Història en Obres - Casa Rufer 1 de 2 http://descartes.upc.es/historiaenobres/ficha.php?id=267&where=Cas... ISSN 1988-3765 Nº 03 / 2009 portal d'història de l'arquitectura moderna arquitectes obres dates emplaçaments paraula clau Loos, Adolf cerca Viena capsa, habitatge, Raumplan, model interpretatiu redibuixat Casa Rufer, plànols anàlisi Aquesta casa es construeix el 1922 a Viena, culminant el llarg procés de gestació del Raumplan, un mètode de projecte atent a la condició tridimensional de l’arquitectura i al rigor tècnic com justificatiu d’allò que és correcte, en contra de la idea de “estil”. En el seu desenvolupament, la secció –encara limitada per expressar la idea del Raumplan- passa, de fet, a ser la principal generadora de la composició a la que es subordinen les façanes, generalitzant-se l’ús de la planta partida al voltant del seu eix de simetria. Això troba la seva solució en un esquema estructural compost pels murs perimetrals i un pilar central (que és a més, pas d’instal•lacions). Aquest sistema permet generar dues mitges plantes susceptibles de rebre envans divisoris lleugers, prefigurant la idea de planta lliure. El sistema tindrà la seva versió més depurada a la Casa Müller, construïda a Praga al 1930. A sobre d’una planta de 10x10m, la casa es composa de Quatre nivells més un semisoterrani pels serveis i l’habitatge del porter. Com a la Casa Steiner, les plantes responen als requeriments de privacitat del habitar domèstic, allotjant sala de música, menjador i biblioteca a la primera planta, i dos dormitoris i estances a la segona. Les habitacions de Server i la terrassa es disposen a la tercera planta. Si bé l’accés es produeix per l’eix de simetria de la planta baixa i lleugerament elevat sobre el terreny natural, el moviment del vestíbul al hall de recepció es realitza a través d’un gir a la dreta per trobar el camí cap a la sala de música, espai més alt i fluid que s’obre cap al menjador i cap al porxo, el qual es perllonga a la vegada, a la terrassa elevada sobre el jardí. Per la seva part, la biblioteca s’acosta a l’estudi com a la Casa Strasser (1918-9), comprimint l’espai. La connexió amb les habitacions es realitza d’una manera directa a través de la caixa d’escales, il·luminada per una gran finestra a nord. La casa es presenta com un prisma pur de quatre plantes, resposta a les màscares de la Viena-Potemkin, la dels “pobres homes rics”. En oposició a la suntuositat espaial i material dels seus interiors, Loos oposa quatre façanes estucades blanques, sobre les quals la distribució i la mida de les finestres es desconcertantment empíric. Només dos elements semblen reduir aquesta radicalitat: la cornisa de remat i una copia d’un fragment del fris del Partenó, recordant el Revival grec que conclou amb el Chicago Tribune. La façana més activa plàsticament és la que dona a sud, i a la que s’aboca el porxo de la sala de música, les finestres del menjador i de les habitacions principals. Allà es produeix una tensa compensació entre massa cúbica que es projecta cap endavant i la que s’excava a la façana, anticipant efectes similars a les futures Casa Tzara(1926) o Moller(1928). (FA) obres relacionades Casa Tristan Tzara Vil·la Müller Vil·la Steiner bibliografia Redibuixat i model interpretatiu realitzat per: 2006 - Ivan Moreno, Lídia Obispo, Lourdes Rubio, Joan Rufian TOURNIKJOTIS, Panayotis. Adolf Loos. París: Ed. Macula, 1991. LOOS, Adolf. Escritos I y II (al cuidado de Adolf Opel y Josep Quetglas). Madrid: El Croquis Editorial, 1993. TREVISOL, Robert. Adolf Loos. Roma: Ed. Laterza, 1995. O DANTI, Giovanni y PERIONE, Silvia. Adolf Loos: la cultura del progetto. Roma: Officina Edizione, 1995. GRAVAGNUOLO, Benedetto. Adolf Loos: Teoria y obras. Madrid: Editorial Nerea, 1998. 29/04/2010 19:09 Història en Obres - Casa Rufer 2 de 2 http://descartes.upc.es/historiaenobres/ficha.php?id=267&where=Cas... SCHEZEN, Roberto. Adolf Loos: Architecture 1903-1932. Nueva York: The Monacelli Press, 1996. comentaris/assaigs Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons. crèdits 29/04/2010 19:09