març ‘10, núm 47 Ocupació en sectors d’alt valor afegit.2010 Les qüestions pressupostàries d’I+D només són un dels factors “d’avui” que contribueixen a determinar quines activitats econòmiques es produiran en el “demà”. Hi cal afegit l’esperit emprenedor, la legislació, la valoració dels impactes mediambientals, la facilitat o no de crear una empresa, l’estructura productiva del present, etc. El sistema d’I+D, ja sigui de suport a projectes industrials, ja sigui en suport directe als instituts d’investigació, és però un dels factors que més determinen la capacitat científica i tecnològica d’un territori, en últim terme, de generació d’ocupació en activitats amb valor afegit. Glossari de termes Sectors d’activitat d’alt valor afegit: Es consideren activitats d’alt valor afegit aquelles que incorporen un elevat grau de tecnologia (en el cas de la indústria) i/o una major intensitat de coneixement (en el cas dels serveis). Indústries intensives en tecnologia: Dels 34 subsectors d’activitat de la indústria, 8 es consideren intensius en tecnologia: fabricació de productes farmacèutics, química, materials i equips elèctrics, fabricació de maquinària, vehicles de motor, altres materials de transport, reparació i instal.lació de maquinària i equips, i productes informàtics, electrònics i òptics. La determinació del grau de valor afegit de cadascun dels sectors és subjectiu, però hi ha un cert consens a nivell internacional en utilitzar la classificació d’activitats basades en el coneixement i la tecnologia establerta per l’OCDE l’any 2001. Una síntesi d’aquesta classificació s’ha detallat a “Glossari de termes”. Serveis intensius en coneixement: Dels 48 subsectors d’activitat dels serveis, 24 es consideren intensius en coneixement. Dins d’aquesta llarga relació hi destaquen els següents serveis de tecnologia alta o punta: activitats postal i de correus, telecomunicacions, serveis de tecnologies de la informació, serveis d’informació i recerca i desenvolupament. La informació estadística sobre ocupació en activitats d’alt valor afegit es pot obtenir a partir de les dades d’afiliació a Seguretat Social. Un exemple és l’adaptació que per al cas català en fa l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya, amb la classificació de l’OCDE i amb les dades d’afiliats d’assalariats i autònoms. En aquest article fem servir la mateixa classificació, aplicada a municipis de dimensió mitjana de l’àrea metropolitana de Barcelona, en comparació amb la província de Barcelona, en aquest cas amb les dades d’assalariats. Introducció 30% Nivell sobre BCN prov. (+) i disminució relativa(-) relativa (-) 20% Nivell sobre BCN prov. (+) i augment relatiu(-) relatiu (-) (+) Rubí Barberà del Vallès Vilanova i la Geltrú Vallès Occidental 10% Granollers -4 -3 Nivell sota BCN prov. (-) (+)i i disminució relat iva (-) -2 -1 BCN prov. 0 Perfil de Ciutat Vic Terrassa Manresa 1 Mataró Sabadell 0% Sta. Coloma de Gramenet Variació 2009-2010 (p.p) 2 3 4 Nivell sota BCN prov. (-) (+)i i augment relat iu(-) iu (-) (+) Edita: Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès En períodes d’ajust dels pressupostos s’obre el debat de si equiparar el tractament que es fa de la despesa d’I+D a d’altres com la dotació pressupostària d’Educació. A l’hora de valorar si es retalla, congela o s’incrementa es té en compte que és una inversió de futur, i potser es pren en consideració no retallarla com sí es fa amb altres partides pressupostàries. De la mateixa manera que amb Educació, hi ha veus que refusen més ajustos a per a la I+D, que hauria de ser un objectiu primordial per un país que vol pujar al carro de la innovació i el desenvolupament com a motors de canvi. Això és el que ha succeït enguany de cara als pressupostos de 2011 atès que per 2010 la retallada pressupostària del Ministeri de Ciència i Innovació ja va ser del 15%, la més gran entre els ministeris. Enguany s’ha valorat, si més no, una retallada menor que la d’altres ministeris, amb el que ha estat entre els menys perjudicats, atès que la reducció mitjana de la que es parlava era del 15%. Assalariats en indústries amb tecnologia alta i mitjana alta respecte el total totald'assalariats d'activitats (jun-'10) (jun-'10)i ivariació variacióen enl'últim l'últimany any(jun'09-jun'10). (jun'09-jun'10). Municipis Xarxa Perfil de Ciutat respecte BCN província Assalariats Indústries en indústries tecnologia ambalta tecnologia i mitjanaalta altai mitjana alta sobre respecte el totalelactivitats. total d'assalariats. 2010 (%) L’ocupació en sectors d’activitat d’alt valor afegit és un indicador que mostra en quina mesura l’economia d’un territori està generant activitats que estan associades a un nivell d’innovació relativament alt, de major inversió relativa en I+D, de major formació dels seus treballadors, en definitiva un indicador de generació d’activitats relativament més competitives. Sectors industrials intensius en tecnologia 50% Nivell sobre BCN prov. (+) i disminució relativa (-) Sabadell Nivell sobre BCN prov. (+) i augment relatiu (+) 40% BCN prov. Mataró ó Terrassa -4 Vic -1 1 Manresa 0 1 Sta. Coloma a de Gramenet e 30% Vallès Occidental Granollers -3 -2 2 3 4 Perfil de Ciutat Vilanova i la Geltrú Rubí 20% Assalariats en serveis intensius en coneixement sobre el total d'assalariats. 2010 (%) Un 6,8% dels treballadors assalariats de la província de Barcelona treballen en indústries amb tecnologia alta o mitjana-alta. Per valorar aquesta xifra cal tenir en compte que només el 17,8% assalariats de la província treballen en les diverses activitats industrials, atès el procés de terciarització en que es troba, Barcelona capital al capdavant. Així mateix questa mitjana provincial ens serveix de referència a l’hora d’establir si els valors locals són relativament alts o baixos. En el nostre entorn destaca Rubí molt per sobre la mitjana provincial, amb prop del 30%, seguit de Barberà del Vallès i Vilanova i la Geltrú, al voltant del 12%-13%. Just per sota d’aquest nivell es troba la mitjana del Vallès Occidental, 11%. Altres municipis de l’AMB estan per sobre, com Granollers i Vic. Per sota la mitjana es troben Manresa i més encara, Mataró, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet. Assalariats en serveis intensius en coneixement respecte el total d'assalariats (jun-'10) i variació en l'últim any (jun'09-jun' 10). Municipis Xarxa Perfil de Ciutat respecte BCN província Barberà del Vallès El pes relatiu d’aquestes indústries respecte el Nivell sota BCN prov. (-) i Nivell sota BCN prov. (-) i total d’assalariats ha variat poc en el darrer any, augment relatiu (+) disminució relativa (-) 10% en els 10 municipis esmentats, municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat, la variació ha estat inferior a 1 punt percentual, ja sigui positiu o negatiu. Sectors intensius en tecnologia o coneixement El mateix ha succeït amb la mitjana del Vallès Occidental. Sectors serveis intensius en coneixement L’estructura productiva de la província de Barcelona mostra una alta proporció d’activitats en els serveis, donat el procés de terciarització en que es troba, tal i com fèiem esment. Val a dir que el conjunt de serveis ja representen el 75,4% del total d’assalariats. Respecte el total d’assalariats té un 34,4% de treballadors en serveis intensius en coneixement. En aquest cas són els municipis més grans els que atreuen més serveis amb valor afegit. Estan per sobre la mitjana provincial Sabadell, aquest per sobre el 40%, Mataró, Terrassa i Vic. Estan prop la mitjana Manresa i Santa Coloma. Per contra, respecte el que succeïa a la indústria, són Vilanova i la Geltrú i encara més Rubí i Barberà del Vallès els que estan per sota la mitjana provincial en termes de serveis intensius en coneixement. De la mateixa manera la mitjana del Vallès Occidental està per sota la província, 5 punts percentuals, mentre que en el cas de la indústria tecnològica estava per sobre, 4 punts. De la mateixa manera la mitjana del Vallès Occidental està per sota la província, 5 punts percentuals, mentre que en el cas de la indústria tecnològica estava per sobre, 4 punts. El pes dels assalariats en serveis intensius en coneixement respecte el total d’assalariats ha variat poc en el darrer any. Tot i així la majoria de municipis, excepte Vic, han perdut terreny respecte la província. Així mateix el Vallès Occidental hi ha perdut un punt percentual i escaig. Realitzat per: Amb el suport de: Els assalariats en el conjunt d’activitats de valor afegit, de la indústria i els serveis, representa un 41% del total d’assalariats a la província de Barcelona a juny de 2010, i molt a prop, el 40%, a la comarca del Vallès Occidental. En un interval de +-3 punts percentuals, per sobre la mitjana provincial es troben Sabadell, Rubí, Terrassa i Vic, i per sota la mitjana Mataró i Manresa. La resta de municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat estarien per sota, entre cinc i deu punts percentuals. Evolució en el cas de Catalunya El pes de les activitats d’alt valor afegit en l’àmbit català ha sofert un augment en els últims anys, des de valors de 29,7% en 2001 i 2002 fins a valors de 34,7% en 2010. Amb la crisi, en els últims trimestres, s’ha produït un descens generalitzat de l’afiliació, però en el cas de les activitats d’alt valor afegit ha estat més suau. Així doncs la proporció ha continuat pujant. En el cas de les activitats punta, les de més alt contingut tecnològic, han patit una davallada, continuant amb el degoteig des de 2001, en passar de valors de 9,3% fins als actuals de 7,7%. Fons de dades: - Diputació de Barcelona. Sistema d’Informació Territorial Desenvolupament Local. A partir de les dades INSS del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya