Imatge 1 - Mestre a casa

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS
PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS
CONVOCATÒRIA DE
CONVOCATORIA DE
SETEMBRE 2005
MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE):
MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):
SEPTIEMBRE 2005
D’Arts i d’Humanitats i Ciències Socials
De Artes y de Humanidades y Ciencias Sociales
IMPORTANT / IMPORTANTE
2n Exercici
2º. Ejercicio
HISTÒRIA DE L’ART
HISTORIA DEL ARTE
Barem: / Baremo:
Obligatòria en Arts i en Humanitats i optativa en Ciències Socials
Obligatoria en Artes y en Humanitats y optativa en Ciencias Sociales
90 minuts
90 minutos
L’alumne haurà d’elegir l’exercici A o l’exercici B.
Exercici A. Les preguntes 1 i 2 tindran una valoració màxima de 3 punts cada una. La
pregunta 3 tindrà una valoració màxima de 2'5 punts i la pregunta 4 tindrà una valoració
màxima d'1'5 punts.
EXERCICI A:
Imatge 1: La rendició de Breda. Velázquez 1635.
Imatge 2: La ronda de nit. Rembrandt. 1642.
Imatge 3: El juí de Paris. Pedro Pablo Rubens. 1638-1639.
Text :
“Feia molt que Velázquez havia abandonat una adhesió massa estreta a l'estil de Caravaggio; va
estudiar la pinzellada de Rubens i de Ticiano, però no hi ha res de “segona mà” en la seua
manera d'acostar-se a la Naturalesa. Amb uns quants tocs segurs del pinzell, Velázquez és capaç
d'expressar la sensació d'una forma i la qualitat d'una superfície. Les seues obres més madures
depenen a tal extrem dels efectes de la pinzellada i de la delicada harmonia dels colors que les
reproduccions no poden donar sinó una idea molt lleugera de com són els originals”.
Gombrich, E. H, Història de l'Art, Editorial Garriga, Barcelona, 1975.
PREGUNTES:
1.- Analitza i comenta la imatge 1.
2.- Característiques de la pintura barroca.
3.- Explica les diferències i similituds entre el Barroc espanyol i el Barroc flamenc.
4.- Explica les relacions entre la pintura barroca, la monarquia i l'església catòlica.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS
PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS
CONVOCATÒRIA DE
SETEMBRE 2005
MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE):
MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):
CONVOCATORIA DE
SEPTIEMBRE 2005
D’Arts i d’Humanitats i Ciències Socials
De Artes y de Humanidades y Ciencias Sociales
IMPORTANT / IMPORTANTE
2n Exercici
2º. Ejercicio
HISTÒRIA DE L’ART
HISTORIA DEL ARTE
Barem: / Baremo:
Obligatòria en Arts i en Humanitats i optativa en Ciències Socials
Obligatoria en Artes y en Humanitats y optativa en Ciencias Sociales
90 minuts
90 minutos
L’alumne haurà d’elegir l’exercici A o l’exercici B.
Exercici B: La primera i la segona preguntes tenen una puntuació màxima de 4 punts. La
tercera té una puntuació màxima de 2 punts.
EXERCICI B:
Imatge 1: Catedral de Lleó. Iniciada en el S. XIII.
Imatge 2: Sainte Chapelle. Interior. 1243-48
Text 1: “La volta de creueria es va generalitzar en els edificis del gòtic primerenc (..) però amb el temps la
dita estructura es va substituir per la volta quatripartita (...). Gràcies a això, l'edifici gòtic va substituir les
pesades estructures emmurallaries del romànic per altres més lleugeres i dinàmiques, la tendència
ascendent de les quals era propiciada per l'arc apuntat i ajudat simbòlicament a l'elevació de l'esperit. En
este sentit, el mur, que ja no era de suport, va ser substituït per esvelts pilars amb columnes adossades
que rebien els pesos angulars de les voltes de creueria i en els exteriors per un mur de tancament, que al
seu torn fou substituït per un element més lleuger com la vidriera o mur translúcid. Això determinà una
il·luminació interior clarament diferent de l'atorgada als edificis romànics, ja que les vidrieres estaven molt
saturades de color i a través d'elles la llum canviava i transformava l'espai interior, que quedava
desmaterialitzat”.
Yarza, J. i Melero, M. Art medieval II, Història 16, Madrid, 1996.
Text 2: “Per definició, la catedral és l'església del bisbe, per tant l'església de la ciutat; l'art de les catedrals
va significar abans que res, a Europa, el renaixement de les ciutats. Estes, durant els segles XII i XIII,
creixen sense parar i estenen els seus suburbis al llarg dels camins. Atrauen la riquesa. Després d'una
molt llarga etapa de silenci, es transformen novament en els principals centres de la més elevada cultura.
Però la vitalitat que reben prové quasi per complet dels camps circumdants. En eixe moment la major part
dels senyors han decidit traslladar la seua residència a la ciutat, cap a la qual convergiran a partir
d'aleshores els productes dels seus dominis”.
Duby, G. L'època de les catedrals. Ed Càtedra, Madrid, 1993
PREGUNTES:
1.- Analitza i comenta la imatge 1.
2.- Característiques formals de l'arquitectura gòtica.
3.- La funció social i urbana de l'arquitectura gòtica.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS
PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS
CONVOCATÒRIA DE
SETEMBRE 2005
MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE):
MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):
CONVOCATORIA DE
SEPTIEMBRE 2005
D’Arts i d’Humanitats i Ciències Socials
De Artes y de Humanidades y Ciencias Sociales
IMPORTANT / IMPORTANTE
2n Exercici
2º. Ejercicio
HISTÒRIA DE L’ART
HISTORIA DEL ARTE
Barem: / Baremo:
Obligatòria en Arts i en Humanitats i optativa en Ciències Socials
Obligatoria en Artes y en Humanitats y optativa en Ciencias Sociales
90 minuts
90 minutos
El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B.
Ejercicio A. Las preguntas 1 y 2 tendrán una valoración máxima de 3 puntos cada una. La
pregunta 3 tendrá una valoración máxima de 2’5 puntos y la pregunta 4 tendrá una
valoración máxima de 1’5 puntos.
EJERCICIO A:
Imagen 1: La rendición de Breda. Velázquez 1635.
Imagen 2: La ronda de noche. Rembrandt. 1642.
Imagen 3: El juicio de Paris. Pedro Pablo Rubens. 1638-39.
Texto :
“Hacía mucho que Velázquez había abandonado una adhesión demasiado estrecha al estilo de
Caravaggio; estudió la pincelada de Rubens y de Ticiano, pero no hay nada de “segunda mano”
en su manera de acercarse a la Naturaleza. Con unos cuantos toques seguros del pincel,
Velázquez es capaz de expresar la sensación de una forma y la calidad de una superficie. Sus
obras más maduras dependen a tal extremo de los efectos de la pincelada y de la delicada
armonía de los colores que las reproducciones no pueden dar sino una idea muy ligera de cómo
son los originales”.
Gombrich, E. H, Historia del Arte, Editorial Garriga, Barcelona, 1975.
PREGUNTAS:
1.- Analiza y comenta la imagen 1.
2.- Características de la pintura barroca.
3.- Explica las diferencias y similitudes entre el Barroco español y el Barroco flamenco.
4.- Explica las relaciones entre la pintura barroca, la monarquía y la iglesia católica.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS
PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS
CONVOCATÒRIA DE
CONVOCATORIA DE
SETEMBRE 2005
MODALITAT DEL BATXILLERAT (LOGSE):
MODALIDAD DEL BACHILLERATO (LOGSE):
SEPTIEMBRE 2005
D’Arts i d’Humanitats i Ciències Socials
De Artes y de Humanidades y Ciencias Sociales
IMPORTANT / IMPORTANTE
2n Exercici
2º. Ejercicio
HISTÒRIA DE L’ART
HISTORIA DEL ARTE
Barem: / Baremo:
Obligatòria en Arts i en Humanitats i optativa en Ciències Socials
Obligatoria en Artes y en Humanitats y optativa en Ciencias Sociales
90 minuts
90 minutos
El alumno deberá elegir el ejercicio A o el ejercicio B.
Ejercicio B: La primera y la segunda preguntas tienen una puntuación máxima de 4 puntos;
la tercera tiene una puntuación máxima de 2 puntos.
EJERCICIO B:
Imagen 1: Catedral de León. Iniciada en el S. XIII.
Imagen 2: Sainte Chapelle. Interior. 1243-48
Texto 1: “La bóveda de crucería se generalizó en los edificios del gótico temprano (..) pero con el tiempo
dicha estructura se sustituyó por la bóveda cuatripartita (...). Gracias a ello, el edificio gótico sustituyó las
pesadas estructuras murarias del románico por otras más ligeras y dinámicas, cuya tendencia ascendente
era propiciada por el arco apuntado y ayudado simbólicamente a la elevación del espíritu. En este sentido,
el muro, que ya no era de soporte, fue sustituido por esbeltos pilares con columnas adosadas que recibían
los pesos angulares de las bóvedas de crucería y en los exteriores por un muro de cierre, que a su vez fue
sustituido por un elemento más ligero como la vidriera o muro translúcido. Ello determinó una iluminación
interior claramente diferente de la otorgada a los edificios románicos, ya que las vidrieras estaban muy
saturadas de color y a través de ellas la luz cambiaba y transformaba el espacio interior, que quedaba
desmaterializado”.
Yarza, J. y Melero, M. Arte medieval II, Editorial Historia 16, Madrid, 1996.
Texto 2: “Por definición, la catedral es la iglesia del obispo, por lo tanto la iglesia de la ciudad; el arte de
las catedrales significó ante todo, en Europa, el renacimiento de las ciudades. Estas, durante los siglos XII
y XIII, crecen sin cesar y extienden sus suburbios a lo largo de los caminos. Atraen la riqueza. Después de
una muy larga etapa de silencio, se transforman nuevamente en los principales centros de la más elevada
cultura. Pero la vitalidad que reciben proviene casi por completo de los campos circundantes. En ese
momento la mayor parte de los señores han decidido trasladar su residencia a la ciudad, hacia la cual
convergirán a partir de entonces los productos de sus dominios”.
Duby, G. La época de las catedrales. Editorial Cátedra, Madrid, 1993.
PREGUNTAS:
1.- Analiza y comenta la imagen 1.
2.- Características formales de la arquitectura gótica.
3.- La función social y urbana de la arquitectura gótica.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS
PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS
HISTÒRIA DE L’ART / HISTORIA DEL ARTE
EXERCICI A / EJERCICIO A
SETEMBRE 2005 / SEPTIEMBRE 2005
IMATGE 1 / IMAGEN 1
La rendició de Breda.
Velázquez. 1635
La rendición de Breda
Velázquez. 1635
IMATGE 2 / IMAGEN 2
La ronda de nit.
Rembrandt. 1642
La ronda de noche.
Rembrandt. 1642
IMATGE 3 / IMAGEN 3
El juí de Paris.
Pedro Pablo Rubens. 1638-1639.
El juicio de Paris.
Pedro Pablo Rubens. 1638-1639
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
PROVES D’ACCÉS A FACULTATS, ESCOLES TÈCNIQUES SUPERIORS I COL·LEGIS UNIVERSITARIS
PRUEBAS DE ACCESO A FACULTADES, ESCUELAS TÉCNICAS SUPERIORES Y COLEGIOS UNIVERSITARIOS
HISTÒRIA DE L’ART / HISTORIA DEL ARTE
EXERCICI B / EJERCICIO B
SETEMBRE 2005 / SEPTIEMBRE 2005
IMATGE 1 / IMAGEN 1
Catedral de Lleó.
Iniciada en el S. XIII.
Catedral de León.
Iniciada en el S. XIII.
IMATGE 2 / IMAGEN 2
Sainte Chapelle.
Interior.
1243-48