parroquia de sta maria de camprodon 19620909

EDITORIAL
U
N
E
X
O
D
O
F
A
T
A
L
I
A crecienle induslrialización
de tus medios de prodiicción ha
despertado un deseo acaciante de la gente del campo para
iniciar un éxodo alormante hacia las ciudades. El Papa en sii
^"
tMaler el Magislr(7> tu denuncia // aljoí^^a para ataiarlo, pues
de él se derioan males sin ci'ento para la inda moral y econòmica de ta nación, í\>ro na Iniy que pararse en lamentadones
sino que
es preciso echur niann de los tnedios que nos senalo el Papa a fin de
encanzar energius de los campesinos 1/ aunar a un tiempo
el amor a la tierra con la productwidad, riquesa y bienestar
de ta gente que mora en el
campo. Para ello,
promover
la industrialisación
de los medios de que dispone el offricultor, poner nu'is atención en
darle facilidades para adquirir
estos medios, oatorar los productos del campo, dar acceso
al campesino al bienestar de
que se disfruta en la ciudad,
obriries perspectlvas de instrucción y formación profesional para que se
abandonen métodos rutinarios ij poco efectieos. En una palabra, uuis
atención para los agricultores y sus problemas // menos explolacU'm de
los homhres del campo, haciendo llegar a ellos las facilidades que se
hallan en las ciudades.
Todo lo aiitedlcho tiene nua actualidad mayúscula en nnestro pals
cui/a (rea de productibilidad està centrada en el campo. SI se ponen
en practica las lumincsas y humanas directrices del Papa, cabé esperar
unas me/oras agricolas inestimables y un paro en el fatal é.vodo hacia
la Ciudad.
OOMINOO,
9 Ot SEPTIEMBRE DE 1963
Oom. XIII d. da Pantacoftét
ANO II
NÚM. 9 0
K·j·cciftn f AdminiKlr·cl6n:
Ap.M.do n
VI CH
T.líl, 1793
*««
En ai^uell
tempó..
imm Comentem
Lluc li, 11-1')
•• Tot anant a Jerusalem, passaiui /".T
entre la Sumaria i la (ialilea. En entrar en
un poble, li anaren a l'encaiitre (fen h'/írosos, que es pararen un tro·^ Ihm/ i tíi<;ncien
cridant:
—Jesús, Mestre, tinffui·ii compassió de
nosaltres!
En veure'ls, ris diuné:
—Aneu a prese/itar-eos als
saceidots.
Mentre hi
anaven, van
quedar pui'ificats.
Un
d'ells, veient
que
havia
íStat finarit,
tornàenrera,
glorijicant
D é n a rn b
f^rarts crits.
J>wïAi es prosternà als seus peus, donantJi írràcies: i aquest
era un saniarità.
Jesús digué:
—No han estat purifícats tots deu? I els
altres nou on són? No se n 'ha trobat cap
que tornés per donar glòria a Déu sinó
aquest estranger? I li va dir:
—Aixeca't, vés; la teva fe t'ha salvat .
Kls IfprosQs no podien vinre enmig de la
coiiiunitdl. Ei'eii impurs S'aiíropaven al defora
dels poble·í i qua/i un s'iii apropava, havien de
cridar: "No t'acosfis' Sóc impur'». Sers desgraciats car no podien tenir al costat ni als
seus familiars. Kls Sants Pares iian posat palesa ;.questn imatge del pecat que és la lepra.
II pecat ens allunya de Déu i dels germans en
Crist. Ens ti impurs. Ens sotstreu de la influència benèfica dels bons i del fri!Ít de les
bones obres. Som sers més de··graciats que els
leprosos. I avui, tan pooa importància com se
li dóna 3I pecat i a l'estat de pecat!
Clamen els 'eprosos i f.in hé. lira l'únic
remei que tenien per guarir SÍ. I ara també,
l'oració humil i confiada fa el miracle de guarir
del pecat El que està en peca , que pregui
ben humil i Déu li obrirà els brac;os de la seva
misericòrdia.
Cal presentar se al sacerdot per rebre
l'absolució dels preats Ells són els qui en no.n
de Déu ens diran la paraula de conhoit: «Vés
en pau que Déu et pcdon:;».
«[ els altres n ju ón són?», pregunta Jesús.
El cor humà és tan egoista qne ben sovint
s'oblida de donar gràcies en especial a Déu.
Siguem nosaltres agraïis en especial en veure
quantes vegades Déu ens ha curat de la lepra
del pecat.
Se ha dicho que el veraneo es el invierno de las alnns. Es tiempo, ciertamente, en
que el mundo, el demonio y la carne hacc 1 niayor estrago en laí alinas. Però, Dics, qae
nos ha dado tantas bellezas y tantes mèdics de recreo, tiene derecho a esperar de su
criaiara racional otra correspondència, inàs conforme con la razón y con la fe.
(Normas de decència cristiana)
J^attlcipCLció iíctiira
Patticipor fic'iv-rnent en la celebració
eucarística enclou toto unu vida Els cristians
van a mirso per fer hi alguna coso i per
portar-hi quelcom propi. Es un error el pensor que sols el socerdot té una tasca a comp'ir en la Missr. i igualment és un error el
creure que els fidols tenen en la cel' broció
eucarlstico les mateixes prerroga'ives i els
moteixo^ podo'ls del sacerdot
Però en're un extrem i l'altre hi h i h
veritat d'una autèntica participació activa.
Els fidels crlstions ofereixen l'hòstia divina
juntament amb el sicer .'ot, encora que f0»a
un altre aspecte. Per trnt ós tota lo comuni
tat de circunnstants la que a c t ú i , ofe-eix i
celebro.
cLes íúp'iques amb les quals s'ofereix d
Déu l'hòstia santa mo fes vegades es diuen
en plural, i en elles, més n'uno volto, s'indica
que el poble paiticipa també en aquest
august sacrifici com ofarent: —?ex ells us
oferim, i us ofereixen ells mateixos, aquest
sacrifici de lloorça . Accepteu benvolent
aquesta obloció nos'ra, dels vostres servents
i de tota la vostra f m íli i .. Nosoltres servents
vostres i el vostre pobla sont oferim a la
vostra altíssima mojestat. , la Víctima pura,
la Víctima "onta, lo Ví.tima imrnaculado».
Com veiem, anar a Missa no ós anar a
presenciar una escenificació religiosa, com
aquell que vau un «auto sacramental», ni
tampoc és anar o coniemplar com un socerdot prego i ofereix, ni sols ha d'ésser un
anar a complir un precepte; onar a missa és
anar a actuar una acció sagrada, ós anar a
oferir un sacrifici a Déu i anar a //oor el
Creador juntament omb tota una comunitat
i amb el sace'dot que la presideix. A missa
hi anem per ccluor -— R P.
Dia ') DOM XIII D I>li P! NTH
COSThS SI. l'ere C.lover, j si ï N, nat «
Verdú df'lxrh'e de St Alfons Hodiígu<z
I paro d -Is nepr'S que eren vonuis a
Carlagona d'índies Si Goríoni i Doroleii,
inrs.
Diu 10 DU SI. Kicolau ÍIC l'alentí, un
dels sants iiié^ niiraclers d<*l eantoial,
qu'í prsò fi al cisma d'u cident .S'( ,"ífl/vi.
Dia II Dm Sís Pronis i lacitit, mrs.,
Hermnn" de f imflia molt humil, exaltats
per la glòria del inortiri. .S(. Pacienl, h. i
,S'/ Dídim, inr.
Dia 12 Dmc. fil, SANTÍSSIM NOM
DE MARIA, nom el més poderós després
del de je-ú •, festa estdblerla per Innocenci XI ">" i èM'cr el poder otomà a
Vtena ,S'f Guiu, i el Beal Miró de Tagamane.it.
Din 13 Dj SI. l'.loi, rí Si. /ígori, mi.
i St. Maurili, h
Dia 14. Dv. HX'M.TACIO DE LA.
SAN'F.V CRlilJ, trobada per Sta Elena
i recuperada p e ' Tr-mperador Heraeli,
vencedor dels perses Crist atreu des de
la Creu. Si. Crescenci, nen inr i Sta.
RòauJa.
Dia 15. Ds. DEDICACIÓ DE LA
SANTA ESGLÉSIA C A T E D K A L DE
VICH, mare de totes les esglésies del
bisbat on el Sr. Bisbe té la Càtedra de
Mestre i Pastor St. Is'icomedes, pvre 1
Sia. Emili.
Peregrinació diocesana a
LOURDES
Del 3 0 d e s e t e m b r e a l 4 d ' o c t u b r e
Incripcions:
Coses Rectorals
ESQUEIXOS DÈ LA VIDA
an t,
tot
Un mati, a Roma. Any 1858. Un sacerdot
està discutint amb el Cardenal Tosti.
-Ks Impossible rducar a la joventut si hom
no rs guanya la seva confiança i amor.
-Es v.Tltat. Però, com fer-ho?
-Acostant-se a ells, participant dels seus
anhels i jocs...
El Cardenal no entenia bé el què volia» dir
aquell jove clergue.
-Vol, Eminència, que fem una provi ? On
podríem trobar un estol de nois jugant?
- A la plaça d'il Popolo.
-Anem allà, doncs.
Arrangen la carrossa i els dos personatges
emprenen ruta cap
aquella contrada de
Roma, plena de
noiets que juguen
i avalo ten.
Arribats allà, el
clergue baixa de la
carrossa i es diijgeix
a un grup. El Cardenal es queda dins
la carrossa observant. De sobte veu
com tota aquella
quitxalla ovirant
un sacerdot que se'ls
apropa, marxen esporugits. «Bona senyal», pensa el Cardenal. Però aquell clergue, amb veu dolça els
ciida, els fa senyals.. Ara s'apro )en temorencs... un... un altre... Els dóna regals, els
pregunta pels de casa seva, els diu que és
amic dels Infants... Ara ja està rodejat d'una
munió I tots l'escolten.
-M'hi voleu al vostre joc.
-Sil... Sil, criden sntussiasmats.
ei
/
vai4 LHÍ
I el clergue es posa a jugars uns instants
omb aquells noiets.
El Cardenal no creia el què veia. Li semblava un miracle. Després de jugar uns moments
amb aquells noiets, el clergue s'acomiada d'ells
1 els promet que un altra dia els tornarà venir
a veure. Els convida a que vag'n també ells a
veure'l que té moltes coses per dlr-los-hi
Torna a la carrossa on hi ha el Cardenal
que l'espera Aquella quitxalla en veure que il
sacerdot que hivia jugat amb ells pujava a la
carrossa, es po°en a aplaudir 1 quadrant-se a un
costat i altra de la carrossa, fan com guàrdia
d'honor a aquell que c a ja el seu amic,
-Estic convençut
dels vostres mètodes, diu el Sr. Cardenal.
-SI, Eminència,
no poden fallar. L'educador s'ha de barrejar 1 fer-se una
mateixa cosa amb
aquell que vol educar. L'ha d'estimar
ebalxant-se fina a ell
per tal d'elevar lo.
Aquell clergue
jovenet era Don
^)j^
Bosco el qual portava sempre una
llibreta on anotava
lots els (-xlts i fracassos en els mètodes riue
emprava per atreure i educar els seus «pilietf».
Un slsteini d educació que avui encara té
vigència 1 és una advertència per a tots els qui
es diuen educadors i mnntenen una poetura ben
poc educativa.
JORDI D'ESPUNY
Una purga neceiario
© ^
ed
Es natural que muchas personas, al morir, ni estén tan
limpias que puedan entrar iinmedi^tamente en la glòria del
cielo, ni tan sacias —por el pecado mortal— que deban ser
condenadas.
El Purgatorio es el lugar adonde van las almas de los
que mueren en gràcia de Dios, s-n haber enteramente satisfecho por sus pecados, a fin de ser puriflcadas.
La Iglesia ensena que, ademis de las almas dichosas y de
las condenauas, hay otras ni condenadas nibieiiaventuradas que sufren y necesitan de consuelo,
de auxi'ios y safragios; que la causa de estar así son los pecados cometidos en esta vida y que
tales almas iran, pot fin, a la glòria, mas o inenos pronto, segtín la deuda y según nuestros
sufragios.
Uno de 'os mejores sufragios por las ànimas son las indulgencias, las cuales no son màs
que la aplicación —en este caso a dichas ànimas y m.diante ciertas condiciones puestas por ta
Iglesia— de los sobreabundantes méritos de Jesucristo, de la Virgen y de los santos, méritos
de los cuales aquella es depositaria.
Las almas del Purgatorio constituyen lo que se llamr la Iglesia purgante, así como la del
ciflo, triumfante, y la de la tierra, militante. — P.. R.
He Mdo hablar de euritoB 'opócrifo»' del
Nuevo l'eitamento. Le ogradecería me informate
sobre esle asunio. - Andrèi.
R - Los escritoü a que Ud. alude ron escrites
de autor desconocido, de tema blblico relativo
al Nuevo Tegtamento y que no fueron reconocldos como tn^plrados por la Iglesia y por tanto
han sido colocados fuera del cànon o lista de
los llb'os ssgrados. Eitos escritos son de judios
0 cristianes de los primitives sigles del crislianismo que remedan Ica escritos canónicos. Y
asf hay. Bvangelios apócrifos, Híchos apócrifos,
Carlas apóciifas, y aun Apocalipsis apóctifae.
Nosotros reconocemos solo canónicos y sagrados 27 Libros del N. T , lista que dio dtfinitivf.mente el Concilio Trldentine. En los primeres
sigles de la Iglesia era diíicit a veces saber si
un cscrito era o no «pócrifo. De aht las dudas y
vRcilaciones d? algunes eminentes autores. Un
eSTite por ser apócrife r o por eslo debe ser
rechazado de plano Hay apócrifos que propugnen herejfíis, hoy superadas, otros que son
escritos retocades por cristianes y otros que
quieren satisíacer la curiosidad piadosa de los
cristianes relatando escenes que no estén en les
libros canónicos. Estos apòcrifes sirven para
ver la diferencia de estilo y cemposlclón con
les canónicos, para saber algunos dates históricos, paia da:nos a conocer algun dlche que
quizé sea autentico... En un principio la piedad
de les fieles se alimentaba de elles y por esto
el arte se inspiro en algunos apòcrifes. Si quiere
leer estos apócrifos del N. T., estén publlcados
en espaftol por la coleción BAC de Madrid.
Peregrinació diocesana a
ROMA
per assistir a l'apertura del
Concili Vaticà II
DliS:
DEL 6 AL \7
D'OCTUBRE
Inscnpciotis: Cnses Rectorals.
ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI
Mare de Déu del
Catllar
Ripoll, demés del gloriós monestir de Sta. Maria, i pròximaineïU emparentat aínb ell,
posseeix un altre santuari de la Verge.
Sobre niia muntanya, la del Catllar, hi ha les runes del que fou capella de la Verge,
antany rica i puixant. El seu origen està rubricat per la signatura enèrgica del gran O'iba,
erector del santuari.
La cosa va anar així. Cap a l'any 966, les cases comtals de Cerdanya i Besalii estaven
amenaçadas d'extingir-se. Dels (l'Is legítims del comte Miró, numés Òliba, per sobrenom
«Cabreta», podia perpetuar la nissaga, car dels altres tres, dos — Seniofred i Jofre— moriren
tràgicament, i l'altre —Miró HonfiU— era bisbe de (jirona. Però ni tan sols Òliba «Cabreia»
tenia suceessió. El comte, jierò, tenia fe en la Veq.e Maria, junt amb la seva esposa Ermengauda
va acudir als peus de Nostra Dona de Ripoll, amb la súplica angoixosa —i coníiída!— de la
gràcia dels fills. La Verge els va escoltar, i ja en 9H.S pogueren acudir a la dedicació de St.
Llorenç de la vall de Ragà, voltats de tres fills, Bernat, Jofre i Oliba, el futur Bisbe-Abat. En
penyora d'aquesta gràcia, oferiren a la Verge la muntanya d'engordans (avui del Catllar) on
tenien un castell.
S..r
Quan, anys més tard,,Oliba esdevingué Abat de Ripoll, va fer construir al ciïn del ('atllar
un santuari de Maria, en record de la prometença dels seus pares, que ell mateix va dedicar
el 1 de gener de 1040. Amb el temps, el santuari gaudí de millores, engrandiments i benifets.
Però no s'escapà de les urpes de la destrucció, que amb l'incendi de la vila, el 27 de
maig de 1K39, i cl seu total aniqnilament s'endugué també el santuari; la Imatge, malgrat lot,
fou salvada i, més tard, venerada a l'església de St. Eudald.
Des de llavors el santuari ha anat desapareixent, sota l'acció destructora del temps i la
inèrcia imperdonable del qui podia impedir-ho.
Es cert que, no fa molts anys, unes mans aínigues van alçar un pedró prop de les runes
de la g'oriosa capella. Però altra vegada la fúria destructora d'ans Inaprensius inconeguts
— hom diu si eren excursionistes— va destruir el pedró.
Que els ripollesos que ho són de veritat no deixin esborrar per sempre més aquesta joia
espiritual que és el santuari del Catllar. El Catllar pot tornar a ser el que era. A nosaltres
l'aconseguir-ho. — J. PLANES.
MatlLijn
no ka
Montoa
muetto
Luis XVI, rey de Francia, no murió. A
Luis XVI lo mataron. No ha muerto Marilyn
Monror, l.a han matado. cl.a heinos matado?
«Foe víctima de una mentaiidad, de unas
costumbres y de ona concepción de la vida,
de las que ella fue por fuerza un símbolo", ha
ctMncntado L'Osseruatore
Romana.
Una mentaiidad y una concepción de la
vida, formulada en un cine que ella personifico e interpreto —ca gusto o a disgusto?—
pisoteando los presupuestos morales mas elemeiuales. Unas costumbres enervantes y opresivas, desordenadas y exciíantes, que h han
obligado a la evasión de un sueüo sedante,
slii despertar posible, provocado por cincuenta
capsulas d í Nembutal. (>on intención, o sin
ella, de quitarse la vida.
Díez anos exactos desde su primer papel
de «vedette» en Don't Bother to Hnock
(Niebla en el alma) Ahogada el alma en nieblas, vende su cuerpo y una gigantesca catarata —es por entonces coestrella en Niàgara—
de popularidad, dinero y escandalós irrumpe
en su tnmaltnosa vida, salpicando y arrastrando a agoas cenagosas a millones de espectadores. Son estos los asesinos impunes que con
sa aplauso, su bolsillo y sus atrevidas exigencias han creado el triste y desedificante mito.
tSomos nosotros cooperadores?
Y a pesar de todo »yo —'^ecía ella hace
pocos días— nunca he sido leliz». Es obligada
lOSíP
la alusión al articulo Callejeando en post de
la felich/ud qxic escrihí el 22dejuIio y que
usted recordarà.
Nü es fàcil que en su última noche con la
diestra agarn^da al telefono ^ciiitentó comunicar con alguien?, cquién la llamó?-- encontrara la felicidad autèntica y la paz que ni
siquiera había sonado. Eso no se improvisa
con un telefoivazo, como una excursión
domingaera.
Reprobamos el derroche publicitario, desorbitado y sensacionalista, con que la prensa
mundial ha presentado la tràgica moerte de
.Marilyn Monroe. Sentimos una profunda
piedad por ella, víctima, annque no mocente.
Hedimos una meditación serena y sincera
sobre nuestra inentalidad, costumbres y concepción de la vida, para atajar el suicidio
acelerado a que tienden otras desgraciada?
«vedettes» del celuloide. Mcnos lagrimas y
mas respeto a la dignidad humana.
Una lección para ellas. Y para nosotros,
que las cacareamos tan campantes.
A B. de V.
TARROJA PiANAS, S. 1.
President Diocesà dels Joves d'A. C dt l'uctabie de 1950 a 1951.
I^ou consagrat sacerdot el di 29 del passat juliol.
El dia ^ d'agost, en l'església del Casal Diocessà, celebrà una missa amb assistència
dels que foren companys sens d'apostolat i dels dirigents actuals de la Junta Diocesana
i Consells. El «FULL DIOCESÀ» dóna la més cordial enhorabona al fervent socerdot
jesuïta bo i recordant les seves ardors apostòliques.
Parròquia de Sonta Maria de Camprodon
Diumenge, dia 9 de Setembre de 1962 — A les 7, Missa demanant una gràcia.
A les 9, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Graciot (a C.s.) A dos quarts de 11,
a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Ricard Galí Lalande
(a. C. s.) A les 12, Missa en sufragi de Ramon Bertran (a. C s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en acció de gràcies Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim.
Dilluns, dia 10. — A les 7, Missa en sufragi de Maria Cliviiiés (a.Cs.) A les 9,
Missa en sufragi de Maria Cliviiiés (a. C. s.y
Dimarts, dia íí. — A les 7, Missa en acció de gràcies. A les 9, Missa en sufragi
de Pius Bur Sitja (a. C. s.)
Dimecres, dia Í2. — A les 7, Missa en acció de gràcies. A les 9, Missa a intenció de una família devota.
Dijous, dia 13.—A les 7, Missa en sufragi d'Antoni Molas Vila y Josep M.* Oliver (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Bonaventura Casasayas y Rosa Romà
(a.C.s.)
Divendres, dia 14. — A Ics 7, Missa en sufragi de Francesc Martí i Carme Castellet (a. C s.) A les 9, Missa "Pro defuncto"
Dissabte, dia 16.—A les 7, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Graciot (.a.C.s.)
A les 9, Missa a les ànimes del Purgatori.
Diumenge, dia 16 de Setembre-— A les 7, Missa "Pro Populo" A les 9, Missa
en sufragi d'Angela Tarré (a. C. s.) A dos quaits de 11, a l'Església de Nostra Dona
del Carme, Missa en sufragi de Ignacia Estany Pujol de Mitjans (a. C. s.) A les 12,
Missa en sufragi dels difunts família Pla-Guarro (a, C. s) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Bartomeu Guillamet i Rosa Coma Barri (a. C s.) Tarda a les
4, Sant Rosari i Visita al Santíssim,
Veu de la Parròquia. Sant Baptisme: A les Fonts Baptismals de Santa Maria,
ha estat regenerat í incorporat a Crist Miquel Busquets Tenas, fill legítim de Joan i
Marina. Que sia un Sant Cristià!.
A remarcar. Tots els dies el Sant Rosari a les 8 de la tarda. Avui a les 9, Comunió General de Filles de .Maria. Tarda després del Sant Rosari Exhortació a les Filles
de Maria.
P. Anglada Camprodon