EXERCICIS DE LA FOTOCOPIA Inici: El rei s'ajunta am sa lleoparda.

EXERCICIS DE LA FOTOCOPIA
1) Estructura externa de dos exemples de l'obra.
La batalla del lleopard i la pantera
Inici: El rei s'ajunta am sa lleoparda.
Complicació: El lleopard s'entera de que el rei ha estat amb sa lleoparda, i acusa al rei de traïció.
Desenvolupament: La pantera surt en defensa del rei pel gran odi que sentia cap al lleopard, i arriben a l'acord
de que lluitaran cos a cos.
Final: El lleopard mata la pantera, i el rei, humiliat pel lleopard, decideix matar−lo ara que es esgotat, i tot el
poble s'enfurisma amb el rei.
Moral: es molt perillosa la submissió d'un poble sota un rei traïdor, injust e irascible.
El papagai, el corb, el simi i la lluerna
Inici: El papagai i el corb es troben a la branca d'un l'arbre a la vegada que un simi posa llenya damunt d'una
lluerna, convençut que bufant aconseguiria una foguera. Els 2 ocells el veuen.
Complicació: El papagai intenta ajudar a fer la foguera, i avisar−li que així no aconseguirà res de foc, i el corb
li recomana no ajudar−li.
Desenvolupament: El papagai baixa de l'arbre per ajudar el simi, i elcorb continua diguent que no l'ajudi, que
no val la pena.
Final: El papagai intenta ajudar al simi, pero el simi l'agafa i el mata per menjar.
Moral: pens que hi ha 2 lliçons morals: qui avisa no es traïdor, i que no ens fiquem on no ens criden.
2) Estructura interna d'aquests dos mateixos exemples.
La batalla del lleopard i la pantera
Esdeveniments:
· El rei li pren la muller al lleopard.
· Na Renard avisa al rei de que el lleopard s'ha enterat.
· El lleopard s'entera i acusa de traïció al rei.
· La pantera el defensa el rei per l'odi que té contra el lleopard.
· El lleopard mata la pantera.
· El rei s'enfurisma amb el sublevament del lleopard i el mata.
1
Protagonistes:
· El lleopard.
· La pantera.
· Na renard.
· El rei.
Intencionalitat didacticomoral:
· Na Renard argumenta que desde el poder, molts actes reprovables (com la violació de la lleoparda) es poden
encobrir gracies a la confiança reial.
El papagai, el corb, el simi i la lluerna
Esdeveniments:
· El papagai i el corb estan damunt un arbre, mentre que un simi abaix.
· El simi intenta fer una foguera posant la llenya damunt una lluerna i bufant.
· El papagai vol avisar i ajudar al simi, que així no pot fer−ho, però el corb l'avisa que no hi vagi.
· El papagai decideix anar, i quant estava prop del simi, aquest l'agafa per menjar−se'l.
Protagonistes:
· El corb.
· El papagai.
· El simi.
Intencionalitat didacticomoral:
· El corb demostra que no es bo ficar−se on no et criden, ja que pot ser perillós.
3) Hauràs de cercar tres valors deduïbles de l'obra sencera, d'algun fragment o d'algun eiximpli, i
comparar−los amb els d'una societat actual. Per què no podem nosaltres compartir−los? Explica quins valors
els han substituït en la nostra més avançada manera de pensar.
·M'impacta el salvatge que son alguns homes, a la vegada que covards,com quan surten corrent a matar
l'animalet que li ha pres la garlanda a la princesa, i el maten bestialment. Ara no sortiríem a matar la serp amb
pics ni haches.
·El concepte que hi havia de vassallatge i jerarquia total, ja no existeix actualment.
· També fa pensar la moral del corb, ja que a la societat actual cada vegada anem mes a la nostra bolla i cada
vegada som menys solidaris, no un solo, sino la societat en general.
2
4) Cerca la definició d'aquets conceptes:
Al·legoria:
a) Allò que representa una cosa, una idea.
b) Representació metafòrica d'idees abstractes a través de figures o de temes plàstics.
c) Figura retòrica que consisteix a desenvolupar una imatge o una successió d'imatges de manera que
expressin simultàniament un sentit directe i un altre de figurat, ambdós complets.
A l'obra es parla de la C.
Apòleg:
• Narració breu, d'estil simple, d'acció al·legòrica i de finalitat didàctica.
Els personatges són sovint éssers irracionals o coses inanimades.
Moral:
a) Que concerneix els costums, actes i pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa.
b) Que es capté segons els principis de la moral i els sentiments, deures, etc, que en deriven.
c) Comportament, acció o obligació que respon al que és moral.
d) Ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels
quals es deriven uns deures i unes obligacions.
f) Relatiu o pertanyent a l'ànima, per oposició a material. El món moral.
A l'obra es parla de la B.
Didàctic:
a) Relatiu o pertanyent a l'ensenyament.
b) Propi per a ensenyar o instruir. Gènere didàctic.
c) Ciència que orienta i dirigeix el procés d'aprenentatge.
A l'obra s'usa la B.
5) Compareu aquestes parts d'aquestes tres narracions: Calila e Dimna, Les mil i una nits i les Faules de La
Fontaine amb exemples de Ramon Llull.
· Calila e Dimna es pot relacionar amb l'exemple de l'ermità, son molt parescudes fins i tot en alguns termins.
· Les mil i una nits la podem relacionar amb l'exemple de la dona la qual l'home apallissa, ja que l'home, sota
pena de morir, no vol dir−li el seu secret: que enten el llenguatge dels animals.
3
Es el mateix us de l'al·legoria.
· La darrera narració, podem dir que correspon amb el exemple de L'agró, el cranc i els peixos . No hi ha
moltes diferencies.
6) Explica la moral implícita dels exemples següents:
· Valor moral de la rata i l'ermità
Diu que de vegades no val la pena arriscar el que tens per aconseguir alguna cosa un poc superior. En
l'exemple es demostra perquè la rata renuncia a tot el que l'ermità l'ofereix per seguir sent una rata−donzella.
· Valor moral de La dona tafanera, el gall i l'amo que comprenia el llenguatge de les bèsties
Doncs no se que vol dir amb aquest conte, la veritat, ja que no crec que la moral implícita sigui pegar cops a
les dones. Així, que ho agafaré desde el punt de vista de sabater, a les teves sabates.
·Valor moral de l'agró i el cranc
La moral d'aquest exemple es molt clara, ens diu que per ser traïdor i malvat, un dia això es pot tornar en
nostra contra, com l'ha passat a l'agró.
7) Explica com és presentat el personatge de la guineu en la tradició faunística. Explica si es el personatge de
la guineu (Renard) al Llibre de les bèsties s´adiu amb aquesta tradició.
Sempre es representa la guineu com un animal astut, molt astut, enginyós, y moltes vegades dolent i
manipulador. Ramon Llull no canvia aquesta manera de veure la guineu.
8) Estableix un esquema del marc narratiu i dels diferents narradors de l'obra.
El narrador es en tercera persona, omniscient (ho sap tot), però els exemples els fan els animals en primera
persona.
Respecte al marc narratiu, simplement relaciona un exemple amb altre mitjançant l'historia, amb
conversacions, diàlegs i encontres.
9) Creus que la història marc és més, igual o menys important que els exemples que contenen els personatges?
Menys. Com sempre, Ramon Llull fa un us doctrinal de la literatura, i en aquesta obra usa els exemples i les
fabules com doctrines de moral i ética, molt mes importants que el marc en general del llibre, que jo entenc
que es mes una excusa per escriure eles exemples que no un argument.
PREGUNTES DEL LLIBRE
Pág.99 / ex.9: Fes un resum de l'argument del primer capítol, Aneu perfilant el retrat dels personatges
principals, els seu interessos i el conflicte que sorgeix amb el Bou i el Cavall.
Al poblat es cerca nou rei entre les bèsties, i mentre que molts proposen el lleó, el bou proposa el cavall dient
que així els herbívors no tindran por de ser menjats. Tots els herbívors li donen suport.
Però amb la influencia de l'os, el lleopard i la pantera, el lleo guanya i comença a menjar−se els herbívors, fins
i tot el fill del bou.
4
Com a protesta, el bou i el cavall es van a servir l'home, pero aquest els tracta pitjor, fins i tot esta a punt de
donar el bou a un carnisser, i llavors tornen sota el regnat del lleó.
Pág.99 / ex.3 Observeu l'actuació del Lleó al llarg del capítol. Escriviu frases que resumeixin els principals
esdeveniments.
El Lleó és elegit rei, i tots li juren lleialtat.
Na Renard diu que el rei hauria de tenir en el consell a herbívors, que són les bèsties més simples i humils.
L'elefant, el Senglar, el Boc, el Moltó i altres herbívors, proposaren que Na Renard fos del consell del rei.
Però el Lleopard digué que ja hi havia a la cort un herbívor, el Gall.
Na Renard fa canviar l'opinió del rei amb un exemple d'un compte i un rei que hi estaven en guerra.
Pág.100 / ex.1 Què maquina Na Renard en sentir−se exclosa del Consell reial?
Vol separar al rei dels seus consellers més fidels i no dubtarà en matar algun d'ells. Farà veure també amb les
seves maquinacions les classes diferenciades entre carnívors i herbívors.
Pág.101 / ex.2 Feu una llista dels esdeveniments d'aquest fragment ordenats cronològicament. Utilitzeu una
frase curta per a cada un, com a l'exemple:
El lleopard torna a la cort.
El lleopard acusà el rei de traïció i afirmà que compatirà contra aquell que defenses al rei.
La pantera acceptà el repte i lluita.
El lleopard matà a la pantera.
El rei estava avergonyit i matà el lleopard, que estava esgotat.
Seguint el consell de Na Renard el Lleó envià a L'ós i al llop al rei dels humans.
La serp fou la missatgera.
El Lleó, quan te fam, demana alguna cosa per menjar a Na Renard.
Na Renard el convenç perquè es mengi el bou.
El gall recomanà al rei que augmenti el consell.
Na Renard digué que el gall era tan savi que no calia augmentar−lo.
Na Renard matà al gall i s´el menjà perquè li havia ofès al rei.
Na Renard anava obtenint la confiança del rei, i poder a la cort.
Na Renard tingué por que l'elefant no la descobrís.
5
Na Renard decideix buscar la mort del rei per poder aconseguir allò que havia promès a l'elefant.
Pág.101 / ex.8 Busqueu en el text una frase que tenen que pugui servir de lema d'aquest passatge.
Gran mal pateix aquest país, perquè no té senyor de bons costums que faci justícia i pau a la seva terra
2
6