Durant l’Edat del Bronze, etapa de la Prehistòria en què es consolida l’activitat metal·lúrgica, les terres que envolten el Túria estan ocupades per nombrosos assentaments situats als vessants i als cims de les muntanyes. Els grups humans que hi habiten són comunitats camperoles i ramaderes unides per llaços de caràcter familiar, tot i que alguns personatges acaparen el poder. Un d’estos jaciments és la Lloma de Betxí (Paterna), excavat des del 1984 pel Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València. Des d’aleshores, i després de vint-i-set campanyes arqueològiques, s’ha convertit en un referent en els estudis sobre l’Edat del Bronze, tant per la informació aportada com pel seu excepcional estat de conservació. Durante la Edad del Bronce, etapa de la Prehistoria en que se consolida la actividad metalúrgica, las tierras que rodean el Turia están ocupadas por numerosos asentamientos situados en las laderas y cimas de las montañas. Los grupos humanos que los habitan son comunidades campesinas y ganaderas unidas por lazos de carácter familiar, si bien algunos personajes detentan el poder. Uno de estos yacimientos es la Lloma de Betxí (Paterna), excavado desde 1984 por el Servicio de Investigación Prehistórica (SIP) de la Diputación de Valencia. Desde entonces, y tras veintisiete campañas arqueológicas, se ha convertido en un referente en los estudios sobre la Edad del Bronce, tanto por la información aportada como por su excepcional estado de conservación. L’exposició temporal, produïda pel Museu de Prehistòria de València, vol fer partícip el públic dels resultats obtinguts en les excavacions de la Lloma de Betxí. L’orientació didàctica i els recursos emprats es dirigixen en este sentit, per això es proposa una doble lectura. La exposición temporal, producida por el Museo de Prehistoria de Valencia, quiere hacer partícipe al público de los resultados obtenidos en las excavaciones de la Lloma de Betxí. La orientación didáctica y los recursos empleados se dirigen en este sentido, por eso se propone una doble lectura. La primera part del recorregut desenvolupa un discurs narratiu que busca una comunicació empàtica amb el visitant, introduint-lo en el que potser va passar. El relat, en primera persona, situa la materialitat arqueològica en l’espai i el temps dels protagonistes que la van generar. La primera parte del recorrido desarrolla un discurso narrativo que busca una comunicación empática con el visitante, introduciéndolo en lo que tal vez ocurrió. El relato, en primera persona, sitúa la materialidad arqueológica en el espacio y tiempo de los protagonistas que la generaron. En la segona part, la informació es tracta de manera analítica i procedimental per tal que el visitant observe, associe idees i expresse les seues reflexions, i que consolide així els coneixements adquirits. Una sèrie de mòduls interactius permeten esbrinar com s’obtenen les dades arqueològiques i els límits que en planteja la interpretació. En la segunda parte, la información se trata de manera analítica y procedimental para que el visitante observe, asocie ideas y exprese sus reflexiones, consolidando así los conocimientos adquiridos. Una serie de módulos interactivos permiten averiguar cómo se obtienen los datos arqueológicos y los límites que plantea su interpretación. MUSEU DE PREHISTÒRIA DE VALÈNCIA Corona, 36 - 46003 València Informació: 963 883 565 Visites concertades: 963 883 579 Dimarts a diumenge de 10 a 20 h. Entrada gratuïta caps de setmana i festius segueix-nos en: www.museuprehistoriavalencia.es