4.PERSONATGES I UNA PETITA DESCRIPCIÓ DANIEL SERRALLONGA: ARMENGOL: NARRADOR:

4.PERSONATGES I UNA PETITA DESCRIPCIÓ
• DANIEL SERRALLONGA: és el protagonista de la história. És una persona que està malalta de
bogeria i és repulicà.
• ARMENGOL: és amic d'en Serrallonga. Està sempre fent bromes a costa del Daniel i se'n burla d'ell
amb freqüencia. També li diu alguna mentida que altre. I és estudiant de Dret.
• NARRADOR: és un amic de l'Armengol, pel qual coneix a en Daniel Serrallonga. És estudiant de
Dret.
• DON IGNASI SERRALLONGA: és el pare d'en Daniel Serrallonga. Treu al seu fill de la pressó. Es
va casar per compromís. I finalment es va suicidar. També era boig, com el seu fill.
• PRÒSPER GIBERGA: és un home de vilaniu que estudia Medicina i posteriorment és el metge de
Vilaniu. És fill del metge que atén i s'ocupa de Serrallonga. Sempre té opinions diferents que les del
narrador, per tant, sempre s'oposa a qualsevol cosa que ell diu. És amic d'en Daniel Serrallonga i és
qui el presenta a l'Armengol.
• ADELA SERRALLONGA: és una de les germanes de daniel serrallonga.
• CAROLINA: és l'altra germana de Daniel. és geperuda i pateix esquizofrénia.
• MATILDETA: és la dona del narrador.
• PONS: és el marit de l'Adela.
• NAISET: fill d'en Serrallonga i Salomé.
• SALOMÉ ARGILA: dona d'en Serrallonga.
• RAMON ARGILA: germà de la Salomé.
• SR. GENÍS ARGILA: pare de Salomé i Ramón. Treballava amb Daniel Serrallonga.
• MARGARIDA: la criada de les germanes Serrallonga (l'Adela i la Carolina)
• ENGRACIETA: mare de daniel Serrallonga.
• GENERAL PRIM: és un republicà català que és idol del Serrallonga.
• POLICÍES, SARGENT, MONJOS, CURA, LA GENT DEL POBLE DE VILANIU,
5.TEMPS (ÈPOCA I SEQÜÈNCIA CRONOLÒGICA)
• TEMPS EXTERN: Segle XIX.
• TEMPS INTERN: 15 anys. Des de 1868 fins a 1883.
6. ESPAI
1
• El café de les Delícies.
• Passeig de Colom.
• Les Rambles.
• Casa de l'Armengol.
• Casa del Narrador.
• Pressó.
• Vilaniu.
• El bosc.
• Carrer Fontanella.
• Cementiri.
• El carrer
• El manicomi
• Fonda
• Madrid
• Casino
• Torralba
• Planellorga
• Casa d'en Daniel
• Torre de la Ciutadella
7. LÈXIC
• PERIT, P.59: persona que coneix molt bé un art, una ciència o una técnica.
• AGRÓNOM, P.60: no surt.
• AUSTER, P.65: qu és sencill, sense adornaments.
• BOTXÍ, P.65: persona que s'encarrega de matar els condemnats a mort. Els btxins també assotaven
els reus o aplicaven altres càstigs. Diem que una persona és un botxí quan és molt cruel o castiga
molt.
• ESBIRRO, P.66: és una persona que tortura i mata seguint les ordres de qui el mana. També es diu
esbirro d'un home sense sentiments ni compassió.
• FESOMIA, P.68: fisonomia.
• PROSÈLIT, P.68: persona que accepta de pertànyer a una religió, que entra a formar part d'una
secta, d'una associació política, etc.
• PUBILLA, P.76: és una dona que és l'hereva d'una família, filla gran o única d'una casa, noia que es
escollida per la seva bellesa i simpatia com a personatge important en una festa major o en un ball.
• ESTRABISME, P.77: és un defecta de la vista que fa que els dos ulls no mirin en la mateixa
direcció.
• PERSISTÈNCIA, P.80: una persona persisteix en una cosa si la continua fent o defensant i no canvia
d'actitud.
• SIMIESCA, P.86: no surt.
2
• EMBADALIT, P.93: és una persona a la qual li agradat tant una cosa que es queda mirant−la sense
pensar ni veure res més.
• PUNIBLES, P.97: que mereixen ser punits o castigats.
• ESFEREÏTS, P.100: molt espantats, que els han causat molta por.
• ESCARLATINA, P.103: és una malaltia contagiosa que provoca una inflamació al coll i taques de
color vermell a la pell.
• GAMBALS, P.109: es diu que una persona es curta de gambals quan no entén les coses, quan no és
gaire intel·ligent.
• QUERELLA, P.110: és una acusació que algú fa davant d'un jutge contra una persona o una
institució.
• MAS, p. 114: és una casa de pagès, una masia.
• LEVITA, P.117: és una jaqueta d'home llarga fins a les cuixes que és més ampla de baix que de dalt.
Les levites es portaven al segle XIX.
• ESPORUGUIDA, P.124: que li han fet agafar por.
• ENSEMS, P.136: junts, plegats. Al mateix temps, alhora.
• ENDOLAT, P.139: ple de draps negres en senyal de dol, de dolor.
• BROMERA, P.143: escuma.
8.TEXT (EXPOSITIU/ ARGUMENTATIU) DE 150 PARAULES DE TEMA LLIURE EN RELACIÓ
AL LLIBRE:
OPINIÓ PERSONAL SOBRE EL LLIBRE LA BOGERIA
La bogeria és un llibre que la veritat no m'ha cridat massa la atenció. No perque no sigiu bo, sino perque el
tema del llibre no m'agrada massa. A més, que aquest llibre va ser escrit en l'época de crisi de Narcís Oller, i
no va ser precissament la seva millor época. El que m'agradat és haver llegit la vida d'aquest home, perque la
veritat és que m'ha donat pena i llàstima, i com jo sóc molt emotiva m'agrada llegir aquestes coses. La veritat
és que no me'l tornaria a llegir però me l'he llegit bé i sense cap problema. Encara que com em sembla que es
parla en una espècie de català antic, hi ha paraules que les barrejen amb el castellà i d'altres que no s'entenen,
hi ha coses que no les he comprés del tot.
9. TEXT DE 150 PARAULES EN QUÈ ES RETRATI ALGUN DELS PERSONATGES:
DANIEL SERRALLONGA
Té uns 25 anys. Descolorit i xuclat de cara, amb una barba espessa i d'un roig pebre i sal com els cabells, que
duia curts. Els seus ulls rodons i grisos. Tenia el cap gros, de front bombat i curt, les celles borroses i la vena
frontal i l'arruga de les celles se l'inflaven i enceniencom per sobtada congestió. Era alt i prim, vestia amb
descuit i es destinguia pel mal gust de les seves corbates, amb color rasbiosos i llampants i amb el nus mig
desfet. Sempre estava acalorat, mai no duia abric per molt fred que fes. Anava sempre amb pantalons estrets i
l'americana botonada de dalt a baix. Sempre anava amb el seu basto de porra de ferro i no es treia dels llavis
3
per res del món la seva pipa.
4