Disseny i estratègies per a l`elaboració d`adaptacions curriculars

Disseny i estratègies per a l’elaboració d’adaptacions
curriculars. Codi 2516
Licenciatura de Psicopedagogia i de Pedagogia
Curs: 2011/12
Tipus d’assignatura: Obligatòria (Psicopedagogia) i Optativa (Pedagogia)
Durada: 1r. Quadrimestre
Nombre de crèdits (teòrics i pràctics): 6 (4,5 crèdits teòrics i 1,5 crèdits pràctics)
Desdoblament de grups: Si
Participació a Campus extens (modalitat): Palma
PROFESSOR/A: Maria Rosa Rosselló Ramon
DIRECTORI:
Despatx: B104
Edifici: Guillem Cifre
Tel.: 173289
Fax: 173190
e-mail: mrosa.rossello@uib.es
TUTORIES:
1r quadrimestre: dimarts de 12.00-13.00
*Comprovar si l’horari ha sofert alguna modificació
a l’inici del curs
Es poden concretar cites
I. OBJECTIUS GENERALS
Crèdits Teòrics
• Examinar i valorar les condicions i els factors que des d’un equip pedagògic i
uns projectes de centre i d’aula fan possible l’atenció a la diversitat de
l‘alumnat
• Identificar i revisar els trets característics de l’adaptació curricular
individualitzada (ACI), els elements que la composen i les fases en la seva
elaboració
• Entendre i valorar l’ACI com una eina de comunicació interprofessional, que
crea oportunitats per millorar la nostra feina i per aprendre a treballar amb
altres professionals
• Analitzar i avaluar críticament la literatura rellevant i participar en
discussions, tant en grups reduïts com amplis, sobre temes relacionats amb
els continguts de l’assignatura.
• Dissenyar unitats didàctiques respectuoses amb una educació per la
diversitat
• Contribuir a la transferència dels coneixements adquirits i a la seva relació
amb la resta de les matèries que constitueixen la formació inicial en
Psicopedagogia, amb l’objectiu de copsar el significat interdisciplinari de la
intervenció psicopedagògica.
Crèdits Pràctics
• Assolir i aplicar els coneixements i els recursos necessaris per poder
dissenyar i desenvolupar intervencions educatives i propostes de millora
respectuoses amb la diversitat
• A partir de casos hipotètics, dissenyar diverses ACIS anticipant les distintes
fases i les tècniques i instruments que es podrien emprar en cada cas
II. CONTINGUTS
Mòdul 1. De l’adaptació curricular a l’adaptació curricular individualitzada (ACI)
1. Els condicionants
2. Els antecedents: dels programes de desenvolupament individual a les
adaptacions curriculars individualitzades
3. El marc legal: treballar per competències bàsiques
4. Els nivells en l’adaptació curricular
4.1. L’àmbit de centre
4.2. L’àmbit d’aula
4.3. L’àmbit individual
5. El doble significat del concepte ACI
Mòdul 2. El procés d’elaboració de les adaptacions curriculars individualitzades
i els plans personalitzats
1. Diverses perspectives en el procés d’elaboració de les adaptacions
curriculars individualitzades
2. L’avaluació com a referència inicial de tot el procés
2.1. La història de l’alumne/a
2.2. El context socio-familiar
2.3. L’estil d’aprenentatge
2.4. L’estil docent i el context escolar
2.5. El nivell de competència curricular
3. La concreció de les necessitats educatives especials
4. La proposta curricular
5. El seguiment i l’avaluació de l’ACI
6. Els interrogants oberts i els dubtes pendents
Mòdul 3. La proposta curricular i el treball de cada dia
1. Aportacions des d’altres perspectives
2. El disseny universal i les decisions relacionades amb el projecte
educatiu i el projecte curricular
3. Decisions relacionades amb la programació d’aula
4. Decisions relacionades amb el llibre de text i els materials curriculars:
l’adaptació i la proposta de personalització
5. El treball amb les famílies
III. METODOLOGIA I ACTIVITATS
L’assignatura Disseny i estratègies per a l’elaboració d’adaptacions curriculars
es presenta com una matèria quadrimestral de 6 crèdits, dels quals, un total de
4,5 són teòrics (45 hores) i 1,5 (15 hores) són pràctics.
D’acord amb aquesta assignació, cal indicar que la part teòrica del programa
es correspon bàsicament amb el desenvolupament del temari de l’assignatura;
mentre que la part pràctica fa referència a la realització d’activitats que ens
permetin establir relacions de significat entre la teoria i la pràctica. Amb els
crèdits pràctics es pretén, sobretot, que l’alumnat s’afiançi en la millora de
documents de centre i d’aula respectuosos amb la diversitat de l’alumnat, en
l’elaboració d’ACI i en la preparació d’activitats d’aprenentatge i avaluació que
potenciïn les diverses capacitats d’aprenentatge que pot presentar qualsevol
persona.
Per tant, i en definitiva, per possibilitar situacions de comunicació presencials
(classes i seminaris) i a través de la xarxa que facilitin l’anàlisi i la reflexió de la
matèria en l’establiment de les relacions entre allò que s’aprèn i la realitat, es
treballaran els temes del programa mitjançant la càrrega de crèdits teòrics i de
crèdits pràctics, com s’indica tot seguit.
Crèdits teòrics:
Amb la finalitat d’aconseguir un aprenentatge el més significatiu i autònom
possible, els crèdits teòrics es treballaran mitjançant les explicacions de la
professora en les sessions presencials de classe i, també, a través de treballs i
d’exposicions duts a terme per part de l’alumnat, així com d’altre professorat, si
escau. L’alumnat podrà trobar material de recolçament a Campus Extens.
La lectura obligatòria i l’anàlisi de documents de treball (llibres, capítols,
articles…) s’especificaran a l’inici del curs. Aquestes lectures seran
comentades en les sessions de classe i seran matèria d’examen. En cas de no
poder assistir a les classes on es treballin les lectures obligatòries caldrà
presentar un comentari per escrit (seguint, en el seu cas, els guions que es
facilitin) o be assistir a una tutoria (presencial o electrònica) per a comentar la
lectura amb la professora.
Es faran classes de tipus magistral per tal de presentar el temari, i també per
poder-ne extreure les conclusions. Al mateix temps, es realitzaran activitats
compartides pel grup, ja sigui mitjançant la xarxa o de manera presencial.
Altres cops, l’alumnat haurà de treballar individualment, o en petit grup, fent
recerques bibliogràfiques, cercant informació a Internet, duent a terme l’anàlisi
o el comentari de textos o documents de treball (escrits, audiovisuals), etc.
Crèdits pràctics:
Tal com s’ha indicat, aquesta assignatura té 1,5 crèdits pràctics, els quals es
treballaran d’acord amb la metodologia següent:.
En el desenvolupament d’aquests crèdits es faran diferents tipus d’activitats:
a) Activitats obligatòries: resolució de casos
b) Dossier o carpeta d’aprenentatge (a triar entre aquesta opció i la “c”)
c) Treball de recerca o documentació (a triar entre aquesta opció i la “b”)
a) Activitats obligatòries
A Moodle trobareu les activitats obligatòries que heu de realitzar al llarg del
curs i que consistiran en exercicis per a realitzar en petit grup (de tres persones
com a màxim), i que podran ser objecte de presentació i de comentari a classe
per part dels diferents grups, amb l’assistència i la participació dels seus
membres. Cada activitat obligatòria anirà acompanyada d’una fitxa
d’autovaloració individual i de grup on s’indiqui:
Núm. Activitat:
Títol de l’activitat:
Núm. Grup:
Components del grup:
Temps de dedicació individual:
Temps de dedicació del grup:
Membre 1:
Membre 2:
Membre 3:
Dificultats de l’activitat:
Resolució de les dificultats:
Valoració individual:
Valoració del grup:
Altres observacions i comentaris:
Aquestes activitats obligatòries requeriran d’un treball individual fora de l’horari
lectiu i es posaran en comú a les sessions presencials (seminaris). Per això,
les persones que deixin d’assistir a algunes sessions presencials de treball
pràctic es veuran obligades a fer-ne el lliurament de la o les pràctiques
pertinents de manera individual.
Al llarg del curs es comunicarà la temporalització prevista per a la realització i
el lliurament de les pràctiques. En tot cas, cal tenir present que el termini
màxim per lliurar-les serà la darrera setmana lectiva del primer quadrimestre;
per tant, totes les que no s’hagin lliurat en el termini indicat i/o pendents
de revisió no podran ser incloses a la convocatòria corresponent.
b) Dossier o carpeta d’aprenentatge
Bàsicament, amb aquesta proposta es persegueix treballar i afavorir la reflexió
personal respecte dels objectius a assolir amb l’assignatura, la integració dels
diferents continguts, així com promoure els processos de presa de decisions i
l’autonomia dels estudiants alhora d’escollir com demostrar els seus
aprenentatges. Consistirà en el lliurament d’un conjunt d’evidències
d’aprenentatge.
Per obtenir més informació sobre aquesta proposta, la podeu trobar a les
referències següents:
Adame, M.T.; De la Iglesia, B.; Oliver, M. F.; Rosselló, M.R. (2009). Guia per a
l’elaboració de la carpeta d’aprenentatge. Palma: Universitat de les Illes
Balears.
Sancho Gil, J.M.; Hernández, F. (1998). El portafolio: la evaluación como
reconstrucción del proceso de aprendizaje. A R. Bisquerra i Álvarez González,
Manual de Orientación y tutoria (pp. 463-468). Barcelona: Ciss-Praxis
Cano, E. (2005). El portafolio del profesorado universitario. Un instrumento
para la evaluación y para el desarrollo profesional. Barcelona: Octaedro-ICE –
UB.
Colén, M.T. i altres (2006). La carpeta de aprendizaje del alumnado
universitario. La autonomía del estudiante en el proceso de aprendizaje.
Barcelona: Octaedro-ICE –UB.
c) Treball de recerca
L’alternativa a la proposta anterior consisteix en realitzar un treball de recerca,
ampliació o documentació de caire individual. Per determinar la temàtica
d’aquest treball és obligatori mantenir una tutoria amb la professora.
Atenció: El termini improrrogable per lliurar els crèdits pràctics en la
convocatòria de febrer serà el 16 de gener de 2012. Totes les pràctiques no
entregades en el termini indicat i/o pendents de revisió no podran ser
incloses a la convocatòria de febrer corresponent.
IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Per aprovar l’assignatura cal ser avaluat/ada i haver superat els crèdits teòrics
a més dels crèdits pràctics, és a dir, per superar l’assignatura és necessari
haver estat avaluat/ada positivament dels crèdits teòrics a més d’haver lliurat i
superat les tasques referides als crèdits pràctics.
• L’avaluació dels crèdits teòrics es farà mitjançant un examen final, que tindrà
lloc a la convocatòria pertinent durant el període que la Universitat estableix
amb aquesta finalitat. Per a la preparació d’aquesta prova escrita caldrà
utilitzar els materials treballats durant el curs (tots els que s’hagin explicat i
exposat a classe, o s’hagin pogut treballar durant el curs a través de
diversos materials didàctics), així com les lectures obligatòries que
s’especifiquin.
• L’avaluació dels crèdits pràctics es farà a partir de:
— L’assistència i participació en les sessions de seminari.
— La participació i els resultats de les sessions de discussió (presencials o
en xarxa).
— El treball de recerca o la carpeta d’aprenentatge
— El lliurament i la superació de totes les activitats obligatòries
proposades.
D’altra banda, es contemplen tres itineraris de seguiment i avaluació de
l’assignatura, tal com es detalla a la taula següent:
TAULA D’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA:
Examen
Carpeta d’aprenentatge
Activitats de pràctiques
Treball de recerca
OPCIÓ A
PRESENCIAL
OPCIÓ B
PRESENCIAL
NO PRESENCIAL
OPCIÓ C
40%
30%
30%
--
40%
-30%
30%
60%
-20%
20%
EN L’OPCIÓ “C” L’EXAMEN SERÀ DIFERENT ALS DE LES OPCIONS “A” I “B”
V. OBSERVACIONS
Es recomana a l’alumnat que per a qualsevol aspecte que vulgui consultar o
comentar al professorat utilitzi les hores de tutoria (presencials i/o
electròniques) establertes a tal efecte. Es necessari comunicar personalment a
l’inici del curs l’opció que selecciona l’alumne, així com signar un compromís
educatiu. D’altra banda, per acollir-se a l’opció no presencial cal presentar els
certificats de treball corresponents I ASSITIR A DUES TUTORIES com a
mínim al llarg del quadrimestre.
A més a més, en totes les opcions cal tenir aprovat l’examen, acomplir el
termini de lliurament de les activitats i haver-les realitzades correctament.
En les opcions A i B, cal haver assistit un mínim del 80% de les sessions de
classes pràctiques o seminaris. A més a més, en l’opció A cal haver aprovat la
carpeta d’aprenentatge i, en l’opció B, el treball de recerca.
VII. BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Tots els recursos per treballar l’assignatura es troben especificats als apartats
dels mòduls penjats a la xarxa. Així i tot, hi ha una sèrie de referències
bibliogràfiques que són bàsiques i que serveixen per als diferents continguts de
l’assignatura:
Aldámiz-Echevarría, M.M.; Alsinet, J.; Bassedas, E.; Giné, N.; Masalles, J.;
Masip, M.; Muñoz, E.; Notó, C.; Ortega, A.; Ribera, M.; Rigol, A. (2000). Com
ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona: Graó.
Booth, T.; Ainscow, M. (2002). Guía para la evaluación y mejora de la
educación inclusiva. Santiago: UNESCO
MEC (1992a). Adaptaciones Curriculares. En la colección, Materiales para la
Reforma. Educación Primaria. Madrid: MEC
MEC (1999). Adaptaciones curriculares en ESO. Guía para cumplimentar el
Documento Individualizado de Adaptación Curricular. Madrid: MEC
Rosselló Ramon, M.R. (2003). L’adaptació curricular individualitzada com a
eina de comunicació interprofessional. Un estudi de casos en un centre de
primària. Palma. Servei de Publicacions de la UIB.
UNESCO (2005). Changer les méthodes d’enseignement. La différenciation
des programmes comme solution à la diversité des élèves. Paris: UNESCO
Ruiz i Bel, R. (2008). Plans múltiples i personalitzats per a l’aula inclusiva. Vic:
Eumo.
http://www.irisproject.eu
VI. BIBLIOGRAFIA GENERAL
Artiles Hernández, C.; Jiménez González, J.E: (Coord.) (2005). La respuesta
educativa para el alumnado con altas capacidades intelectuales.
Vol. III. Las Palmas de Gran Canaria: Universidad de las Palmas de
Gran Canaria
Blasco Calvo, P. (2006). Estrategias psicopedagógicas para la atención a la
diversidad en Educacion Secundaria. Casos prácticos resueltos.
València: Nau Llibres
Escamilla, A. (2009). Las competencias en la programación de aula.
Barcelona: Graó.
Aránega, S. (2008). La programació en el nou currículum. Les competències
bàsiques a l’educació primària. Barcelona: Edicions Rosa Sensat.
Ábalo, V. ; Bastida, F. (1994). Adaptaciones curriculares. Teoría y práctica.
Madrid: Escuela Española.
Ainscow, M. (1995). Necesidades especiales en el aula. Guía para la formación
del profesorado. Madrid: Narcea.
Ainscow, M. (2001). Desarrollo de Escuelas Inclusivas. Ideas, propuestas y
experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: Narcea.
Ainscow, M.; Hopkins, D.; Soutworth, G.; West, M. (2001). Hacia escuelas
eficaces para todos. Manual para la formación de equipos docentes.
Madrid: Narcea.
Aldámiz-Echevarría, M.M.; Alsinet, J.; Bassedas, E.; Giné, N.; Masalles, J.;
Masip, M.; Muñoz, E.; Notó, C.; Ortega, A.; Ribera, M.; Rigol, A.
(2000). Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat.
Barcelona: Graó.
Álvarez Pérez, L. i altres (1999) Intervención psicoeducativa. Estrategias para
elaborar adaptaciones de acceso. Madrid: Pirámide.
Álvarez, L.; Soler, E. (1996). La diversidad en la práctica educativa. Modelos de
orientación y tutoría. Madrid: Ed.CCS.
Antúnez, S. (1996). Los centros educativos como contexto de la intervención
psicopedagógica. A C. Monereo i I. Solé (Coords.), El asesoramiento
psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista
(pàgs. 59-76). Madrid: Alianza.
Arnáiz, P; Garrido Gil, C.F. (1997). Las adaptaciones curriculares en la
educación secundaria. A N. Illán i A. García, La diversidad y la
diferencia en la educación secundaria obligatoria: Retos educativos
para el siglo XXI (pàgs. 51-74). Màlaga: Aljibe.
Balbás Ortega, M.J. (1997). El apoyo a la diversidad como asesoramiento
curricular y organizativo: Apoyo interno. A C. Marcelo i J. López
(Coords.), Asesoramiento curricular y organizativo en educación
(pàgs. 224-240). Barcelona: Ariel.
Benito Mate, Y. (Coord. ) (1992). Desarrollo y educación de los niños
superdotados. Salamanca: Amarú Ediciones.
Blanco, R. I Altres (1992). Alumnos con Necesidades Educativas Especiales y
Adaptaciones Curriculares. Madrid: CNREE
Blanco, R.; Gomez, M.J.; Ruiz, J.M. (1989). Las necesidades educativas
especiales en el aula ordinaria. Madrid: CNREE.
Brennan, W.K. (1990). El currículo para niños con necesidades especiales.
Madrid: Siglo XXI.
Brown, L. (1989). Criterios de funcionalidad. Barcelona: Ediciones Milan.
Calvo Rodríguez, A.R.; Martínez Alcolea, A. (1997). Técnicas y procedimientos
para realizar las adaptaciones curriculares. Madrid: Escuela
Española.
Calvo, A:R:; Martínez, A. (2001). Técnicas y procedimientos para realizar las
adaptaciones curriculares. Barcelona: Cispraxis
Campiglio, A.; Rizzi, R. (1997). Cooperar en clase. Ideas e instrumentos para
trabajar en el aula. Sevilla: Publicaciones del M.C.E.P.
Corbett, J. (2001). Supporting Inclusive Education. A Connective Pedagogy.
Londres: Routledge.
Cuomo, N. (1992). La integración escolar. ¿Dificultades de aprendizaje o
dificultades de enseñanza?. Madrid: Visor.
Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
Modificacions i Adaptacions del Currículum. Barcelona: Autor
(1995).
Doménech, J.L.; Viana, M. (1994). Terminologia bàsica en Didàctica i
necessitats educatives especials. València: Nau llibres.
Fortes Ramirez, A. (1994). Teoría y práctica de la integración escolar: los
límites de un éxito. Málaga: Aljibe.
Gallego Ortega, J.L. (1991). Las adaptaciones curriculares, Escuela española,
Nº 3.059
García Pastor, C. (1993). Una escuela común para niños diferentes: la
integración escolar. Barcelona: PPU.
García Pastor, C. (Coord. ) (1992). La investigación sobre la integración.
Tópicos, aproximaciones y procedimientos. Salamanca: Amarú
Ediciones.
García Vidal, J. (1993). Guía para realizar adaptaciones curriculares. Madrid:
Eos
Garrido Landivar, J. (1993). Adaptaciones curriculares. Guía para los
Profesores Tutores de Educación Primaria y de Educación Especial.
Madrid: CEPE.
Garrido Landívar, J.; Santana, R. (1999). Cómo elaborar adaptaciones
curriculares de centro, de aula e individuales. Madrid: CEPE.
Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament (1991). La resposta a
les necessitats educatives especials dels alumnes a l'ensenyament
infantil i obligatori. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament d'Ensenyament. (Documents d'Educació Especial,
Nº13).
Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament (1995). Modificacions i
adaptacions del currículum. Orientacions per al desplagament del
currículum. Educació Infantil i Primària. Barcelona: Autor.
Giné, C.; Herráez, J.; Salguero, M. (1996). Los alumnos con nee en la
educación secundaria obligatoria. A E. Martín i T. Mauri (Coords.),
La atención a la diversidad en la educación secundaria (pàgs.81117). Barcelona: ICE-Horsori.
Gómez, V.; Martin, J.; Sánchez, J.P. (1994). El acceso al currículum.
Adaptaciones curriculares. A M. Bueno i S. Toro (Coords.),
Deficiencia Visual. Aspectos psicoevolutivos y educativos (pàgs.
263-305). Màlaga: Aljibe.
González Jiménez, M.A.; Sabaté Mur, J. (1991). La Integración de Alumnos
con Necesidades Educativas Especiales. Ciclo Superior E.G.B.
Madrid: CNREE.
Gonzalez Manjon, D. (1993). Adaptaciones curriculares. Guía para su
elaboración. Málaga: Ediciones Aljibe.
Greer, B.; Greer, J.; Woody, D. (1995). The Inclusion Movement and Its Impact
on Counselors. The School Counselor, 43, 124-132.
Hanko, G. (1993). Las necesidades educativas especiales en las aulas
oridnarias. Profesores de apoyo. Barcelona: Paidós.
Hart, S. (1992). Evaluating support teaching. En T. Booth (Ed.), Curricula for
Diversity in Education (pp. 105-113). Londres: The Open UniversityRoutledge.
Illán, N. ; García, A. (1997). La diversidad y la diferencia en la educación
secundaria obligatoria: Retos educativos para el siglo XXI. Màlaga:
Aljibe.
Jones, N.; Southgate, T. (1995). Organización y función directiva en los centros
de integración. Madrid: La Muralla.
Jordan, A. (1994). Skills in collaborative classroom consultation. Londres:
Routledge.
León Guerrero, M.J. (1997). El asesoramiento colaborativo y la doble tutoría:
dos formas de acercar a los profesionales que trabajan con la
diversidad. A J.A. Torres González (Coord.), La innovación de la
Educación Especial. Actas de las XIV Jornadas Nacionales de
Universidad y Educación Especial (pàgs. 759-766). Jaen:
Publicacions de la Universitat.
LOGSE (1990). Ley Orgánica de 1/1990, de 3 de octubre, Ordenación General
del Sistema Educativo (BOE 238/90, de 4 de septiembre de 1990).
López Rodríguez, F.; Sentís Vayreda F. (1997). Las adaptaciones del
currículum en primaria, Aula de Innovación Educativa, 58, 47-48.
Martínez Alcolea, A.; Calvo Rodríguez, A. (1996). Técnicas para evaluar la
competencia curricular en Educación Primaria. Madrid: Escuela
Española.
MEC (1992a). Adaptaciones Curriculares. En la colección, Materiales para la
Reforma. Educación Primaria. Madrid: MEC
MEC
(1992b).Alumnos con Necesidades Educativas Especiales y
Adaptaciones Curriculars. En la colección, Materiales para la Reforma.
Madrid: MEC
MEC (1999). Adaptaciones curriculares en ESO. Guía para cumplimentar el
Documento Individualizado de Adaptación Curricular. Madrid: MEC
Molina, S.; Arraiz, A.; Berenguer, M.J. (1990). Recursos para la elaboración de
adaptaciones curriculares individualizadas. Instrumentos para la
evaluación funcional. Alcoy: Marfil.
Monereo, C. (Coord.) (1998). Instantànies. Projectes per atendre la diversitat
educativa. Barcelona: Edicions 62
Parrilla Latas, A. (1992). El profesor ante la integración escolar: "Investigación
y formación". Argentina: Cincel. (Colección Investigación y formación
del profesorado).
Parrilla, A. (1996). Apoyo a la escuela: un proceso de colaboración. Bilbao: Ed.
Mensajero.
Paul, P.; Ward, M. (1996). Inclusion Paradigms in Conflict. Theory into Practice,
35 (1), 4-11.
Pérez de Lara, N. (1998). La capacidad de ser sujeto. Más allá de las técnicas
en Educación Especial. Barcelona: Laertes.
Potts, P.; Armstrong, F.; Masterton, M. (1995). Equality and Diversity in
Education: Learning, teaching and managing in schools.London: Routledge.
Puig, J.; Romeu, T. (1991). L'escola ha de donar resposta a tots els alumnes.
Barcelona: PPU.
Puigdellívol, I. (1999). La educación especial en la escuela integrada. Una
perspectiva desde la diversidad. Barcelona: Graó.
Puigdellivol, I. (Coord. ) (1993). Necessitats educatives especials. Vic: Eumo.
Ruiz I Bel , R. (1989). Adequacions curriculars individualitzades (ACI) per als
alumnes amb necessitats educatives especials. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament. (Documents
d'Educació Especial, Nº11).
Ruiz I Bel, R. (1988). Técnicas de individualización didáctica. Madrid: Cincel.
Ruiz i Bel, R. (1997). Les Adaptacions Curriculars Individualitzades a l’Escola
Inclusiva com a elements d’un sistema. Consideracions sobre la
seva extrapolació al nostre sistema educatiu, Suports. Revista
Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat, 1 (1), 45-53.
Ruiz,
R.
(1989). Adequacions Curriculars Individualitzades. Barcelona:
Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.
Santana Hernánez, Garrido Landívar (1999). Cómo elaborar adaptaciones
curriculares. Madrid: CEPE.
Servicio de Orientación Educativa y Educación Especial (Coord.). (1999).
Adaptaciones curriculares en ESO. Guía para cumplimentar el
Documento Individualizado de Adaptación Curricular (DIAC). Madrid:
CIDE-MEC
Shapon-Shevin, M. (1996). Full Inclusion as Disclosing Tablet: Revealing the
Flaws in Our Present Sistem. Theory into Practice, 35 (1), 35-41.
Sobrado, L.; Ocampo, C. (1997). Evaluación psicopedagógica y orientación
educativa. Barcelona: Estel.
Stainback, S.; Stainback, W. (1992). Curriculum Considerations in Inclusive
Classrooms: Faciltating Learning for all students. Baltimore: Paul H.
Brookes Publising.
Stainback, S.; Stainback, W. (1999). Aulas inclusivas. Madrid: Narcea.
Tomlinson, C.A. (2001). El aula diversificada. Dar respuesta a las necesidades
de todos los estudiantes. Madrid: Octaedro.
UNESCO (1995). Afrontar exitosamente los cambios. A UNESCO, Las
necesidades educativas especiales. Conjunto de materiales para la
formación de profesores. (pàgs. 115-125). Paris: autor.
Vila, R. (1992). La resposta a l’alumnat amb nee mitjançant l’adequació del
curriculum ordinari, Eines, 1. Palma de Mallorca: Centre de Professors
Villa, R.; Thousand, J.; Chapple, J. (1996). Preparing Teachers to Support
Inclusion: Preservice and Inservice Programs, Theory Into Pactice,
35 (1), 43-50.
Villa, R.; Thousand, J.S. (Dir.) (1995).Creating and Inclusive School. Virginia:
Association for Supervision and Curriculum Development.
Vlachou, A. (1999). Caminos hacia una educación inclusiva. Madrid: La
Muralla.
VVAA (1993). Necesidades Educativas Especiales. Málaga: Aljibe.
Wang, M. (1995). Atención a la diversidad del alumnado. Madrid: Narcea.