Guerrers de Riace

GUERRERS DE RIACE
L'autor esta atribuït a Pità gores de Reggio. La seva cronologia és de 460 a.C.
El material utilitzat és el bronze, per tant la tècnica és la de la cera perduda. És un grup exempt
adossat.
Les mides dels guerrers són una mica superiors a les humanes; el guerrer 1 fa 205cm i el guerrer 2 fa 187
cm.
La ubicació original és desconeguda perquè les està tues van ser trobades per un submarinista al mar
Jònic, prop de les costes de Riace.
La ubicació actual és la del museu arqueològic a Ità lia.
La iconografia correspon a dos guerrers barbats i nus. S'ha especulat molt sobre els personatges a qui poden
representar. S'ha dit fins i tot que poden ser fills de Zeus.
La funció bà sicament és estètica, malgrat que no saber a qui representen fa molt difÃ-cil precisar−ne
altres possibles funcions.
La composició és oberta i asimètrica, la dels dos guerrers. Les lÃ-nies són sinuoses, marcades per un
contrapposto.
Els recursos tècnics: per tal de donar més versemblança a les figures, els mugrons i els llavis són de
coure, la nineta dels ulls i les dentes, d'argent, i la còrnia dels ulls, d'ivori.
Hi ha qui creu que els escuts, les llances i el casca que manquen dels guerrers devien ser d'argent. Aquesta
combinació de diferents materials donava una certa policromia a les figures.
Sembla que s'havien projectat per anar juntes i adossades a una paret: la posició marca un observació
unifacial, malgrat el perfecte acabat de l'esquena.
Les escultures pertanyen a l'anomenat estil sever en l'època clà ssica. En aquest estil es v iniciar la definitiva
recerca de la bellesa ideal. També es va donar l'allunyament de l'estètica herà tica del perÃ-ode clà ssic,
a través de la introducció del moviment mitjançat el contrapposto de les figures i el treball anatòmic.
Les figures són molt idealitzades: s'hi marquen la musculatura, les venes i els tendons amb tanta harmonia
que seria impossible de trobar en un cos humà . Malgrat això, les figures encara presenten una certa rigidesa
està tica i alguns trets arcaïtzants, com ara als cabells. Els guerrers de Riace, dons, són escultures
prototÃ-piques de l'esmentat estil sever.
El fet de trobar les obres al fons del mar és una prova ben palpable del gran comerç d'obres que hi
hagué entre la penÃ-nsula grega i la magna Grècia. Malgrat tot, la troballa no es pot atribuir al naufragi
d'una nau comercial perquè no s'han trobat restes arqueològiques a la zona que ho demostrin. Sembla,
doncs, que les està tues foren llançades al mar enmig d'una tempesta forta per tal d'alleugerir de pes el
vaixell.
En el seu moment, el grup a què devien pertà nyer les figures dels guerrers van representar una veritable
revolució artÃ-stica. Si l'analitzem juntament amb les altres obres cabdals de l'època severa veurem que
formen part d'un graó superior entre els kuros i les korai de l'època arcaica i els de l'època clà ssica.
1
Aquestes està tues van ser el punt de partida definitiu que dura vers la idealització i el naturalisme.
2