LA VIDA EFÍMERA Fitxa Tècnica Director Pere Joan Ventura Actriu Protagonista Vicenta Ndongo Director de Fotografia Alberto Molina Guionista Georgina Cisquella So Directe Sergio Madridano Muntatge Anastasi Rinos Muntatge de So Alex Vilches SINOPSI La Vicenta, filla de mare espanyola i pare guineà, retorna al país on va néixer. Torna a Malabo, la ciutat que va abandonar de petita per a treballar a l’Hospital General. A penes recorda res de Guinea i a través del seu treball quotidià descobreix algunes plagues del continent africà com el paludisme, que a Guinea Equatorial segueix essent la principal causa de mortalitat infantil. Guinea Equatorial és un petit país africà que s’escampa entre el continent i la petita illa de Bioko. És l’únic país d’Àfrica on els seus habitants coneixen el castellà, degut a l’etapa colonial. Colpejat per dictadures, viu aquesta gran contradicció que suposa la riquesa del petroli i la pobresa de la gent, la plaga de les malalties i, entre elles, una malaltia maleïda i devastadora: el paludisme, també conegut com a malària. UNICEF es va proposar com a prioritat la campanya: “Immunització i més”, és a dir, la vacunació i la prevenció de malalties en els nens que, fins als cinc anys, viuen el període més fràgil i delicat de la seva existència. A vegades l’oblit, o la potència d’altres plagues com la SIDA, el nou flagell del continent africà, fa pensar que els mals antics han desaparegut. Se’n parla poc. Però aquí tenim el paludisme, segant diàriament la vida de 2.000 nens africans. El somni d’una vacuna per a combatre’l segueix essent un somni, i a Guinea Equatorial és la causa principal de mortalitat infantil. Per a entendre la malaltia i les seves causes, triàrem de rodar a l’Hospital general de Malabo. Sis mil ingressos infantils a l’any, dues-centes morts cada dotze mesos, mares desesperades, metges sense mitjans, escassetat de medicaments. Entre els metges trobem pediatres guineans i cooperants cubans que, des de fa anys, treballen a Guinea Equatorial. Per a explicar aquesta història col·lectiva, de nens que encara no tenen veu, a vegades ni tan sols nom, comptem amb la complicitat de l’actriu Vicenta 1 Ndongo. Filla de pare guineà, exiliat a Espanya durant la dictadura de Macías, i mare espanyola, tenia quasi esborrats els seus records de Guinea Equatorial. I va acceptar posar-se en la pell d’una infermera que retorna al seu país i descobreix que, massa cops, el temps s’atura. Els avenços de la ciència no arriben als països pobres, no hi ha bancs de sang. “La vida efímera” tracta de prop el problema del paludisme a Àfrica. El paludisme o malària és una greu malaltia que es transmet a través de la picada d’un mosquit. L’aparició de nous fàrmacs poderosos pot marcar la diferència entre la vida i la mort per a més de 300 milions de persones afectades cada any per aquesta malaltia. Si els sectors públic i privat treballen junts de manera efectiva, podrem aconseguir importants avenços per fer retrocedir el paludisme. L’any passat, UNICEF va distribuir quasi 5 milions de mosquiters, així com insecticides per a impregnar-los. En impedir la picada i matar el mosquit portador del paludisme, els mosquiters tractats amb insecticides poden reduir de manera considerable la mortalitat deguda al paludisme. Tanmateix, les xifres segueixen essent alarmants: Cada any, entre 300 i 500 milions de persones en els països en desenvolupament contrauen el paludisme agut, una malaltia transmesa per mosquits. Aquesta malaltia mortal talla la vida d’un nen cada 30 segons en tot el món, i d’un milió de persones l’any. La majoria de les seves víctimes són menors de cinc anys. El 90% dels casos de paludisme es produeixen a Àfrica Subsahariana. El paludisme està paralitzant el creixement econòmic del continent i perpetuant la seva pobresa, i afecta més de 1.000 milions de persones. A l’Àfrica Subsahariana, el paludisme ataca, sobretot, els nens i nenes de curta edat, dels quals moren cada dia 3.000, la qual cosa suposa al voltant del 20% de totes les morts infantils que es produeixen a la regió. 2 “Durant el rodatge comprovem un vell tòpic: la realitat supera a la ficció. I a vegades és difícil transpassar-la a la pantalla. En una setmana vivim tres dramàtiques morts infantils en directe, però només una es troba a la pel·lícula. N’hi ha prou per a expressar la desesperació i la impotència de la gent. Suficient per a assenyalar que la immunització i la prevenció de malalties, amb higiene, mitjans econòmics, una més gran dotació dels hospitals, vacunes, medicaments assequibles, segueix essent un objectiu prioritari en el segle XXI”. Pere Joan Ventura, director de La vida efímera PER A INICIAR EL DIÀLEG Opinió sobre el documental. Algunes dades del vídeo que us hagin impactat. Alguna frase que us hagi cridat l’atenció. Diferències entre la sanitat a Espanya i a Guinea Equatorial. Creus que les mares guineanes tenen la cultura d’acudir aviat al metge? Per què triguen a acudir a urgències? … 3 EL SECRET MÉS GEN GUARDAT FITXA TÈCNICA DIRECTORA: Patricia Ferreira DIRECTOR DE FOTOGRAFIA: Rafa Roche (ACTV) DIRECTOR DE PRODUCCIÓ: Rafael García Romero ARGUMENT: Patricia Ferreira i Virginia Yagüe GUIONISTA: Virginia Yagüe DISSENY DE SO: Wildtrack MUNTATGE: Carmen Frías MÚSICA: José Nieto SINOPSI La major il·lusió de Ravi és comprar-se un vestit per a assistir al ball escolar de l’escola acompanyat de Krishnaveni, la seva millor amiga. Per tal de fer realitat el seu desig ha de treballar perquè la seva família no té prou diners i després ha de fer un llarg recorregut a l’escola, perquè no pot assistir al centre educatiu de la seva comunitat ja que allà no ho volen. El dia del ball, Ravi s’assabenta que la seva amiga se n’ha d’anar del poble, malgrat que cap dels dos ho entén. Ravi, el protagonista de El secret més ben guardat, és un dels 14 milions de menors a tot el món que són orfes a causa de la SIDA. Les conseqüències del VIH/SIDA afecten de manera directa i indirecta als nens i nenes. 4 En l’actualitat, 14 milions de menors a tot el món són orfes a causa d’aquesta malaltia. Per al 2010, es preveu que la xifra total de nens i nenes orfes podria arribar a duplicar-se. Els nens i nenes pateixen enormement quan els seus progenitors emmalalteixen o es moren. Es troben amb dificultats psicosocials, econòmiques, deserció escolar, desnutrició i malalties, pèrdua de l’herència, por i aïllament, maltractaments i un risc greu de cntraure el VIH. La pel·lícula denuncia la SIDA que com a epidèmia cada dia afecta a 14.000 persones, cosa que hauria d’avergonyir als governants, als organismes internacionals, a la professió mèdica i a tots els països desenvolupats. Amb aquest documental es vol construir, entre tots, un món més just i solidari. Contribuir des del cinema a una major sensibilització sobre els problemes de la infància, que els drets dels nens i nenes siguin respectats. – RESPONSABILITAT SOCIAL-. Reivindicar els drets d’un grup especialment indefens com és la infància, en els països més pobres. Fer sentir la necessitat d’ajudar d’alguna manera. La història es desenvolupa a l’Índia, concretament a Tamil Nadu –al sud de l’Índia-, un dels estats del subcontinent amb major índex d’afectats, i major marginació envers els qui es troben afectats per la SIDA. Aquí la directora va trobar la realitat del país, la tragèdia de l’extensió de la malaltia, el dolor dels malalts i els afectats. La mancança d’un demà per a aquests nens. La història és real, res no és inventat, aquests nens existeixen i viuen i, potser algun dia proper ja no viuran. Ravi i Krishnaveni són noms de nens que van emmalaltir de la sida i van morir ja fa anys, nens com els nostres, que veuen ensorrar-se el seu entorn sense entendre el que passa quan la malaltia, la marginació i, sobretot, la pobresa es converteixen en una tanca sense sortida. - Ravi és un nen orfe que viu amb la seva àvia. - Ravi recorre un llarg camí fins a l’escola d’un altre poble, tot i que podria assistir a la del seu propi vilatge, però al seu poble no se l’estimen, malgrat que ell no sap per què - es veu amb claredat quan va a buscar aigua-. Ravi és feliç perquè a l’altra escola és “acceptat” -i això que la seva mestra sap exactament el que passa-. - Només la seva amiga Krishnaveni sembla estar a gust al seu costat, encara que la mare de Krishnaveni no n’està gaire contenta -li recorden la seva mare els dibuixos a terra que està fent Krishnaveni-. - Krishnaveni li explica a Ravi que ella i la seva família se’n van del poble, que els seus pares es barallen molt últimament, que la seva mare li recrimina al seu pare i es posa les mans al ventre dient: “pobre nen” i ella en realitat no entén gairebé res. S’entén al final en veure el pare de Krishnaveni infectat de SIDA, sec com un bastó i la pell folrada d’ossos, la mare només plora i té el ventre 5 molt gran perquè el seu estat de l’embaràs ja està molt avançat. Ara s’entén el que li va passar a en Ravi -anàlisi de sang i metge-. - Espera amb il·lusió la celebració d’un ball escolar –cosa que li entusiasma molt-, però necessita uniforme i per a poder-lo comprar li cal treballar. El dia del ball s’assabenta que la seva amiga se n’ha d’anar del poble, i cap dels dos no entenen el perquè. “Quan la productora “TUS OJOS” i UNICEF-Comitè Espanyol em van proposar unir-me al seu projecte, no ho vaig dubtar ni un instant. Volia parlar dels nens afectats per la SIDA. No sabia fins on podríem arribar, ni tan sols si algú s’interessaria per veure el que anàvem a fer, però la proposta es va convertir en una necessitat que se’m va arrapar al coll i no m’ha deixat fins al dia en què he pogut comunicar la meva inquietud i la meva sensació de fracàs als qui esteu disposats a veure aquesta pel·lícula. Patricia Ferreira, Directora de El secret més ben guardat PER A INICIAR EL DIÀLEG Opinió sobre el documental. Algunes dades del vídeo que us hagin impactat. Alguna frase que us hagi cridat l’atenció. Creus que aquest documental compleix la finalitat, és adient, sensibilitza, el recomanaries...? Els programes polítics tenen presents aquestes realitats? Com creus que nosaltres, des de la nostra realitat, hauríem de valorar el que tenim, un sostre, menjar, estudi, amics que ens estimen, uns pares que ens donen suport en tot moment … … 6