ANTIC RÈGIM DEMOGRÀFIC La gent viva per l'agricultura (aliment bàsic: blat).

ANTIC RÈGIM DEMOGRÀFIC
La gent viva per l'agricultura (aliment bàsic: blat).
Crisis de subsistència:.. mala collita de blat, el pa era escàs i car, períodes de fam, malalties, alta mortalitat.
Tenien 5 o 6 fills, la meitat morien als 7 anys de malalties, natalitat i mortalitat alta. (poc creixement
vegetatiu) −−− població estancada..
Agricultura de l'antic règim
Agricultura de subsistència (per a l'autoconsum i pagament als amos o propietaris).
Rotació de conreus, guaret.
Utilització de l'utillatge (eines) de l'època romana (arada, falç...)
Producció agrícola baixa.
Règim sensorial, amos de terres.
La gent de la ciutat treballa a tallers artesanals oficis agrupats en gremis.
Domèstic system: els pagesos elaboraven, a les èpoques de menys feina al camp, teixits amb el fil que els hi
havien proporcionat alguns comerciants de la ciutat.
Putting−out−system: els comerciants deixaven als pagesos les matèries primeres.
Comerç pre−industrial: a petita escala (camp−ciutat)
Comerç ultramarí: comerç a nivell regional, comerç a nivell internacional. Agafaven esclaus d'Amèrica.
Rutes: índies occidentals (Europa − Amèrica) índies orientals (Europa − Àsia − les costes d'Àfrica) ruta
triangular (Golf de Guinea − Amèrica)
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Canvi en el sistema de producció que va comportar una sèrie de progressos tècnics que es van aplicar
primerament al tèxtil i que van ser deguts a l'aparició d'una nova font d'energia, el vapor. Característiques:
1. el creixement regular i sostingut de la població fruit d'una revolució demogràfica.
2. augment de la divisió del treball, només un petit percentatge de la població es dedicarà a la terra, i aquest
treballador ja no treballarà per a la subsistència, sinó que el que guany o vendrà i podrà consumir altres coses.
3. pas del taller a la fàbrica, canvien les relacions entre l'home i el seu treball, el propietari ara pagarà salaris a
uns homes que li faran la feina i ell es substituït per un empresari capitalista.
4. l'ampliació dels mercats i major especialització, arriben a ser a escala mundial (regional, nacional,
mundial).
1
REVOLUCÓ DEMOGRÀFICA
Total nascuts en 1 any
Taxa natalitat = −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− x 100
Nombre d'habitants
Total morts en 1 any
Taxa mortalitat = −−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−−− x 100
Nombre d'habitants
Creixement natural o vegetatiu = T natalitat − T mortalitat
Creixement real = creixement natural + immigració
Comença als països de l'Europa occidental, cap al 1750.
Baixa la taxa de mortalitat, la natalitat es manté elevada, es produeix un creixement de la població, degut a les
millores alimentaries, disminució de les crisis de subsistència, millora de la higiene, aparició de les primeres
vacunes.
Malthus: creia que si la població seguia creixen al mateix ritme s'arribaria al sostre demogràfic, perquè hi
havia més població que recursos alimentaris.
Regim demogràfic modern
Es caracteritza per:
Baixa natalitat
Baixa mortalitat
Poc creixement vegetatiu
REVOLUCIÓ AGRICOLA
Suposa:
− canvi en el sistema de productivitat agrària, aparició de tècniques agràries noves: eliminació gradual del
guaret, continues rotacions de conreu, perfeccionament i millores d'eines.
Després d'aquestes aparicions apareixerà la maquinaria (segadores, sembradores...)
LA MECANITZACIÓ DEL TÈXTIL
Filat:
1760 − Hargreaves − fusos múltiples
2
1765 − Arkwraitg − waterframe
1779 − Crompton − mule jenny
Teixit:
1733 − Kay − llançadora volant.
1785 − Cartwright − teler mecànic
INDÚSTRIA SIDERÚRGICA (ferro i carbó)
Les màquines es comencen a construir de ferro, aparició del ferrocarril, demanda de ferro, l'indústria
siderúrgica experimentarà un gran creixement i millorarà.
Gran desforestació degut a les foses dels alts forns que consumeix carbó.
Anglaterra comprava el ferro de Noruega per evitar l'extinció dels seus boscos.
Descobriment d'Abram Darby al 1732 del carbó de voc, carbó mineral.
Apareixen dues innovacions:
Pudelació: millora de la qualitat del ferro per Peter Orions i Henry Cort
Laminatge: Henry Cort va transformar el ferro amb barres, i Besener va transformar el ferro en acer.
LIBERALISME ECONÒNIMI CAPITALISME
Adam Smith es autor d'una nova ideologia, el liberalisme econòmic, assegura que els preus i els salaris
augmentaran si la demanda és gran i disminuiran si aquests disminueix (en el mercat).
Sistema econòmic d'aquesta ideologia: capitalisme, es caracteritzava per:
Mitjans de producció son de propietat privada, els béns produïts també, la propietat privada es patrimoni d'una
classe social, la burgesia i la població només pot excedir a la burgesia treballant per ella.
Objectiu del sistema capitalista: aconseguir el màxim guany possible, que comporta l'explotació de la classe
obrera.
EL FERROCARRIL
Es va construir el ferrocarril per poder accedir a les mines més fàcilment.
Inventor: Stephenson, l'any 1825 va fer circular a Anglaterra el primer tren miner.
1830 tren de passatgers entre Liverpool − Manchester.
1848 Mataró − Barcelona.
Va ser l'innovació que va impactar mes a la gent, als EEUU van poder conèixer l'oest del país que era
desconegut per els de l'est.
3
EXPANSIÓ DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Centre i oest d'Europa i EEUU
1a fase) augment demogràfic, acumulació de capital per el comerç, expansió del mercat, canvis de
mentalitat...
2a fase) take − off, moment en el qual se superaran els obstacles que impedien un creixement regular.
3a fase) maduresa econòmica.
4a fase) etapa de consum massiu.
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL A CATALUNYA
Va haver−hi un gran creixement de la població, revolució demogràfica.
El capital provenia del conreu de la vinya.
Es va implantar el model d'industrialització de gran Bretanya i es va anar mecanitzant la indústria tèxtil que el
s XVIII ja existia però de manera artesanal.
Invent a Catalunya: la Berguedana.
Catalunya es va convertir en el 4t país exportador de teixits.
Dos tipus de fàbriques:
• vapors: fabriques que funcionaven amb el vapor, situades a la costa, prop de Barcelona perquè necessitaven
el carbó que arribava per mar.
• Colònies industrial: situades al llarg del riu Ter i Llobregat, feien servir energia hidràulica.
4