ELS INFORMES DE LA CATDEM DONA I POLÍTICA: MECANISMES DE MILLORA DE LA PERCEPCIÓ DE LA POLÍTICA DIFERÈNCIES DE GÈNERE EN L’INTERÈS PER LA POLÍTICA A CATALUNYA Tània Verge Novembre de 2013 Amb la col·laboració de: ISSN: 2014-9115 Dipòsit legal: B. 28293-2013 Núm. 029 Sobre l’autora Tània Verge és professora del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra. És Doctora en Ciències Polítiques. La seva recerca se centra en l’estudi del gènere i de la política i en els partits polítics. L’enllaç següent disposa d’informació completa sobre les publicacions, la docència i la recerca duta a terme per l‘autora: http://www.taniaverge.cat 1 Introducció L’interès per la política té una rellevància fonamental en la predisposició dels individus a participarhi (Verba i Nie, 1972). Així, és més probable que una persona interessada per la política hi assumeixi un paper actiu, que expressi les seves opinions sobre assumptes polítics i que s’exposi amb més freqüència a la informació política (Verba et al., 1980; Dalton, 1988). Aquest interès també té una influència positiva en l’expressió de demandes polítiques a les autoritats i institucions públiques i en la capacitat de fer retre comptes als representants (Lazarsfeld et al., 1948; Converse, 1970; Nie i Andersen, 1974; Van Deth i Elff, 2000; Van Deth, 1990; Martín, 2004). Malgrat l’envergadura dels canvis socials produïts en les últimes dècades, encara persisteixen algunes diferències de gènere en les actituds polítiques, com en l’interès que suscita, per exemple (Inglehart i Norris, 2003). D’una banda, l’explicació estructural sosté que, en general, les dones disposen de menys recursos socioeconòmics que els homes, cosa que les condueix a una implicació política més reduïda. D’altra banda, l’explicació basada en els rols de gènere planteja que la socialització de les dones s’ha centrat tradicionalment en rols polítics més passius que la socialització dels homes. I, finalment, segons l’explicació situacional, el fet que les dones assumeixin la major part de les responsabilitats familiars limita les seves possibilitats de participació política (vegeu Burns et al., 2001). La persistència de diferències de gènere importants en la implicació política fa necessari que es continuïn estudiant, ja que suposa un atac frontal a la reivindicació d’igualtat política de les democràcies liberals (Van Deth, 2000, p. 265; Burns et al., 2001, p. 24). Aquest informe analitza les diferències de gènere o gender gap en la implicació política, i concentra el gruix de l’anàlisi en les actituds polítiques. En la primera secció s’exploren aquestes diferències en la ciutadania catalana mitjançant l’anàlisi dels Baròmetres d’Opinió Política fets durant el primer i el segon trimestre de 2013 pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)1. En la segona, es presenta una revisió de la literatura sobre el tema que ens ocupa. En la tercera, s’avalua quina combinació de factors estructurals, de socialització o situacionals explica la persistència de les diferències entre dones i homes en l’interès per la política a partir d’una enquesta del CEO de 2009 centrada en les diferències de gènere en els àmbits social, familiar, econòmic i polític (estudi núm. 520)2. Per acabar, l’última secció discuteix els principals resultats que han sorgit i conclou. 1 S’acumula així una mostra de 4.000 individus (2.000 de la primera onada del baròmetre i 2.000 més de la segona). 2 L’estudi 520/2009 del CEO té una mostra de 1.500 persones amb una edat compresa entre els 16 i els 65 anys. 2 Les diferències de gènere en l’interès per la política Fins a quin punt persisteixen actualment diferències de gènere en la participació i les actituds polítiques? Pel que fa a la participació convencional, als països occidentals les diferències de gènere s’han reduït dràsticament en les últimes dècades. El comportament electoral s’ha fet progressivament més similar, tant en els nivells de participació com en la direcció del vot (Cantijoch i Tormos, 2005; García-Escribano i Frutos, 1999; Inglehart i Norris, 2003; Schlozman et al., 1994; Topf, 1995; Verba et al., 1997). Tradicionalment, les dones votaven més per partits de dretes que els homes (Duverger, 1955; Lipset, 1960; Pérez-Fuentes, 1990). En les últimes dècades, però, aquesta tendència s’ha invertit, i han estat les dones, sobretot, les que han optat per partits d’esquerra, en particular les dones joves (Norris, 1999). És precisament el suport dels partits d’esquerra a aquelles polítiques socials que alliberen les dones de les càrregues familiars el que empeny l’electorat femení que treballa fora de casa a votar aquests partits (Iversen i Rosenbluth, 2006, p. 12). Les diferències de gènere són lleugerament més importants, tot i que decreixents, en la participació no convencional (Gundelach, 1995; Ferrer, 2006; Coffé i Bolzendahl, 2010). La taula 1 presenta una evidència en aquesta direcció pel cas català. Les diferències entre homes i dones no són estadísticament significatives pel que fa a la participació en organitzacions socials. Quant a la participació convencional (activitats com ara votar o assistir a mítings polítics), el comportament de dones i homes resulta indistingible. En la participació no convencional, tanmateix, apareixen diferències estadísticament significatives menors en les activitats de boicot relacionades amb el consum –més freqüents entre les dones–, i en la denúncia de problemes davant dels mitjans de comunicació, una opció preferida pels homes. En canvi, les diferències de gènere s’han esvaït en altres activitats com, per exemple, signar una petició o participar en manifestacions o en vagues. 3 Taula 1. Participació política Participació en organitzacions i moviments socials Homes (%) Dones (%) 10,6 8,7 n.s. 85,9 85,2 n.s. 1,9 1,1 n.s. Participació convencional Votar (eleccions al Parlament de Catalunya 2012)a Assistir a un míting polític Participació no convencional n.s. Firmar una petició 4,4 4,7 n.s. Participar en protestes, manifestacions 2,5 2,2 n.s. Participar en una vaga 0,8 0,7 n.s. Dirigir-se als mitjans de comunicació per denunciar un problema 1,3 0,4 * Comprar/deixar de comprar algun producte per motius polítics, ètics o mediambientals 6,4 8,8 * Pel que fa a les actituds polítiques, observem que les diferències de gènere persisteixen de manera destacada, i en tots els casos són estadísticament significatives al màxim nivell. La taula 2 mostra que en trobem en l’eficàcia política, en l’interès per la política i en el nivell subjectiu d’informació política. L’eficàcia es divideix en interna i externa. La primera capta la creença en la capacitat per entendre com funciona la vida política, mentre que la segona mesura la percepció individual sobre el grau de receptivitat dels representants a les demandes de la ciutadania. Podem observar que hi ha una diferència de més de deu punts percentuals entre l’eficàcia política interna manifestada pels homes (45,1 per cent) i la manifestada per les dones (33,1 per cent). Les dones confien menys en les seves habilitats polítiques i s’inclinen més a pensar que la política és massa complicada. A més, en el nivell (subjectiu) d’informació sobre la política, les dones presenten uns percentatges més baixos 4 que els homes (un 74,9 per cent, enfront d’un 67,8 per cent). Les diferències de gènere també afecten l’eficàcia política externa, tot i que de manera menys pronunciada. Així, les dones confien menys en la capacitat de la ciutadania d’influir en els representants polítics (un 11,6 per cent per part de les dones enfront d’un 15,1 per cent per part dels homes). Les diferències de gènere també són significatives pel que fa a l’interès per la política. En general, les dones es preocupen menys per la política que els homes3. El grau d’interès per la política es registra amb un instrument simple d’autoubicació (Lazarsfeld et al., 1948, p. 24), presentant una variable de distribució ordinal (‘gens interessat’, ‘poc interessat’, ‘bastant interessat’ i ‘molt interessat’). Poc més de la meitat de les dones es mostra molt o bastant interessada (54,2 per cent), mentre que en el cas dels homes s’arriba gairebé als dos terços (63,9 per cent). Cal destacar, però, que en els últims anys s’ha observat un increment important de l’interès per la política en ambdós sexes: l’any 2009 només el 28 per cent dels homes hi tenien molt o bastant interès i, en el cas de les dones, el 23 per cent. Taula 2. Actituds polítiques Homes (%) Dones (%) Eficàcia política externa 15,1 11,6 *** Eficàcia política interna 45,1 33,1 *** Interès per la política (molt o bastant) 63,9 54,2 *** 74,9 67,8 *** Nivell subjectiu d’informació política (molt o bastant) 3 Bennett i Bennett (1989: 118-9) ens ofereixen una resposta a una paradoxa molt interessant, la de per què la participació electoral de les dones és semblant a la dels homes si l’interès per la política s’ha considerat tradicionalment una variable determinant en el comportament electoral. Aquests autors argumenten que l’interès per la política és un per un sentiment de deure cívic. 5 Els motius de la persistència de les diferències de gènere Les diferències de gènere en la participació política han estat analitzades des de tres aproximacions principals. En primer lloc, des de l’explicació estructural es planteja que el dèficit de recursos socioeconòmics de les dones en fa disminuir la implicació. En segon lloc, segons l’explicació basada en la socialització, els rols de gènere presents a la societat porten les dones a centrar-se en rols polítics més passius que els homes. En tercer lloc, des de l’explicació situacional, s’emfatitza que l’assumpció de la major part de les responsabilitats domèstiques i de cura de familiars per part de les dones limita la seva participació en la política (vegeu Burns et al., 2001). Aquestes explicacions no són necessàriament excloents, sinó que es complementen. Les diferències de gènere serien, doncs, el resultat de la interacció de diferents elements i, cap dels quals, per si mateix, pot considerar-se el factor més rellevant per excel·lència (Morales, 1999, p. 446). Amb l’objectiu d’avaluar si les variables dels models explicatius de l’interès per la política afecten de manera diferent dones i homes i el d’identificar possibles interaccions entre el sexe i la resta de variables, hem efectuat una anàlisi estadística a partir de dues regressions logístiques ordinals separades (una per cada submostra d’homes i de dones). L’interès per la política és la variable dependent, allò que es vol explicar, i les variables independents o explicatives mesuren cadascuna de les teories presentades. En els subapartats següents es presenten els resultats de la regressió per als diferents blocs explicatius, i a l’apèndix es pot trobar el model complet que també incorpora les variables clàssiques d’eficàcia política i ideologia. En la interpretació d’aquestes taules hi ha informació rellevant diversa. En les dues primeres columnes es presenta el coeficient de cada una de les variables per als dos sexes. Cal observar si aquests coeficients tenen un signe negatiu o positiu. Si és positiu, ens indica que a mesura que augmenta el valor de la variable (o si pren valor 1 en el cas de les variables amb només dues categories), l’interès per la política també augmenta, mentre que si pren signe negatiu, l’interès per la política disminueix. 6 Com es podrà comprovar, moltes de les variables explicatives afecten de manera positiva o negativa tant homes com dones però ho fan en un grau diferent. Per detectar en quin moment les diferències en la intensitat de l’efecte són rellevants, ens fixem en la significació estadística de la ràtio dels dos coeficients (ràtio de dones sobre homes), calculat mitjançant el test Wald Khi-quadrat i el seu p-valor 4. El rol dels recursos L’aproximació estructural planteja que l’accés diferenciat a diferents recursos explica per què algunes persones són més proclius a ser políticament actives. Pel que fa a l’interès per la política, l’educació es considera un dels predictors sociodemogràfics més rellevants (Bennett i Bennett, 1989; Martín, 2004). Les persones amb nivells educatius més elevats estan més preparades per obtenir i processar la informació política. També troben menys obstacles per aconseguir feines amb més responsabilitat i poder, i això fa que tinguin més capacitat d’influència sobre el sistema polític (Van Deth i Elff, 2000) i fins i tot més ambició política per presentar-se com a candidates a càrrecs públics (Fox i Lawless, 2004, p. 266). Així, el dèficit de recursos de les dones –ja sigui en termes d’ingressos, nivell educatiu o estatus ocupacional– provoca que entrin menys dones a la vida política (Schlozman et al., 1994). Com Verba et al. subratllen (1997, p. 1053), “l’absència d’activitat de membres d’un grup amb privació de recursos pot indicar que no poden participar en aquest tipus de vida, més que no pas que no vulguin fer-ho” (traducció pròpia, cursiva en el text original). Les variables explicatives que s’inclouen en aquest bloc que fan referència als recursos socioeconòmics individuals són: (i) el sexe; (ii) l’edat; (iii) l’educació, i (iv) la classe social subjectiva (classe baixa, mitjana-baixa, mitjana, mitjana-alta i alta). Com es pot veure a la taula 3, tenir més recursos implica en tots els casos que els coeficients augmentin, és a dir, que augmenti la probabilitat de tenir més interès per la política. La classe social subjectiva dels enquestats i, particularment, el nivell educatiu, de la variància residual (Allison, 1999). Si les variàncies residuals són diferents entre els grups comparats (en el nostre grups sigui inadequada. Per això, hem aplicat models d’elecció heterogènia per posar a prova els efectes interactius del gènere, mentre, simultàniament, controlem per l’heterogeneïtat no observada dels dos grups. Això ens permet 7 també tenen un impacte positiu i significatiu. L’edat, per la seva banda, està relacionada positivament amb l’interès per la política: com més anys es fan, més interès per la política es té5. L’única diferència de gènere estadísticament significativa la trobem en el nivell educatiu, com ens indica la columna del Khi² de la diferència (vegeu nota al peu 4). Concretament, aquesta variable afecta sobretot els homes, més que no pas les dones, de manera que un augment del nivell educatiu del primer grup n’incrementa l’interès per la política gairebé el doble del que passa amb el segon grup. Taula 3. L’impacte dels recursos en les diferències de gènere Ràtio dels Khi² de la coeficients diferència 0,454*** 0,47 4,675** 0,019** 0,025** 0,74 0,333 0,260* 0,059 4,44 1,128 Dones Homes Nivell educatiu 0,211*** Edat Classe social subjectiva La socialització: els rols apresos El procés de socialització en rols de gènere estableix diferents creences i actituds sobre la política (Rapoport, 1985; Jennings i Niemi, 1971; Jennings, 1983; Sapiro, 2004; Verba et al., 1997). Les societats transmeten rols de gènere a les noves cohorts i determinen, així, les expectatives polítiques dels adolescents (Hooghe, 2004). Les dones han estat tradicionalment socialitzades per a la vida privada i els valors de tipus tradicional, en què la religió ha desenvolupat un paper predominant (Inglehart i Norris, 2003). Els efectes persistents de la socialització en rols de gènere contribueix a generar una “ideologia inconscient de dominació masculina” en l’àmbit polític (Bem i Bem, 1970). D’aquesta 5 L’edat està vinculada a l’interès per la política per mitjà dels efectes del cicle vital o la generació, o a través de política serà més alt en les etapes mitjanes de la vida. L’explicació generacional se centra en les experiències formatives de les cohorts. Ambdues aproximacions estan vinculades a un efecte no lineal de l’edat, mentre l’explicació basada en 1993). 8 manera, l’eficàcia política subjectiva de les dones en la seva etapa adulta queda afectada per aquesta ideologia, i això no només fa que s’interessin menys per la política, sinó que es vegin a elles mateixes menys qualificades per presentar-se com a candidates a càrrecs públics (vegeu Fox i Lawless, 2011). Així mateix, certes lliçons implícites, com que la majoria de personalitats polítiques rellevants siguin masculines, priven les dones de models de referència, i això contribueix a consolidar diferències de gènere en la implicació política durant la vida adulta (Astelarra, 1990; Koch, 1997; Verba et al., 1997, p. 1064; Young, 2000; Campbell i Worlbrecht, 2006). Ara bé, alguns estudis han comprovat que una presència més important de dones a les institucions genera canvis en les actituds polítiques de l’electorat femení. La inclusió de més dones a les institucions envia un senyal important a les ciutadanes, que les condueix a implicar-se més o, si més no, a sentir-se més eficaces políticament (Childs, 2004; High-Pippert i Comer, 1998; Burns et al., 2001). Per tant, la presència de dones a les institucions pot ajudar a trencar les associacions tradicionals entre homes i vida pública i a reforçar la implicació política de les dones (Atkeson, 2003). Quant al procés de socialització, hem considerat les variables següents: en primer lloc, (i) la pràctica religiosa (ser catòlic practicant), com a indicador per captar la influència dels valors tradicionals. És a dir, les dones més religioses poden prestar menys atenció a la política a causa de la seva identificació amb els rols tradicionals de gènere (Walter i Davie, 1998; Burns et al., 2001, p. 17). En segon lloc, (ii) viure en una ciutat on governa una alcaldessa (d’acord amb els resultats de les eleccions municipals de 2007). Així, es pot observar si l’accés de dones a càrrecs visibles de la política genera un canvi d’actituds polítiques6. I, finalment, (iii) tenir una mare que va ser o encara és mestressa de casa, com una aproximació a la socialització familiar. Com es pot veure a la taula 4, viure en una localitat en què l’alcaldia és ocupada per una dona augmenta la probabilitat d’estar més interessat per la política, amb un coeficient significatiu per ambdós sexes però amb un impacte superior en el cas de les dones. Això confirma l’impacte simbòlic que produeix la presència política de les dones en les actituds polítiques de la ciutadania. Tenir una mare que és o ha estat mestressa de casa té l’efecte contrari en ambdós sexes, però només és significatiu en el cas dels homes. Ser catòlic practicant només té un efecte negatiu i significatiu sobre l’interès per la política en el cas de les dones. Cal dir, però, que en aquest bloc de variables relacionades amb pertanyen a la circumscripció electoral (província) de la persona enquestada, ja que en integrar una llista tancada de partit, l’electorat no sol conèixer els seus representants més enllà del cap de llista. 9 la socialització no trobem diferències estadísticament significatives entre sexes (com ens indica la columna del Khi² de la diferència), és a dir, aquestes variables afecten de manera força similar els homes i les dones. Taula 4. L’impacte de la socialització en les diferències de gènere Dones Homes Ràtio dels coeficients Khi² de la diferència 0,716*** (0,258) 0,524** (0,242) 1,37 0,294 Mare mestressa de casa −0,167 (0,182) −0,436** (0,173) 0,38 1,153 Catòlic (practicant) −0,379* (0,226) −0,257 (0,242) 1,48 0,137 Alcaldessa Els fonaments privats de la implicació política L’explicació situacional emfatitza que les responsabilitats familiars que assumeixen les dones (com a esposes, cuidadores i responsables de les tasques de la llar) inhibeixen la seva participació política (Welch, 1977). El gènere relaciona de manera substantiva l’esfera reproductiva amb l’esfera productiva, és a dir, la participació de les dones i dels homes en una esfera condiciona la seva participació en l’altra. De manera precisa, les activitats desenvolupades en l’àmbit reproductiu sostenen i donen subsidi a les activitats productives (West i Zimmerman, 1987, p. 127; Treas i Drobnic, 2010). El lloc que les dones ocupen dins de la família i en el sector productiu, l’anomenada divisió sexual del treball, produeix greus obstacles per a la seva participació i implicació política (Astelarra, 1990). Com Phillips (1991, p. 96) argumenta, “les dones són excloses de la participació en la vida pública a causa del funcionament de les seves vides privades. La divisió de les tasques domèstiques entre dones i homes constitueix, per a la majoria de les dones, una segona jornada laboral” (traducció pròpia). 10 Tot i que les enquestes mostren que tant homes com dones prefereixen un model de família igualitari en què les feines de dins i de fora de la llar −remunerades i no remunerades− es distribueixin de manera equitativa (Cea d’Ancona, 2007, p. 208), a la pràctica, les dones segueixen duent a terme la gran majoria de les feines de la casa i s’encarreguen de la cura de familiars. Per tant, la divisió sexual de les tasques domèstiques no s’ha ajustat prou als canvis en els rols socials i laborals que han experimentat les dones en les últimes dècades (Hochschild, 1989). Una recerca feta a Espanya l’any 2004 mostrava que el 45,1 per cent de les dones assumeix en solitari totes les tasques domèstiques, mentre que només un 7,1 per cent dels homes afronten aquesta situació. El 42 per cent de les dones assalariades cuiden de les persones grans sense cap ajuda i només el 9,8 per cent comparteix aquesta responsabilitat amb la seva parella (Chicano, 2004, p. 102-3). De fet, l’Estat espanyol és un dels països europeus on les diferències de gènere pel que fa al temps dedicat a les tasques domèstiques són més elevades (Aliaga, 2006, p. 8). En el cas català, confirmem també el biaix de gènere en la distribució de les tasques de la llar i de cura de familiars, com pot observar-se a la taula 5. Les dones dediquen, de mitjana, 19,3 hores setmanals a les feines domèstiques i de cura, mentre que els homes en dediquen 10,8. Les diferències de gènere es mantenen entre els diferents grups d’edat i es comprova que el cicle de vida no afecta igual les dones i els homes. Els homes d’entre 35 i 49 anys dediquen més hores a les tasques domèstiques que els més joves, però els homes d’entre 50 i 65 hi dediquen menys hores que els del grup d’edat que els precedeix. En canvi, en el cas de les dones, cada grup d’edat més gran assumeix més hores que l’immediatament anterior. Malgrat que els homes assumeixen més hores de feina remunerada que les dones (35,9 hores, enfront de 30,6 hores), la càrrega total de feina de les dones –remunerada i no remunerada−, acaba sent superior (49,9 hores setmanals per a les dones i 46,9 hores per als homes). En els tres casos (feina remunerada, no remunerada i la suma de les dues) les diferències són estadísticament significatives al màxim nivell. 11 Taula 5. Hores setmanals dedicades a la feina Feina remunerada (mercat laboral) Feina no remunerada (tasques domèstiques i de cura de familiars) Feina total (suma de feina remunerada i no remunerada) Homes Dones Mitjana 35,99 30,62 Desviació típica 15,82 17,55 N 730 702 Mitjana 10,84 19,28 Desviació típica 9,10 12,45 N 739 713 Mitjana 46,95 49,90 Desviació típica 19,24 22,80 N 715 690 *** *** *** El conegut règim de “doble presència” (Balbo, 1978; Phillips, 1991; Carrasco i Recio, 2001, p. 278; Torns et al., 2007), és a dir, la distribució desigual de la càrrega total de feina per raó de gènere dóna com a resultat una disponibilitat més elevada de temps lliure per als homes en comparació amb les dones (Durán, 1991, 2006). I la poca disponibilitat de temps de les dones, derivada de les demandes de la llar, afecta negativament el seu interès potencial per la política i també la seva implicació (Norris i Inglehart, 2006, p. 78). Es podria pensar que el temps lliure disponible i, dins d’aquest, el temps lliure que es dedicaria eventualment als assumptes públics, està determinat per la suma de la feina remunerada fora de la llar (mercat laboral) i la feina no remunerada dins de la llar (tasques domèstiques i de cura de familiars). En aquest sentit, la disponibilitat de temps podria afectar homes i dones de la mateixa manera, tot i que les dones destinen, de mitjana, més hores a la feina no remunerada dins de la llar i els homes treballen, en general, més hores fora de casa. En aquest cas, com menys temps es tingui, més baix serà l’interès que els individus, ja siguin homes o dones, prestin als assumptes públics. Ara bé, els recursos associats als dos tipus de feina són diferents. El temps que es dedica a la feina dins del mercat laboral aporta als individus competències, coneixements, connexions socials o possibilitat de discussions informals sobre política que en poden facilitar la implicació, mentre que en les tasques domèstiques no remunerades les energies es concentren en l’àmbit privat i es 12 desenvolupen unes actituds més passives en relació amb els assumptes públics. De fet, el control sobre el temps i el context ambiental en què es dedica el temps afecta tant els recursos disponibles com la motivació per utilitzar-los en la política (Burns et al., 1997, p. 375). En aquesta línia, Lawless i Fox (2004, p. 7), en el cas dels EUA, descobreixen que mentre que només un terç de les dones que són responsables de la majoria de les tasques de la llar han considerat alguna vegada presentar-se com a candidates a càrrecs públics, el percentatge arriba al 48 per cent quan la majoria de les tasques són assumides per les seves parelles. En el cas dels homes, la divisió de les tasques de la llar no impacta en absolut en la seva decisió. D’aquesta manera, podem plantejar que aquelles persones que dediquen més hores a les tasques domèstiques i de cura de familiars presentaran un interès per la política més baix. És a dir, és la dedicació a aquestes tasques i no la càrrega total de feina el que limita la implicació política de les dones més que la dels homes. D’aquesta manera, la participació política estaria, en gran manera, ancorada en la vida privada, cosa que Burns et al. (2001) han definit com els “fonaments privats de l’acció política”. En l’exploració del model dels factors situacionals en l’anàlisi estadística, hem considerat els següents: (i) viure en parella; (ii) tenir fills menors de 12 anys; (iii) participar en el mercat laboral (en un moment present o passat); i (iv) el nombre d’hores setmanals dedicades a tasques de la llar i de cura de familiars. Aquesta darrera variable inclou el temps dedicat a l’atenció de persones grans o dependents, però no la cura d’infants. Tot i que sembli que aquesta variable subestima la feina no remunerada total, la majoria d’estudis descarten la cura d’infants del còmput de les tasques domèstiques perquè es considera una activitat amb una naturalesa i uns predictors diferents (Coltrane i Adams 2001; Bartley et al. 2005; Bianchi i Raley 2005; Davis et al. 2007; Knudsen i Wærness 2008). Quin efecte tenen les variables situacionals sobre l’interès per la política? La taula 6 ens mostra que viure en parella augmenta significativament la probabilitat de tenir un interès per la política més alt en ambdós sexes, sobretot entre els homes. La participació en el mercat laboral produeix un efecte semblant, però només és estadísticament significatiu en els homes. Tenir fills menors de 12 anys no té un efecte significatiu en la variable dependent, encara que es comporta en la direcció esperada, és a dir, l’interès per la política es redueix a causa del temps que pares i mares dediquen als seus fills. Les úniques diferències estadísticament significatives en comparar els coeficients les trobem en la variable sobre el nombre d’hores dedicades a tasques domèstiques i de cura de familiars. L’increment d’aquestes hores té un efecte negatiu i reductor clar de l’interès per la política en les dones, però no afecta, en canvi, l’interès dels homes. 13 Taula 6. L’impacte de la desigualtat en l’àmbit privat Dones Homes Ràtio dels coeficients Khi² de la diferència Viure en parella 0,363** (0,185) 0,633** (0,207) 0,57 0,940 Participar en el mercat laboral (moment present o passat) 0,314 (0,224) 0,698** (0,318) 0,45 0,975 Fills menors de 12 anys 0,047 (0,150) -0,138 (0,132) -0,34 0,859 -0,021*** (0,008) 0,003 (0,009) -7,00 3,894** Tasques domèstiques i de cura de familiars (hores a la setmana) Cal destacar, també, que si introduïm en una regressió conjunta per a homes i dones la variable que fa referència al sexe, juntament amb les variables que mesuren els recursos socioeconòmics o bé els factors de socialització, com a variables predictives de l’interès per la política, el sexe manté el seu coeficient negatiu i significatiu. L’únic bloc de variables que fan desaparèixer l’impacte estadístic del sexe són els factors situacionals, per tant, aquest últim grup de variables és crucial a l’hora d’explicar les diferències de gènere en l’interès per la política7. Conclusions Aquest informe ha explorat el rol dels recursos individuals, els factors situacionals i el procés de socialització en el manteniment de les diferències de gènere en la implicació política de la ciutadania catalana. Les diferències de gènere han desaparegut en la participació política convencional però encara perduren en algunes formes de participació no convencional i, particularment, en aquelles actituds que faciliten la implicació política, com ara l’eficàcia i l’interès. 7 Introduir els diferents blocs explicatius acumulativament i per passos no altera l’efecte de les variables quan havien estat introduïdes per separat. 14 En conjunt, els recursos socioeconòmics, juntament amb les actituds polítiques, són els predictors principals de l’interès per la política dels individus. Tanmateix, aquests blocs de variables no aconsegueixen explicar per si mateixos les diferències de gènere. De fet, el sexe només deixa de ser significatiu quan s’incorporen els factors situacionals, per tant, aquest últim grup de variables és crucial a l’hora d’explicar les diferències de gènere en l’interès per la política. Dins el bloc de factors situacionals, ens hem centrat en una variable en particular que habitualment no apareix a les anàlisis empíriques: el repartiment de les tasques domèstiques i de cura de familiars. Com més hores dediquen les dones a aquestes tasques, menys interès mostren per la política. Atès que les dones continuen assumint la càrrega principal de les feines de la casa, tenen menys temps lliure i, en conseqüència, la seva implicació en la política disminueix. En canvi, el temps lliure de què disposen els homes no afecta el seu interès per la política. Com hem discutit, no es tracta només de gaudir de menys temps, sinó que la dedicació a una feina remunerada contribueix a centrar més l’atenció en els assumptes privats que en els públics, cosa que fa disminuir l’interès per la política. El fet que l’enquesta del CEO de 2009 no inclogui persones més grans de 65 anys suposa un test més robust dels resultats, ja que les diferències generacionals queden menys reflectides amb aquesta mostra, ja sigui en termes de nivell educatiu, cultura política o percepció −més tradicional− dels rols de gènere. Quant a les variables derivades de la socialització, malgrat que la seva capacitat explicativa és la més baixa de tots els grups de variables introduïdes en l’anàlisi, cal destacar la influència positiva que té residir en un municipi governat per una alcaldessa sobre l’interès per la política, tant d’homes com de dones, però sobretot en el cas de les dones. D’aquesta manera, la feminització de les institucions té un gran potencial per produir un canvi en la percepció de la política com una activitat eminentment masculina i per augmentar l’interès que hi puguin tenir les dones. En definitiva, les diferències de gènere en la implicació política són un exemple clar de com el dèficit democràtic comença a casa, cosa que fa més difícil la consecució d’una igualtat política plena, ja sigui com a conseqüència d’una distribució desigual de les tasques domèstiques i de cura de familiars o dels rols de gènere que el conjunt de la societat −però fonamentalment la família− transmet a les dones i als homes. 15 Aliaga, Christel (2006). How is the time of women and men distributed in Europe? Statistics in focus-Population and Social Conditions, 4/2006 [article en línia]. http://epp.eurostat. ec.europa.eu/cache/ITY_OFFPUB/KS-NK-06-004/EN/KS-NK-06-004-EN.PDF. [Data de consulta: 10 de juny de 2009]. Allison, Paul (1999). Comparing Logit and Probit Coefficients Across Groups. Sociological Methods and Research, 28(2), 186–208. Atkeson, Lonna Rae (2003). Not All Cues Are Created Equal: The Conditional Impact of Female Candidates on Political Engagement. The Journal of Politics, 65(4), 1040–61. Astelarra, Judith (1990). “Las mujeres y la política”. A Judith Astelarra (comp.), Participación política de las mujeres, (p. 7–21). Madrid: CIS-Siglo XXI. Balbo, Laura (1978). La doppia presenza. Inchiesta, VIII(32), 3−6. Bartley, Sharon J., Blanton, Priscilla W., i Gillard, Jennifer L. (2005). Husbands and wives in dualearner marriages: Decision-making, gender role attitudes, division of household labor, and equity. Marriage and Family Review, 37(4), 69–94. Bem, Sandra L., i Bem, Daryl J. (1970). Case Study of a Nonconscious Ideology: Training the woman to know her place. A Daryl J. Bem (ed.). (p. 89−99). Belmont: Brooks/Cole. Bennett, Linda M. L., i Bennett, Stephen S. (1989). Enduring Gender Differences in Interest in Politics. The Impact of Socialization and Political Dispositions. American Politics Research, 17(1), 105–22. Bianchi, Suzanne M., i Raley, Sara B. (2005). Time allocation in families. A Suzanne M. Bianchi, Lynne M. Casper i Rosalind B. King (ed.). Work, family, health, and well-being, (p. 21−42). Mahwah: Erlbaum. Burns, Nancy, Schlozman, Kay L., i Verba, Sidney (1997). The Public Consequences of Private Inequality: Family Life and Citizen Participation. American Political Science Review, 91(2), 373–389. Burns, Nancy, Schlozman, Kay L., i Verba, Sidney (2001). The Private Roots of Public Life. Gender, Equality, and Political Participation. Cambridge, MA: Harvard University Press. 16 Campbell, David E., i Wolbrecht, Christina (2006). See Jane Run: Women Politicians as Role Models for Adolescents. The Journal of Politics, 68(2), 233–247. Cantijoch, Marta, i Tormos, Raül (2005). La diferència de gènere. Anàlisi del comportament electoral de les dones a Catalunya. Quaderns El Pensament i l’Acció 18. Barcelona: Fundació Nous Horitzons. Carrasco, Cristina, i Recio, Albert A. (2001). Time, Work and Gender in Spain. Time & Society, 10(2/3), 277–301. Cea d’Ancona, María Ángeles (2007). La deriva del cambio familiar. Hacia formas de convivencia más abiertas y democráticas. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) (2009). Diferències entre homes i dones en els àmbits familiar, social, econòmic i polític. Registre Estudis d’Opinió núm. 520. Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) (2013). Baròmetre d’Opinió Política, primera i segona onada de 2013. Registre Estudis d’Opinió núm. 712 i 723. Chicano, Enriqueta (2004). Conciliación de la vida personal, familiar y laboral. A Diversos autors, España en hora. Libro verde sobre la racionalización de los horarios españoles y su normalización con los demás países de la UE, (p. 95–103). Madrid: Fundación Independiente. Childs, Sarah (2004). New Labour’s Women MPs: Women Representing Women. Nova York: Routledge. Coffé, Hilde, i Bolzendahl, Catherine (2010). Same Game, Different Rules? Gender Differences in Political Participation. Sex Roles, 62(5–6), 318–33. Coltrane, Scott, i Adams, Michelle (2001). Men’s family work: Child centered fathering and the sharing of domestic labor. A Rosanna Hertz, i Nancy L. Marshall (ed.), Working families: The transformation of the American home, (p. 72–99). Berkeley: University of California. Converse, Phillip E. (1970). Attitudes and Non-attitudes: Continuation of a Dialogue. A Edward R. Tufte (ed.), The Quantitative Analysis of Social Problems, (p. 168–89). Reading: AddisonWesley. Dalton, Russell. J. (1988). Citizen Politics in Western Democracies. Public Opinion and Political Parties in the United States, Great Britain, West Germany, and France. Chatham: Chatham House. 17 Davis, S., Greenstein, T. N., i Gerteisen Marks, J. P. (2007). Effects of union type on division of household labor: Do cohabiting men really perform more housework? Journal of Family Issues, 28, 1246–72. Durán, María Ángeles (1991). La conceptualización del trabajo en la sociedad contemporánea. Economía y Sociología del Trabajo, 13/14, 8–22. Durán, María Ángeles (2006). El valor del tiempo. ¿Cuántas horas te faltan al día? Madrid: Espasa Calpe. Duverger, Maurice (1955). The Political Role of Women. París: UNESCO. Ferrer, Mariona, Medina, Lucía , i Torcal, Mariano (2006). La participación política: factores explicativos. A José Ramón Montero, Joan Font i Mariano Torcal (ed.), Ciudadanos, asociaciones y participación en España, (p. 133–56). Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. Fox, Richard L., i Lawless, Jennifer L. (2004). Entering the Arena? Gender and the Decision to Run for Office. American Journal of Political Science, 48(2): 264–80. Fox, Richard L., i Lawless, Jennifer L. (2011). Gendered Perceptions and Political Candidacies: A Central Barrier to Women’s Equality in Electoral Politics. American Journal of Political Science, 55(1), 59–73. García Escribano, Juan J., i Frutos, Lola (1999). Mujeres, hombres y participación política. Buscando las diferencias. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 86, 307–29. Glenn, Norval D., i Grimes, Michael (1968). Aging, Voting, and Interest in Politics. American Sociological Review, 33(4), 563–75. Gray, Anne (2005). The Changing Availability of Griparents as Carers and its Implications for Childcare Policy in the UK. Journal of Social Policy, 34(4), 557–77. Gundelach, Peter (1995). Grass-Roots Activity. A Jan W. Van Deth, i Elinor Scarbrough (ed.), The Impact of Values, (p. 412–40). Nova York: Oxford University Press. High-Pippert, Angela, i Comer, John (1998). Female Empowerment: The Influence of Women Representing Women. Women and Politics 19(4), 53–66. Hochschild, Arlie. R. (1989). The Second Shift. Working Parents and the Revolution at Home. Nova York: Viking. 18 Hooghe, Marc, i Stolle, Dietlind (2004). Good Girls Go to the Polling Booth, Bad Boys Go Everywhere: Gender Differences in Anticipated Political Participation Among American Fourteen-Year-Olds. Women and Politics, 26(2/3), 1–23. Inglehart, Ronald, i Norris, Pippa (2003). Rising Tide: Gender Equality and Cultural Change around the World. Cambridge: Cambridge University Press. Iversen, Torben, i Rosenbluth, Frances (2006). The Political Economy of Gender: Explaining CrossNational Variation in the Gender Division of Labor and the Gender Voting Gap. American Journal of Political Science, 50(1), 1–19. Jennings, M. Kent (1983). Gender Roles and Inequalities in Political Participation: Results from an Eight-Nation Study. Western Political Quarterly, 36(3), 364–85. Jennings, M. Kent i Niemi, Richard G. (1971). The Division of Political Labor between Mothers and Fathers. American Political Science Review, 65(1), 69–82. Karp, Jeffrey A., i Brockington, David (2005). Social Desirability and Response Validity: A Comparative Analysis of Over–Reporting Voter Turnout in Five Countries. Journal of Politics, 67(3), 825–40. Knudsen, Knud, i Wærness, Kari (2008). National context and spouses’ housework in 34 countries. European Sociological Review, 24(1), 97–113. Koch, Jeffrey (1997). Candidate Gender and Women’s Psychological Engagement in Politics. American Politics Quarterly, 25(1), 118–34. Lazarsfeld, Paul M., Berelson, Bernard i Gaudet, Hazel (1948). The People’s Choice: How the Voter Makes Up His Mind in a Presidential Campaign. Nova York: Columbia University Press. Lawless, Jennifer L., i Fox, Richard L. (2004). Why Don’t Women Run for Office? Brown Policy Report. Taubman Center for Public Policy, Brown University [article en línia]. http://www.cluw.org/PDF/womeninoffice.pdf. [Data de consulta: 10 maig 2011]. Lipset, Seymour M. (1960). Political Man: the Social Bases of Politics. Garden City, NY: Doubleday. Martín, Irene (2004). España y Grecia. Tesi doctoral. Madrid: Instituto Juan March. 19 Moen, Phyllis, Robison, Julie, i Fields, Vivian (1994). Women’s Work and Caregiving Roles: A Life Course Approach. The Journal of Gerontology, 49(4), 176–86. Morales, Laura (1999). Political Participation: Exploring the Gender Gap in Spain. South European Society and Politics, 4(2), 223–47. Nie, Norman H., i Andersen, Kristie (1974). Mass Belief Systems Revisited: Political Change and Attitude Structure. Journal of Politics, 36(3), 540–91. Norris, Pippa, i Inglehart, Ronald (2006). Gendering social capital: Bowling in women’s leagues. A Brenda O’Neill i Elisabeth Gidengil (ed.), Gender and Social Capital, (p. 73–97). Londres: Routledge. Norris, Pippa (1999). A Gender-Generation Gap? A Geoffrey Evans i Pippa Norris (ed.), Critical Elections: Voters and Parties in Long-term Perspective, (p. 148–63). Londres: Sage. Phillips, Anne (1991). Engendering democracy. University Park: The Pennsylvania State University Press. Pérez-Fuentes, Pilar (1990). Condicionamientos de la participación política de las mujeres. A Judith Astelarra (comp.), Participación política de las mujeres, (p. 173–92). Madrid: CIS-Siglo XXI. Rapoport, Ronald B. (1985). Like Mother, Like Daughter: Intergenerational Transmission of DK Responses. Public Opinion Quarterly, 49(2), 198–208. Rosenstone, Steven J., i Hansen, John Mark (1993). Mobilization, Participation, and Democracy in America. Nova York: MacMillan. Sapiro, Virginia (2004). Not Your Parents’ Political Socialization: Introduction for a New Generation. Annual Review of Political Science, 7, 1–23. Schlozman, Kay L., Burns, Nancy, i Verba, Sidney (1994). Gender and Pathways to Participation: The Role of Resources. Journal of Politics, 56(4), 963–90. Topf, Richard (1995). Beyond Electoral Participation. A Hans-Dieter Klingemann, i Dieter Fuchs (ed.), Citizens and the State. Nova York: Oxford University Press. Torns, Teresa, Carrasquer, Pilar, Parella, Sonia, i Recio, Carolina (2007): Les dones i el treball a Catalunya: mites i certeses, (p. 52–92). Barcelona: Institut Català de les Dones. 20 Treas, Judith, i Drobnic, Sonja (ed.) (2010). Dividing the Domestic. Men, Women, and Domestic Tasks in Cross-National Perspective. Stanford: Stanford University Press. Van Deth, Jan W. (1990). Interest in Politics. A M. Kent Jennings, i Jan W. Van Deth (ed.), Continuities in Political Action: A Longitudinal Study of Political Orientations in Three Western Democracies, (p. 275–312). Nova York: De Gruyter and Aldine. Van Deth, Jan W. (2000). Political Interest and Apathy: The Decline of a Gender Gap? Acta Política, 35(2), 247–74. Van Deth, Jan W., i Elff, Martin (2000). Political Involvement and Apathy in Europe 1973-1998. Working Paper 33. Mannheim: Mannheimer Zentrum fur Euroapische Sozialforschung. Vassallo, Francesca (2006). Political Participation and the Gender Gap in European Union Member States. Journal of Contemporary European Studies, 14(3), 411–27. Verba, Sidney, i Nie, Norman H. (1972). Participation in America: Political Democracy and Social Equality. Nova York: Harper & Row. Verba, Sidney, Nie, Norman H., i Kim, Jae-on (1980). Participation and Political Equality: A Seven Nation Comparison. Cambridge: Cambridge University Press. Verba, Sidney, Burns, Nancy, i Schlozman, Kay L. (1997). Knowing and Caring about Politics: Gender and Political Engagement. Journal of Politics, 59, 1051–72. Walter, Tony, i Davie, Grace (1998). The Religiosity of Women in the Modern West. British Journal of Sociology, 49, 640–60. Welch, Susan (1977). Women as Political Animals? A Test of Some Explanations for Male-Female Political Participation Differences. American Journal of Political Science 21(4), 711–30. West, Candance, i Zimmerman, Don H. (1987). Doing Gender. Gender and Society 1(2), 125–51. Williams, Richard (2009). Using Heterogeneous Choice Models To Compare Logit and Probit Coefficients Across Groups. Sociological Methods and Research, 37(4), 531–59. Young, Iris M. (2000). Inclusion and Democracy, Oxford: Oxford University Press. Zaller, John, i Feldman, Santley (1992). A Simple Theory of the Survey Response: Answering Questions versus Revealing Preferences. American Journal of Political Science, 36(3), 579– 616. 21 Apèndix Predictors de l’interès per la política en dones i homes Recursos socioeconòmics Factors situacionals Dones Homes Ràtio dels coeficients Khi² de la diferència Nivell educatiu 0,211*** (0,080) 0,454*** (0,079) 0,47 4,675** Edat 0,019** (0,008) 0,025** (0,008) 0,74 0,333 Classe social subjectiva 0,260* (0,139) 0,059 (0,130) 4,44 1,128 Viure en parella 0,363** (0,185) 0,633** (0,207) 0,57 0,940 Participació en el mercat laboral (moment present/ passat) 0,047 (0,150) -0,138 (0,132) -0,34 0,859 Fills menors de 12 anys 0,314 (0,224) 0,698** (0,318) 0,45 0,975 -0,021*** (0,008) 0,003 (0,009) -7,00 3,894** -0,379* (0,226) -0,257 (0,242) 1,48 0,137 -0,167 (0,182) -0,436** (0,173) 0,38 1,153 Catòlic (practicant) 0,716*** (0,258) 0,524** (0,242) 1,37 0,294 Eficàcia interna 1,247*** (0,182) 1,152*** (0,185) 1,08 0,135 Eficàcia externa 0,300* (0,168) 0,340* (0,167) 0,88 0,028 Ideologia (1-10) -0,110* (0,057) -0,128** (0,051) 0,86 0,054 Tall 1 2,598** (0,601) 1,585*** (0,613) Tall 2 5,001*** (0,628) 3,905*** (0,633) Tall 3 7,772*** (0,682) 6,722*** (0,701) R² de Nagelkerke 0,234 0,273 −2 Log-Likelihood 1.174,785 1.223,104 134,913*** 166,568*** N=569 N=585 Tasques domèstiques i de cura de familiars (hores setmanals) Alcaldessa Procés de Mare mestressa de casa socialització Variables actitudinals Llindars Khi² Observacions 22