1.- INTRODUCCIÓ: futbol sala

1.- INTRODUCCIÓ:
El futbol sala o futsal és un esport practicat entre dos equips de cinc
jugadors que deriva del futbol -que és la base del joc- on s'apliquen aspectes
d'altres esports com el waterpolo, el voleibol, l'handbol i el bàsquet. El terreny
de joc és dur i té unes dimensions de 24 a 28 m de llargada i de 13 a 15 m
d'amplada.
Inicialment va ser coordinat per la Federació Internacional de Futbol de
Sala (FIFUSA). Posteriorment la FIFA va aconseguir que bona part dels equips
de FIFUSA passessin a integrar la seva federació dins un comitè esportiu.
Equips i federacions que no van entrar a la FIFA van decidir aleshores crear
l'AMF, que considera el futsal com un esport independent. Tot i alguns esforços
per part de l'AMF i la FIFA per unificar la modalitat i obtenir el reconeixement
del Comitè Olímpic Internacional, cap de les dues entitats ha aconseguit el seu
propòsit, deixant com a conseqüència l'estancament d'aquesta disciplina, ja
que a Europa i Sud-americà es practica amb les mateixes regles, tot i que la
FIFA prohibeix als seus atletes practicar el futsal de l'AMF
Els jugadors d’aquest esport precisen d’una gran habilitat tècnica i
domini sobre la pilota, així com velocitat i precisió en l’execució tant al rebre o
realitzar gestos tècnics.
Tenint en compte no només la part de les regles sinó també algunes
tàctiques, el futbol sala és un esport d’associació, amb oponent, mínim contacte
i mòbil.
2.- HISTÒRIA:
Els precedents del futbol sala els hem d'anar a buscar a Uruguay l'any
1930. En aquella època el futbol triomfava moltíssim als carrers de Montevideo.
Era l'època en que la selecció d'Uruguay havia obtingut el campionat del
món. Va ser el professor Juan Carlos Ceriani qui va adonar-se de que els
nens jugaven al futbol en camps de bàsquet ja
que no hi havien camps de futbol lliures i va
intentar solucionar el problema. El seu gran
encert va ser apropar el futbol a un camp petit
destinat a altres esports.
Ceriani va utilitzar les regles del
waterpolo, handbol i bàsquet, redactant les
primeres regles de joc que anunciaven la
creació d'un nou esport.
Del bàsquet es van recollir els cinc
jugadors al camp, el temps de joc (40 minuts)
i el posicionament d'alguns jugadors. Pel que
fa a la pilota, es va buscar un model que
botés poc. Les porteries es podien improvisar dibuixant-les a les parets a
imitació de les d'handbol.
1
De l'handbol es va recollir també la prohibició de xutar a porta des de
qualsevol posició, així com també les mesures del camp de joc.
Per últim, del waterpolo va recollir tota la reglamentació relacionada amb
els porters.
El “fútbol de salón”, tal i com es va començar a nomenar, va causar
sensació a Uruguay, des d'on va passar a Xile, Brasil, Argentina, Perú i
Espanya. Després es va desenvolupar a la resta del món.
El futbol sala a Espanya
El futbol sala, de la mateixa manera que a altres paísos de la resta del
món, es jugava als patis dels col·legis sense regles determinades.
A l'impulsar el reglament d'aquest nou esport l'uruguaià Ceriani, auquest
va arribar a Espanya i va ser adaptat, retocat i redactar per Joan Camps (avui
representant del futbol sala espanyol a la FIFA), Juan Manuel Gozalo (que va
ser president de la Liga Nacional de Fútbol Sala) i Antonio Res.
Les primeres normes imitaven el futbol sala que es jugava al Brasil, amb
una pilota més petita i més dura que la del futbol. Els senyors Alberca i
Carbonell controlaven els torneigs que es cel·lebraven a Madrid. Existien
torneigs a Catalunya i Galícia.
Va ser el periodista José Manuel Gozalo qui, ajudat per Joan Camps,
Antonio Res i Oriol de Gispert, va crear la primera Liga Nacoinal de fútbol sala
amb 45 equips.
José Manuel Gozalo és nomenat President d'aquesta Liga Nacional,
càrrec que mantindrà durant sis anys. Així neixen els clubs Unión Sport (fundat
per José Manuel Gozalo) i Interviu (fundat per José María García), els quals
van impulsar la primera Liga
Nacional.
Les primeres quotes de
suscripció per equip per participar a
la Liga Nacional eren de 100.000
ptes.
Entre els primers àrbitres que
van
començar
a
arbitrar
enfrontaments de futbol sala figura
José Manuel García Aranda.
Per la seva part, els senyors Alberca i Carbonell creen poc després la
Federación de Futbol Sala (FIFUSA), dividint en dos el futbol sala nacional, la
Liga del qual depenia de la Federación Española de Fútbol. Avui dia, FIFUSA
està pràcticament desapareguda.
A una assembles de més de 200 equips a l'hotel Melià de Madrid, José
Manuel Gozalo deixa la presidència de la Liga Nacional, assumint-la un nou
president “Yeyo”, fins a la tardor del 2000 en la qual “Yeyo” va presentar la
seva dimissió.
2
Posteriorment a la Asamblea de la Liga Nacional de Fútbol Sala del
2001, es va escollir a Antonio Franco, gent de El Pozo de Múrcia, com a nou
president de la INFS. La INFS està integrada dins la Federación Española de
Fútbol, que és l'organisme que aglotina l'esport del futbol sala espanyol.
3.- REGLAMENT
3.1 - El terreny de joc
•
Dimensions: El terreny de joc serà rectangular. La longitud de la línia de
banda deurà ser superior a la longitud de la línia de meta.
•
Longitud: mínim 90 m, màxim 120 m
•
Amplària: mínim 45 m (50 yds), màxim 90 m
Partits internacionals:
•
Longitud: mínim 100 m, màxim 110 m
•
Amplària: mínim 64 m, màxim 75 m
Marcació del terreny
El terreny de joc es marcarà amb línies. Aquestes línies pertanyeran a les
zones que demarquen. Les dues línies de marcació més llargues es denominen
línies de banda. Les dos més curtes es diuen línies de meta. Totes les línies
tindran una amplària de 12 cm com a màxim. El terreny de joc estarà dividit en
dues meitats per
una línia mitja. El
centre del camp
estarà marcat amb
un punt en la
meitat de la línia
mitja, al voltant del
com es traçarà un
cercle amb un
ràdio de 9,15 m.
L'àrea de meta
L'àrea de meta,
situada
en
ambdós extrems
del terreny de joc,
es demarcarà de
la següent manera: es traçaran dues línies perpendiculars a la línia de meta, a
5,5 m des de la part interior de cada pal de meta. Aquestes línies s'endinsaran
3
5,5 m en el terreny de joc i s'uniran amb una línia paral·lela a la línia de meta.
L'àrea delimitada per aquestes línies i la línia de meta serà l'àrea de meta.
L'àrea penal
L'àrea penal, situada en ambdós extrems del terreny de joc, es
demarcarà de la següent manera: es traçaran dues línies perpendiculars a la
línia de meta, a 16,5 m des de la part interior de cada pal de meta. Aquestes
línies s'endinsaran 16,5 m en el terreny de joc i s'uniran amb una línia paral·lela
a la línia de meta. L'àrea delimitada per aquestes línies i la línia de meta serà
l'àrea penal. En cada àrea penal es marcarà un punt penal a 11 de la distància
des del punt mig de la línia entre els pals, equidistant als mateixos. A l'exterior
de cada àrea penal, es traçarà així mateix un semicercle amb un ràdio de 9,15
m des de cada punt penal.
Banderoles
En cada cantó es col·locarà un pal no punxegut amb una banderola.
L'altura mínima del pal serà de 1,5 m d'altura. Així mateix es podran col·locar
banderoles en cada extrem de la línia mitja, a una distància mínima de 1 m a
l'exterior de la línia de banda. L'àrea de cantó Es traçarà un quadrant amb un
ràdio de 1 m des de cada banderola de cantó en l'interior del terreny de joc.
Les metes
Les metes es col·locaran en el centre de cada línia de meta. Consistiran
de dos pals verticals, equidistats de les banderoles de cantó i units en la part
superior per una barra horitzontal (travesser). La distància entre els pals serà
4
de 7,32 m i la distància de la vora inferior del travesser al sòl serà de 2,44 m.
Ambdós pals i el travesser tindran la mateixa amplària i espessor, com a màxim
12 cm. Les línies de meta tindran les mateixes dimensions que els pals i el
travesser. Es podran penjar xarxes enganxades en les metes i el sòl darrere de
la meta, amb la condició que estiguin subjectes en forma convenient i no
destorbin al guardameta. Els pals i els travessers deuran ser de color blanc.
Seguretat
Els pals deuran estar ancorats fermament en el sòl. Es podran utilitzar
metes portàtils només en cas que es compleixi tal exigència.
3.2 -Propietats i mides
La pilota
· serà esfèrica
· serà de cuir o altre material adequat
· tindrà una circumferència no superior a 70 cm i no menor de 68 cm
· tindrà un pes no superior a 450 g i no inferior a 410 g al començament del
partit
· tindrà una pressió equivalent a 0,6 - 1,1 atmosferes (600 - 1100 cm/2) al nivell
del mar
Reemplaçament d'una pilota defectuosa
Si la pilota explota o es fa malbé durant un partit:
· s'interromprà el joc
· el joc es reprendrà per mitjà de baló a terra executat amb el nou baló en el lloc
on el primer es va danyar
Si la pilota explota o es fa malbé en un moment que no està en joc (servei
inicial, servei de meta, servei de cantó, tir lliure, tir penal o servei de banda):
· el partit es reprendrà a mesura que a la Regla La pilota no podrà ser canviada
durant el partit sense l'autorització de l'àrbitre.
3.3.- L'equipament dels jugadors
Seguretat:
Els jugadors no utilitzaran cap equipament ni dur cap objecte que sigui
perillós per a ells mateixos o per als altres jugadors (inclòs qualsevol tipus de
joies).
Equipament bàsic
L'equipament bàsic obligatori d'un jugador serà:
· un jersei o samarreta
5
· pantalons - si s'usen pantalons tèrmics, aquests deuran tenir el color principal
dels pantalons de l'uniforme
· mitges
· canalleres espitlleres
· calçat
Canalleres espitlleres
· hauran d'estar cobertes completament per les mitjanes
· hauran de ser d'un material apropiat (goma, plàstic o un material similar)
· hauran de proporcionar un grau raonable de protecció
Guardametes
· cada guardameta vestirà colors que ho diferenciïn dels altres jugadors,
l'àrbitre i els àrbitres assistents
Contravencions sancions
En cas de qualsevol contravenció a la present Regla:
· no serà necessari detenir el joc
· l'àrbitre ordenarà al jugador infractor que abandoni el terreny de joc perquè
posi en ordre el seu equipament
· el jugador sortirà del terreny de joc en la següent ocasió que el baló no estigui
en joc, a menys que per a aquest aleshores el jugador ja hagi posat en ordre el
seu equipament
· tot jugador que hagi degut abandonar el terreny per a posar en ordre el seu
equipament no podrà retornar al camp sense l'autorització de l'àrbitre
· l'àrbitre se cerciorarà que l'equipament del jugador està en ordre abans de
permetre que reingrese en el terreny de joc · el jugador només podrà
reingressar en el terreny de joc quan el baló no estigui en joc Un jugador que
hagi estat obligat a abandonar el terreny de joc per infracció d'aquest regla i
que entra (o reingresa) en el terreny de joc sense l'autorització de l'àrbitre serà
amonestat i rebrà la targeta groc.
Represa del joc
Si l'àrbitre interromp el joc per a amonestar a l'infractor:
· el joc serà reprès per mitjà d'un tir lliure indirecte llançat per un jugador de
l'equip adversari des del lloc on el baló es trobava quan l'àrbitre va interrompre
el partit.
3.4- La durada del partit
Períodes de joc
El partit durarà dos temps iguals de 45 minuts cadascun, tret que per
mutu acord entre l'àrbitre i els dos equips participants es convingui altra cosa.
Tot recordo d'alterar els períodes de joc (per exemple, reduir cada meitat a 40
6
minuts degut al fet que la llum sigui insuficient) deurà prendre's abans de l'inici
del partit i a mesura que al reglament de la competició.
Intèrval del temps mig
Els jugadors tenen dret a un descans en el mitjà temps. El descans del
mitjà temps no deurà excedir de quinze minuts. El reglament de la competició
deurà estipular clarament la durada del descans del mitjà temps. La durada del
descans del mitjà temps podrà alterar-se únicament amb el consentiment de
l'àrbitre.
Recuperació de temps perdut
Cada període deurà ser perllongat per a recuperar tot temps perdut ocasionat
per:
· substitucions
· avaluació de la lesió de jugadors
· transport dels jugadors lesionats fora del terreny de joc per a ser atesos
· pèrdua de temps
· qualsevol altre motiu La recuperació del temps perdut quedarà a criteri de
l'àrbitre.
En cas que s'hagi de llançar o repetir un tir penal, la durada del període
en qüestió serà estesa fins que s'hagi consumat el tir penal.
Temps suplementari :El reglament d'una competició podrà preveure dos
temps suplementaris iguals. S'aplicaran les estipulacions de la Regla 8.
Quan un partit ha sigut suspés es tornarà a jugar tot partit suspès
definitivament, a menys que el reglament estipuli altre procediment.
3.5.- Faltes i conducta antiesportiva
Les faltes i conducta antiesportiva se sancionaran de la següent manera:
Tir lliure directe
Es concedirà un tir lliure a l'equip adversari si un jugador comet una de les
següents sis faltes d'una
manera que l'àrbitre consideri
temerària, perillosa o amb l'ús
d'una força excessiva:
· donar o intentar donar una
puntada a un adversari
· posar o intentar posar una
traveta a un adversari
· saltar sobre un adversari
· carregar contra un adversari
· copejar o intentar copejar a
un adversari
7
· empènyer a un adversari Es concedirà així mateix un tir lliure directe a l'equip
adversari si un jugador comet una de les següents quatre faltes:
· en el moment de lluitar pel baló, dóna una puntada a l'adversari abans de
tocar el baló · subjectar a un adversari
· escopir a un adversari
· tocar el baló amb les mans deliberadament (s'exceptua al guardameta dintre
de la seva pròpia àrea penal)
El tir lliure directe es llançarà des del lloc on es va cometre la falta.
Tir penal
Es concedirà un tir penal contra l'equip que comet una de les deu faltes
que comporten un tir lliure directe, dintre de la seva pròpia àrea penal mentre el
baló està en joc. Es podrà marcar un gol directament d'un tir penal. Es
concedirà temps addicional per a poder executar un tir penal al final de cada
temps o al final dels períodes del temps suplementari.
La pilota· es col·locarà en el punt penal;L'executor del tir penal:· deurà ser
degudament identificat El guardameta defensor · deurà romandre sobre la
seva pròpia línia de meta, enfront de l'executor del tir, i entre els pals de la
meta fins que el baló estigui en joc ;Els jugadors, excepte l'executor del tir,
estaran situats · en el terreny de joc · fora de l'àrea penal · darrere del punt
penal · a un mínim de 9,15 m/ del punt penal L'àrbitre · no donarà el senyal
d'executar el tir penal fins que tots els jugadors es trobin situats en una posició
conforme a la Regla · decidirà quan s'ha consumat un tir penal.
Tir lliure indirecte
Es concedirà un tir lliure indirecte a l'equip adversari si un guardameta comet
una de les següents cinc faltes dintre de la seva pròpia àrea penal:
· donar més de quatre passos mentre reté el baló en les seves mans, abans de
posar-lo en joc
· tornar a tocar el baló amb les mans després d'haver-lo lloc en joc i sense que
qualsevol altre jugador l'hagi tocat
· tocar el baló amb les mans després que un jugador del seu equip l'hi hagi
cedit amb el peu
· tocar el baló amb les mans després d'haver-lo rebut directament d'un servei
de banda llançat per un company
· perdre temps Es concedirà així mateix un tir lliure indirecte a l'equip adversari
si un jugador, en opinió de l'àrbitre:
· juga de forma perillosa
· obstaculitza l'avanç d'un adversari
· impedeix que el guardameta pugui treure el baló amb les mans · comet
qualsevol altra falta que no hagi estat anteriorment esmentada abans, per la
qual el joc sigui interromput per a amonestar o expulsar a un jugador. El tir lliure
indirecte es llançarà des del lloc on es va cometre la falta.
8
El Servei de banda és una forma de reprendre el joc.No es podrà anotar
un gol directament d'un servei de banda.
Es concedirà un servei de banda:
• Quan la pilota hagi traspassat íntegrament la línia de banda, ja sigui
per terra o per aire, o toca el sostre de la sala.
• Que es *pateará des del punt per on la pilota va franquejar la línia de
banda.
• Als adversaris del jugador que va tocar finalment la pilota
El Servei de Meta ess una forma de reprendre el joc.No es podrà anotar
un gol directament d'un servei de meta.Es concedirà un servei de meta:
• Si la pilota ha traspassat íntegrament la línia de meta, ja sigui per terra
o per aire, després d'haver tocat a un jugador de l'equip atacant en últim lloc, i
no s'ha marcat un gol .
El Servei de Cantonada es una forma de reprendre el joc.Es podrà
anotar un gol directament d'un servei de cantonada, però solament contra
l'equip contrari.Es concedirà un servei de cantonada:
• Si la pilota ha traspassat íntegrament la línia de meta, ja sigui per terra
o aire, després d'haver tocat finalment a un jugador de l'equip defensor, i no
s'ha marcat un gol
3.6 Sancions disciplinàries
Faltes sancionàries amb una amonestació: Un jugador serà amonestat i rebrà
la targeta groga si comet una de les següents set faltes:
1.ser culpable de conducta antiesportiva
2. desaprovar amb paraules o accions
3. infringir persistentment les Regles de Joc
4. alentir la represa del joc
5. no respectar la distància reglamentària en un servei de cantó o tir lliure
6. entrar o tornar a entrar en el terreny de joc sense el permís de l'àrbitre
7. abandonar deliberadament el terreny de joc sense el permís de l'àrbitre
Faltes sancionaries amb una expulsió
Un jugador serà expulsat i rebrà la targeta vermella si comet una de les
següents set faltes:
1. ser culpable de joc brusc greu
2. ser culpable de conducta violenta
3. escopir a un adversari
4. a qualsevol altra persona
5. impedir amb mà intencionada un gol
9
6. malmetre una oportunitat manifesta de marcar un gol (això no val per al
guardameta dintre de la seva pròpia àrea penal)
7. malmetre l'oportunitat manifesta de marcar un gol a un adversari que es
dirigeix cap a la meta del jugador mitjançant una falta sancionable amb tir lliure
o penal
8. emprar llenguatge ofensiu, groller i obscè o rebre una segona amonestació
en el mateix partit
3.7 La pilota en joc o fora de joc
.La pilota estarà fora del joc si:
• Ha traspassat completament una línia de banda o de meta, ja sigui per terra o
per aire.
• El joc ha estat detingut pels àrbitres.
• Copeja el sostre.
La pilota estarà en joc en tot un altre moment, fins i tot si:
• Rebota en els pals o el travesser i roman en la superfície de joc
.• Rebota en qualsevol dels àrbitres situats dins de la superfície de joc.
3.8 El gol marcat:
1. quan la pilota hagi traspassat totalment la línia de meta entre els pals i per
sota del travesser, sense que hagi estat portat, llançat o copejat
intencionadament amb la mà o el braç per qualsevol jugador de l'equip atacant,
inclòs el portera, i sempre que l'equip anotador no hagi contravingut prèviament
les Regles de Joc.
10
2.
Equip
guanyadorL'equip
que
hagi
marcat el major nombre de gols durant un
partit serà el guanyador Si tots dos equips
marquen el mateix nombre de gols o no
marquen cap, el partit acabarà en empat.
3.
Reglaments
de
competicióEls
reglaments de competició podran estipular
un temps suplementari o l'execució de tirs
des del punt penal per determinar el
guanyador d'un partit en cas d'empat.
4.- PRINCIPALS ASPECTES TECNICS
Anticipació
Moviment que realitza un jugador per adelantar-se al seu adversari i arribar a la
pilota abans que ell.
Recolzament
Acció que realitza un jugador a fi de facilitar l'acció del company que està en
possessió de la pilota
Bloqueig
Acció técnica que es realitza sense pilota i sense contacte físic, a fi
d'obstaculitzar al contrari.
Càrrega
Acció que realitza un jugador amb l'espatlla sobre el seu adversari i de manera
reglamentària a la disputa de la pilota.
Cobertura
Acció que realitza un jugador sobre un company que pot ser desbordat pel
contrari posseïdor de la pilota.
11
Conducció
Acció de control i manupulació de la pilota i el seu desplaçament per la pista.
Control
Acció mtjançant la qual el jugador pren possessió de la pilota deixant-la en
condicions per a ser jugada
posteriorment.
Desmarcatge
Acció per escapar de la vigilància
del contrari.
Despeje
Acció tècnica que ens permet
solucionar situacions de gran perill
a la nostra àrea.
Desviament
Acció mitjançant la qual modifiquem la trajectòria de la pilota.
Entrada
Acció que realitza un defensor sobre l'adversari en possessió de la pilota, amb
la intenció de prendre-li.
Golpeig
Acció tècnica que consisteix en el contacte de la pilota amb més o menys
intensitat.
Llençament
Acció de posada en joc de la pilota, incloent-hi la que realitza el porter
Marcatje
Acció que es realitza sobre els jugadors contraris per impedir que rebin la pilota
o que la puguin jugar.
Pase
Acció técnica que permet establir una relació entre dos o més components d'un
equip mitjançant la transmissió de la pilota amb un toc.
Paret
Acció tècnica realitzada entre dos o més jugadors d'un mateix equip, amb un
sol toc de pilota, a fi de traspasar els contraris.
Presió
Acció tècnica que realitzen alhora tots els jugadors d'un equip, sobre cadascun
dels adversaris per obstaculitzar el seu control de la pilota.
Regate
Acció que ens permet conduir la pilota mantenint el seu control i desbordant
adversaris.
12
Replegament
Moviment de retrocés que realitzen els jugadors d'un equip que han perdut la
possessió de la pilota.
Rotació
Intercanvi de posicions dels jugadors d'un equipper tal d'enganyar a l'adversari i
profunditzar cap a la porteria contrària.
Saque
Acció de posar la pilota en joc quan s'inicia el partit o quan la pilota ha sortit per
les línies de fons o de banda o s'executa una falta.
Sortida
Acció que realitza el porter d'un equip per impedir que un adversari marqui gol
sortint de la porteria.
Xut
Acció tècnica d'efectuar un enviam
5.- CAMPIONATS MES IMPORTANTS
Seleccions
A causa que existeixen dos ens rectors (AMF i FIFA) tots dos organitzen
esdeveniments paral·lels sota els seus propis reglaments a nivell Seleccionis
nacionals s'organitzen els següents tornejos.
FIFUSA/AMF
FIFA
Campionat Mundial FIFUSA/AMF
Mundial de fútbol sala de la FIFA
Copa del Mon de Seleccions
Nacionals
Copa Confederació de la FIFA
Eurofutsal
Eurocopa
Panamericano y Sudamericano
Copa América
Sense equivalent
Campionat Afric de Futsal
Sense equivalent
Campionat Asiátic de Futsal
Sense equivalent
Campionat de Futsal de Concacaf
Sense equivalent
Campionat de Futsal de la OFC
13
•
A nivell olímpic
o Jocs Panamerican
o Futsal en els jocs ODESUR
Clubs
FIFUSA/AMF
FIFA
Campionat Mundial de Clubes
Copa Intercontinental
Campionat Europeu
Copa de la UEFA de fútbol sala
Copa de la UEFS de futsal
Recopa de Europa de Fútbol Sala
Panamerican de Clubs
Copa Libertadores de Futsal
Tornejos nacionals mes importants
Europa
Aquests tornejos es juguen amb reglament FIFA
• Lliga Nacional de Futbol Sala d'Espanya
• Lliga Portuguesa de Futbol Sala• Lliga Belga de Futbol Sala
• Lliga Italiana de Futsal
• Superliga Russa de Futsal
• FA National Futsal League
Sud-amèrica
• Campionat de *Futsal *AFA (Argentina), amb regles FIFA
• Copa Professional de Microfutbol i Copa Professional de Microfútbol
Femenina, tots dos tornejos de Colòmbia amb regles de la AMF
.• Copa República de Futbol de Saló del Paraguai, reglament de la AMF
• Lliga Brasileira de *Futsal, reglamento FIFA
• Lliga de Futbol Sala FIFA, torneig semiprofesional de Colòmbia amb normes
FIFA• Primera Divisió de Futsal de Xile, torneig amb regles de FIFA
Amèrica del Nord
• Major Indoor Soccer League (Estats Units), reglament del futbol 5 de la FIFA
• Naples Futsal (Estats Units), reglamento FIFA
6.- EL PLAYAS DE CASTELLON FS
14
Es l’ equip de futbol sala de Castelló. El club ha romàs en la màxima
categoria del futbol sala espanyol durant 22 anys, des de la seva creació fins a
la temporada 2010/11., en la que va baixar a segona división on está en
aquesta temporá i lamentablement en llocs de
descens.
L'equip va ser fundat en 1983 com Macer
Futbol Sala, club de l'empresa de taulells Macer, i en
els seus primers anys estava situat a Almassora. En
1993 es va traslladar a Castelló de la Plana i va
canviar el seu nom per Platges de Castelló.
La millor etapa de la institució es va produir a
la fi dels anys 1990, quan va aconseguir dues
Lligues espanyoles (1999/00 i 2000/01) i un
Campionat europeu de clubs.
Al'any
següent 2001/2002 es disputava la Primera UEFA Futsal Cup. Va
ser a Lisboa (Portugal), a la vora del Tajo, davant el Actión 21 i el Platges de
Castelló FS no fallava., guanyant per primera vegada.
.En la següent temporada 2002/2003 s'aconseguia en la final a doble
partit en el Pavelló Ciutat de Castelló la segona UEFA Futsal Cup. Les
expectatives estaven cobertes. Agustín Poyatos Mora i el Platges regnaven a
Europa.
Però la història seguia. Un any més tard, Platges va posar fi al seu
regnat europeu, no va poder aixecar la Copa d'Espanya ni la Continental. Es va
haver d'esperar fins a l'1 de novembre de 2004 perquè Platges de Castelló FS
tanqués la seva *sequia de títols aconseguint la seva primera Supercopa
d'Espanya davant Bumerang Interviú a Sevilla.
Després d'uns anys on s'aposta per la pedrera i per fer el més viable el
club reduint el pressupost, s'aconsegueix ficar a l'equip dues vegades en el
*playoff pel titulo de Lliga (6º en 2005/2006 i 8º en 2008/2009) i aconseguir
unes cambres de Copa (2006/2007).
És en la temporada 2009/2010 quan la institució blauiblanc sofreix el
seu moment mes delicat tant en l'econòmic com en l'esportiu. La crisi que
travessa el País minva si cap àdhuc més a l'hora confeccionar una plantilla
amb una àmplia banqueta. Malgrat això, Platges aconsegueix aconseguir unes
semifinals de Copa i l'equip acaba la temporada a la zona mitjana baixa de la
Divisió d'Honor
Seria la temporada següent (2010/2011), la que formés a passar part de
la club historia mes trista del club. Després d'un començament de Lliga on els
resultats ancoraven a la zona baixa a l'entitat *albiazul, Javier Sanchez Pastor
prenia el càrrec com a Director General i assumia el repte d'intentar retornar al
club l'estabilitat sportiva, económica i social. El treball tindría els seus fruits i el
Ciutat recuperaría la seva millors entrades amb assistències d'entre 3000 i
4000 espectadors en la seva recta final, però lamentablement i després d'una
remuntada, el Platges de Castelló FS descendía a a la Segona Divisió per
15
primera vegada en la seva història després de caure en el darrer partit de lliga
contra el Cartagena FS amb un *pabellón ple fins a la bandera
En la temporada 2011/2012, la nova directiva del Platges de Castelló FS
ja amb Javier Sánchez Pastor al capdavant de l'entitat, es marca com a
objectiu el retornar a l'elit a uns dels clubs més laureados en aquest esport. Se
sumen a aquest projecte patrocinadors com el Vila-real CF per poder efectuar
un equip de garanties i poder subsistir al món del futbol sala. Els nous gestors
de l'entitat introdueixen el color blanc com a color principal de l'equipatge i un
nou escut amb tres estels en la seva part superior (una per cada Copa
d'Europa obtinguda). L'equip és comandat una temporada més per Fran Torres
i armat amb jugadors de la talla de Rafa Muñoz, Cobeta, Iñaki o Beto entre uns
altres.
JUGADORS
NOM
NOM SENCER
POSICIÓ
PROCEDENCIA
ARRIBAD
A
1
Iñaki
Ignacio Segura Ripollés
Porter
Filial
2007
2
Albert
Albert Rios Martinez
Ala-pivot
Castell de Peñiscola FS
2011
5
Iván Albiol
Iván Albiol Sanz
CIERRE
Ruralcaja/Playas de
Castellón
2004
6
Miguelín
Miguel Soriano Soria
Ala
La Vall d´Uxó
2010
7
Manolín
Manuel Collado García
Ala
La Vall d´Uxó FS
2009
8
Rafa
Muñoz
Rafael Muñoz Gomez
Ala-pivot
Cagliari
2011
9
Beto
Roberto Pessoa dos
Santos
PIVOT
Reale Cartagena
2011
1
0
Cobeta
Miguel Angel Cobeta
Atienza
CIERRE
Reale Cartagena
2011
1
1
Ferreira
Arnaldo Ferreira de
Araujo
Ala
AD Inca
2011
1
3
Iván
Garzon
Iván Garzon Garcia
PORTER
Melilla Fs
2011
1
5
Miguel
Miguel Branchadell
PORTER
O
Filial
2002
1
6
Oscar
Oscar Maeso García
Ala
Filial
2011
1
7
Aitor
Aitor Estrada Mir
PIVOT
Filial
2005
2
0
Titi
Azzedine Koukouss
ALA
Burriana FS
2011
2
2
Koke
Jorge Serrano Martinez
PIVOT
Ruralcaja/Playas de
Castellón
2004
16
COS TÈCNIC
NOM
NOM SENCER
CARREC
Fran Torres
Francisco José Torres Fuentes
Entrenador
Javi Gonzalez
Javier Gonzalez Sanchez
2º Entrenador
Alejandro
Alejandro Altava Marquez
Preparador físic
José
José Pascual Arnal Casto
DelegaT I auxiliar
Miguel
Miguel Medina Cándel
Métge
Laura
Laura Monzó
Fisioterapeuta
Lis
Lis Vicioso Courbet
Fisioterapeuta
Juan Tosca
Juan Tosca Montoya
Psicòleg
OPINIO PERSONAL
Després d'estudiar a fons aquest esport puc afirmar que m'agrada mes
que el futbol onze i ho considero molt interessant perquè és una unió de
diversos esports que també m'agraden, ( waterpolol handbol bàsquet).
M'agrada perquè els jugadors d'aquest esport precisen d'una gran
habilitat tècnica i domini sobre la pilota, així com velocitat i precisió en
l'execució tant en rebre, passar o realitzar gestos tècnics.
M'atreu molt del joc la seva vibració, el ritme la vivacitat, la neteja
esportiva en estar prohibits les empentes, càrregues de qualsevol tipus, tirar-se
als peus a escombrar la pilota. Per això, tothom es cuida, gairebé no hi ha
infraccions i el futbolista juga lliure, a crear, a atacar i a pensar únicament en el
gol.
No hi ha temors de cap índole.Sota el meu punt de vista el joc és pur, es
veuen moltíssims gols, no hi ha temps d'avorrir-se perquè el ritme mai decau.
Tampoc es pot especular amb el temps perquè es juga a temps net.
Es poden fer canvis il·limitadament, per la qual cosa no hi ha possibilitat
d'esgotament físic. Les pistes són de 40 metres per 20, amb la qual cosa tots
els jugadors poden arribar al gol, inclòs el arquer.. I tots s'animen. Per al públic
l'espectacle està sempre assegurat. I per al jugador el gaudi és molt superior al
del futbol de camp. És constant. Aquí no hi ha cops ni tàctiques especulatives.
No serveixen.
Bibliografia
Futbol sala. Autor Javier A. Bernal Ruiz. Ed. Wancenlen 2007
Apuntes de futbol sala. Autor Franciso Luque Hoyos.Ed Gymnos. 2005
17
www.esportec.com
www.futsal.com
www.infaltilweb.com/DEP/HISTORIADELDEPORTE/historiafutbolsala4.html
www.lnfs.com
www.futcat.org
www.ffm.futbolbase.com
www.futbolsala.tsx.org
www.pedagogiadofutbolsal.com.br
18