DdG www.diaridegirona.cat RECICLEU-ME CATDEM DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES. L’APUNT FINAL Martí Saballs DIRECTOR ADJUNT D’«EXPANSIÓN» DE QUI ES REFIA MÉS? ostè ha d’escollir votar entre aquests dos perfils de polítics. No es pot abstenir, ni votar en blanc ni nul. Ha de mullar-se. El candidat A és un persona extraordinàriament preocupada per la naturalesa i l’ecologia. Li agrada la història del seu país, l’art –de fet, va pintar quan era jove–, li agrada la música clàsica, no beu ni fuma. És vegetarià, fa esport i li encanten els animals. És molt educat i primmirat en el tracte amb les altres persones, sobretot les dones. El candidat B és gros, malparlat, de jove havia estat periodista, beu sense parar, fuma a totes hores cigars, menja de tot, li agrada la cacera i la bona vida. Tant el candidat A com el B comparteixen dos valors: una gran oratòria i tenir les idees molt clares. És clar que les idees que defensa el primer no tenen res a veure amb les que defensa el segon. Ja s’ha decidit? Com que la pregunta té trampa, ja dic que el primer candidat respon a algunes de les característiques que tenia Adolf Hitler, mentre que el segon a les de Winston Churchill. Les aparences enganyen i no es poden agafar com a valors universals. Ahir dinava amb un important cellerer català. Em deia, mig en broma mig de debò, que desconfia de qualsevol persona que no begui vi. Que qui no beu vi no és de fiar. També em va dir que hi ha trobat excepcions, naturalment. Però a l’hora de pensar en uns o altres, assabenti’s abans de qui beu vi o no. S’emportarà alguna sorpresa. Per alguna raó la humanitat fa 3.000 anys, abans que existissin les nacions, ja bevia vi. V CONTRACORRENT Joan Vergés «Estar a favor de la independència per motius només econòmics és patètic» El professor de Filosofia Moral i Política de la UdG, Joan Vergés, presenta dilluns a la Casa de Cultura (19.30 h) el llibre «La nació necessària», amb què va guanyar el XVII Premi Ramon Trias Fargas d'Assaig Polític Vergés: qui ha desvirgat Catalunya? R Mmm, és que no sé si l’hem perdut, la virginitat. Potser encara estem per estrenar. O potser ens han desvirgat per on no tocava, que aquestes coses es poden fer per diferents costats (riu). P «La nació necessària»? És què són necessàries, les nacions? R No és que calguin, és que n’hi ha. I en el teixit de relacions juguen un P paper que no juguen altres comunitats, amb els seus propis drets i obligacions. I n’hi ha una de catalana, en el sentit que la gent creu certes coses sobre el seu grup. P Els castellanoparlants independentistes són xarnegos que es volen fer perdonar, tal com diu en Leguina? R Doncs esperem que algun dia el senyor Leguina estigui disposat a fer-se perdonar perquè amb la d’animalades que arriba a dir, difícilment tindria lloc en un panteó de les persones que han contribuït a les idees. P No és ser miserable voler la independència per motius econòmics? R Si aquest és l’únic motiu, sí, és ser miserable. Per mi, que l’economia catalana pugui millorar és un mal ar- GUANYADOR DEL PREMI TRIAS FARGAS «Artur Mas és un president com no n’hi ha hagut cap altre, extraordinari en el fet nacional. Però en altres camps és covard» Vergés apunta que potser Catalunya ha sigut desvirgada per on no tocava ENTREVISTA DE Albert Soler GIRONA gument, és patètic. El motiu principal és el de la dignitat. Ara bé, et poden tocar la dignitat prenent-te uns diners que són teus, o no donant-ne prou recursos quan el necessites. P Creu que hi haurà consulta? R Veig molt difícil que hi hagi un referèndum. Veig més possible una consulta en forma d’eleccions plebiscitàries. P Catalunya no té una Rússia darrere, malgrat Margallo la compari a Crimea. R He, he, i tothom acceptarà el que ha passat a Crimea com a fets consumats. És evident que qui té padrí, el bategen. P Per què en Mas mai no pronuncia la paraula «independència»? R Em penso que ja l’ha dit alguna vegada! P Es refia de les seves intencions? R Jo només sé el que diu i el que fa. Per mi és un president com no n’hi ha hagut cap fins ara, en el sentit que fins i tot els més arrauxats se sorprenen del que fa. És un president extraordinari... en el camp del fet nacional P I en altres? R En altres camps és un president covard. En els camps de la lluita social i de la justícia social podria fer molt més del que fa.