera un
codi QR per a cadascuna d'elles. Després, enganxa els codis QR i
indica: El nom de la cançó, l'autor/a o intèrpret i una frase que
digui perquè t'acompanya.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Reflexionar sobre les músiques que formen part de la història
personal.
2. Prendre consciència del poder de la música per descriure i
evocar moments i sensacions.
1. Reflexionar sobre les músiques que formen part de la història
personal.
2. Prendre consciència del poder de la música per descriure i
evocar moments i sensacions.
El meu cos, el meu instrument
El meu cos, el meu instrument
TASCA: Hi ha moltes maneres d'expressar-se. Com hauràs
TASCA: Hi ha moltes maneres d'expressar-se. Com hauràs
anat descobrint, les paraules no són l'única via per comunicarnos. El nostre cos i la nostra gestualitat són un gran recurs que
tenim per emfatitzar un missatge. De fet, podem transmetre una
sensació o una emoció utilitzant únicament el nostre cos. Per
aquest motiu et proposem un repte: que expressis una paraula
mitjançant una posició corporal. A continuació et trobaràs una
sèrie de paraules. Hauràs de pensar en una posició o estàtua
corporal que expressi cada paraula i demanar a un company/a
que et faci una fotografia. Després hauràs d'enganxar les
fetografies al quadern i a sota de cadascuna caldrà que escriguis
la paraula que has volgut expressar i/o plasmar. Paraules:
Incertesa, angoixa, emoció, espera, sospir i enamorament.
anat descobrint, les paraules no són l'única via per comunicarnos. El nostre cos i la nostra gestualitat són un gran recurs que
tenim per emfatitzar un missatge. De fet, podem transmetre una
sensació o una emoció utilitzant únicament el nostre cos. Per
aquest motiu et proposem un repte: que expressis una paraula
mitjançant una posició corporal. A continuació et trobaràs una
sèrie de paraules. Hauràs de pensar en una posició o estàtua
corporal que expressi cada paraula i demanar a un company/a
que et faci una fotografia. Després hauràs d'enganxar les
fetografies al quadern i a sota de cadascuna caldrà que escriguis
la paraula que has volgut expressar i/o plasmar. Paraules:
Incertesa, angoixa, emoció, espera, sospir i enamorament.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Prendre consciència de
les capacitats expressives
del cos humà.
2. Reflexionar sobre la
diversitat de formes
d'expressió d'una idea,
sentiment o emoció.
3. Utilitzar l'art de la
fotografia
per copsar moments i
intencions comunicatives.
1. Prendre consciència de
les capacitats expressives
del cos humà.
2. Reflexionar sobre la
diversitat de formes
d'expressió d'una idea,
sentiment o emoció.
3. Utilitzar l'art de la
fotografia
per copsar moments i
intencions comunicatives.
M’observo i aprenc
M’observo i aprenc
TASCA: Potser alguna vegada has sentit que els nens i nenes
TASCA: Potser alguna vegada has sentit que els nens i nenes
petits aprenen per imitació. És a dir, es fixen en els adults, en
l'entorn que els envolta i imiten tot allò que veuen. L'observació
dels altres és molt interessant però en el cas dels artistes, la
consciència i observació d'un mateix és clau. Per aquest motiu el
repte d'avui es basa en l'observació de tu mateix. Cal que la
professora gravi una interpretació grupal i que la comparteixi.
Després caldrà que l'observis amb molta atenció i analitzis la
teva interpretació. Cal que escriguis la reflexió que fas de l'anàlisi
de la teva interpretació al quadern. T'has de fixar en els següents
aspectes: control del cos, expressivitat, gestualitat del rostre,
interacció amb els companys, grau de seguretat i grau de domini.
Concreta les fortaleses i els punts a millorar de la teva
interpretació.
petits aprenen per imitació. És a dir, es fixen en els adults, en
l'entorn que els envolta i imiten tot allò que veuen. L'observació
dels altres és molt interessant però en el cas dels artistes, la
consciència i observació d'un mateix és clau. Per aquest motiu el
repte d'avui es basa en l'observació de tu mateix. Cal que la
professora gravi una interpretació grupal i que la comparteixi.
Després caldrà que l'observis amb molta atenció i analitzis la
teva interpretació. Cal que escriguis la reflexió que fas de l'anàlisi
de la teva interpretació al quadern. T'has de fixar en els següents
aspectes: control del cos, expressivitat, gestualitat del rostre,
interacció amb els companys, grau de seguretat i grau de domini.
Concreta les fortaleses i els punts a millorar de la teva
interpretació.
OBJECT IUS:
OBJECTIUS:
1. Practicar l'observació
crítica de la pròpia
interpretació artística.
1. Practicar l'observació
crítica de la pròpia
interpretació artística.
2. Identificar els punts forts i
febles de la capacitat
expressiva pròpia.
2. Identificar els punts forts i
febles de la capacitat
expressiva pròpia.
La meva tessitura
La meva tessitura
TASCA: La tessitura vocal és les notes que pot arribar a
TASCA: La tessitura vocal és les notes que pot arribar a
emetre una persona cantant. Com ja deus saber hi ha una gran
diversitat de veus masculines i femenines. Classifiquem les veus
d'acord amb la seva tessitura. De la mateixa manera que podries
descriure el teu físic, fent referència al color del teu cabell i dels
teus ulls, a la teva alçada o al teu pes també pots descriure la
teva veu fent referència a la seva tessitura. Quan parlem de
tessitura ens fixem en la nota més greu que podem emetre amb
control de la veu i la nota més aguda que podem fer. Totes les
notes que es troben entre aquestes dues constituiran la teva
tessitura. Amb l'ajuda d'una vocalització hauràs de trobar quina
és la teva tessitura. Un cop ho facis, enganxa un dibuix d'un
teclat a la llibreta, posa el nom de cada nota a la part inferior de
cada tecla i pinta totes aquelles notes que conformin el teu
registre. Per últim localitza les notes en el pentagrama.
emetre una persona cantant. Com ja deus saber hi ha una gran
diversitat de veus masculines i femenines. Classifiquem les veus
d'acord amb la seva tessitura. De la mateixa manera que podries
descriure el teu físic, fent referència al color del teu cabell i dels
teus ulls, a la teva alçada o al teu pes també pots descriure la
teva veu fent referència a la seva tessitura. Quan parlem de
tessitura ens fixem en la nota més greu que podem emetre amb
control de la veu i la nota més aguda que podem fer. Totes les
notes que es troben entre aquestes dues constituiran la teva
tessitura. Amb l'ajuda d'una vocalització hauràs de trobar quina
és la teva tessitura. Un cop ho facis, enganxa un dibuix d'un
teclat a la llibreta, posa el nom de cada nota a la part inferior de
cada tecla i pinta totes aquelles notes que conformin el teu
registre. Per últim localitza les notes en el pentagrama.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Descobrir la tessitura vocal d'un mateix mitjançant una
vocalització.
1. Descobrir la tessitura vocal d'un mateix mitjançant una
vocalització.
La diana del cantant
La diana del cantant
d'avaluació són unes eines que ens ajuden a avaluar diferents
ítems relacionats amb un mateix tema o concepte. Avui et
presento la diana del cantant. En ella trobaràs una sèrie d'ítems
relacionats amb les habilitats que ha de tenir un cantant:
afinació, tècnica, memòria, posició, respiració, actitud d'assaig,
posada en escena, cant conjunt, repertori, higiene vocal, dicció i
interpretació. Cal que pensis en quin grau domines i
desenvolupes cadascun d'aquests aspectes i els puntuïs. El nivell
1 si són aspectes que controles poc i hauries d'anar millorant i
així, progressivament fins al nivell 5, si són aspectes que domines
a la perfecció. Acompanya la diana d'una petita reflexió escrita
que valori el resultat de la diana i expliqui les teves habilitats
actuals com a cantant.
d'avaluació són unes eines que ens ajuden a avaluar diferents
ítems relacionats amb un mateix tema o concepte. Avui et
presento la diana del cantant. En ella trobaràs una sèrie d'ítems
relacionats amb les habilitats que ha de tenir un cantant:
afinació, tècnica, memòria, posició, respiració, actitud d'assaig,
posada en escena, cant conjunt, repertori, higiene vocal, dicció i
interpretació. Cal que pensis en quin grau domines i
desenvolupes cadascun d'aquests aspectes i els puntuïs. El nivell
1 si són aspectes que controles poc i hauries d'anar millorant i
així, progressivament fins al nivell 5, si són aspectes que domines
a la perfecció. Acompanya la diana d'una petita reflexió escrita
que valori el resultat de la diana i expliqui les teves habilitats
actuals com a cantant.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Prendre consciència de
tots els aspectes
importants per un intèrpret
vocal.
1. Prendre consciència de
tots els aspectes
importants per un intèrpret
vocal.
2. Realitzar una valoració
sobre els aspectes a
millorar i seguir treballant
per augmentar el domini
de cadascun d’ells.
2. Realitzar una valoració
sobre els aspectes a
millorar i seguir treballant
per augmentar el domini
de cadascun d’ells.
TASCA: Has sentit mai la paraula diana d'avaluació? Les dianes
TASCA: Has sentit mai la paraula diana d'avaluació? Les dianes
La meva veu
La meva veu
TASCA: Sobre el cabell podem concretar: el color, la textura,
TASCA: Sobre el cabell podem concretar: el color, la textura,
el gruix, el pentinat, l'extensió... i sobre la veu què en podem
dir? Doncs aquesta és la tasca d'avui. Descriure la teva veu. Has
de fer-te una fotografia i col·locar-la al centre del diari. Al voltant
hauràs de concretar els següents aspectes referits a la teva veu:
la teva tessitura (dibuixa un petit teclat que ho il·lustri), el color
de la teva veu (és una metàfora, hauràs de trobar quin color/s
reflecteixen la teva veu), la textura (troba un material que
transmeti la textura de la teva veu i enganxa'l), l'estil musical
(escriu el nom dels estils que t'agrada cantar) i la llengua
(dibuixa les banderes o el nom de les llengües en les quals
t'agrada cantar). Per últim, el més important; el so de la teva
veu. Caldrà que et gravis cantant una cançó que t'agradi i hauràs
de generar un codi QR i enganxar-lo al quadern.
el gruix, el pentinat, l'extensió... i sobre la veu què en podem
dir? Doncs aquesta és la tasca d'avui. Descriure la teva veu. Has
de fer-te una fotografia i col·locar-la al centre del diari. Al voltant
hauràs de concretar els següents aspectes referits a la teva veu:
la teva tessitura (dibuixa un petit teclat que ho il·lustri), el color
de la teva veu (és una metàfora, hauràs de trobar quin color/s
reflecteixen la teva veu), la textura (troba un material que
transmeti la textura de la teva veu i enganxa'l), l'estil musical
(escriu el nom dels estils que t'agrada cantar) i la llengua
(dibuixa les banderes o el nom de les llengües en les quals
t'agrada cantar). Per últim, el més important; el so de la teva
veu. Caldrà que et gravis cantant una cançó que t'agradi i hauràs
de generar un codi QR i enganxar-lo al quadern.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Treballar els diferents
paràmetres mitjançant els
quals podem descriure una
veu que sentim.
1. Treballar els diferents
paràmetres mitjançant els
quals podem descriure una
veu que sentim.
2. Realitzar una reflexió
sobre els elements que
caracteritzen la pròpia
veu.
2. Realitzar una reflexió
sobre els elements que
caracteritzen la pròpia
veu.
La cura de la veu
La cura de la veu
TASCA: La veu és l'instrument musical amb els que naixem
TASCA: La veu és l'instrument musical amb els que naixem
tots els éssers humans i es transforma i creix amb nosaltres. Però
de veu, només en tenim una i cal cuidar-la. És important doncs,
saber quins hàbits, aliments i accions són positives i quines són
perjudicials. Segur que n'hi ha moltes d'elles que ja coneixes
però d'altres que probablement et poden sorprendre. Tens el
repte de fer una recerca i trobar de 5 a 7 hàbits positius o
negatius per la cura de la veu. Quan els hagis trobat i contrastat,
tens el repte de crear una infografia que els reculli. La infografia
és una tipologia d'esquema que utilitza, dibuixos, icones i
símbols per plasmar una idea o un concepte.
tots els éssers humans i es transforma i creix amb nosaltres. Però
de veu, només en tenim una i cal cuidar-la. És important doncs,
saber quins hàbits, aliments i accions són positives i quines són
perjudicials. Segur que n'hi ha moltes d'elles que ja coneixes
però d'altres que probablement et poden sorprendre. Tens el
repte de fer una recerca i trobar de 5 a 7 hàbits positius o
negatius per la cura de la veu. Quan els hagis trobat i contrastat,
tens el repte de crear una infografia que els reculli. La infografia
és una tipologia d'esquema que utilitza, dibuixos, icones i
símbols per plasmar una idea o un concepte.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Prendre consciència
sobre els aspectes, hàbits,
aliments i rutines que són
positives i les que són
perjudicials per a la cura de
la veu.
1. Prendre consciència
sobre els aspectes, hàbits,
aliments i rutines que són
positives i les que són
perjudicials per a la cura de
la veu.
2. Familiaritzar-se amb la
tècnica de la infografia com
a estratègia per plasmar
una idea o contingut.
2. Familiaritzar-se amb la
tècnica de la infografia com
a estratègia per plasmar
una idea o contingut.
La recepta secreta
La recepta secreta
TASCA: Els cantants professionals o les persones que es
TASCA: Els cantants professionals o les persones que es
dediquen alguna professió on la veu és la seva eina de treball,
tenen estratègies específiques per cuidar-se la veu. De fet, els
camerinos estan plens de begudes naturals i remeis casolans per
cuidar-se la veu. Cada professional coneix la seva veu i sap si té
tendència a l'afonia, a la disfonia, a la tos seca o a la sequedat i
en conseqüència sap preparar-se el millor dels remeis per
prevenir o curar la seva veu. Avui rebràs 3 receptes populars per
cuinar remeis naturals. N'hauràs de triar una o investigar o crearne una de pròpia. Quan ja sàpigues quina recepta has triat caldrà
que la duguis a terme i la preparis. El pròxim dia de classe hauràs
de portar un termo o una empolla amb el resultat de la recepta.
Al quadern de l'artista hauràs de: posar la recepta; ingredients i
procediment, la funció de la recepta i una fotografia teva
preparant-la.
dediquen alguna professió on la veu és la seva eina de treball,
tenen estratègies específiques per cuidar-se la veu. De fet, els
camerinos estan plens de begudes naturals i remeis casolans per
cuidar-se la veu. Cada professional coneix la seva veu i sap si té
tendència a l'afonia, a la disfonia, a la tos seca o a la sequedat i
en conseqüència sap preparar-se el millor dels remeis per
prevenir o curar la seva veu. Avui rebràs 3 receptes populars per
cuinar remeis naturals. N'hauràs de triar una o investigar o crearne una de pròpia. Quan ja sàpigues quina recepta has triat caldrà
que la duguis a terme i la preparis. El pròxim dia de classe hauràs
de portar un termo o una empolla amb el resultat de la recepta.
Al quadern de l'artista hauràs de: posar la recepta; ingredients i
procediment, la funció de la recepta i una fotografia teva
preparant-la.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Investigar els diferents
remeis i ingredients
naturals que ajuden a la
cura i la hidratació de la
veu.
1. Investigar els diferents
remeis i ingredients
naturals que ajuden a la
cura i la hidratació de la
veu.
2. Preparar-se una beguda
amb ingredients naturals
per cuidar la veu.
2. Preparar-se una beguda
amb ingredients naturals
per cuidar la veu.
Analitzo al meu ídol
Analitzo al meu ídol
TASCA: Tots tenim un cantant preferit o un artista al qui
TASCA: Tots tenim un cantant preferit o un artista al qui
admirem o de qui ens agraden les seves cançons. Ara que ja has
reflexionat sobre la tessitura de la teva veu i també has investigat
els deferents paràmetres a partir dels quals pots definir una veu;
tessitura, tipologia, textura, color i estil, estàs preparat/a per
analitzar la veu del teu ídol. Tria un cantant que t'agradi o a qui
admiris, tria una cançó del seu repertori i analitza la seva veu. Al
quadern de l'artista has de posar una imatge de l'artista amb una
petita biografia de l'artista que expliqui qui és. En segon lloc, has
de posar el títol de la cançó que has triat i un codi QR amb
el link al vídeo de la cançó. En tercer lloc i el més important has
d'escriure l'anàlisi que en fas de la veu de l'artista. Per fer-ho has
de fer referència als següents paràmetres; tessitura, textura,
color, estil i tipologia.
admirem o de qui ens agraden les seves cançons. Ara que ja has
reflexionat sobre la tessitura de la teva veu i també has investigat
els deferents paràmetres a partir dels quals pots definir una veu;
tessitura, tipologia, textura, color i estil, estàs preparat/a per
analitzar la veu del teu ídol. Tria un cantant que t'agradi o a qui
admiris, tria una cançó del seu repertori i analitza la seva veu. Al
quadern de l'artista has de posar una imatge de l'artista amb una
petita biografia de l'artista que expliqui qui és. En segon lloc, has
de posar el títol de la cançó que has triat i un codi QR amb
el link al vídeo de la cançó. En tercer lloc i el més important has
d'escriure l'anàlisi que en fas de la veu de l'artista. Per fer-ho has
de fer referència als següents paràmetres; tessitura, textura,
color, estil i tipologia.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Analitzar amb profunditat els elements que caracteritzen la
veu d'un cantant al qual s'admiri.
2. Consolidar els paràmetres a través dels quals podem analitzar
una veu.
1. Analitzar amb profunditat els elements que caracteritzen la
veu d'un cantant al qual s'admiri.
2. Consolidar els paràmetres a través dels quals podem analitzar
una veu.
Aquest/a sóc jo?
Aquest/a sóc jo?
TASCA: Fins ara hem parlat que tots tenim veu i que la veu
TASCA: Fins ara hem parlat que tots tenim veu i que la veu
ens fa únics. I que no cal que veiem a una persona per saber qui
ens està parlant. La veu per tant, és intercanviable i
intransferible, i ens fa ser qui som, forma part de nosaltres. Però
llavors, els imitadors com s'ho fan? Com és possible que una
persona, amb la seva pròpia veu pugui ser capaç d'imitar la veu
d'un altre? Doncs sí que és possible! Per fer-ho s'ha d'analitzar
molt la persona a qui es vol imitar. Cal analitzar el to, la tessitura,
el color, la ressonància, la manera de parlar i els “tics” vocals.
T'atreveixes a convertir-te en un imitador per un dia i deixar de
ser tu? Triar un personatge de ficció, de dibuixos animats, un
polític o algú conegut. Busca un vídeo a youtube per analitzar bé
la seva veu. Quan ho hagis fet, grava un vídeo d'un minut mínim,
on facis la imitació. A la llibreta col·loca una fotografia o dibuix
de la persona a la qual imitis, enganxa un codi QR on estigui
vinculat al vídeo de la imitació i per últim, fes una breu explicació
del que ha estat més fàcil i més difícil de preparar-te i executar la
imitació vocal.
ens fa únics. I que no cal que veiem a una persona per saber qui
ens està parlant. La veu per tant, és intercanviable i
intransferible, i ens fa ser qui som, forma part de nosaltres. Però
llavors, els imitadors com s'ho fan? Com és possible que una
persona, amb la seva pròpia veu pugui ser capaç d'imitar la veu
d'un altre? Doncs sí que és possible! Per fer-ho s'ha d'analitzar
molt la persona a qui es vol imitar. Cal analitzar el to, la tessitura,
el color, la ressonància, la manera de parlar i els “tics” vocals.
T'atreveixes a convertir-te en un imitador per un dia i deixar de
ser tu? Triar un personatge de ficció, de dibuixos animats, un
polític o algú conegut. Busca un vídeo a youtube per analitzar bé
la seva veu. Quan ho hagis fet, grava un vídeo d'un minut mínim,
on facis la imitació. A la llibreta col·loca una fotografia o dibuix
de la persona a la qual imitis, enganxa un codi QR on estigui
vinculat al vídeo de la imitació i per últim, fes una breu explicació
del que ha estat més fàcil i més difícil de preparar-te i executar la
imitació vocal.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Familiaritzar-se amb
el món de la imitació
vocal.
2. Desenvolupar
estratègies
tècniques per modificar
les característiques
naturals de la pròpia
veu.
1. Familiaritzar-se amb
el món de la imitació
vocal.
2. Desenvolupar
estratègies
tècniques per modificar
les característiques
naturals de la pròpia
veu.
La vocalització
La vocalització
TASCA: En aquests moments del trimestre de ben segur que
TASCA: En aquests moments del trimestre de ben segur que
has realitzat moltes vocalitzacions diferents i ha arribat el
moment de dedicar l'espai que es mereixen. Tens el repte
d'escriure al quadern què és una vocalització i per a què
serveixen. Després escriu els tres exercicis que més t'han agradat
i explicar per què o com t'han ajudat. Després, hauràs de crear
tres exercicis de vocalització. Caldrà que els escriguis a la llibreta,
explicar com s'han d'executar i concretar per a què serveixen.
Pensa que després els teus companys i companyes els hauran
d'executar així que assegurat de practicar-los bé i que funcionin
per a la funció que els has creat.
has realitzat moltes vocalitzacions diferents i ha arribat el
moment de dedicar l'espai que es mereixen. Tens el repte
d'escriure al quadern què és una vocalització i per a què
serveixen. Després escriu els tres exercicis que més t'han agradat
i explicar per què o com t'han ajudat. Després, hauràs de crear
tres exercicis de vocalització. Caldrà que els escriguis a la llibreta,
explicar com s'han d'executar i concretar per a què serveixen.
Pensa que després els teus companys i companyes els hauran
d'executar així que assegurat de practicar-los bé i que funcionin
per a la funció que els has creat.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Reflexionar sobre les vocalitzacions, la seva utilitat i
funcionalitat.
2. Identificar les vocalitzacions que van millor a cadascú d'acord
amb les seves necessitats vocals.
3. Crear tres vocalitzacions pròpies per treballar un aspecte tècnic
concret.
1. Reflexionar sobre les vocalitzacions, la seva utilitat i
funcionalitat.
2. Identificar les vocalitzacions que van millor a cadascú d'acord
amb les seves necessitats vocals.
3. Crear tres vocalitzacions pròpies per treballar un aspecte tècnic
concret.
El director/a sóc jo!
El director/a sóc jo!
TASCA: Amb la resta dels teus companys caldrà que triïs una
TASCA: Amb la resta dels teus companys caldrà que triïs una
cançó de les que hàgim treballat durant aquest trimestre. El
repte que tens és convertir-te en un director o directora de cor.
De ben segur que alguna vegada t'has preguntat per a què
serveix exactament la figura del director i com interpretar les
consignes que el director fa. Però després de formar part d'una
coral amb els teus companys segur que has començat a entendre
i comprendre una mica millor la figura del director/a de cor. Ara
et toca doncs, posar-te davant dels teus companys i dirigir la
peça que hàgeu triat. Pensa doncs, en donar les entrades,
marcar les dinàmiques i el més important: portar el compàs! Un
cop hagis fet el repte escriu una petita reflexió al quadern de
l'artista sobre quines són les principals funcions del director/a de
cor i què és el que t'ha resultat més fàcil i més difícil de dirigir als
teus companys. Acompanya aquesta reflexió d'una fotografia
teva dirigint el cor.
cançó de les que hàgim treballat durant aquest trimestre. El
repte que tens és convertir-te en un director o directora de cor.
De ben segur que alguna vegada t'has preguntat per a què
serveix exactament la figura del director i com interpretar les
consignes que el director fa. Però després de formar part d'una
coral amb els teus companys segur que has començat a entendre
i comprendre una mica millor la figura del director/a de cor. Ara
et toca doncs, posar-te davant dels teus companys i dirigir la
peça que hàgeu triat. Pensa doncs, en donar les entrades,
marcar les dinàmiques i el més important: portar el compàs! Un
cop hagis fet el repte escriu una petita reflexió al quadern de
l'artista sobre quines són les principals funcions del director/a de
cor i què és el que t'ha resultat més fàcil i més difícil de dirigir als
teus companys. Acompanya aquesta reflexió d'una fotografia
teva dirigint el cor.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Reflexionar amb
profunditat sobre el valor,
importància, tasca i funció del
director/a de cor.
1. Reflexionar amb
profunditat sobre el valor,
importància, tasca i funció del
director/a de cor.
2. Experimentar en primera
persona la tasca del
director/a de cor i prendre
consciència de la seva
complexitat.
2. Experimentar en primera
persona la tasca del
director/a de cor i prendre
consciència de la seva
complexitat.
Les instruccions
Les instruccions
TASCA: Aquestes alçades del trimestre ja t'has convertit en un
TASCA: Aquestes alçades del trimestre ja t'has convertit en un
expert del cant col·lectiu i del cant coral. Per aquest motiu has de
deixar palesa la teva experiència i la teva expertesa. Ho podries
fer de moltes maneres però et proposem que ho facis d'una
manera creativa: en forma d'instruccions. Com si es tracten d'un
moble d'ikea, tens el reptes de fer unes instruccions per formar
part d'un cor. Pensa en tots els elements que es necessiten, les
actituds, habilites i valors imprescindibles per formar i cantar en
un cor. Després explota la teva creativitat i crear unes
instruccions que recullin tots els aspectes clau per formar part
d'una coral i que sigui tot un èxit. Enganxa o fes les instruccions
al quadern de l'artista.
expert del cant col·lectiu i del cant coral. Per aquest motiu has de
deixar palesa la teva experiència i la teva expertesa. Ho podries
fer de moltes maneres però et proposem que ho facis d'una
manera creativa: en forma d'instruccions. Com si es tracten d'un
moble d'ikea, tens el reptes de fer unes instruccions per formar
part d'un cor. Pensa en tots els elements que es necessiten, les
actituds, habilites i valors imprescindibles per formar i cantar en
un cor. Després explota la teva creativitat i crear unes
instruccions que recullin tots els aspectes clau per formar part
d'una coral i que sigui tot un èxit. Enganxa o fes les instruccions
al quadern de l'artista.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Pensar i reflexionar en
els aspectes claus que
s'han de manifestar en la
construcció, consolidació
i formació d'un cor.
1. Pensar i reflexionar en
els aspectes claus que
s'han de manifestar en la
construcció, consolidació
i formació d'un cor.
2. Realitzar un exercici de
síntesi i creativitat a
través del disseny i
concreció d'unes
instruccions.
2. Realitzar un exercici de
síntesi i creativitat a
través del disseny i
concreció d'unes
instruccions.
El meu top 5
El meu top 5
TASCA: Ens aproximem, a poc a poc, al final del trimestre i és
TASCA: Ens aproximem, a poc a poc, al final al final del
moment de reflexionar sobre el que has fet fins ara en el marc
de l'assignatura de Llenguatge i pràctica musical. Concretament
en les sessions de pràctica. En primer lloc cal que facis una mica
de memòria i recordis totes les activitats, coreografies, exercicis i
debats que has realitzat conjuntament amb els teus companys i
companyes. Després has de triar 5 d'aquests moments i caldrà
que facis un top 5 dels millors moments. A la llibreta hauràs
d'endreçar aquests moments del primer al cinquè. Cada moment
ha de tenir un títol, una breu explicació que concreti en què va
consistir i una justificació de per què es troba en un dels teus
moments preferits.
trimestre i és moment de reflexionar sobre el que has fet fins ara
en el marc de l'assignatura de Llenguatge i pràctica musical.
Concretament en les sessions de pràctica. En primer lloc cal que
facis una mica de memòria i recordis totes les activitats,
coreografies, exercicis i debats que has realitzat conjuntament
amb els teus companys i companyes. Després has de triar 5
d'aquests moments i caldrà que facis un top 5 dels millors
moments. A la llibreta hauràs d'endreçar aquests moments del
primer al cinquè. Cada moment ha de tenir un títol, una breu
explicació que concreti en què va consistir i una justificació de
per què es troba en un dels teus moments preferits.
OBJECTIUS:
OBJECTIUS:
1. Reflexionar sobre els moments,
activitats i dinàmiques realitzades en
el marc de l'assignatura.
1. Reflexionar sobre els moments,
activitats i dinàmiques realitzades en
el marc de l'assignatura.
2. Concretar els 5 moments més
significatius viscuts i justificar-ne el
perquè.
2. Concretar els 5 moments més
significatius viscuts i justificar-ne el
perquè.
3. Identificar els elements que més
agraden en el desenvolupament de
les activitats a l'aula.
3. Identificar els elements que més
agraden en el desenvolupament de
les activitats a l'aula.
Autoavaluació
Autoavaluació
TASCA: Ara sí que ha arribat el moment de fer el tancament
TASCA: Ara sí que ha arribat el moment de fer el tancament
d'aquest trimestre. Cal seure i reflexionar sobre la implicació,
l'actitud, la motivació i els aprenentatges que has fet. A
continuació et trobaràs una sèrie de preguntes que t'ajudaran a
fer-ho. Llegeix amb atenció i contesta-les al quadern de l'artista.
Pots afegir qualsevol reflexió que vulguis.
d'aquest trimestre. Cal seure i reflexionar sobre la implicació,
l'actitud, la motivació i els aprenentatges que has fet. A
continuació et trobaràs una sèrie de preguntes que t'ajudaran a
fer-ho. Llegeix amb atenció i contesta-les al quadern de l'artista.
Pots afegir qualsevol reflexió que vulguis.
1. Explica com t'has sentit durant els assajos i quina creus que ha
estat la teva actitud.
2. Què creus que has après i en què has millorat fins ara.
3. Si haguessis de posar-te nota quina seria i per què.
4. Indica quin objectiu et marques pel trimestre vinent.
1. Explica com t'has sentit durant els assajos i quina creus que ha
estat la teva actitud.
2. Què creus que has après i en què has millorat fins ara.
3. Si haguessis de posar-te nota quina seria i per què.
4. Indica quin objectiu et marques pel trimestre vinent.
OBJECTIUS:
OBJECT IUS:
1. Reflexionar sobre la
trajectòria al llarg del
trimestre.
2. Fer l'exercici
personal
d'autoavaluació.
3. Marcar-se objectius
de millora per
seguir progressant.
1. Reflexionar sobre la
trajectòria al llarg del
trimestre.
2. Fer l'exercici
personal
d'autoavaluació.
3. Marcar-se objectius
de millora per
seguir progressant.
La diana del cantant
5
4
3
2
1
La recepta secreta
Tomillo y limón
Ingredientes
1 taza de agua (250 ml)
1 cucharadita de tomillo (5 g)
El zumo de ½ limón
1 cucharada de miel (25 g)
Preparación
En primer lugar hierve una taza de agua y, cuando alcance su punto de ebullición, retírala del fuego
y agrégale el tomillo.
A continuación tapa la bebida y déjala reposar 10 minutos.
Por último cuélala y agrégale la miel y el zumo de medio limón.
Modo de consumo
Ingiere la bebida 2 veces al día, durante 3 o 5 días.
Zanahoria y miel
Ingredientes
3 zanahorias
2 tazas de agua (500 ml)
3 cucharadas de miel (75 g)
Preparación
En primer lugar, corta las zanahorias en varios trozos y ponlas a hervir en las tazas de agua.
Pasados 10 minutos, retíralas del fuego y déjalas reposar a temperatura ambiente.
Finalmente, cuando se enfríen, exprímelas para extraerles el zumo y, enseguida, mézclalo con la
miel.
Modo de consumo
Ingiere 2 o 3 cucharadas del jarabe, cada 3 horas.
Tómalo hasta aliviar la molestia.
Piña y miel
Ingredientes
2 rodajas de piña
2 cucharadas de miel (50 g)
Preparación
Trocea las rodajas de piña y bátelas en la licuadora con las cucharadas de miel.
Modo de consumo
Consume el zumo 2 o 3 veces al día, hasta aliviarte por completo.
DIMENSIÓ
PÀCTICA
Repertori
PERCUSSIONS CORPORALS
Marxa Radetzky
Havana – Camila Cabello
Si me voy – Paula Rojo
Dance Monkey
PERCUSSIONS CORPORALS
Jerusalem
Mama Mia
The Addams Family
Altres:
"MAKE TUME PAPA"
Tradicional de Camerún
1.
° b2
& 4
j œ œœ œœœ œ
j ™™ œ œ œ œ œ œ j
œ
œ
œ
œ
Ma - ke tu - me tu - me pa pa
2
b
&
4
¢
°/
Jam blocks
Triángulo
Bombo
6
/
™ j œ
™ œ
™™
™™ œ
j
œ œ
œ
J
∑Œ
j
œ œ
œ
J
∑Œ
œ
Ma
1.
œ
J
∑
œ
‰ j ™™
œ
™
™
™™
™™
Œ
œ
‰ œj œ
Œ
œ
œ
1.
2.
° b
& œ
Ma - ke tu - me tu - me pa
j ™™
œ œ œ œ œ œ œ œj œ œj œ œ œ œ œ œ œ
2
4
2
42
4
¢/
‰ j ™™
œ
œ œ ™™ œ™ œ œ œ
œ œ œ œ œ œ™ œ œ œ œ œ
œ œ ™™
pa
Tu - tu - e
Tu - tu
¢& b œ
™™ œ™
°/
/
¢/
œ œ
Tu - tu - e
tu - tu - e
Œ
œ
‰ œj œ
Œ
œ
œ
œ œ œ
∑
Œ
∑
11
° b 2.
& œ™ œ œ œ œ
tu - tu - e
œ
œ
1.
œ œ
‰ œj
œ
Œ
œ
œ
1.
j
œ œj œ
j
œ œj œ
j
œ œ
pa
I - e - ne
i - e -ne
i - e - ne
i - a
¢& b œ ™ œ œ œ œ
‰ j ™™ j
œ œœ
j
œ œj œ
j
œ œj œ
j
œ œ
°/
/
¢/
2.
tu -tu - e
œ
œ œ
j
‰ œ œ
œ
œ
Œ
œ
j
‰ œ œ
œ Œ
™
œ œ
™ œ œ
™™
∑
Œ
™™ œ
œ œ
œ
∑
œ œ
œ œ
Œ
œ
œ œ
∑
œ
œ œ
2.
‰ j ™™ œ
œ
I
1.
Œ
œ
j
‰ œ œ
œ Œ
Œ
a
‰ j ™™ œ
œ
™™
™
™
™™
™™
Œ
œ
‰ œj œ
Œ
œ
‰ j ™™ œj œ
œ
e
pa
œ œ œ œ œ œ œ œ œ™ œ œ œ œ œ
tu - tu - e
pa - pa Tu - tu - e
tu - tu - e
™
™ œ œ
™™
™™ œ
2.
pa - pa Tu - tu - e
Œ
™ 2.
™ œ Œ
j
™™ ‰ œ œ
™™ œ Œ
BONSE ABA
Canción Tradicional de Zambia
Versión: Coro Cajita de Música
Arreglo: Antonio Expósito
 = 72
 2
Soprano  4 

 

  
  
 



Bon
Soprano
se a
2
 4
ba
mu
po
ke le la

Ba li
pe
le ma

ka
a



ku
ba
ba


na

5

 
S.

 
  

 






se
a
ba
mu
po
ke le la
Ba li
pe
le ma
ka
a
ku
ba
ba

 



  
 

 





9
 
ku ba
 
 
 






ba
na
ku
ba
ba
na
ku ba










ba
na
ba
kwa
le
sa









13

D. C. a CODA 
 
S. 

S.
na
Ir A CODA 
 
S. 

S.

Bon

S. 

 


 

ku ba
ba

  

na




 







ku
ba
ba
ba
ku ba
ba
na
ba
kwa
le




 





sa


17
  CODA 
S. 
   
Mu ya
S.
ya

  


ya




 







mu
ya
ya
ya
mu ya
ya
ya
ba
kwa
le




 





sa


21
(para FINALIZAR: repetir 3 veces MUYAYAYA y ¡OH!)

S. 

S. 





¡Oh!
¡Oh!
¡Eh!





¡Oh!
¡Oh!
¡Ya!



¡Ah!
¡Eh!

¡Ya!
HIJO DE HOMBRE
En la fuerza está el poder
En el sabio está el saber
Con el tiempo todo llegara
En el día que hoy comienza mil
respuestas buscaras
Subirás a la montaña, la cima alcanzaras
Hijo de hombre busca y ve
Que tu alma libre este
Orgulloso un día estarás
Hijo de hombre un hombre un día serás
No hay nadie que te guie
Mi una mano que te de
Mas con fe y entendimiento
En un hombre te convertirás
Hijo de hombre busca y ve
Y tu alma libre este
Orgulloso un día estarás
Hijo de hombre un hombre un día serás
Aprende a enseñar
Enseñando aprenderás
Tu vida esta con quien tu amas más
Oí todo en lo que sueñas
Y en tu imaginación
Aquí esta este momento
Realiza tu ilusión
Hijo de hombre busca y ve
Que tu alma libre esté
Orgulloso un día estarás
Hijo de hombre un hombre un día serás
City of stars
City of stars
Are you shining just for me?
City of stars
There's so much that I can't see
Who knows?
I felt it from the first embrace
I shared with you
That now
Our dreams
They've finally come true
City of stars
Just one thing everybody wants
There in the bars and through the
smokescreen
Of the crowded restaurants
It's love
Yes, all we're looking for is love
From someone else
A rush
A glance
A touch
A dance
To look in somebody's eyes
To light up the skies
To open the world and send me reeling
A voice that says
I'll be here, and you'll be alright
I don't care if I know
Just where I will go
'Cause all that I need, this crazy feeling
Ra-ta-tat of my heart
I think I want it to stay
City of stars
Are you shining just for me?
City of stars
You never shined so brightly
QUAN TOT S’ENLAIRA
TXARANGO
Vaig estar temptant la sort,
Mesurant les paraules,
Vaig flotant entremig dels records.
I flotant buscant el paradís,
Retallant les distàncies
Que em transporten a un món indecís.
Però jo mai, mai, mai, mai
Seré feliç, com ho he estat aquesta nit,
Però jo mai, mai, mai, mai...
Quan tot s'enlaira
Toco els somnis de puntetes
Junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
Il·lusions dins les maletes,
Junts podem arribar més lluny, més lluny.
Vaig flirtejant amb la por,
Navegant entre dubtes
Vaig somiant amb la teva escalfor.
I somiant que tu remes amb mi
Fins que aquella incertesa
Es fon quan se'ns creuen els camins.
Però jo mai, mai, mai, mai
Seré feliç, com ho he estat aquesta nit,
Però jo mai, mai, mai, mai...
Quan tot s'enlaira
Toco els somnis de puntetes
Junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
Il·lusions dins les maletes,
Junts podem arribar més lluny, més lluny.
Quan tot s'enlaira
Fil de llum
Quan sento que tot s'ha acabat
que no sé aixecar el cap
que no tinc forces per continuar cap
endavant
Quan sento que m'he fet petit
que ja no crec en mi
que el món continuaria igual si jo no fos
aquí
Llavors m'esforço a recordar
la teva cara al meu davant
la meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant
Dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi
i vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant
Respira, espera
aixeca't sense pressa
Inspira, refes-te
la vida, el món t'espera
Respira, espera
aixeca't sense pressa
Inspira, refes-te
la vida, el món t'espera
Quan sento que res té sentit
que el món està girat
que no sé com posar un peu a terra i
recomençar
Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat
i cau cada desig que m'ajudava a
avançar
Torno altre cop a recordar
la teva cara el meu davant
la meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant
Dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi
i vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant
Respira, espera
aixeca't sense pressa
Inspira, refes-te
la vida, el món t'espera
Respira, espera
aixeca't sense pressa
Inspira, refes-te
la vida, el món t'espera
Respira, espera
aixeca't sense pressa
Inspira, refes-te
la vida, el món t'espera
Respira, espera
aixeca't sense pressa
Inspira, refes-te
la vida, el món t'espera