Curial i Güelfa

LLENGUA CATALANA.
COMENTARI I EXPRESSIÓ ESCRITA DE CURIAL I GÜELFA
1· Després d'haver llegit la introducció d'aquesta novel·la fes−ne un resum, no còpia, del contingut.
Curial i Güelfa és una novel·la cavalleresca del segle XV, la qual narra les aventures d'armes tot seguint una
trama amorosa determinada per Güelfa. Aquesta novel·la encara que fa molts anys que està escrita, podem dir
que és una novel·la actual i s'allunya d'aquelles novel·les de cavalleria que hi havia a l'Edat Mitjana. El autor
d'aquesta obra és desconegut, però sabem segur que era un autèntic novel·lista, ja que en la seva obra barreja
materials molt diversos i això fa que aquesta novel·la sigui tan magnífica.
CURIAL I GÜELFA
Aquesta es suposa que es va escriure entre el 1435 i el 1462, aquesta novel·la tan sols s'ha pogut conservar
únicament en un manuscrit, el qual es conserva a la Biblioteca Nacional de Madrid; aquesta obra no te títol i
com he dit avanç tampoc sabem que és l'autor. Fins al s. XIX aquesta novel·la no va ser coneguda. Milà i
Fontanals van ser que van donar les primeres notícies i van posar el títol. Fins el 1901 no va arribar a la
impremta.
Curial i Güelfa narra les aventures d'armes i d'amor. La història comença en el moment que Curial entra al
servei del marquès de Montferrat, on Güelfa, la germana del marquès, s'enamora de Curial i li comença a dar
tota la seva fortuna. Curial gràcies a Güelfa esdevé un cavaller, noble i poderós.
Aquesta història està dividida en tres llibres.
PRIMER LLIBRE
Curial fill d'un gentilhome entra al servei del marquès. La germana del marquès, Güelfa, enviduí i es fixa amb
Curial. Güelfa decideix protegir−lo i afavorir−lo. Güelfa, poc temps desprès es declara a Curial, i Curial
també enamorat de Güelfa li promet fidelitat. A la cor hi ha dos ancians envejosos els quals acusen a Curial
davant el marquès. Curial marxa a Alemanya en companyia d'un altre cavaller per defensar a la duquessa
d'Àustria, que ha estat acusada de adulteri per dos cavallers envejosos. Després de vèncer en el combat, el duc
de Baviera li ofereix a Curial la seva filla, Laquesis. Laquesis està enamorada de Curial i Curial està amb
dubte. Güelfa es tanca en un convent, ja que creu que Curial li ha segut infidel. Curial a la fi torna a
Montferrat, on l'espera un torneig, en el qual participa un cavaller napolità que vol casar−se amb Güelfa,
Güelfa aprofita aquesta ocasió per fer engelosir a Curial. A la fi, Curial mata a Boca de Far.
SEGON LLIBRE
Curial surt de Montferrat com a cavaller errant per anar al torneig de Melú, l'acompanya la donzella Festa, la
qual ha de vigilar els moviments de Curial amb Laquesis. Després de diversos petits combats, troben uns
cavallers aragonesos, els quals es fan amics de Curial. Ja a Melú, Laquesis se n'adona de la presència de
Curial i li transmet unes belles tendes. Els cavallers aragonesos descobreixen que també hi ha el rei d'Aragó i
tots es posen al seu servei. Desprès del torneig el rei s'acomiada i torna a la seva terra, Curial per ordre de
Güelfa es trasllada a París i Festa torna a Montferrat. A parís es afavorit pel rei, a París combatrà amb
Sanglier, el qual deprés de la batalla es fa monjo. Duc d'Orleans pretén a Laquesis. Els ancians envejosos
arriben a París, els quals fan la vida impossible a Curial (per darrera). Curial es veu obligat a tornar a
Montferrat. Güelfa, engelosida i enganyada pels ancians, retira la protecció a Curial. Curial arriba i no
aconsegueix el perdó de Güelfa. Curial torna a París on Laquesis s'ha casat amb el duc d'Orleans. El llibre
1
acaba amb un Curial trist i desconsolat i desitja morir.
TERCER LLIBRE
Curial s'embarca en una nau. Després d'alguna batalla desembarquen a Sicília, Alexandria, Grècia. Quan
anaven amb direcció Gènova hi va haver una tempesta la qual els va fer naufragar. Curial i un cavaller català,
són venuts com a esclaus i portats a la ciutat de Tunis. Les notícies del naufragi van arribar a Montferrat.
Güelfa envia a dos ambaixades, per saber noticies de Curial. Els ambaixador tornen a Montferrat sense
notícies.. Curial i el cavaller català viuen en captivitat durant set anys. Camar, la filla del amo de Curial està
enamorada de Curial. Curial no l'estima. Camar la volen casar amb el rei de Tunis, ella s'oposa, després de
confessar el seu amor per Curial, li entrega els tresors del seu pare i es suïcida. El rei condemna a Curial a
mort. Gràcies a les armes d'un ambaixador d'Aragó, aconsegueix armes i mata als lleons. Ell i el cavaller
català tornen a Montferrat.. Güelfa el fa fora, encara que Melicior li donà diners. Curial se'n va a França
Curial se'n va a lluitar contra els Turcs. Vençuts els Turcs Curial torna a França on s'hi convoca un gran
combat. Curial d'incògnit, guanya el combat. L'endemà amb l'ajut del rei i la reina de França, Curial demana
perdo a grans crits a una dama que està malcontenta d'ell (Güelfa) perquè el perdoni. Llavors el rei i la reina
comencen a cridar mercè i tots els altres presents, fan el mateix, complint així la promesa que havia fet
Güelfa. En acabat, el rei i la reina demanen al marquès de Montferrat que la seva germana sigui esposada a
Curial. Güelfa accedeix, el bisbe els esposa i dóna a Curial el principat d'Orange.
VERSEMBLANÇA
No hi ha elements meravellosos ni sobrenaturals, Curial obeeix la versemblança d'una narració de la novel·la
cavalleresca. No hi ha gegants ni dracs, tots els fets són possibles i amb la realitat cavalleresca del segle XV,
la geografia és coneguda i alguns personatges són reals, obeeixen al mateix propòsit d'acostar la novel·la a la
realitat, fins arribar al punt on la realitat i la ficció es barregen tan que no saps on s'acaba i on comença cada
cosa.
COMPOSICIÓ
Curial i Güelfa sobre surt per el seu caràcter compost, entre la matèria de Bretanya, la matèria clàssica i la
literatura italiana renaixentista.
UNA NOVEL·LA DEL S. XV
Malgrat que la novel·la respon a una mentalitat medieval, els crítics acostumen a destacar la posició que
adopta Curial de defensa de l'honor de la cavalleria del s. XV, així com la trama amorosa Curial−Güelfa . Els
nous gustos burgesos fan que el realisme i l'ascensió social de Curial sigui estrictament ordenada en
estaments. La asanció de Curial respon a la nova situació d'acord amb les aspiracions burgeses. L'asenció
d'aquest es produeix per la generositat del marquès i la protecció de la seva germans.
UNA HISTÒRIA D'AMOR
El fil conductor d'aquesta novel·la, és la història de amor entre Curial i Güelfa. Ja que aquesta història, sempre
depèn del que passarà en la enveja i tots els altres sentiments de Güelfa, ja que és ella la que decideix en cada
moment el camí que ha de portar Curial.
CURIAL PERSONATGE DE NOVEL·LA
Curial s'allunya de l'heroi clàssic. Curial, al contrari, no és un heroi, sinó, el fan heroi. Curial, mostra en cada
moment la seva humanitat, amb els seus dubtes i passions, desesperacions i alegries. Així doncs podem dir
que Curial no és un heroi sinó un personatge humanitzat.
2
2· Entre les primeres aventures del protagonista hi ha la defensa de la duquessa d'Àustria. La qual està
inspirada en la llegenda del bon comte de Barcelona i l'emperadriu d'Alemanya. Indica en la teva
resposta la pàgina o pàgines on has llegit aquest fet i després llegiu la narració de Desclot en els capítols
VII−X de la seva Crònica (pàg. 61−71, Edicions 62/ la Caixa, MOLC núm. 76) i compareu−la amb
l'episodi de Curial.
Les pàgines on he pogut extreure la llegenda de l'emperadriu està entre les pàgines, 38,39 i 40.
Després d'haver llegit aquestes dues històries, jo puc dir que el escriptor seguríssimamet la extret la història
d'aquesta crònica, ja que tan sols hi ha un canvi, el comte de Barcelona ha de lluitar tot sol, en canvi, Curial
lluita amb el seu company, ja que Curial no es troba amb el mateix problema que el comte ja que el cavaller
que acompanya al comte fuig. També, una diferència, és que el comte va marxar sense dir res a ningú i
l'emperadriu ha d'anar−lo a buscar cosa que no li passa a Curial.
3· El protagonista en alguns combats mata al seu adversari. Troba tres exemples indicant la pàgina, el
cavaller oponent, el lloc de batalla, la descripció de l'acció i per què creieu que l'episodi acaba amb la
mort del cavaller.
PÀGINES
CAVALLER LLOC DE
OPONENT
BATALLA
DESCRIPCIÓ DE L'ACCIÓ
OPINIÓ
− Boca de Far desafia a Curial a batalla.
− La gelosia de Curial envers l'amor que
sent Boca de Far per Güelfa.
63−73
Boca de Far
Mont− ferrat
− La lluita dels cavallers.
− La victòria de Curial amb la mort de
Boca de Far.
− Troben a una dona plorant.
79−83
Dos mals
cavallers
Pel camí al
torneig de
Melú
− La dona li demana que la defensi.
− La lluita i la mort d'un dels mals
cavallers.
Jo crec, que aquí,
Curial demostra els
seu amor a Güelfa, ja
que no deixa que
Boca de Far es casi
amb ella tot
matant−lo.
Això, va provocar,
que Curial tingués
bona fama, ja que va
donar a entendre que
si algú necessitava
ajuda, ell l'ajudaria.
− L'agraïment dels cavallers.
− Observació de Curial al capità turc.
− El capità dels turc Critxí.
− Somni de Curial
179−181
Critxí
Imperi turc
− El desafiament de Curial
− La lluita entre Critxí i Curial
La mort del seu
capità, els hi va
suposar un gran
rendiment. Això va
afavorir als cavallers
cristians a guanyar
als turcs.
− La victòria de Curial
− La mort de Critxí
3
4· Al llarg de la novel·la Curial es relaciona amorosament, de manera voluntària o no, amb tres dones: Güelfa.
Laquesis i Camar. Quin paper significatiu juga cadascuna i com entenem la seva relació amb ell? Posa
exemples de la teva resposta anotant la pàgina.
Güelfa − Curial: La declaració d'amor pàgina de la 34 a la 36. Güelfa és qui té el paper més significatiu de les
tres, ja que és ella qui mana sobre la vida de Curial, sense la seva aprovació, Curial no pot fer res. Güelfa és
molt gelosa, això provoca que a vegades faig coses contra el seu amor. Per personalment, jo crec que en un
bon principi, Curial com Güelfa, prenen l'amor com un joc, fins que al final s'ha donen compte de tot el que
s'estimen., sobretot Curial, que ho dona tot per ella.
Laquesis − Curial: Pàgina 48−49. Declaracions. Com he dit avanç, l'amor de Curial i Güelfa és com un joc, en
veure que Curial te altre pretendenta, es donà compte de l'amor que sent per Curial. Però Curial encara no les
té totes, i com bon home, te necessitats carnals, i pensa, Laquesis és guapa, rica, ... .Per què no!, i suposo que
Laquesis està absolutament enamorada d'ell, però en veure que Curial cada vegada està més lluny d'ella, el
considera com un objecte de plaer o com un amor platònic. Igualment Curial en veure que Laquesis ja està
casada, el poc que l'estimava, el va deixar com un amor platònic, tot adonant−se del gran amor que sentia
Curial per Güelfa.
Camar − Curial: Camar descobreix el seu amor per Curial pàgina166−171. Camar està apunt de casar−se amb
algú que no estima, per això busca algú qui donar−li l'amor, i qui decideig donar−lo és a Curial, Curial no sent
el mateix per ella, però ella està massa enamorada per donar−se conte. Camar veien que es casarà sense amor
decideix matar−se i donar−li tot a aquell home el qual estima a Curial. Jo crec que realment Camar no estima
va a Curial, tan sols voli esperar a enamorar−se i casar−se amb qui ella volgués en veure que això no seria
possible, va donar−li tot a Curial, al qual apreciava moltíssim i va morir.
5· Digues el nom des dos cavallers ancians envejosos de Curial, analitza el comportament d'ambdós i
contra poseu−lo amb el Malicior de Pando. Escriu les pàgines on has trobat la teva resposta i escriu les
cites corresponents.
EL NOM DELS DOS ANCIANS: Ansaldo i Ambrosio.
PÀGINES I CITES:
pàg.37: Senyor, abans que la meva llengua digui res et prego que m'escoltis amb orella pacífic. Nosaltres hem
estat al servei de...
... Curial de la seva casa d'aquesta dona, o si no, que ens excusis de ser−hi. VELLS ANCIANS
pàg. 33: Aquest noble dama tenia un procurador d'uns cinquanta anys ...
... i la Güelfa l'estimava molt i li confiava tot els seus fets.
Aquestes són tan sols dos exemples de cites, en aquest llibre hi ha moltes més que fan referència al
comportament de Melicior i els dos ancians.
COMPARACIÓ
Melicior, sempre ajuda a Güelfa i a Curial. Melicior te a Curial com al seu fill, i vol tot lo millor pels dos. Tot
el contrari, volen els dos ancians, els dos ancians volen el bé per a ells no per la Güelfa o pel Curial. Els
ancians volen que la Güelfa es casi amb qui ells vulguin i que el escollit, sigui de confiança i així poder tenir
ells tot el poder, que fins ara té Güelfa.
4
6· L'autor de la novel·la intervé sovint en la narració. Què creieu que aporten aquestes intromissions?
Escriu tres exemples d'aquestes intervencions indicant−hi les pàgines.
Pàgines: En el proemi del 1r, 2n i 3r llibre, pàgines,31,77i139, també les pàgines 74, 149.
L'autor aporta aquestes intromissions, per facilitar la lectura al lector i introduir un tema extendres envers un.
També fa les seves pròpies opinions, cosa que fa que entre tu i el llibre hi hagi una discussió. Però bàsicament
és per facilitar la lectura i dades al lector.
7· Argumenta si Curial i Güelfa és una novel·la de cavalleria o una novel·la cavalleresca. Posa tres
exemples.
La novel·la de cavalleries està dividida en dos grans grups:
Llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques.
El llibre de Cavalleries són plens de fantasia i irrealitat, amb cavallers sobrehumans, mags, gegants aventures
impossibles i fets prodigiosos.
Ex. De llibres de cavalleries: Lancelot, l'Amadís i La Faula.
La novel·la cavalleresca, s'aproxima a la realitat, on els cavallers són forts i valents, però limitats, els espais
coneguts i situats amb un temps històric.
Ex. De novel·les cavalleresques:
Nosaltres, podem assegurar que aquesta novel·la és cavalleresca, ja que:
Curial i Güelfa és una novel·la que s'aproxima a la realitat, els personatges són forts i valents però no
sobrehumans, la història està situada geogràfica i històricament.
8· Comenta com veus arquets personatges: Curial, les monges del monestir, el Sanglier, Festa i el duc
d'Orleans.
Curial: Un noi de família pobre, el qual volia ser algú més en la vida i ho va aconseguir. Te molta sort, ja que
acaba aconseguint tot el que volia, aconsegueix ser algú important, el perdó de Güelfa i el casament amb
aquesta.
Les monges: Jo aquestes monges les veig molt modernes, jo creia que no podien entrar homes en el monestir.
Però jo crec que són dones, amb els seus defectes i virtuts, que també tenen sentiments i que de tan en tan
fiquen la pota, ja que van provocar un enfrontament.
Sanglier: En acabar la batalla, va pensar que aquella vida no era per a ell i que preferia una vida més
tranquil·la en un monestir, jo no poc entendre que una persona faig−hi aquest canvi radical, però suposo que
ell ho va decidir així, i ja estar.
Festa: Era bona noia i va arribar a ser molt amiga de Curial , ja que junts van viure moltes peripècies i fins i
tot va haver algun moment on punt vaig arribar a pensar que Festa s'enamoraria de Curial, menos mal que no
va ser així, per que si no s'hauria muntat una de grossa!.
Duc d'Orleans: Volia aconseguir a Laquesis i no es va rendir fins que la va aconseguir. Això demostra que era
una persona insistent i fins i tot testarruda, ja que fins que no tenia el objectiu no parava.
5
9· Quins són els personatges principals de la novel·la? Té importància la classe social a què pertanyen
els personatges? Indica de quina formen part els personatges principals i si algun la canvia al llarg de la
narració i per què? Quines relacions tenen entre ells? Justifica la resposta amb exemples.
Els personatges principals són Curial i Güelfa, encara que Melicior, Laquesis, Festa i d'altres, juguen un paper
important en la història. Curial prové d'una família pobre, en canvi Güelfa és d'una família rica, el marquès de
Montferrat, juga un paper important per la ascensió de Curial, ja que és ell qui el porta a la cort, però Güelfa
és qui li d'on un nom dintre dels cavallers, ja que és ella qui li d'on poder econòmic com de coneixença.
10· Busca informació sobre Pere III d'Aragó i la seva enemistat amb Carles d'Anjou a què fa referència
la novel·la i compareu la vostra recerca amb les notícies que dóna Curial i Güelfa prominents de la
Crònica de Bernat Desclot.
Les pàgines del llibre on podem trobar l'enemistat entre Pere III i Carles són 128 i 129.
L'ENEMISTATS:
Pere III es va casar amb Constanza de Sicília i seguin la política d'aquella època, Pere va reclamar la illa
siciliana. Aquesta illa estava dominada per la casa francesa de Anjou. Pere amb el pretext de realitzar una
expedició a Tunis, es va apoderar de Sicília, el papa, Martí IV, els va excomulgà i va donar l'investidura dels
territoris de la corona aragonesa a Carles d'Anjou, això va provocar, que hi haguessin diferents enfrontaments,
entre arquets dos.
6