HISTÒRIA ECONÒMICA: LA TRANSICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME: DOBB:

HISTÒRIA ECONÒMICA:
LA TRANSICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME:
−DOBB: Defineix el feudalisme com un sistema d'economia natural que es comença a trencar quan neixen els
intercanvis a gran escala, les ciutats creixen i la burgesia augmenta: dóna importància a la lluita de classes i
anomena una nova classe social que són els burguesos benestants.
Diu que el feudalisme s'enfonsa per la seva pròpia ineficacia com a sistema de producció. Els senyors
necessiten més ingressos per mantenir el seu nivell de vida, i al mateix temps la producció es limitada
(instruments i maquinària), així que es sobreexplota al pagés.
−SWEEZY: el feudalisme no entra en crisi per factors interns sino per externs.
−WALLERSTEIN: comerç com a impulsor de canvis; qualsevol regió que s'integri dins el sistema
d'intercanvi és capitalista. Zones:
Centrals: Anglaterra, Països Baixos, nord de França. Indústries més fortes.
Perifèriques: Amèrica Llatina, Europa Oriental i central. Economia Colonial: productores de matères
primeres.
Semiperifèriques: Irlanda, Alemanya P. Escandinavs, Pen. Ibèrica, sud de França. Burguesia important.
Caracterísitques:
Inflacció deguda a l'arribada d'or que augmenta el poder adquisitiu.
El senyor vol augmentar el VRF(volum de renda feudal).
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL BRITÀNICA:
Procés social, econòmic i cultural que comença a Anglaterra
durant el segle XVIII i es prolonga durant els segles XIX fins al XX. Es dona a Anglaterra perquè té un
mercat articulat, i perquè orienta la seva produccció cap a l'exterior (teoria Mercantilista: vendre molt,
comprar poc). L'agricultura va fer aportacions a aquest procés: excedents agrícoles, ampliació de mercats, ...
PAUTES D'INDUSTRIALITZACIÓ:
La caracterísitca central és una nova forma de produïr sustentada en un creixement enorme de la productivitat
i de la especialització econòmica. Es crea un nou marc de treball, que es la fàbrica, que provoca la
concentració dels treballadors en grans centres comercials, sorgint així les ciutats.
A partir de 1870 li surten competidors a Gran Bretanya, que fins aleshores havia estat l'únic país
industrialitzat. Això fa que canviï un poc el sistema: sorgeixen els trasts(fusió d'empreses del sector), cartels
(associació d'empreses), augmenten els arancels ( menys a Anglaterra) per evitar l'entrada de productes
extrangers.
Paisos First commers:
1
−Bèlgica: va ser el primer d'Europa després d'anglaterra, degut a la seva proximitat,i a la infrastucutra
manufacturera que ja existia del temps medieval (teixits). A l'est destacava la producció d'objectes de metall.
En el centre del país es distribuien els productes i sorgiren les primeres institucions financeres. També fou
molt important la riquesa de recursos naturals (el carbó) i la indústria metalúrgica.
Apartir de 1834 comença la construcció del ferrocarril; s'impulsa la producció de ferro i es converteix en el
principal exportador de locomotores i vagons.
També s'especialitzen en llana i cotó.
Als 1840−1850, Bèlgica ja és un país industrialitzat.
2