DOMINOO, 15 Dl JULIO 0 1 1963 Dom. V d . d s P a n t a c o i t i s AflO II NÚM. 83 Radicclin y Admlnlitiaclòni Aparlado n V I C H O·pitlio l · t · l . B. T^Uf. 17<I2 \*,lii-·\1b» ^</*>or#«»^ g JA impaciència y nerviosismo de la f^^ època moderna tienden a crear un clima de exasperactón e intransigència. Si a ello unimos un temperamenlo de tipo meridional y eferoescente, nos da por resultado una dificulíad enorme para dialogar con nuestros interlocutores. La colaboración y convivència sociales exlgen que se dé paso al dialogo con sinceridad y caridad. Cuando estàs dos cualldades presiden la conversaclón, del dialogo brota la tuz. Cuando se mete la pastón como guia, todo se enturbia. Debemos ejercltarnos en la virtud y la pràctica de saber dialogar con todos, aun con los que creemos nuestros adversarlos. Fuera de nosotros una actitud dogmatlzante y menos una condenación a rajatabla de todo lo que otros digan. Eso seria una egolatria insoportable e indigna de un cristiano que sabé respetar al prójlmo en lo que mds vale, es dectr, en sus ideas. Saber escuchar las opiniones de los demds, saber aqullatarlas sin prejuzgarlas, saber esperar para medir su valor, saber calibrar apreciaciónes ajenas. Cuando de una apreciaclón ajena nada podemos salvar, hemos de recordar por lo menos que la intención pudo ser buena, y por tanto debemos saber agradecer y dar muestras de que nuestra disposición estaba bien centrada cuando dialogabamos slnceramente. INYITACION AL DIALOGO La caridad hacia cl prójimo debe alimentarse de ta honradez, respeto y buenos modales. Tener espirltu de polèmica y cerrado a todo lo que otros piensan, sin querer admitir de hecho el dialogo, es en última instància carecer de las virtudes morales mds elementales. EN AQUELL TEMPS.. COMENTEM Mateu 5, 20-24 'Digué Jesús als seus deixebles: ~Sl la oostra Justícia no sobrepassa la dels escribes I fariseus, no entrareu pas al Regne del cel. Heu sentit que es va dir als antics: mataràs; i el qui mati serà sotmès al tribunal. No Doncs, Jo us dic que tot el qui s'enfadi contra el seu germà, serà sotmès al tribunal; i el qui digui al seu germà: beneit, serà sotmès al sanedri; I si li diu: estúpid, serà condemnat a la Gehenna del foc. Si, doncs, presentes la teva ofrena a l'altar, i allí et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà la teva ofrena davant l'altar, í ves primer a fer les paus amb el teu germà, i després torna, i presenta la teva ofrena'. La nostra justícia o santedat ha de sobrepassar la justícia dels fariseus, ens diu Jesús. I quina era la justícia dels fariseus? Complien a la lletra, escrnpulosament, els preceptes de la Llei, eren zelosos que altres els complissin. Però els mancava l'e lencial: Fer-ho per amor a Déu i al proïsme. Ho feien per egoisme, per mostrar-se diferents dels altres, exteriorment només, descurant la neteja de l'home interior. I Crist puntualitza: aquesta manera d'obrar no és apta per entrar al regne dels cels. Mirem bé si ens envaeix aquest esperit farísaic encara. Tot seguit posa Jesncrist tres casos. Hom veu en ells com Crist posa esment ensenyantnos que és en la malícia de l'acte que havem de parar compte. Una paraula banal plena de malí.'ia interna, com dictada per l'odi homicida, és culpable i digna de càstig. Els fariseus no hi donaven importància a aquest aspecte interior. En tenien prou amb conservar .es maneres externes. I acaba Crist dient que la nostra ofrena no seria accepta a Déu si recordant-nos que el nostre germà té una queixa contra nosaltres, no anéssim primer a rsconciliar-nos amb ell. La concòrdia i amor fratern per damunt de les ofrenes sacrificials! Quin canvi de mentalitatl Per això crec que hom treu tan migrat fruit de la Comunió: per manca d'aquest clima de reconciliació i amor fratern entre els cristians. Caldrà recordar-ho sovint. Comulgar iuera de la Misa a veces tiene por inoonveniente una dèbil preparación y >> ^^te acto se realiza decpués de la Misa, una precipitada acción de gracias. El modo natural y provechoso serà comulgar dentro de la Misa cuando el sacerdote nos ofrece el fruto de la inmolaciòn de Cristo, y podremos asi realizar nuestra preparación y acción de gracias de una manera adecuada y muy provechosa. Acostumbraos a comulgar dentro de la Misa. Lo quiere la Iglesia. Les ablucions Un cop repartida lo comunió als fidels, i mentre encara perdura el cant de la comunió, el sacerdot purifica els seus llavis, els dits i els vasos sagrats que han tingut un contacte immediat amb IPS espècies sagramentals. El socerdot beu primerament un glop de vi que té per finalitat purificar la seva boca i llavis, jci que ha combregat amb les dues espècies. Antigament, quan els fidels també combregaven l'espècie sagrada del vi, bebien tots d'una copa per purificar-se els seus llavis, tal com encara es fo en les litúrgies orientals. Després, amb aigua i vi es purifica els dits i a continuació eixuga amb el purificador els vasos: el calze i el cupó En les Misses solemnes en les quals hi intervé un diaca (Setmana Santo) o sots-diaca també aquests fan lo purificació dels vasos. Quan un sacerdot sap que, per raons pastorals, té de celebrar una altra Missa, sols purifica amb aigua per no trencar la llei del dejuni eucarístic. Aquest ritu de les ablucions o de purificació sempre s'ha tingut en gran apreci en totes les litúrgies; tol volta encara és una herència de les antigues i pre-cristiones purificaciont rituals. Mes, sobretot, hi tenim de veure el respecte gran vers els signes eucaristies i la convicció ferma de la presència real de Crist en les espècies de pa i de vi. Així com purifiquem el que ho tocat el sagrament, molt més tenim de purificor l'ànima i la vida, yas autèntic que conté Crist i el seu Esperit. R. P. ;= 15. DiUMBNGB V D. PfiNTfiCOS•' TES. St. Enric II, emperador d'Alemanya, ? (972-1024), molt piadós 1 zelóg per a ez:' tendre la religió, fundà molts monestirs :' i guardà virginitat amb la seva esposa ;' Sta Cunegunda. Sta. Rosalia, vg, de '•' Palermo. .;' 16. Dll. Nfro. Sra. del Carme, patro:' na dels mariners, la qual s'aparegué a :' St. Simó Stok, i li donà l'escapulart 1 :' prometé favors singulars als qui el por:' tessin. St. Faust, mr., el qual fou clavat •:' en una creu. 17. Dm. St. Aleix, fill del senador •:', Eufimià de Roma; a la mateixa nit del •:| dia de bodes, renuncià al matrimoni 1 •:', visqué com un pobre pelegti, visitant els •:] santuaris d'Crient. Tomà a casa, desco•:[ negut, i visqué molt temps sota l'escala \ com un pobre captaire fins a la mort. \\ St. Jocinf, mr. Sta. A/larce/íino, vg., ger•:', mana de St Ambròs. •:* 18 Dmc Sf. Camil de Lelis, cf. (1550:. 1614), fundador dels Clergues Regulars '•! per a l'Assistència dels Malalts. Sia. Simi. forosQ, màrtir, junt amb els seus set fiUs; 'v també el seu espòs fou màrtir. Sfo. Ma\ r/no, vg.i mr. a Gallda. \. 19. Dj. St. Vfcenç de Paül, (1576-1680), 'j. eximí en caritat pels pobres, fundador '•. dels Sacerdots de la Missió (Paüls) t de *•; les Filles de la Caritat. Sta. Aurea, vg. I '•; mr. a Còrdova. Sfs. Justa i Rufína, germa•; nes vgs de Sevilla, les quals sofriren •. horrible martiri. Sf. Pere de la Cadireta, -•'. fill de Moià. i20. Sf. Jeroni Emilià, (1481-1537), no•: ble de Venècia, el qual, després d'una •; joventut llibertina, es consagrà als ma;: lolts i orfes i fundà un institut per a ';: aquest fi. St Elies, profeta. ;: 21. Ds. Sto. Pròxedes, verge romana, ;: la qual es distingí per la seva caritat en'.: vers els cristians perseguits, celebrant-se ]: al seu palau les funcions sagrades d'ama';: gat. Sta. Júlia, vg. i mr. ESQUEIXOS DE LA VIDA C/«^e» e(iHyi>#e<r/6t Sant Gerard M * Maleïa era un germà llec redemptotlsta, dotat de molts carismes, entre altres, d'un poder meravellós per a captivar ànimes per Déu. En una ocasió -era l'any 1752- anava de Dellceto a Santa Agueda de Pulla, per obediència, i en anibar a cert Hoc, es trobà que el camí es bifurcava i no sabia per quin seguir. Però en aquell moment senti una veu interior que li deis; «Espera't, que no tardarà en arribar un gran pecador». Al cap de poc, efectivament, arribà un home que caminava molt determinat 1 que tot el seu aspecte era d'estar desesperat. Passava ja de llarg, sense saludar, però el Germà Gerard li diu molt dolçamenti -Bon germà, a on aneu tan capficat? - I a vós què us importa? - II respon asprement -Us ho dic perquè tal volta us puc ajudar en alguna cosa. -Vaig per un assumpte que no necessito ajuda de ningú. -Galmeu-vos, germà, que ja sé que esteu desesperat 1 que el vostre Intent no és altre que anar-vos a matar. -Qui us ho ha dit? - respon, tot sorprès, aquell home. -I encara us diré més: heu donat ja vostra ànima al dimoni. -Però com podeu saber tot això, si jo no ho f^ri^i^f^í havia dit a ningú? - contesta, ja tot confós, en veure's descobert de les seves interioritats. -El bon Déu, que tan desilja la vostra salvació, és qui m'ho ha revelat, i tot perquè vegeu com Ell no abandona mal ningú, per més gran pecador que sigui. -Peiò és que hi pot haver perdó per a mi, que tant he pecat en li meva vida 1 que fins he arribat als extrems que vós sabeu? -Si, germà meu, si que hi ha perdó, perquè la misericòrdia divina és més gran que totes les maldats del món. Al Senyor 11 basta l'arrepentlment sincer del pecador. Anim I confiança, germà, que no sols us perdonarà nostre bon Pare del cel, sinó que fins us mostrarà una predlleció especial. -Voleu dir? - contesta, tot respirant d'un pes que l'atuia, i amb llàrimes als ulls. -No en dubteu pas, bon germà. Mlreui sols heu de fer el que us vaig a diri us en aneu ara tot seguit a Dellceto, al convent dels redemptorlstes, 1 demaneu al P. Flocchi; li dieu que us he fet venir jo. Feu amb ell una confessió de tota la vida i tot quedarà arranjat. No tingueu por de res. El pobre peccdor obet puntualment tot el que li digué el seu salvador, el germà Gerard. Féu una confessió general cmb gran arrepentiment, sense poder contenir les llàgrimes, i una pau pregona inundà la seva ànima, com mal no havia fruit. EI seu canvi de vida fou ''adical 1 tan exemplar, que fou admès al convent com a germà llec, després de suplicar l'entrada. Com que era sastre de professió, prestà grans serveis al convent, podent ajudar així al germà Gerard, que també era sastre, però que per les seves llargues absències els treballs de sastreria moltes vegades quedaven enrera I d'aquesta forma tan original Déu provel, per mitjà del germà sastre Gerard, el convent de Dellceto, d'un altre sastre que tanta falta els feia, 1 que també fou, amb el temps, uii religiós model i tingut per sant, el nom del qual era Francesc Testa. - FELIP AIGUAVIVA Al descubierto S>ioi_z6 Podria hablarte de cada ano de los atributos, infinitos, de Dios. Dios es iniínitamente bueno, santó, todopoderoso, inmenso, etc. Me limito a decirte nna palabra sobre su sabiduría. 1.°—DIOS, en sa sabiduría infinita, conoce su pròpia esencia con todas sos perfecciones y actos, plenamen'.e, exhaostivamente. Y en esto consiste precisamente su eterna felicidad. 2.°—Conoce todo lo que hay, ha habido y habrà en el mondo y en el universo, con nn conocimiento siempre presente. Para Dios no hay pasado ni futuro. Por esto cnando los hombres hacen un nuevo invento, no constituye ninguna sorpresa para Dios. No hacen mas que encontrar nnas fuerzas —o la forma de combinarlas— que estan pues(as por Dios en el seno mismo de la naturaleza, desde la creación, y que EI tiene constantemente presentes. 3.°—Conoce al hombre perfectamente, su corazón, sas intenciones, sus pensamientos y deseos màs ocnltos. Siempre estamos en la presencia de Dios, de este Dios que, ademàs, es nuestro Padre y que nos ama infiinitamente, como veremos. «En El nos movemos, vivimos y somos<, dice San Pablo. Estuvo acertada la advertència de aquei pastorcillo a un hombre que iba a robar patatas en un campo, después de mirar cantelosamente a su alrededor: «lEh, todavía os habéis olvidado hacia arriba desde donde os ve Dios!». 4.°—Conoce todo el mundo sobrenatural de la gràcia, todo el alcance de la Redención, la Iglesia, la santifícación de las almas y el destino definitivo de todos los hombres. 5.° —Conoce perfectamente todo el bien y el mal que se realiza en el mundo y todo, absolntamente todo, incluso lo que llamamos males y desgracias, lo ordena, con una sabiduría infinita, «para bien de los que le aman», en frase de San Pablo. — R. R. VIVÈNCIES £/ óomtíute Missa conventual. Un germà Hec es lliura totalment a Déu. Ressò de salmeig. Ofertori generós, vital, decisiu. Un germà Hec... Als ulls del món, ben poca cosa. Als ulls de Déu, un tornàveu d'aquella sentència: «Si no us feu com un infant...». Un jove s'ha emmullerat amb l'Església. Mort al món, viu en la pau d'una vocació reeixida. Ha deixat moltes coses: Pares, germans, professió, esport, esplai, i fins ha immolat un amor que insinuava la seva presència i ha donat pas a un altre amor que no té fronteres, malgrat que es reclogui dintre el claustre del convent. La vida s'obria generosa i prometia al jove d\ un ^etmà LLec un bagatge temptador de bensstsr, de felicitat, fins de triomf. —«T'enfiles com una àguila» — li deien els seus. Mes ell cercava un niu més modest, petit, insignificant. El dia de la professió, un antic company li'n féu retrec: —On has deixat les teves ales d'àguila? . —Els rossinyols també són bonics— contestà el germà Hec, mentre somreia amorosament i senziHa... «* » Tanmateix hi ha volades d'àguila i cants de rossinyols. Tanmateix, també, hom pot arribar a conquerir la Pàtria amb embranzida de gegant i amb petjada d'infant, fins de pcntetes. - J. PEDRAFINA. ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS OE LA DIÒCESI Mare de Déu de JoncadelL El Pla de Bages amnga, en el garbuig industrial que el caracteritzi i que per una banda és la seva màxima font de riquesa i per l'altra una causa de la seva perdició, un dels santuaris de més renom del bisbat: loncadella y la seva Verge redemptora. El paisatge dol Pla de Bages conté elements, certament, de gran bellesa) aquests elements, però, passen desapercebuts als ulls del visitant lleuger, que només veu el color roig de la terra no massa fèrtil, la nota pobra d'un trist bosquet i el fum atapeït de les xemeneies de les fàbriques i mines, dlsemlnades arreu de la comarca. I per sobre de cada turó 1 en el fons de les valls més recòndites, l'esclatant lluminositat d'una capelleta dedicada a Maria; loncadella, per sobre de totes, n'és la princesa. Els sarraïns, novament, són la causa de la desaparició de la imatge que, més tard i de la mateixa manera que sol passar en molts santuaris, és trobada per una parella de bous, guardats per una pastoreta La llegenda, fidel companya de la història dels santuaris marians, sempre ens amaga la realitat dels fets, però ens proporciona abundant material per a donar curs a la nostra pietat. I a loncadella mai no ha faltat aquesta pietat; ho palesen ben clar les moltes tradicions i advocacions que envolten el santuari. La més espectacular i la més difosa és la llegenda dels dos captius que apareixen representats en el conjunt de la imatge. Segons aquesta llegenda, dos veïns de loncadella foren fets presoners en una lluita que sostingueren contra els turcs i emmenats a una presó d'Alger, a l'Africa. En la vigília d'una de les festes que anyalment es celebraven en el santuari, enduts per la fe i per l'enyor, van invocar la Verge, la qual els féu la mercè de despertar-los, l'endemà al matí, justament dins de l'església de loncadella. Els alliberats ofrenaren, llavors mateix, la seva cadena a la Verge que tan bé els havia tractat. També és tradició en la comarca de Bages d'invocar la Verge de loncadella com a protectora dels infants hemiats; d'aquesta advocació se n ha derivat una superstició que c(d desarrelart la del .pinatelU. - ]• PLANES. ^^f^t^^ttf> M^ «»•>« i-lay principies morales que son de eterna vivència, pete a las modas y la mutabilidad ds los critAfios simpiemanto humanos. Un hdbito bueno y una conducta normalmente recta ajsrcan una influencia inavitabla an al sector a donde llagan. IHay quian cifra sus ideales de grandeza an luchar contra algo o contra alguian. Mala suarte la de los idealas nagativos. El mundo iria mucho major si no se hiciara tonto para molastdr al otro. IHcy quian dica que todo lo ancuantra bian con tal qua no la compliquan la vida. R NU{VO NUNCIO Df $U $ANIIOAD HA LlfGADO A BPANA Móns. Antonio Riberi, orzobispo titular de Dara, ha ilegado yo a Espofia paro tomar posesión de lo Nunciatura Apostòlica como representante personal del Popa en nuestra Pàtria. Con este motivo, MOJA DIOCESANA, rinde tributo de pleitesía y se postra humilde a sus pies para recibir su apostòlica bendiciòn. Al propi::) tiempo que damos a nuestros lectores lo fausta nuevo de lo toma de posesión del nuevo Sr. Nuncio, auguramos paro él toda suerte de bendiciones del cielo para que pueda llavor o cabo con éxito la misión que el Santo Padre le ha encomendodo. El nuevo Nuncio nació en Montecarlo el dia 15 de junio de 1897. Diplomado por lo Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica de Romo, entro en el servicio diplomdtico de la Santo Sede, recorriendo los Nunciaturos de Paz, Dublín, Chino, Formosa y últimomente Irlanda. Se distingue por ser un eminente poliglota y en todús parles ha dejado constància de su celo y disrreción oi servicio de lo Iglesia y del Papado. Agrodezcamos oi Sumo Pontffce este magnifico regalo que nos hoce en lo persona de Móns. Riberi de guien se dice tiena ontapasodos aspafioles en su genoologlo familiar. AD MULTOS ANNOS, Monsefior, paro glòria de Dios, bien espiritual de Espaia y en acto permànente de servicio al Pontlfice gloriosomente reinonte Juan XXIII. ECO. Una curiosa historia Un buen muchacho ge presenta a un religioso pidléndole consejo sobre la cuestión del matrimonlo... -Padie, he encontrado la novia ideal. -Me alegro. -Sí, íí. Padre, es una maravlUa. Primero, todo el mundo dice que es guapa... -Bspérate un instante El religioso cogió un Idpiz y un papel y esctibióun 0 -Padre, también toca el piano admirablemente. El religioso escríbló un aegundo cero 00 -Padre, es dlstinguida. Tercer cero 000 Ademés tiene estudiós superiores. Cuarto cero 0000 -Padre, seré una duefia dé casa perfecta, muy ordenada, activa, inteligente. Quinto c^ro 00000 - Y una esposa modelo, por su excelcnte carécter, espíritu de sacrificlo, generosldad, etc. Sexto cero 000000 -lAhl, olvldabai es una cristiana perfecta una mujer de fe, formada en un coleglo de rellgosas, comulga con frecuencia, etc. -Muy bien, su novia vale un millón - conduyó el religioso, afiadie^do un 1 ante los geis ceròs 1000.000 Total: esas virtudes naturales, que hacen de una mujer buena esposa y buena madre, deben tener como base una profunda formación sobrenatural. Porque para la glòria eterna no vale ninguna cosa que no esté sobrenaturalizada por la gràcia, X. Parròquia de Santa Mario de Camprodon Diumenge, dia 15 de Juliol de 1962—Ales 7, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Grasiot (a. €• s ) A les 9, Ofici Solemne i Comunió General de!s"nens i nenes del Catecisme Parroquial. A dos quarts 11, a l'Esg'ésia de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Carme Borrat Pluja (a C. s.) A les 12, Missa en sufragi de líamon Bertran (a. C s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi dels difunts tamilies Anglada - Roger (a. C s.) Tarda, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Sant Rosari, Visita al Santíssimi i Novena a la Mare de Déu del Carme. Dilluns, dia / 6 . —Festa de Nostra Dona del Carme. A les 7, a l'Església del Carme, Missa a honor de la Verge del Carme que fan dir les Germanes Vetlladores del Hospital de Sant Josep. A les 9, Missa en acció de gràcies a la Mare de Déu del Carme. A les 11, Ofici Solemne a l'Església del Carme. Dimarts, dia 17.—k les 7, Missa en sufragi de Carme Soler Vda. Colom (a.C.s.) A les 9, Missa en suftagi Je Carme Vila .Marcer (a.C.s.) Dimecres, dia 18.—A les 7, Missa en sufragi de Frederic Blanch Carrera (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Josep Vila Riera (a. C s.) Dijous, dia 19.—A les 7, Missa a intenció de les Germanes de l'Hospital de Sant Josep. A les 9, Missa en sufragi de Xavier Condt (a. C. s.) A la mateixa hora a l'altar de la Verge dels Dolors, Aniversari de A. Vandammeu (a.C s.) Divendres, dia 20.—A les 7, Missa en sufragi de Margarida Bretcha Vda. Hortalh (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Camil Güell Coma (a. C. s.) Dissabte, dia 21.— A les 7, Missa en sufragi de Josep Cuatrecasas Genis (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Manel Roca D'Ocon Diumenge, dia 22 de Juliol-— A les 7, Missa en sufragi de Magdalena Carrera Vda. Blaneh (a. C s.) A les 9, Missa en sufragi de Carme Teixidó Vila (a.C.s.) A dos quarts de 11, a l'Esg'ésia de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Bonaventura Pous Vda. Blanch (a.C.s.; A les 12, Missa "intentio dantis" Tarda, a les 8, Missa Vespertino, en sufragi de Magdalena Espigol de Ferrer (a. C. s.) Tarda, a les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssim i Novena a la Mare de Déu del Carme, a l'Esslésia titular. Veu de la Parròquia. A remarcar: Avui excepcionalment la Missa Vespertina es dirà a l'Església de Sant Pere. A la sortida de la Missa "Foc de Campament" Tarda. A les 5 i en el Saló d'Actes del Col·legi; Vetllada Catequística i repartició de premis. Es recomana l'assistència de llurs pares. Demà dilluis, dia 16 totes les Misses es diran a l'Església del Carme. A les 9 de vespre, Sant Rosari. Visita al Santíssim i cloenda de la Novena ala Verge del Carme P. Anglada Camprodon