1. Llegeix el text i respon. Ja és necessari que el moviment existeixi sempre, sense interrompre’s mai, cal que existeixi un ésser etern que mogui el primer, ja sigui un de sol, ja siguin uns quants. I el primer motor ha de ser immòbil. El nostre intent no és demostrar ara que cada una de les coses que són a la vegada immòbil i motrius sigui eterna. Quant a la necessitat que existeixi un ésser que, sense ser mogut ell mateix per cap canvi extern -sigui absolut, sigui accidental- algú capaç de moure alguna altra cosa, resulta evident pel que segueix. ARISTÒTIL, Física, IV, 6 a. Trieu la frase que expressa millor la tesi del text. Després, indiqueu quin és el problema que el text vol abordar. i. Les coses immòbils i motrius són eternes ii. Cal un primer motor immòbil i etern per explicar el moviment iii. És evident que existeix un ésser que mou les coses iv. Els canvis externs i accidentals fan necessari el moviment. b. Què vol dir en el text: primer motor immòbil? Un "primer moviment inamovible" és una entitat que no necessita ser moguda per cap altra cosa per actuar com a causa del moviment. Aquest és un concepte bàsic de la metafísica d'Aristòtil, que sosté que aquest motor és una realitat eterna, immaterial i inamovible, però és capaç de produir moviment en tot el que existeix. c. Per què l’autor diu que “Cal que existeixi un ésser etern que mogui el primer”? segons diu aristótil, sense un ésser etern que actuï com a primera causa, el moviment no es podria explicar sense caure en una regressió infinita de causes. Aquest ésser etern ha de ser autosuficient i no dependre de res extern per mantenir el moviment. d. Compareu i relacioneu la concepció de la divinitat d’Aristòtil amb la Judeocristiana, cercant i argumentant afinitats i oposicions. Similituds - Tant Aristòtil com la tradició judeocristiana parlen d’un ésser suprem, etern i perfecte. - En ambdues concepcions, aquest ésser és la causa última de tot el que existeix. Diferències: - Aristòtil: El primer motor immòbil no és personal ni intervé directament en el món. És més aviat una causa metafísica que genera moviment i atracció com una meta (per ser perfecte). No té voluntat ni relació directa amb els humans. - Judeocristianisme: Déu és un ésser personal, omnipotent i omniscient que intervé activament en el món. A més, es caracteritza per tenir una relació directa i amorosa amb els humans. 2. Llegeix el text i respon a les preguntes “Així també l’Ésser [..............] es diu de diverses maneres [............]; però tot Ésser es diu en ordre a un sol principi [.........]. Uns [es diuen Éssers] perquè són substàncies [..............], altres [............] perquè són afeccions [...........] de les substàncies; altres, [..............] perquè són camí [...........] cap a la substància [..............], o corrupcions [............] o privacions [........] de la substància, o perquè produeixen o generen [...........] la substància o les coses dites en ordre a la substància, o perquè són negacions d’alguna d’aquestes coses o de 1. la substància.” Aristòtil, Metafísica IV a) L’anterior text d’Aristòtil és complicat. Per facilitar la lectura s’ha creat un espai en blanc que cal omplir amb les paraules aristotèliques adequades. Per tenir una major comprensió del text, la teva tasca consisteix a saber relacionar el llistat de paraules aristotèliques que s’ofereix a continuació amb la paraula anterior al parèntesi, com en l’exemple en negreta: a. Morts b. Categories c. Acció de fer néixer d. Forma de la qual la matèria substrat o subjecte està privada e. Es diuen Essers f. Substància g. Es diuen Essers h. Moviment i. Pas de potència a acte j. Arkhé k. Atributs l. Primeres m. Es diuen Essers "Així també l’Ésser es diuen Essers es diu de diverses maneres Categories; però tot Ésser es diu en ordre a un sol principi Arkhé. Uns [es diuen Éssers] perquè són substàncies Substància, altres Atributs perquè són afeccions Atributs de les substàncies; altres, Moviment perquè són camí Moviment cap a la substància Substància, o corrupcions Morts o privacions Forma de la qual la matèria substrat o subjecte està privada de la substància, o perquè produeixen o generen Acció de fer néixer la substància o les coses dites en ordre a la substància, o perquè són negacions d’alguna d’aquestes coses o de la substància." b) Si tornes a llegir el text amb les paraules entre parèntesis, tenim en compte la filosofia d’Aristòtil, el text ha de tenir un nou sentit per tu. Per això respon a les següents preguntes: a. De què parla el text’? El text parla de les diferents formes en què es pot entendre l'ésser segons Aristòtil, com ara substàncies, afeccions, i moviments, sempre en relació amb la substància. b. Què vol dir la frase: l’ésser es diu de diverses maneres? Significa que el concepte d'ésser té múltiples significats o categories, depenent de com es relaciona amb la substància. 3. Actualitza el pensament d’Aristòtil: Què opinaria Aristòtil de la transsexualitat? Aristòtil podria considerar la transsexualitat com una expressió del "telos" personal d'una persona, si s'entén com una forma d'assolir la seva realització plena. Tot i així, la seva visió dependria del context i coneixements actuals.
