~ Treball del Llibre de les Bèsties de Ramon Llull ~ Pàg. 142 [46] Capítol III ðð Construïu una sèrie de caselles i feu−hi constar: el titol se cada un del s eiximplis que conte el capítol, qui n'és l'autor, el resum del contingut, la moral de la historia i l'argumentacio q pretén reforçar: TÍTOL RESUM De l'elecció del rey Que el animal mes fort es el S'eligeix entre tots El autor el que agafa més els animals quin a llibre: de ser el rei. Ramón Llull fácilment el poder. El rei es el lleó i El consell del rei elegeixen als consellers reials. AUTOR Na Renard, el lleó i el lleopard. MORAL Que els més febles poden arribar a ser els mes forts. Na Renard intenya De la traïció que convencer a Na Renard i Més val astùcia na Renard l'Elefant per que l'Elefant q força sigui rei. En qual manera Els pasos que Na Renard, i Na Renard fa utilitza Na Renard tot el consell porter del rei per aconseguir que real. ella i el Bou entrin Al igual que el capítol anterior Na Renard fa constancia en ARGUMENTACIÓ Després de que Na Renard i altres animals donàssin la seva opinió sobre qui habia de ser el rei, tenint en conte totes les conseqüéncies que duria l'elecció. Al final surt el Lleó elegit com a rei i el cavall i el Bou que son animals hervíbors queden fora del regne, controlats per homes i aixó es una pena molt gran per ells que fa que el cavall menjí sobres i que el Bou acabes tornat en el regne del Lleó perquè s'el volien menjar els homes. El lleó va ser elegit rei, deia que la vida del rei era perillosa i trevalladora. Elegiren a l'ós, al lleopard, al linx, a la serp, al llop, per ser consellers reials. Na Renard es queixa perquè ella no havia sigut escollida, i diguè que al consell tambè hi havia d'haber bèsties simples i humilds, algunes bèsties estaven d'acord amb na Renard, i d'altres no. El lleopard li diguè en secret al rei que era molt llesta i que li podria llevar el poder, i el rei li va donar la raó. Na Renard no vol com a rei al Lleó i intentar convèncer a l'Elefant perquè sigui rei, i l'Elefant li diu q el Lleó és massa fort per matar−lo i Na Renard el convenç, però ell no es fia del tot d'ella i al final el convenç del tot, i l'Elefant acepta ocupar el lloc del Lleó, i ser ell el rei. El gat es anomenat cambrer del rei i el gos porter, Na Renard es troba al Bou i parlant amb ell li aconsella que es trobi amb el rei però abans que de 1 a la Cort. Dels missatgers que el lleó tramès al rei dels hòmens El rei manà al linx i al lleopard q eren els seus missatgers a donarli una carta al rei dels homes. Na Renard vol De la batalla del conseguir el poder Lleopard e de del la cort però l'Unça sense ser ella la reina. Na Renard Na Renard planetja la manera de matar al Rei. que la seva audàcia es més important que qualsevol animal més fort. lluny fes bramecs per tal de que el rei sentiguessi por. Desprès Na Renard es fa la valenta i diu que no coneix al Bou i el va acercar i el portar fins a la cort. En mig de tot aixó s'utilitzen moltes històries amb un gran sentit simbòlic. El lleo envia al Linx i al Lleopard com a missatgers cap al regne del homes, el Lleó els ensenya a parlar i a comportarse correctamet, quan el rei va anar a les terres van anar al palau per parlar amb el rei i li El rei del El que una donaren la carta, el rei dels homes homes, el persona era un home q no parlava molt, no linx, el aparenta no es feia cas als ciutadans del poble, no lleopard i el el que pot ser els comprenia i no sabia gobernar lleó. en realitat. encara que pareixia que era un bon home, quan els missatgers tornaren el Lleopard es troba que la seva dona habia estat amb el lleó perque Na Renard habia fet que el lleo s'enamoràs de ella. Na Renard vol fer que el rei es quedi sense consellers i vol posar els consellers que ella vol i així fa que el Lleopart vagi a la cort emprenyat perquè el rei s'habia liat amb la Lleoparda i convençent al rei Na Renard acaonsegueix ser conceller i el Lleopard acusa al rei de traïdor i el La audàcia Linx defensa al rei i es reta amb el guanya a la Lleopard i el Linx mor, així es el rei força y al que lluita amb el Lleopard i aquest no poder. es pot defensar perq esteia fatigat i Na Renard, cau mort. el rei i els La millor consellers consellera Na Renard diu que havia de possar d'una persona nous consellers i el Bou s'oposa, així pot ser la que la Na Renard vol mort per el Bou i dugui a la mort. aconsegueix que el rei es menjes al Bou , i queden com a consellers reals el Gall, el Paó i el Conill i així Na Renard té la cort controlada perquè aquests tres li tenien por i el rei feia el que Na Renard volía i encara que aixì estaba bè, s'enrecorda de l'acord que havia fet amb l'Elefant. Na Renard, Que sempre Na Renard te l'intenció de matar al L'Elefanti El t'has de guiar rei, l'unic q sap de les seves idees es Rei per els teus l'elefant, pero ell en realitat no esta propis d'acord, ella li diu que s'afanyi a 2 sentiments, no aconseguir el lloc de rei, pero ell no per la riqueza o vol, i prefereix esperar a que torni la per el poder. serp, Na Renard perd la confiança en ell, i li diu que ho façi o sino ella portara el fet de manera que ell no es pensava, l'elefant li pregunta que seria ella quan ell fosi rei, ella li contesta q sera l'unica consellera reial, ell li demana com pensa matar al rei, ella li explica i l'elefant demana testimonis, i aixi ho fan, ho son el conill i el Paó. Pero l'Elefant traiciona a Na Renard i li explica tot al rei, i implica tambe al conill i al peó. El Elefant parla amb tots els implicats i aconsegueix posarlos tots en contra de Na Renard, y finalment el lleo mata en persona a Na Renard, expulsa al conill i al Paó y nombra a l'Elefant, el Senglar i d'altres honrats barons com el seu consell. Pàg. 143 [47] Capitol IV ðð Destrieu els elements que ens permeten parlar d'una crítica a l'estament religiós. Comenteu en unes cent paraules la crítica que fa en Llull. − Senyors − digue Na Renard −, quan Déu creà el món, no el creà amb la intenció que l'home fos conegut i estimat sinó per tal que Ell fos estimat i conegut per l'home; i, segons aquesta intenció, Déu volgué que l'home fos servit per les Bèsties, encara que visqui de carn i d'herbes. Vosaltres, senyors, no heu de fer cas del Bou que no vol al Lleó perquè menja carn; sinó que heu de seguir la regla i l'ordenació que Déu a donat i que ha posta a les criatures. − Na Renard també sempre fa constancia de que Déu es el ésser poderós i superior a tot ésser viu que ho hagi en la terra, i que és Ell els que els ha creat. I així, Na Renard explica: que la Serpent per mitjà d'Eva que era l'única dona, féu caure la ira de Déu sobre Adam i sobre tots els seus descendents. Doncs, si la Serpent, amb Eva, portà tant de mal, bé pot ser que jo, amb el meu enginy i la meva astucia, aconsegueixi que el rei caiguien la ira del seu poble. Per tant, Na Renard es basa en un fet religiós per seguir amb el que ella voliar aconseguir. ðð Repasseu els arguments de Na Renard i observeu si hi ha alguna contradicció. Si n'hi ha alguna, per què creieu que es produeix? Na Renard, busca coherència o pretén alguna altra cosa? Na Renard al principi diu que vol que l'elefant sigui escollit com a rei, quan en realitat el que vol es matar al Lleo i fer−se amb el poder. Es podueix per que posiblement amb l'elefant guanyarà més beneficis i podra fer−se avanç amb el poder ja que l'Elefant es més débil que el Lleó. 3 ð Feu un resum dels arguments a favor i en contra del fet d'enviar missatgers al rei del homes. A favor: · Perquè es podien comunicar entre els dos reis. · Perquè així poden saber el que pasa en altres terres · Perquè així pot saber com governa. · El Lleó manda al linx perque es llest. · El Lleó manda al lleopard perque te bona planta. En contra: · Si son animals poden fer amb ells el que sigui, poder dominarlos, pero els animals son llestos. · Si el Rei dels homes no te en compte els ciutadans, als animals encara menys. * Hi ha més coses a favor q en contra, i per això, nosaltres creiem que es una bona idea intentar una relacció amb el regne de les persones. Pàg. 145 [49] Capítol VI ð Na Renard es queda com a única consellera del rei. Per que vol derrocar al Lleó i substituir−lo per l'Orifany. Perquè derrocant al Lleó i substituint−lo per l'Orifany, na Renard creia que podria dominar mès ja que tenia l'idea de q l'Orifany es deixaria convencer per ella. I per això convenç a l'Orifany i s'en va a derrocar al rei. Quan na Renard arriba a ser unica consellera del rei, esta a la disposició que volia perquè el Lleó es deixava dominar i feia tot el que ella li deia. Però s'enrecorda de que li habia promès a l'Orifany que ell seria rei i ho te que complir per tal de que l'Orifany no la traicionés. Però l'Orifany cambia d'opinió i al final li conta tot al rei (el Lleó) i el lleó mata a Na Renard. Pàg. 146 [50] Capítol VII ð Feu una descripció psicológica de l'Orifany ajudant−vos també del que s'esdevé al capítol tercer. L'Orifany que al començament del llibre dona la impresió de ser un animal que es deixa influir per el pensament de na Renard, ja que encara que al començament no estiguès segur de que fer a el que li oferia Na Renard, a aquesta no li va fer falta convencer−lo de manera complicada. Però quan l0Orifany li contà tot al Lleó demostrà que es noble d'ànima i que raona les coses avanç de durles a terme. 4 ð Feu un resum d'aquest capítol tal com si Na Renard l'expliques en primera persona. Jo tenia la meva propia idea, i no pensava que rés ni ningú em la poguès canviar, aixi q vaig convencer a l'Elefant de q fes el que jo volia, per tal d'aconseguir el lloc que em tocaba a mi, el del màxim poder, el lloc del Rei!, per aixó vaig idear un plan sense cap perill, estava segura de q tot sortiría molt bé, al principi tot anava tal i com s'habia planetjat, però quan creia que tot estaba llest vaig veure que alguna cosa habia anat malament, perque el rei em va demanar explicacións de tot el que jo habia fet!, com es podría haber enterat?!, jo vaig intentar sortir del problema diguent una mentida, pero el Conill i el Paó em vàren declarar culpable, diguent tota la veritat, no vaig tenir cap manera d'escaparme, i només m'enrecordo del lleo llançant−se al meu coll. I ara estic aquí, a l'infern de les bèsties Pàg. 147 [51] El llibre de les bèsties ðð Quins personatges considereu que són els protagonistes ? Feu una descripció del carácter de cada un. Creieu que es corresponen amb les caracteristiques amb què ens els presenten les faules tradicionals més conegudes? Tambe posa la trama i el tema de cada un d'ells. · PROTAGONISTES: El Lleó, Na Renard, el Bou, el Lleopard, el Linx, l'Elefant. · SECUNDARIS: Gat, Gos, Ós, Llop, Serpent, Cranc, Mostela, Cèrvol, Cabirol, Moltó, Senglar, Boc Lleó: és l'animal més fort de tots, no és masa gran i meja altres animals. En es que final nombren rei, però té una personalitat molt dèbil ja que es deixa aconsellar per qualsevol i sempre fa el que li diuen. Cavall: és una bèstia gran, bella i humil; és lleugera i no té un semblant orgullòs, no menja carn. Bou: animal fort i gran. L'ós, Linx, el Lleopart i la Serpent: són animals que menjen carn, i vàren ser elegits com a consellers del rei. ~EL LLIBRE DE LES BÈSTIES~ ~Ramon Llull~ Treball del llibre de català 1º Batxillerat Grup: C 5