Bàsket

Bàsket
El bàsket va ser inventat per el Dr. James Naismith, un professor de Massachussets, EE.UU., en 1891.El Dr.
Naismith tardà sols una hora en redactar el primer reglament del bàsket. Però a medida que el joc ha anat
evolucionant i progresant amb el pas dels anys, el reglament s'ha ampliat cada vegada més.
Europa.
A Europa el Bàsket començà la seua difusió en Frància gràcies al concurs de Rideout, alumne de Springfield.
El primer partit va tindre lloc a la sede de l'Y.M.C.A. de París en 1893 y pasà totalment desapercebut. Vam
tindre que esperar fins a 1908, en el transcurs del que la F.G.S.P.F. va inscribir aquesta activitat als seus
programes educatius. Deu anys més tard, les tropes norteamericanes que reforçaren els aliats durante la
Primera Guerra Mundial supondrien un verdader trampolín per a aquest esport. Cal destacar el gran
desenvolupament y l'altisim nivell del joc alcançat als països de l'Este, especialment en Rúsia.
Espanya.
El Bàsket s'introdueix a Espanya en 1921, de la mà del pare Eusebio Millán qui coneixé l'esport durant la seua
prologada permanéncia a L'Habana. Al seu regres a Espanya va ensenyar les primícies del joc. El primer partit
internacional es disputà el 25 de Març de 1927 entre el campió d'Argentina i una selecció Catalana.
Les Primeres Regles.
1. La pilota poseirà les característiques corrients i es podrà llançar en cualsevol direcció, amb una o dues
mans.
2. La pilota podrà passar−se en cualsevol direcció a una o dues mans, però no amb el puny.
3. El nombre ideal de jugadors deurà ser de nou, no deurà córrer amb la pilota, sinò que obligatoriament
deuran llançar−la des del lloc al que es trobe.
4. No podran utilitzar−se els braços o el cos per a sostindre la pilota, tan sols les mans.
5. Està prohibit espentar amb el hombro, subjectar, espentar, fer la trabanqueta o golpejar a l'adversari.
L'infracció a aquesta regla suponsa una penalització; la segona vegada el jugador quedarà descalificat fins al
próxim tant, i si l'infracció es fa intencionalment el jugador quedará fóra del joc fins al final del trobament i no
podrà ser reemplazat.
6. L'infracción de las regles 2,3,4,5 suposa una penalització.
7. Si un equip comet tres infraccions consecutives, l'equip contrari es farà acreedor d'un tant al seu favor.
8. Es concedeix un tant quand la pilota es llance o rebote en el sòl fins a la cistella i es queda allí, amb la
condició de que els adversaris no la hajen tocada o desplaçada. Si la pilota es queda a la vora i l'adversario la
recull s'anota un tant a favor de l'atacant.
9. Quand la pilota esté fora de joc serà tornada al terreny per la primera persona que l'agafe en cas de disputa
l'àrbitre s'encarregarà de llançar−la al terreny de joc en trajectòria recta. La pilota es tornarà al terreny de joc
en menys de 5 segons, en cas contrari pasarà a poder del contrari.
1
10. Per a les labors d'arbitratje concurrirà un ajudant que jutgarà la conducta dels jugadors, anota les faltes i
adverteix a l'àrbitr quan es cometen tres consecutives.
11. L'àrbitre determina quan la pilota està en joc y control·la el temps. Decideix la validez d'un tant i control·la
el marcador, junt amb totes les demés funcions confiades normalment a l'àrbitre.
12. La duració del partit és de dos temps de 15 minuts, amb 5 minuts de descans.
13. L'equip que anote més tanto serà el vencedor.
El Terreny de Joc
El Bàsket pot ser jugat tant en pabellons tancats com a l'aire lliure sobre una cancha rectangular que les seues
dimensiones osci·llen entre 24/28 metres de llarg per 13/15 metres d'amplaria. Les llínies demarcatòries
deuràn tindre un grosor de 5 cm y estar bé definides.
La superfície de joc deurà ser llisa y dura, generalment de fusta. Deurà guardar−se una franja d'1 metre lliure
d'obstacles al voltant de tot el seu perímetre .Al centre de cadascun dels costats més petits es situen els tablers
que poden ser de fusta, metacrilat, chapa metàl·lica o cualsevol altre material llis i rígid. El tabler també és
rectangular de 1,80 metres de llarg per 1,20 metres d'amplaria, havent d'estar la seua cara anterior a 1,20
metres de la llinea del fons i paralel·la a aquesta. La part superior de l'ar deurà d'estar a 3,05 metres del sòl. Al
centre de la cancha es situa el cercle central de 1,80 metres de radi. Al centre de cadascun dels extrems de la
cancha, debaix dels ars, es situen a la zona de tirs lliures, formada per una circunferència de 1,80 metres de
radi adosada a un trapeci que la seua base menor és el diametre d'aquesta circunferència paralel·l a la linea del
fons (Llinea de Tirs Liures), i la seua base major un tram de 6 metres de dicha llinea del fons. La llinea de tirs
lliures queda situada a 4,60 metres del tabler i a 5,80 de la linea del fons. L'ar deuerà tindre 45 cm de diàmetre
interior.
Des del centre de cada costat menor es tratza una semicircunferència de 6,25 metres de radi denominada llinea
de triples.
El Baló
El Baló deu ser redò, i la seua circunferència menor de 78 cm i major de 75 cm. El seu pes no pot ser major de
650 grs ni menor de 600 grs. Unflat deurá botar entre 1,20 y 1,40 mts al deixar−lo caure des d'una altura de
1,80 mts . L'equip de casa deurá facilitar la pilota per al desenvolupament del joc. L'equip visitant té dret a
escogir l'ar que defendrà en la primera part.
2