Curial i Güelfa

• Introducció a la societat de l´època
L´autor amb aquesta obra aprofita per fer referències literàries a la tradició medieval, fets posibles i
d´acord amb la realitat cavalleresca del segle XV. Es poden reconèixer llocs com Monferrat, París,
Grècia, Tunis... que l´autor coneix bé. També personatges reals com el rei Pere III d´Aragó i els seus
fills, el rei Corradí de Sicilia o l´Infant Enric de Castella. A més a més apareixen noms de cavallers
autèntics del segle XV pel fet de fer més real aquesta novel·la com són: Guillalmes de Chastell o Jean le
Meingre.
• La cavalleria al segle XV.
La cavalleria va nèixer amb el feudalisme a l´Edat Mitjana. Els grans cavallers i els seus fills heredaven
el títol.
Els cavallers eren imitadors dels cavallers de les novel·les de cavalleries, res a veure a la realitat, però
també hi havia una realitat d´enveja, traicions, crueltat... tot pel poder (els cavallers del segle XV es
batien amb altres en combats i tornejos).
La cavalleria va evolucionant, i també la novel·la de cavalleries. Fins al segle XIII, els cavallers (Senyor
feudal), són el poder i així es reflectéix a les novel·les, però a partir del segle XV els nobles van perdent
el poder poc a poc, la novel·la també canvía i els seus relats són més imaginatius, però a la vegada són
reals.
S´escriu sobre els cavallers reals, però de vegades, resulta difícil descobrir si és real o imaginari.
• Narracions cavalleresques. Origen i evolució.
Amb la novel·la de cavalleria es va crear un ordre de prínceps i cavallers que actuaven segons unes
nobles regles. Aquest tipus de novel·la va tenir molt d´èxit per les narracions fantàstiques i pel fet de
tenir relació amb la nobleza medieval del moment.
La novel·la de cavalleria va des del segle XII fins al XVII però a partir del segle XVI es pot considerar
fets més reals. Es poden dividir en dos grans grups: els llibres de caballería on es troba fantasía e
irrealitat, els cavallers són sobrehumans, dracs, gegants, mags...; i al contari, a la novel·la cavalleresca
que és més real: els cavallers són forts i valents però dins d´uns limits, són més humans, els espais són
coneguts i fins i tot el nom dels personatges. Encara que hi hagi aquests dos tipues d´escrits, tots dos són
per donar més importància als cavallers (noblessa).
Entre el segle XII i el XV la nevel·la és marcadament irreal, ara bé, a partir del segle XIV la novel·la va
canviant i s´escriuen cròniques històriques de cavallers reals i es barregen l´heroi de la novel·la amb el
cavaller del segle XV.
Abans l´heroi lluitava contra dragons i gegants però ara (al segle XV) l´heroi lluita en tornejos davant
de molta gent.
En resum: Al segle XV hi ha poques diferències entre la ficció i la realitat, i a vegades es confonen.
• Autor o autors.
Curial e Güelfa és una obra anónima, es pensa que va ser escrita entre 1435 i 1462. Únicament es
conserva un manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madridsense títol ni nom de l´autor.
1
En 1866, Milà i Fontanals li va posar el títol amb que la coneixem, però no va ser impresa fins al 1901
quan A. Rubió la va editar per encàrrec de l´Academia de Bones Lletres de Barcelona, per això es
suposa que no va ser impresa ni llegida a la seva època.
JORDI TIÑENA
Va nèixer a Barcelona el 1955. Va estudiar l´Universitat de Barcelona. Es va licenciar en filologia
catalana i hispànica.
Va rebre alguns premis: Premi de novel·la Ciutat d´Alzira (1994) i premi de narrativa Pin i Soler de
Tarragona (1998). També va quedar finalista al I premi de novel·la Carlemany (1994) a Andorra i del
premi de novel·la Llorenç Villalonga (1997), de Palma de Mallorca.
Va publicar novel·les i versions dels clàssics medievals catalans i alguns treballs sobre l´ensenyament de
la llengua.
• Marquesat de Monferrat . Segons Martí de Riquer la clau de l´enigma està al Marquesat de
Monferrat.
• Cort de Borgonya. Pamela Waley la va proposar com a possible focus de la novel·la i l´atribueix
a Ramon de Perelló, autor del Viatge al purgatori de Sant Patrici.
• Joan Olzina. Antoni Ferrando apunta una possibilitat que fós aquest valencià, un home de la
cort d´Alfons el Magnànim.
• Terres del Solsonès. Antoni M. Espadaler delimita la seva procedència en aquestes terres i
suposa que la destinataria de l´obra és la reina maria, muller d´Alfons el Magnànim.
• Cadaqués. Júlia Botinyà, després d´una acaurada anàlisi lingüística i de les fonts, situa l´autor
en aquesta terra, i a més a més, el relaciona amb el mossén Gras que va escriure la Tragèdia de
Lancelot.
• Manuel Milà i Fontanals. Jaume Riera i Sant desmenteixen totes les hipòtesis anteriors i en
indica que la novel·la va ser escrita per Manuel Milà i Fontanals.
• Resum de l´argument.
Part I
Curial, nascut a una família senzilla, deixa la seva casa i es trasllada a casa del marquès de Monferrat
on comença una educació cavalleresca i coneix a la Güelfa, germana del marquès. Tots dos s´enamoren
i ella l´ajuda, sense que ell s´assaventi, a ser un bon cavaller. Al cap d´un temps ella li explica.
Curial marxa cap a Alemanya amb un altre cavaller per defensar a la duquessa d´Àustria acusada
d´adulteri per dos cavallers envejosos. Al vèncer el combat, el duc de Baviera li ofereix la mà de la seva
filla Laquesis; ella s´enamora de Curial i ell dubta entre la Laquesis i la Güelfa. Acaba decidint−se per
la Güelfa amb ajuda del procurador d´ella.
Finalment torna a Monferrat i el marquès el rep amb honor mentre que la Güelfa, engelosida per la
Laquesis, actua amb més distància. Per celebrar la seva arribada es fa un torneig on participa el
marquès, un cavaller català (Dalmau d´Oluge) i un altre napolità (Boca de Far). La Güelfa aprofita
l´ocasió per engelosir a en Curial amb el cavaller napolità.
Boca de Far repta a en Curial a combatre i en Curial es proclama vencedor matant al seu contrincant.
Els cavallers catalans tornen a la seva terra i a en Curial li fan una rebuda honorosa com a noble
cavaller.
2
Part II
Curial surt de Monferrat com a cavaller errant per assistir al torneig de Melú convocat pel rei de
França. Va acompanyat de la donzella Festa (enviada per la Güelfa) per vigilar les seves relacions amb
la Laquesis.
Al cap d´alguns combats, volien prendre−li la doncella. En Curial surt vencedor de tots els combats.
Troben uns cavallers aragonessos i s´adonen de qui és.
Després del combat, el rei s´acomiada dels seus i d´en Curial i ell torna a la seva terra amagant qui és.
En Curial s´en va cap a Paris i Festa torna a Monferrat. A Paris el rei i alguns senyors també amb la
Laquesis, és afavorit. El duc d´Orleans es posa gelòs ja que estima la Laquesis; els seus cavallers van
vèncer al torneig de Melú. Volen venjar−se d´en Curial i ho fan quan un cavaller fort anomenat
Sanglier de Vilhair.
Els ancians de Monferrat volen apartar a la parella per perjudicar a en Curial.
En el combat entre en Curial junt amb Aznar d´Atrossillo, contra Sanglier de Vilhair i Guillalmes de la
Tor, vèncen Curial i Aznar; Sanglier deixa la cavalleria i Aznar es casa amb la germana de Guillalmes i
torna a Aragó.
El rei de França vol apartar al Curial de la Laquesis ja que vol que ella s´hi casi amb el duc d´Orleans, i
s´ho encomana a dos ancians, ells, davant de tothom, possen bé (com a cavaller) a en Curial, però quan
estàn sols amb la Güelfa, li expliquen coses dolentes d´ell perque s´enfadi. I ho van aconseguir, ella
s´enfada amb en Curial i deixa de protegir−lo i enviar−li diners. En Curial es trasllada ràpidament a
Monferrat per aclarir la situació però ella no li perdona; nomès li perdonarà si li demanen perdó tots
els cavallers i dames de la Cort de Puig de Nostradona. El Curial torna decebut a Paris i veu com ja no
el protegeixen i la Laquesis ja està casada. Torna un altre cop a Monferrat e intenta recuperar a la
Güelfa, però no ho aconsegueix i desitja morir.
Part III
Melcior de Pando intenta consolar−lo però Curial decideix anar a Terra Santa. De camí, són atacats
per una nau genovesa, però els derroten i s´apoderen de la galera. Van cap a Alexandria i visiten els
sants llocs. Van a Grècia (temple d´Apol·lo) i a Gènova, però una tempesta els fa naufragar a Berberia
on tots els supervivents, menys Curial i un cavaller català, són venuts com a esclaus.
La Güelfa s´assaventa i envia dues ambaixades perque rescatin el cos d´en Curial mort. Aquests tornen
convençuts de que en Curial és mort, però no troben el cos. Curial viu set anys en captivitat amb el
moro Faraig; la seva filla s´enamora d´ell però en Curial no se−l´estima; ella se li declara, li dóna els
tresors del seu pare i es suïcida. Quan el rei de Tunis s´assaventa el condemna a mort, Curial guanya els
dos lleons i l´alliveren, després torna a Monferrat on es presenta dissfressat davant la Güelfa i quan el
reconeix, el fa fora sense perdonar−lo i li dona diners perque no torni mai més a Monferrat.
Curial se´n va a França i marxa a la guerra entre l´emperador i els turcs. Vençuts els turcs, torna a
França a un torneig on es reuniexen cavallers, dames, doncelles, nobles i senyors. En Curial es presenta,
guanya el torneig i suplica que tota la cort demani perdó i ho aconsegueix.
Finalment complerta la seva promesa a la Güelfa, ella li perdona i s´hi casen.
• El Curial: entre modernitat i medieval.
3
El Curial és una novel·la medieval perque tracta uns fets cavallerescos del segle XV i en un temps
històric situat al segle XIII on podem trobar personatges reals tan del segle XIII com del segle XV i
també cavallers autèntics.
El Curial és una obra històrica i realista en la que podem trobar reflectit realitat i ficció que l´autor a
tret de l´història i la literatura.
• Fonts dels episodis i dels personatges
En el capítol en que la duquessa d'Àustria és acusada d'adulteri, l'autor es va inspirar en la llegenda del
bon comte de Barcelona i l'emperatriu d'Alemanya, possiblement de Ramon Vidal de Besalú, i narrada
per Desclot.
Quan parla de Guido de Columpnis, es refereix a Guido delle Colone, escriptor sicilià i jutge de la cort
de Messina, autor de l'adaptació en prosa llatina del Roman de Troie de Benoît de Saint Maure.
L'autor va posar el nom de Laquesis i Cloto a les filles del duc de Baviera, per premonitzar els
infortunis de Curial, ja que eren filles de Zeus i la personificació de la mort.
Fa referència al riu Leteu, la seva aigua servia per fer oblidar als morts la vida terrenal.
Per dir que Laquesis estimaba molt Curial, ens parla de Píram i Tisbe, protagonistes de Metamorfosi,
obra de Ovidi.
L'autor es va inspirant en la mitologia grega al primer llibre. Fa referència a molts del seus autors més
importants i els seus personatges, com ara la falsa Creusa, personatge de l'Eneida de Virgili. També ens
parla de personatges molt coneguts i estimats de la Edat Media (Lancelot i Tristany), i demostra una
gran admiració per Pere el Gran, II de Catalunya, III d'Aragó i I de València.
Al segon llibre veiem que ens parla dels déus de la mitologia
llatina, romana i la grega, a Dante (La Divina comedia), també fa alusió a Tirant lo Blanc. Sigmunda,
Tancred i Guiscard, són personatges del Decamerone de Boccaccio.
Al tercer llibre surten les nou filles de Júpiter, cadascuna tenia un reialme. Tots els capitosts militars de
l'antigüitat, personatges de la guerra de Troia, Ulises heroi grec protagonista de l´Odissea d´Homer i
l´Ilíada del mateix autor.
8− Anàlisi dels principals personatges.
Curial
És un jove que passa a ser cavaller gràcies a la Güelfa la seva estimada. Ell és un personatge
evolucionat per la Güelfa, ja que és ella qui el transforma. Ell passa per molts combats pels que sut
vencedor.
Güelfa
És una noia jove, germana del marquès de Monferrat, que s'enamora d´en Curial, admirada des del
principi per la seva bellessa. Güelfa fa evolucionar al Curial com a cavaller i per això espera tenir un
compromís amb ell. Güelfa té un fort caràcter, és gelosa i orgullosa, ja que, triga molt de temps a
perdonar.
4
Melcior de Pando
Té cinquanta anys a l'inici de la història, és el procurador de Güelfa, s´ocupa dels seus assumptes i
l´administra les rendes. És un home savi, discret i valent. La Güelfa i en Curial se l´estimen molt i
confien en els seus pensaments i sentiments més profunds. Sovint fa d'intermediari per arreglar les
situacions difícils que apareixen en la parella.
Boca de Far
És un jove cavaller que ve de Nàpols, està enamorat de Güelfa i pretén casar−s´hi amb ella. Al torneig
de Monferrat veiem que també és orgullós quan, sentint−se ofès pel català Dalmau D'Oluja, fet que es
veu agreujat per l'opinió de Curial, accepta un torneig contra aquests dos. Un altre motiu per la lluita
entre el napolità i Curial, és el desig d'aconseguir l'amor de Güelfa.
Laquesis
És una jove de gran bellesa que s'enamora de Curial i vol aconseguir arribar a tenir una relació amb
ell, envoltant−lo de riqueses i de les seves declaracions d'amor. Tot i així, ha d'acceptar que Curial
acabi amb Güelfa, casant−se amb ella.
Galceran de Mediona
És un cavaller català que fa el viatge de tornada de Terra Santa amb Curial i naufraga juntament amb
ell. Més tard els dos són venuts a un musulmà de Tunis i Galceran es lliura al desig amb la dona
d'aquest, Fàtima. El cavaller català i Curial es fan molt amics i el cavaller català rep la mà d'Arta de
part d´en Curial.
Càmar
És la filla de Fàraig, l'àrab que té a Curial i Galceran de Mediona com a esclaus a Tunis. La noia es fixa
en Curial i s´enamora d´ell. Se l´estima molt i per això li diu a Curial on està el tresor que el seu pare
tenia amagat i per això també acaba suïcidant−se per no haver de casar−se amb el rei de Tunis.
Festa
És una jove molt bella, donzella de Güelfa, la qual li té molta confiança, com veiem quan li demana que
acompanyi a Curial al torneig de Melú. Es casa amb Galceran de Mediona.
Marquès de Montferrat
És un home bo que acull a Curial a la seva Cort, però que alhora sembla que perd el món de vista quan
es casa amb Andrea. Al principi està preocupat per què el jove i Güelfa estiguin enamorats degut a la
diferència de classes socials, però quan Curial arriba a ser un cavaller reconegut, no hi troba cap
inconvenient.
• Curial i l´amor.
En Curial és un jove que ha esdevingut cavaller gràcies a la Güelfa, sense ella mai hauria arribat a ser
un cavaller. Gràcies a ella, passa per una successió d´aventures i combats que el fan ser el gran cavaller.
Ella li dona diners, i amb això va poder anar cap a Alemanya i Melú. Poc a poc va aconseguir fama i
honor entre tothom.
5
Després la Güelfa s´enfada i li treu tot el que li havia donat dient−li que no li perdonaria si no li
demanaven perdó un conjunt de persones; cosa que al final, en Curial ho aconsegueix i s´hi casen.
La Güelfa esta acostumada a manar: ho tria i decideix tot. En Curial, guanya honor, es fa cavaller...
però no és exactament pel seu fet, sino pel que li dona la Güelfa, és a dir, és un personatge que el fan.
Per això, el Curial per continuar estant en la posició que va arribar, havia de mantenir la relació
establerta amb la Güelfa.
10−La llengua: llengua, estil i obres literàries.
La llengua que utilitza el llibre és d´estil medieval ja que va ser escrita entre 1435 i 1462; tot i que no va
ser impresa llavors, té les característiques d´aquella època.
L´autor fa intervenir personatges històrics de la cultura clàssica, això li fa tenir realisme i situacions
amoroses a l´obra.
L´autor es basa en algunes obres literàries importants per crear aquest llibre, com per exemple: Tirant
lo Blanc.
11−Bibliografia.
http://www.uni−tuebingen.de/romanistik/2fk/sabate.html
http://www.google.com
http://www.edu365.com
Biblioteca de Consulta ENCARTA 2005
Diccionari enciclopèdic Larousse
8
6