juny ‘12, núm. 56 Innovació versus exportació Empresesexportadores ambvendesal'exterior superiora15M€.2009 Glossari de termes 13Ͳ14 11Ͳ12 9Ͳ10 7Ͳ8 5Ͳ6 3Ͳ4 1Ͳ2 Innovació de producte: Innovació que implica canvis significatius en les característiques dels productes i serveis. Pot ser una innovació de ruptura, on es creen nous productes o serveis que no són una evolució natural dels ja existents, o una innovació incremental, que consisteix en petits canvis dirigits a augmentar les prestacions del producte o servei existent en el mercat. empreses " " " " " " 13 11 11 8 8 8 7 7 7 6 6 5 4 4 Rubí BarberàdelVallès SantCugatdelVallès ParetsdelVallès Castellbisbal Terrassa PalauͲSolitàiPlegamans SantCeloni SantaPerpètuadelaMogoda Martorelles Granollers LlinarsdelVallès Montornés Polinyà Innovació de procés: Representa canvis significatius en els mètodes de producció i/o distribució. Sovint relacionada amb l’obtenció d’un menor cost de producció, un augment de la qualitat, o una major flexibilitat de producció. 3 3 3 3 3 2 2 2 2 1 1 1 1 1 LlicàdeVall MolletdelVallès Montmeló MontcadaiReixac Sabadell LaGarriga LesFranquesesdelVallès SantQuirzedelVallès Viladecavalls CerdanyoladelVallès L'AmetlladelVallès Ripollet Sentmenat Vacarisses Font:vegeualfinaldelbutlletí Introducció Diversos estudis mostren que les empreses exportadores tenen en terme mitjà més productivitat que les que tan sols venen en mercats domèstics. Alguns defensen que una major exportació afavoreix la productivitat i la innovació, és a dir, que en exportar les empreses guanyen en coneixement i transferència tecnològica, aprenen exportant. D’altres defensen que la innovació i l’augment de la productivitat porta a l’exportació, exportació per auto-selecció. En aquest butlletí es mostren les poques dades sobre exportació que hi ha a nivell local, depurades per FEM Vallès, a més de la interrelació entre empreses de capital estranger i exportació. Seguidament es mostra la diagnosi d’un estudi sobre la interrelació entre exportació i innovació, i les implicacions pel foment de l’exportació. El nombre d’empreses estrangeres i el nombre d’empreses exportadores són dues variables relacionades positivament. El gràfic següent mostra, per les dues comarques del Vallès, els municipis pels quals es disposa d’ambdues variables. Entre ells Barberà del Vallès amb 50 empreses estrangeres (amb més del 50% de capital estranger). D’aquesta relació no se’n pot deduir una causalitat directa, ni en un sentit ni en l’altre, tot i que sembla obvi que les empreses amb capital estranger, per definició, atès que són transnacionals, tenen Empreses exportadores amb vendes superiors als 15 milions d’euros Els municipis amb més empreses exportadores amb vendes a l’exterior superiors als 15 M d’euros són aquells, principalment, amb una presència de sector industrial relativament important com Rubí, amb 13, Barberà del Vallès i Sant Cugat del Vallès, amb 11, o Parets del Vallès, Castellbisbal i Terrassa, amb 8 (dades de 2009). Aquests i altres municipis, sobretot els que tenen una xifra més alta, estan majoritàriament concentrats al voltant de l’AP7 i B30. Empreses estrangeres versus empreses exportadores Municipis dels Vallès Occidental i Vallès Oriental (dels que es disposen d'ambues dades) 150 Empresesestrangeres(>50%capitalestranger) FEM Vallès, a partir de l’anuari Acicsa, que recull informació sobre les empreses catalanes amb vendes a l’exterior superiors als 15 M d’euros, depurà territorialment la ubicació de les empreses exportadores Vallesanes. A la següent taula i mapa es mostren el nombre d’empreses, per municipi, exportadores amb vendes superiors a la xifra esmentada. SantCugatdelVallès 125 100 75 SantaPerpètuadela Mogoda Terrassa Granollers 50 Cerd.dV Rubí BarberàdelVallès Sabadell Castellbisbal 25 MontcadaiReixac SantQuirzedV. LesFranquesesV MontmelóiMollet Montornés LliçàdeVall p Ripollet ParetsdelVallès PalauS.iP. Martorelles 0 0 2 4 6 8 10 Empresesexportadores(>15M€) 12 14 Edita: Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès Exportació i capital estranger més propensió a exportar. Conseqüències per a les polítiques de promoció de l’exportació Exportació versus innovació L’estudi “Pimes, innovació i internacionalització: perspectives per a Catalunya” (vegeu a font d’informació) tenia per objectiu potenciar la capacitat exportadora de les pimes, mitjançant l’augment de la competitivitat. Incorpora el sector serveis, a més de la indústria manufacturera, una anàlisi comparada temporal i territorial, i possibles escenaris de futur segons capacitat exportadora. La font de les dades era l’Enquesta d’Innovació de les empreses (EIE), interessant perquè relaciona innovació amb exportació, capacitat exportadora, i perquè presenta una mostra representativa del teixit empresarial català, tant manufacturer com del sector serveis. L’estudi investiga tant la millora/innovació en processos com en productes, i entén l’increment de la capacitat exportadora de l’empresa com la millora en competitivitat de la mateixa. Les primeres conclusions de la diagnosi són que, d’una banda, la proporció d’empreses de Catalunya que exporten és baixa, i de l’altra, que el volum exportador també és baix. Aquestes són característiques que es poden generalitzar a altres economies, juntament amb el fet que el sector industrial té major capacitat exportadora, que les exportacions es concentren en poques empreses, i que dins la UE, la major part de l’exportació es realitza dins de la pròpia UE. El percentatge d’empreses exportadores és molt més elevat a la indústria manufacturera, on 2 de cada 3 empreses més grans de 10 treballadors exporta. A la indústria manufacturera catalana hi ha diferències significatives entre activitats: més del 75% exporten a la Química i Farmacèutica, Cautxú i Plàstic i Material de Transport. Per contra aproximadament la meitat en altres sectors com Fusta, suro i paper i Fabricació de minerals no metàl•lics. Així mateix gran part del volum total d’exportació es concentra en un percentatge petit d’empreses. Els resultats de l’estudi mostren que un 10% d’empreses manufactureres catalanes apleguen al voltant del 75% de totes les exportacions del sector. A la indústria catalana el factor d’exportar o no depèn força de la dimensió de l‘empresa. Mentre poc més de la meitat de les empreses petites d’aquest sector exporta, més de tres quatres parts de les mitjanes ho fa, i la proporció supera el 80% per a les grans. Aquest, com altres estudis, mostra amb evidències empíriques que les empreses exportadores tenen una major competitivitat, així com que hi ha una correlació positiva entre productivitat i exportació. Realitzat per: L’evidència empírica a l’estudi mostra que la implementació d’innovació pot estar jugant un paper fonamental en la menor o major orientació exportadora de les empreses, particularment de les pimes. La innovació resulta un element clau per a l’exportació a les pimes, innovar en producte els suposa un increment net en la probabilitat d’exportar de 14 punts percentuals. Entre les empreses grans no és així, tot i que darrere d’aquest resultat s’amaga el fet que gairebé totes les empreses grans simultàniament ja exporten i innoven, el que reforça l’argument a favor de la relació entre ambdues magnituds. En qualsevol cas, la baixa proporció de la innovació entre les pimes catalanes i el seu fort impacte estimat sobre l’activitat exportadora condueix a suggerir que una política efectiva d’estímul a la innovació a les pimes, especialment de producte, conduiria a una millora substancial en la seva activitat exportadora. La implicació principal d’aquests resultats es resumeix en el fet que els incentius a la implementació d’innovacions de producte a les pimes constitueixen una mesura indirecta però altament efectiva de promoció de l’exportació, atès que aquest tipus d’innovacions permeten a l’empresa oferir productes més atractius als mercats d’exportació, caracteritzats per nivells de competitivitat més elevats. Simultàniament, els incentius a la innovació de procés, encara que amb un impacte menor, també poden ajudar a augmentar la propensió exportadora de l’empresa, en contribuir a millorar la seva eficiència productiva i, d’aquesta manera, a fer front als costos addicionals de l’exportació i a ser més competitius internacionalment. Els resultats sobre la interrelació entre innovació i internacionalització recolzen la coordinació de les polítiques de promoció d’ambdues activitats. No només la innovació afavoreix l’exportació, sinó que aquesta última permet a les empreses extreure un major benefici a l’esforç realitzat per implementar innovacions. I alhora, l’exportació pot permetre l’accés a noves i millors tecnologies i a un més ràpid coneixement de les millores en els productes de la competència, cosa que afavoreix l’adopció d’innovació. Font d’informació: - - - Grup de Recerca AQR-IREA (UB). Pimes, innovació i internacionalització: perspectives per a Catalunya. Papers digitals 13. ACC1Ó. Generalitat de Catalunya (part del text) Institut d’Estudis Territorials, Universitat Pompeu Fabra, en base a dades de l’agència Invest in Catalonia – ACC10 (dades sobre empreses estrangeres) Solà, Joaquim. Termes, Montserrat. Sáez, Xavier. El Vallès. Motor productiu de Catalunya. FEM Vallès (Cecot, CIESC, UEI, Via Vallès). 2012 (dades sobre empreses exportadores) Amb el suport de: