Mobilitat diària per motius laborals. 1996 (Des. 2001 - Núm. 4)

Barberà Xifres
s
è
l
l
a
V
4
l
nº B u t l l e t í m u n i c i p a l d ´ i n f o r m a c i ó s o c i o e c o n ò m i c a
e
1
d
00
en
s
de
em
e
br
2
Mobilitat diària per
motius laborals
població. Un efecte secundari és l’augment important
de la mobilitat diària que s’ha produït en el nostre
Glossari de termes
entorn sobretot en l’última dècada. Tot i que les últimes
dades de mobilitat diària són de 1996 altres indicadors
Llocs de treball localitzats: llocs de treball en un territori, tant
si és població resident al mateix o en un altre.
com el nombre de turismes per cada 1.000 habitants
mostren aquest augment també en els últims anys.
Mobilitat atreta: Percentatge sobre el total de llocs de treball
d’un territori que representa la població ocupada que ve
d’altres territoris.
Mobilitat generada: Percentatge de població ocupada d’un
territori que es desplaça a altres territoris a treballar.
Introducció
La població activa del Vallès Occidental va créixer un
10,2% fins arribar a les 318.204 persones l’any 1996 i
els llocs de treball localitzats un 7,5% fins a arribar
als 258.150. Aquest creixement va ser el més important,
juntament amb el del Baix Llobregat, de les comarques
de la regió metropolitana. Al Barcelonès, però, hi hagué
una disminució significativa dels llocs de treball d’un
12,0%. Els processos de destrucció i creació d’ocupació
en diversos llocs de l’àrea metropolitana, la mobilitat
residencial de la població, i la possibilitat d’accés a
mitjans de transport públic i privat, entre altres motius,
condicionen la mobilitat diària dels treballadors.
G1. Municipis Vallès Occidental
Al següent apartat es mostra la dimensió i evolució dels
municipis del Vallès Occidental tenint en compte dues
variables, població activa i llocs de treball localitzats,
lligades a la mobilitat diària per motius laborals.
Població activa i Localització dels llocs de
treball
Sabadell i Terrassa representen al voltant del 50% en
diverses variables que descriuen el mercat de treball.
El 1996 representaven el 49,9% dels actius i el 44,7%
dels llocs de treball de la comarca. En conjunt, van disminuir el seu pes relatiu respecte el total comarcal.
1996
60.000
25.000
1991
45.000
Gràfic 3
Rubí
15.000
0
G2. Sabadell i Terrassa
65.000
Sabadell
60.000
Terrassa
Llocs de treball localitzats
1996 i evolució des de 1991
Llocs de treball localitzats
condicionat per les preferències i possibilitats d’accés
de les persones al propi transport privat (cotxe).
30.000
Població Activa
Llocs de treball localitzats
per unes infrastructures i transports públics que no
poden créixer al ritme de la pròpia mobilitat; i també
Gràfic 2
75.000
30.000
Una elevada mobilitat esdevé negativa quan augmenta
significativament l’ús del transport privat, condicionat
G3. Municipis del Vallès Occidental (excepte Sabadell, Terrassa)
90.000
Edita: Fundaciò Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès
Són positius els augments dels llocs de treball localitzats
en els municipis així com de les taxes d’activitat de la
Sant Cugat
del Vallès
20.000
Barberà
del Vallès
15.000
Montcada i Reixac
Sta. Perpètua de Mogoda
10.000
Castellbisbal
Ripollet
Palau de Plegam.
Sant Quirze del Vallès
Castellar del Vallès
5.000
Polinyà
Sentmenat
Viladecavalls
55.000
50.000
Matadepera
0
0
Població Activa
Cerdanyola
del Vallès
5.000
Badia del Vallès
10.000
15.000
20.000
25.000
Població Activa. 1996 i evolució des de 1991
30.000
Els següents municipis en dimensió són Rubí, Sant Cugat
municipis, Barberà del Vallès ocupava el quart lloc de la
del Vallès i Cerdanyola, que representen, cadascun, entre un 6,5% i un 8,0%, tant de la població activa com
comarca, només per darrere de Sabadell, Terrassa i Sant
Cugat del Vallès, i al mateix nivell de Cerdanyola.
dels llocs de treball localitzats el 1996 (veure gràfic 3).
El volum d’entrada diari de treballadors al municipi,
En tercer terme es troben Barberà del Vallès, on els actius
representen el 4,0% de la comarca i els llocs de treball
doncs, era (i és) una xifra relativament alta, 10.765,
mentre els llocs de treball ocupats per residents era
localitzats el 5,5%; i Montcada i Reixac, on representen
el 3,8% i el 4,9%, respectivament. Seguidament, Ripollet
3.525. Això suposa que de cada 4 llocs de treball
localitzats, 3 són població ocupada d’altres municipis,
i Santa Perpètua, el primer amb semblant població activa però amb significativament menys llocs de treball que
es a dir, un 75,3% de mobilitat atreta. Això ens dona
una idea dels fluxes d’entrada i sortida del municipi,
els dos municipis esmentats.
molts d’ells amb transport privat.
Indicadors. Municipis del Vallès Occidental
Tot i que en número és dels municipis amb més llocs de
Posar en relació els llocs de treball existents i la població
treball d’ocupats d’altres municipis, en termes relatius
altres municipis superen la xifra de 75% de mobilitat
activa pot ser un indicador d’equilibri de dimensió, dins
al municipi, entre el sector productiu i la població. El
atreta: Palau de Plegamans, Polinyà, Sant Quirze del
Vallès, Viladecavalls i Santa Perpètua de Mogoda, en-
1996 hi havia 811 llocs de treball al Vallès Occidental
per cada 1.000 persones actives (0,81).
cara que només aquest últim amb un total de llocs de
treball localitzats que supera els 10.000.
Tot i l’important potencial de creació d’ocupació del Vallès
En termes de mobilitat generada, Barberà del Vallès
Occidental, doncs, el també important augment de
població activa, per l’augment de taxes d’activitat i
es troba en una posició intermitja, és l’onzè municipi
amb un 64,5%. Es a dir, prop de 2 de cada 3 barberencs
l’increment de població, és una de les raons per les que
existeix un diferencial negatiu de la taxa d’atur respec-
ocupats estan localitzats a altres municipis. Els
percentatges de mobilitat generada van des dels ca-
te el conjunt de Catalunya. A més, en la mesura que
l’Àrea Metropolitana de Barcelona presenta una alta
sos de Sabadell i Terrassa, on no superen el 40,0%,
fins més del 80,0% de quatre municipis, Badia del Vallès,
mobilitat de la població per motius laborals, un important
nombre de llocs de treball ubicats en un territori no són
Matadepera, Viladecavalls i Sant Quirze del Vallès.
garantia que estiguin absorbits per la població activa
del mateix.
Això, cert a nivell comarcal, és fa més palès a nivell
municipal. No existeix una relació inversa entre la taxa
d’atur dels municipis i el potencial de creació d’ocupació
dels mateixos, mesurat amb el quocient llocs de treball/
actius.
Els quatre municipis de la comarca on l’indicador llocs
de treball localitzats per cada actiu era més alt el 1996
eren: Polinyà, Castellbisbal, Palau de Plegamans i Sant
Quirze del Vallès (cadascun tenia al voltant de 7.000
llocs de treball localitzats). Els altres tres municipis amb
més d’un lloc de treball localitzat per cada actiu (índex
major que 1) eren: Santa Perpètua de Mogoda, Barberà
del Vallès i Montcada i Reixac. Cal tenir en compte que,
tot i que l’índex és més baix per aquests tres municipis
que pels quatre anteriors, el número absolut de llocs
de treball localitzats era superior, des dels 10.810 de
Santa Perpètua de Mogoda als 14.290 de Barberà del
Vallès.
Centrant-nos en les variables de mobilitat diària a
Barberà del Vallès, de forma concreta el número de
població que per motius laborals accedeix diàriament al
municipi, llocs de treball localitzats que provenen d’altres
Fonts d’informació:
- Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya
- Diputació de Barcelona
Amb el suport de:
Realitzat per:
Te l . : 9 3 7 2 9 3 9 0 6
observatori@barpro.com
Indicadors de mobilitat i relació llocs de treballactius. Municipis del Vallès Occidental. 1996
Mobilitat
Mobilitat
Llocs de
Atreta
Generada
treball/
%
%
/Actius
Badia del Vallès
54,7
90,6
0,15
Barberà del Vallès
75,3
64,5
1,13
Castellar del Vallès
52,9
59,8
0,69
Castellbisbal
80,9
45,0
2,37
Cerdanyola del Vallès
61,9
65,6
0,72
Gallifa
15,0
67,9
0,32
Matadepera
63,3
88,4
0,28
Montcada i Reixac
72,0
61,3
1,06
Palau de Plegamans
77,6
58,1
1,54
Polinyà
87,3
46,0
3,44
Rellinars
47,7
79,1
0,30
Ripollet
54,0
65,7
0,57
Rubí
44,9
42,7
0,81
Sabadell
33,0
38,5
0,71
Sant Cugat del Vallès
63,8
66,4
0,79
Sant Llorenç Savall
23,9
40,1
0,62
Sant Quirze del Vallès
87,5
80,2
1,34
Sta. Perpètua de Mogoda 77,0
63,9
1,24
Sentmenat
50,8
41,5
1,00
Terrassa
25,3
27,4
0,74
Ullastrell
33,0
62,2
0,49
Vacarisses
72,2
76,7
0,66
Viladecavalls
85,0
82,2
0,96
Vallès Occidental
0,81
Fons
Social
Europeu
Tel.: 93 729 71 71 barbera@bdv.diba.es