LA BOGERIA Pàgina Narcís Oller − Í N D E X −

LA BOGERIA
Narcís Oller
−ÍNDEX−
Pàgina
• Argument de la novel·la 2
• Personatges que intervenen en la novel·la:
2.1. Personatges principals 2
2.2. Personatges secundaris 3
• Espai on es produeix la novel·la 3
• Entorn històric i època 3
• Opinió 4
• Gènere literari 4
• Argument de la novel·la
La novel·la consta de nou capítols, agrupats en tres etapes: els tres primers expliquen els antecedents del
protagonista (ideals, caràcter, aspecte físic,..), els tres següents expliquen l'evolució de la bogeria, i els tres
últims són els resultats d'aquesta evolució.
El llibre descriu el procés d'embogiment que portarà Daniel Serrallonga a una mort misteriosa en un
psiquiàtric. Serrallonga, presentat com una persona extranya i extravegant, evoluciona al llarg de la novel·la
fins semblar un boig. El narrador, a qui li va explicant la història d'aquest personatge − i a la vegada s'explica
al lector − el seu amic Armengol, va opinant sobre el comportament de Daniel, i contrastant la opinió amb
altres. Aquests són els continguts de La bogeria.
La finalitat d'aquesta novel·la no és explicar la vida d'un boig, sinó tractar sobre el tema de l'herència genètica;
enfocar la bogeria des de diferents punts de vista, l'humorístic (Armengol), el científic (Giberga) i d'una
manera humanista (narrador).
Explica com es marginen els inadaptats de l'època només per ser diferents.
• Personatges que intervenen en la novel·la
• Personatges principals:
Daniel Serrallonga: Protagonista absent, que se'n parla al principi de la novela però només apareix al principi
i al final. La novela està ocupada per la informació que donen sobre ell.
De cap gros, front bombat i curt, celles borroses i ulls rodons. Alt i esprimatxot, vestia amb descuit, tenia mal
gust per les corbates (sempre de colors rabiosos i amb el nus a mig fer). Solia anar sempre sol, amb cara
amoïnada, molt de pressa i tibat com un tambor major, quasi sempre eixugant−se el suor del front, el coll i
dels canells
Narrador: és un personatge molt important en la novel·la, ja que tot i no ser descrit físicament ni ser nombrat,
1
és qui transmet la història.
Es presenta com un personatge més i tot el llibre està basat en el seu punt de vista. Diem que és un narrador
testimoni. En tot el llibre no apareixen masses dades sobre ell, llevat de que estudià Dret, que té un despatx
d'advocat i que es casà amb Matildeta.
El més important són les seves opinions, ja que dóna una visió més sentimental i humanista sobre la malaltia
de Serrallonga, a diferència de Giberga, que es basa en una visió científica. Aquests dos contrastos d'opinions
presenten la temàtica de la novel·la.
Armengol: ha estudiat Dret i més tard obté el títol de doctor en Dret. La seva funció en la novel·la és introduir
el lector en el cas d'en Serrallonga a través del narrador. Explica la vida de Serrallonga molt fredament i més
aviat amb un to de mofa.
És molt cruel amb el seu amic, ja que l'utilitza de bufó durant tot el llibre, ridiculitzant−lo i humiliant−lo.
El seu punt de vista sobre la malaltia de Daniel Serrallonga no és ni científica (com en el cas de Giberga) ni
humanística (com el narrador presenta) sinó que en té una opinió humorística i fins i tot cruel.
Això fa reflexionar al lector de com n'és la gent de cruel i insesible amb els inadaptats de la època.
Pròsper Giberga: és qui presenta Serrallonga a Armengol. Al ser el fill del metge que tracta a Daniel,
transmet una òptica realista i científica de la malaltia. Com hem dit abans, aquesta visió s'oposa a la dels altres
personatges i això crea l'argument de la novel·la.
Pròsper Giberga apareix en el cinquè capítol convertit en metge de Vilaniu, i és en aquest capítol on justifica
la teoria de l'herència biològica, basant−se en que una de les germanes de Serrallonga és epilèptica, l'altre
nimfòmana i son pare també era boig.
Aquest personatge és el que defensa el punt de vista científic i la teoria de la vessant genètica, que deia que si
la família tenia problemes mentals, aquests es transmetien genèticament als fills.
• Personatges secundaris:
Ignasi Serrallonga, el pare: és el personatge que fa plantejar a tothom la teoria de la vessant genètica. La
seva vida i la del seu fill coincideixen en molts aspectes (els dos abandonen les seves obligacions per
dedicar−se a la política, ambdós es casen per compromís i desconfien de les seves mullers,).
Adela i Carolina, les germanes: En el llibre, Adela és descrita com <<un diable amb faldilles>> i Carolina, a
part de ser <<pitjor que la gran>>, és <<geperuda de cos i ànima>>. Les dues són presentades com unes
boges, també ajuden a Giberga a verificar la teoria científica de l'herència familiar.
• Espai on es produeix la novel·la
Tota la novel·la passa a Barcelona i a Vilaniu, el poble de Serrallonga.
• Entorn històric i època
En el temps que està escrita La bogeria (1898) acabà la guerra de Cuba, però en el llibre s'explica les crisis
socials i polítiques del moment, els moviments carlistes, les detencions per escàndols (com es pot veure en el
primer capítol quan detenen a Serrallonga),etc.
2
• Opinió
Personalment no m'ha agradat massa el llibre, perquè actualment la ciència està molt més avançada que en
aquell moment i hi ha molt més coneixement de les malalties. Per tant, axò de l'herència genètica no és cap
tema desconegut.
A part, el llibre està molt carregat de descripcions i a mi se'm ha fet molt pesat de llegir, ja que, no sols hi
havia paraules que no entenia ( com clero, amb desdeny, somrís, auster, titube− jar, ) no m'interessava massa
el tema.
Tot i així, m'ha agradat que el narrador sigui un personatge més perquè tot el que sent i pensa el personatge ho
pots saber.
• Gènere literari
Fou una obra innovadora, sobretot pel fet que el narrador és un personatge més. Una obra naturalista, es basa
en les descripcions més que en els diàlegs, però té una part realista, i és que és una crònica d'una època
històrica (acabaren de passar les guerres carlistes, explica la situació ploítica i social del moment).
2
3