— - Nombre 102 Olot, 10 d'abril de 1911 Any III' P R E U S D E SUSCBJPCIÓ — Olot 5 ptes. Catalunya y demés nacions ibèriques 5 » Extraoger 10 » Nombre solt O'IO — REDACCIÓ Y A D M I S T R A C I Ó —* Setmanari polític y defensor dels interessos de Ja comarca Hostatge social del C. N. It. Carrer de la Presó Vella, ir° 5 adherit a l a UNIU FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA No's tornen els originals, encara que no's publiquin ANUNCIS, REflfllTITS Y ESQUELES MORTUÒRIES A PREUS CONVENCIONALS DEL MESTRE LAS NAOIONES FEDERALES en inventiva y en la inmediata aplicación de la ciència à las artes. Dirigirà de seguro un dia los destinos de las tres Américas. Aquella nación p·MBmHé*:;.1' federal: la República de los Estados Unidos. Bajad à la Amèrica latina. Dos naciones hay en ella que se distinguen por su orden y su grandeza, lo ràpido de su desarfollo y su celo en difundir la ensenanza. Son también naciones fcderales: son la República Argentina y la de Méjico. La de Méjico decayó unitària; federal, prospera. Son también federales: en la Amèrica del Mediodía, el Brasil y Venezuela; al Norte de los Estados Unidos, el Canadà, y en el mar de las Indias, la Australasia. La Australasia y el Canadà son de la soberanía de lnglaterra. Inglaterra no vaciló el aiïo 1867 en sancionar la federación del Canadà ni ha vacilado el primer dia del presente ano en sancionar la que hicieron la Austràlia del Sur y la de Occidente, la Nueva Gales del Mediodía, Queensland, Trasmanía y Victoria. Va prevaleciendo el sistema federal, y es lógico que esto suceda. No hay otro que racionalmente concilie la agregación y la libertad de los pueblos; no hay otro que pueda reunir en un haz las mas heterogéneas gentes. El que no lo vea bien, cabé asegurar que aún vive en el siglo del emperador Don Carlos. Enclavada entre poderosas naciones europeas hay una que cuenta poco mas de 3 millones de habitantes. Vive prospera, feliz, sin convulsiones civiles, sin guerras exteriores. Es instruïda y culta, hasta el punto de que no llegue al 1 por 100 el número de los ciudadanos que no sepan leer y escribir. Mitad catòlica, mitad protestante, respeta todos los cultos. Goza de la mayor libertad. Somete a la sanción del pueblo la reforma de sus leyes constitucionales, y à la iniciativa del pueblo confia el derecho de promoverlas. Esta nación es una nación federal: es Suiza. Junto a esta nación hay un vasto imperio que cuenta 56 millones de habitantes. Nación militar, ha pesado, y pesa aún, en los destinos del mundo. Hace veinticinco anos arrebató à Francia dos provincias, y del afío 1884 acà ha adquirido colonias en Àfrica, en Àsia y en el Pacifico. Posee ademàs en China el puerto, la ciudad y el distrito de KianChan à titulo de arrendamiento. No por esto olvida el fomento de su agricultura, sus artes ni su comercio. Tampoco el de la ensefíanza. Conocen allí la escritura casi todos los ciudadanos. El Estado aplica anualmenteà la sola instrucción primària mas de 68 millones de marços. Interiormente vive también en plena paz ese F. Pi Y MARGALL. imperio. Respeta todas las libertades, y trata por DVÍY Nt'.evo Rét/imni—mi. igual à todos los cultos. HMMBBMBBmuanaMMBHBBBn&BHBB Ese poderoso imperio es también federal: es UN PROBLEMA FRANCÉS Alemania. Les qüestions franceses d'avui seran problemes Al Norte de Amèrica hay un pueblo que va à la que interesseràn a nosaltres temps a venir; la pocabeza'del mundo. Contaba hace un siglo solo lítica espanyola o, millor dit, les exigències euro4 millones de almas y cuenta hoy 76 millones: 76 millones de almas de todas las nacionalidades, peas, que influencien en ella, són les que'ns rede todas las razas y de todas las religiones. Es dueixen al paper d'imitadors, com a tots els pouna República democràtica que vive ordenada y bles que són incapassos de crear y d'imposar. Per pacíficamente, y cuando ha querido hacerse domi- això ocupar-se de política francesa'no representa nadora bajando al nivel de nuestras naciones, nos cap luxe, es simplement acreditarse de previsors ha arrebatado en meses las islas del mar de los y escriure'l preludi de l'obra que més tart s'ha de Caribes, las Filipinas y una de las Marianas. Tie- desenrotllar entre nosaltres. La separació de l'Iglesia de l'Estat, apressarada ne desarrolladas como ningún otro pueblo su agri cultura, su indústria y su comercio y es la primera pel Vaticà, ha produit en els catòlics francesos Diputació de Girona — Servei de Biblioteques efectes d'una trascendencia que no esperaven. Creien ells que, malgrat el tancament de la caixa de l'Estat, eis feligressos s'imposarien, voluntàriament y sense excitacions de cap mena» la contribució adequada a llur estament social, pera mantenir, com se mereix, el clergat necessari a les pràctiques del culte, peró'ls fets han destruít aquesta ilusió, filla Uegitima de la grandiosa protesta que'Is catòlics francesos manifestaren arran de la separació. Els medis econòmics són, a Fransa, el principal motiu de la crissis del catolicisme, no sols pera'l clero existent la penúria econòmica, sinó pel recrutament de joves que vulguin consagrarse al sacerdoci. Fa pocs dies que a París tingué lloc el Congrés diocessà y allí's digué clarament la situació anguniosa que passa'l clergat y el trist avenir que li espera. Pera aquest any la diòcessis de París no ordenarà més que onze capellans y per l'any que vé no n'hi haurà més que dotze. La baixa del clergat francès es evident: per cada sis mil feligressos hi ha tan sols un capellà y a seguir l'actual estat de coses la proporció serà molt inferior a la present. En el citat Congrés se discutí també la manera de procurar que les famiües catòliques inclinessin a un dels fills pera la carrera eclesiàstica. Y aqui, segons els congressistes que prengueren part en el debat, està'l nus de la qüestió. En efecte, són raríssimes les famiües catòliques que vulguin sacrificar conscientment l'avenir dels seus fills. Abans, quan 1' Estat pagava, l'existència més o menys airosa estava assegurada, però ara, quan el fill es capellà, la família deu subvenciónarlo si no vol vèurel reduït a una gran misèria. Per altra part—y això ja vé de temps—són escasses les famílies adinerades que donen un fill a l'Iglesia; la majoria deí clergat, sia per la concorrencia de múltiples causes originades per la vida moderna, sia perque'l Concili de Trentè establí que devien preferirse'ls fills dels humils pera'! sacerdoci, lo cert es que la major part de capellans procedeixen de famiües pobres o, quant menos, no prou adinerades pera sostenir la càrrega d'un individuo que res produeix. Aquest es l'interior de la qüestió; la part externa esdevé encara ab més mala cara. Els po^