Subido por KGB Clan

Def Geo Tema 8

Anuncio
El cens és un document estàtic que re ecteix l’estat de la població en un moment determinat.
Recull el conjunt d’operacions que consisteixen a recopilar, resumir, valorar, analitzar i publicar les
dades de caràcter demogrà c, cultural, econòmic i social de tots els habitants del país i de les
seves divisions politicoadministratives, referits a un moment o període determinat.
A Espanya el cens s’elabora cada deu anys des del 1981, seguint la normativa europea que
realitza el cens en els anys acabats en 1.
2. Cicle demogrà c antic
Model demogrà c històric caracteritzat per tenir un creixement natural o vegetatiu molt baix i
unes taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, amb episodis de mortalitat catastrò ca constant
(epidèmies, guerres, etc.) i la presència d'una mortalitat infantil molt elevada. Aquest model
demogrà c genera una piràmide de població triangular amb una base molt ampla i una altura
reduïda degut a una esperança de vida molt curta. A Espanya va ser característic ns a principis
del segle XX.
3. Cicle demogrà c modern/actual
Model de creixement demogrà c actual caracteritzat per tenir un creixement natural o vegetatiu
molt reduït, i ns i tot, decreixent. Això es degut a unes taxes de mortalitat molt baixes, sense
gaire presència de mortalitat catastrò ca i amb una mortalitat infantil molt baixa, a més a més
d’unes taxes de natalitat molt baixes i unes taxes de fecunditat per devall de l'umbral crític del 2,1
lls per dona en edat fèrtil. Tot això es plasma en piràmides de població amb forma d’urna que
presenten una base estreta, amb una població envellida degut a l’alta esperança de vida. A
Espanya es va iniciar el 1975.
4. Creixement real de la població
És el balanç entre el creixement vegetatiu o natural en xifres absolutes i el saldo migratori. Es fa
servir per conèixer el creixement d'una població determinada durant un període de temps.
S'utilitza la fórmula següent:
CR = CN (naixements - defuncions) + SM (immigrants - emigrants)
5. Emigració intercontinental/transoceànica
Desplaçament de la població que comporta un abandó del país i del continent. A Espanya va
començar amb el descobriment d'Amèrica i va continuar ns a mitjans del segle XX, cap a països
d’Amèrica llatina (principalment Cuba i Argentina) i secundàriament cap als EEUU, Canadà i
Austràlia. A nivel contemporani podem diferenciar quatre etapes: una primera etapa d’auge a
mitjans del segle XIX ns 1914, una segona etapa on aquesta migració va decaure en el període
d’entreguerres (1914-1945), una nova etapa d’auge entre 1945 i 1960, i nalment des del 1960
aquest tipus d’emigració va decaure degut al declivi de l’economia llatinoamericana i la
competéncia amb l’emigració a Europa.
6. Migració pendular
fi
fi
fi
fi
fl
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
Són deplaçaments habituals de la població que es realitzen de forma periòdica. Generalment es
produeixen en relació amb activitats laborals, d’estudis o de lleure. Actualment, les migracions
d'aquest tipus són més característiques en una mateixa ciutat i es redueixen a moviments
intraurbans. Les migracions pendulars no provoquen canvi de residència de forma permanent, ja
que la característica principal del moviment pendular és que la persona torna a la seva residència
original durant el dia,
fi
fi
1. CENS.
7. Mortalitat infantil
Nombre de nens que moren abans de complir el primer any de vida. Es mesura a partir de la taxa
de mortalitat infantil que relaciona el nombre de nens morts menors d'un any amb el total de
nascuts vius. Se sol expressar per cada 1.000 nascuts vius amb la següent equació:
Nombre de nens morts menors d’un any x 1000/nombre de naixements ‰
Es considera una taxa alta a partir de 50 ‰, mitjana entre 50 ‰ i 25 ‰ , i baixa amb menys de
25 ‰. Segons l’INE, actualment la taxa de mortalitet infantil a Espanya es situa en 2’7.
8. Moviment migratori de retorn:
Desplaçament de persones emigrades que tornen al seu lloc d’origen. A Espanya els moviments
migratoris de retorn van tenir lloc principalment a partir del l’any 1975, degut a la crisi econòmica
que va afectar a tots el països industrialitzats i va destruir molts llocs de treball. Aquest moviment
migratori va fer créixer la demanda laboral (i per tant l’atur) i d’habitatge als països de retorn. A
més a més, en molts casos l'emigrant no s'instal·lava al municipi d’origen, preferint instalar-se als
nuclis urbans de les grans ciutats. Degut a axiò, a Espanya es van accentuar les diferencies en la
distribució de la població.
10. Població concentrada
Una població concentrada presenta una densitat de població alta en un mateix nucli, on
normalment els habitatges es disposen uns al costat dels altres. Aquest tipus de població està
molt estesa a Espanya, però predomina principalment a les valls del Duero i de l'Ebre i a la meitat
sud peninsular. Presenten dues modalitats bàsiques: lineal o apinyat.
11. Població disseminada
Una población disseminada presenta una densitat de població baixa, amb cases apartades les
unes de les altres i, per tant, sense formar un nucli. A Espanya, la població disseminada es típica
de les zones rurals minifundistes i/o dedicades a la ramaderia del nord peninsular i de les
Pitiüses.
12. Taxa de fecunditat
Relaciona el nombre de naixements en un any amb el nombre de dones en edat de tenir lls (de
15 a 49 anys), i s’expressa en tants per mil. Inclou totes les dones en edat de procrear sense tenir
en compte el seu estat civil. Es considera alta a partir de 150 ‰, mitjana entre 150-75 ‰ i baixa
amb menys de 75 ‰. Aquesta és la taxa general de fecunditat, també es pot trobar per a mares
d'una edat o d’un grup dedat determinat.
13. Taxa de masculinitat
Resultat de la divisó del nombre d'homes entre el nombre de dones i multiplicar-lo per cent.
S’observa una tendència a un major nombre de neixements d’homes que de dones, encara que
tendeix a equilibrar-se a l'edat adulta a causa de la sobremortalitat masculina i una major
esperança de vida en les dones.
14. Taxa de feminitat
fi
Resultat de la divisó del nombre de dones entre el nombre d’homes i multiplicarl-lo per cent.
S’observa una tendència a un major nombre de neixements d’homes que de dones, encara que
tendeix a equilibrar-se a l'edat adulta a causa de la sobremortalitat masculina i una major
esperança de vida en les dones.
15. Taxa/índex d’envelliment
Percentatge que representa la població major de 64 anys sobre la població menor de 16 anys a 1
de gener d'un any concret amb la següent fórmula:
Índex d’envelliment = població de 65 anys i més x 100/població total= %
Una població es considera jove quan el percentatge de joves supera el 35%, i envellida, si el
percentatge de gent gran supera el 12%. A Espanya l’estructura per edat està marcada per
l’envelliment, segons l’INE, presenta un 129% d’índex d’envelliment, el que vol dir que hi han 129
persones majors de 64 anys per cada 100 menors de 16 anys.
16. Economia submergida
Conjunt d'activitats econòmiques no contemplades a les estadístiques o cials a causa de la seva
il·legalitat. La seva importància augmenta en períodes de crisi econòmica i permet la subsistència
de certs sectors de la població, encara que els treballadors no tenen reconegudes les prestacions
socials.
17. Població activa
La població activa és el conjunt de persones a partir de 16 anys que subministren mà d'obra per
produir béns i serveis o que estan disponibles i fan gestions per incorporar-se a aquesta
producció. Per tant, inclou la població que treballa a canvi d'una retribució (població activa
ocupada) i la que cerca activament una feina (població activa desocupada), bé perquè n'ha tengut
però en aquell moment està a l’atur o bé perquè cerca la seva primera feina.
18. Població ocupada
La població activa ocupada constitueix el grup de persones que tenen una feina remunerada per
compte aliè o estan fent un treball per compte propi. Es pot subdividir segons el sector d'activitat
que exerceixen l'empresa i el tipus d'ocupació o la naturalesa de les tasques que realitzen.
19. Taxa d’atur
Indicador socioeconómic que posa en relació el nombre d’aturats amb el total de la població
activa. S’expresa en tants per cent amb la següent fórmula:
Població activa desocupada x 100/Població activa= %
Als països subdesenvolupats la taxa d’atur sol ser elevada; són països amb poques indústries
que generen pocs llocs de treball, per aixó en aquests païssos es produeix una emigració
important cap als països desenvolupats.
Per alta banda, entre les causes principals de la desocupació als païssos desenvolupats
destaquen la mecanització de molts processos productius, amb la conseqüent reducció de mà
d’obra, i les crisis económiques. Generalment hi ha una major taxa d’atur femení.
20. Taxa d’ocupació
fi
fl
Indicador socioeconòmic que posa en relació el percentatge de la població activa ocupada sobre
el total de la població activa. És aquella població entre 16 i 65 anys que dins la població activa
proporciona mà d’obra per a la producció de béns i serveis. A Espanya trobem forts contrastos
en la taxa d’ocupació entre el centre i la perifèria peninsular, a més a més, també hi ha que tenir
en compte l’economia submergida, que no queda re ectida.
21.Treball a temps parcial
A Espanya és el contracte de treball en el qual s’acorda la prestació de serveis durant un nombre
d’hores al dia, a la setmana, al mes o a l’any inferior al 77% de la jornada a temps complet
establerta en el Conveni Col·lectiu d’aplicació o de la jornada màxima legal (40 hores). És un
fenomen molt estès a Espanya actualment, sobretot a les zones turístiques on encara l'agricultura
té certa importància, com a la Comunitat Valenciana.
Descargar