Producció i organització: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Interpretació: TeclaSmit-teatre popular. Repartiment: “CAP A LES OMBRES: el suïcidi de Dido” Dido: Arga Sentís, Isabel Bitria Anna: Agnès Martí Eneas: Agustí Farré Narradors: Pau Gavaldà, Josep Mª Piñol Músics: David Blay, violoncel Eladi Dalmau, clavicèmbal Idea, direcció i selecció de textos: Sergi Xirinacs Textos, referència bibliogràfica: Virgili Maró, P.: Eneida, Llibre IV, 1- 690 (Empúries.Barcelona, 2010. Traducció: Joan Bellès). Virgili Maró, P.: Eneida, Llibre VI, 1- 850 (Empúries. Barcelona, 2010. Traducció: Joan Bellès). © MNAT 2013. Il·lustració: Vergilius Romanus, fol. 14 r.; 78 v.; 108 v. (Biblioteca Vaticana, Cod. Vat. Lat. 3867) “OMBRES: el viatge d’Eneas a través de les gorges de l’Avern” Narradores: Dolors Quintana, Antònia Sabater, Àngels Sabaté Eneas: Agustí Farré Anquises, Caront: Pau Gavaldà Sibil·la: Agnès Martí, Cinta Ramon Deífob: Sergi Xirinacs Cor d’ànimes: Teresa Torija, Mònica Ors, Núria Gandolbeu, Montse Sans, Carmen Gómez, Isabel Bitria CLÀSSICS A ESCENA LES PORTES DEL SOMNI: el camí a la fundació de l’Imperi. Dos recitals escènics dels llibres IV i VI de l’Eneida, de Virgili en col·laboració amb TeclaSmit-Teatre popular 18 de maig - Dia Internacional dels Museus i Nit dels Museus 2013 31 de maig i 1 de juny de 2013 MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA Tercer recital de Clàssics a Escena. En aquesta ocasió dos recitals, lligats pel tronc de l’Eneida de Virgili. Un centrat en el llibre quart, sobre la reina Dido i el seu tràgic amor envers Eneas que l’abandona per anar-se’n a Itàlia a fundar Roma. L’altre, sobre el viatge d’Eneas a la Ultratomba de l’Orc per parlar amb el seu pare, abans d’emprendre aquesta empresa quimèrica. Després d’haver posat veu a paraules de Ciceró, Sèneca, Cèsar, Tàcit, Plató, Catul, Titus Livi, en els dos darrers muntatges –“La imprevista” (sobre els conflictes de poder i l’exercici d’aquest en època de Juli Cèsar) i “Ave Salve” (en el qual, partint de la pedra escrita, es feia una reflexió sobre la vida i la mort) –, els actors de TeclaSmit posen fil a l’agulla per enfrontar-se al repte d’interpretar Virgili recitant la gran dels clàssics, l’ENEIDA, començant pel viatge a l’Avern, que es posa en escena en el marc de la Necròpolis Paleocristiana, amb motiu de la seva reobertura. Per eixir del món d’ultratomba, les PORTES DEL SOMNI, són dues. Per una hi surten les ombres reals; per l’altra, de vori, lluminosa, els Manes hi deixen sortir les il·lusions irreals, els somnis. És per aquesta darrera que Eneas surt del seu viatge a l’Avern just arribat a les ribes d’Itàlia disposat a conquerir-la. “OMBRES: el el viatge viatge d’Eneas vern” “OMBRES: d’Eneasaatravés travésde deles lesgorges gorgesdedel’Al’A vern” Recital escènic sobre el Llibre VI de l’Eneida. 18 de maig -Nit dels Museus- i 1 de juny de 2013 Necròpolis Paleocristiana de Tarragona (Av. Ramón y Cajal, 84) “El tema central d’aquest llibre és la baixada d’Eneas a l’Avern, el regne dels morts. La flota troiana arriba a les costes itàliques, concretament a Cumes, prop de Nàpols. Aquest lloc fou famós en la història de Roma per la Sibil·la, sacerdotessa d’Apol·lo a la qual acudien els romans per consultar els designis dels déus. Un cop arribats, Eneas procedeix a complir immediatament les ordres que havia rebut del seu pare i s’encamina a la cova de la Sibil·la. Després de cercar el branquilló d’or que li ha de permetre l’entrada als inferns, i de complir tots els rituals prescrits, hi davalla acompanyat de la Sibil·la. Allà s’entrevista amb el seu pare Anquises, que li revela la glòria futura de Roma. En aquest llibre queden ben reflectides les idees religioses de Virgili i les principals creences dels romans respecte al sentit de la mort i allò que ve darrere seu; el text aporta, a més, informació detallada sobre els ritus funeraris tradicionals entre els romans. Cal remarcar el sentit altament patriòtic de la darrera part del llibre. Anquises presenta a Eneas les ànimes que un dia s’encarnaran en els principals dirigents del poble romà, des dels avantpassats albans fins a la família d’August, i li prediu la glòria de Roma, que amb les seves lleis governarà el món”. (Joan Bellès. Introducció a: Virgili Maró, P.: Eneida, Llibre VI, (Empúries. Barcelona, 2010. Traducció: Joan Bellès. pàg 149.) “CAP A A LES OMBRES: Dido” “CAP OMBRES:elelsuïcidi suïcididede Dido” Recital escènic del llibre IV de l’Eneida. 31 de maig de 2013 Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Plaça del Rei, 5) “Aquest llibre té un caràcter marcadament líric. El tema central és l’enamorament de Dido, els seus intents de retenir Eneas i la tràgica mort de la reina. Dido és un personatge de creació netament virgiliana, potser el personatge més acabat de tota la literatura llatina, comparable a les heroïnes de la tragèdia grega. Virgili treballa a fons la transformació psicològica de Dido: la reina majestàtica que apareix en el llibre 1, sense altre perfil que el de la governant responsable del seu poble, s’humanitza progressivament per obra de l’amor i mostra els seus trets de dona, amb sentiments profunds i vehements. La manca de correspondència fa girar la seva transformació interna cap a la deshumanització fins a convertir-la en un arquetip estilitzat de la venjança; una venjança que, no podent recaure sobre Eneas, es gira contra ella mateixa i la porta al suïcidi. En centrar tota la raó de la seva existència en l’amor d’Eneas, Dido s’ha privat de qualsevol possibilitat de tornar a connectar amb la realitat i ha quedat abocada a l’autodestrucció. El lligam amb el tema general de l’obra és el fet que Eneas ha de sacrificar els seus sentiments personals per a complir el destí que té marcat: fundar un poble poderós, continuador de la glòria de Troia, que serà l’imperi romà”. (Joan Bellès. Introducció a: Virgili Maró, P.: Eneida, Llibre IV, (Empúries. Barcelona, 2010. Traducció: Joan Bellès. pàg 96.)