VA^ "" PBRÏÓDÏGH DEFENSOR DEIS ÏNTKRESOS HE CAMPRODON Y SA COMARCA STJSORIPCIÓ l'óO pteç., trimestre. Redacció y Administració Plossa del Dr. Robert, n." 11 Anuncis y Esqueles Pruuí convencionyls ^ A N Y VII Núm. CAMPRODON, 8 DE MAIG DE 1910 266 ULISSE3 y POLIFEm EN Lfl RONDALLÍSTKA CATALANA Tots els fets que han influit poderosament en l'humanitat, el poble'ls ha contat fantasiant-hi y adültefant-los evidentment, sent de dificil reconeixement^uan ens en separen unes quantes centúries. Si'ls fets són de tal mena que representin les j||uites primeres que'ls pobles varen haver de sostenir pera constituir la llur nacionalitat, revesteixen el caràcter d'epopeia, ab proeses y fets heroichs que cap persona nada pot dur a terme: són gestes d'hèroes divinisats a força de ser venerats pels nacionals. Si anem donchs a buscar a la. Grècia prifrativa, la dels temps heroichs, un aconteixement capdal tal com la guerra de Troia y les seves conseqüències, ho trobarem abultat per una imaginació sense, límits, sublimat per una adoració fervent y poe-jtòaifjèr un esperit patriòtich prodigiós. No anem a tractar de lo que'n podríem dir la critica: no es el nostre objecte. Agafem la narració tradicional, la llegenda embellida per un dels més graí»s poetes quel món ha vist: per Homer. Hohiéf và recullirtot el cicle de llegendes referents a l'esmentada guerra y en va composar dos poemes que han tingut els honors de l'immoralitat: L'Iliada y L'Odissea. En VIliada descriu la guerra de Troia, y en L Odissea el retorn d'Ulisses. ... Tots dos fets havien de ferir fortament l'imagiliaçio popular; però ab tot y que lo més notable es la guerra, com sigui que tota ella's presenta CQtn un teixit emmaranyat de batalles, sembla que no es tant a propòsit pera ser recordada y narrada, sobre tot fóra de Grècia, com el retorn d'OdisseU, o sigui d'Ulisses, que apareix com el tipo herolch de la prudència ^l'ensems que de la valentia, oferint una sèrie dinteressantíssims episodis y aventures que, malgrat y ser fabuloses y no poder identificar-nos-hi ara, sempre's llegeixen ab gust. Anem a donar una petita noció de V Odissea, o Ulissea, com alguna vegada s'ha tractat d'anomenar, preferint el nom llatí d'Ulisses al grech Odusséus. Aquest poema èpich, escrit en dialecte jònich, aixís com Ullíada va ser-ho en eòlich, consta de 24 cants y sembla que va ser fet en els últims temps d'Homer. Tanta diferencia s'W nota en la manera de fei", que no falta qui atribueixi la ^ i t e ] » ^ ^ pçéma a algon sAite moit posterjpr; lo qual x\^^ gatfeprebtablei-per-^èPautor capaç d'inventar^ conegut* épisi|di,i;d^.'Nausicaa, tant .cc^bcíit peJs literats de per tot arreu y de tots els téii^s.,;8j^ux;ament no hauria quedat ignorat pala posteritat tractàntse.4e Greda, 1^ terra de l'art y del culte a la bellesa. L'argument pot slnteíisar-se així: «Vuit anys després de là presa de Tróià,' tots els cabdills del exèrcit grech han tornat a llurs reialmes: no més Ulisses, perseguit per l'odi de Neptú, erra per l'Occeà y no pot arribar a. Itaca. Durant sa absència, una pila de pretendents se disputen sos dominis creient-lo mort y es gasten ses riqueses, menjant-se-li'ls remats y bevent-seli'ls vins en orgies. Penèiope, la seva dóna, se queda a, Itaca, y els pretendents la volen obligar a escullir d'entre ells un segon marit, sent en va que plori y pregui. Per última gràcia, obté poder acabar, abans de triar-se'l marit, la tela que ha de servir de llençol a Laertes, el pare d'Ulisses, y de ítfts desfïHó que ha teixit de dies; pfero se li deseübreix l'astucia, y, pera evitiar un terrible càstich, cal que's decideixi desseguida. Mentres tant, Telèmac, fill de Penèiope, se'n va a Grècia a fi d'interrogar ais companys d'armes de son pare, Nestor y Menelau. Mentres que ell s'està a Esparta, Ulisses estava detingut a Calípso pels encantaments de l'encisadora Circé. Per fi se n'escapa, però sense cap dels seus companys, y la tempestat el llenç» a les costes de l'illa dels Feaciens, ont es aculiit per la filla del rei^ la graciosa Nausicaa. La noia'l porta a son pare Alclnous, y Ulisses, pera satisfer la curiositat dels hostes, els conta ses aventures: com, errant per la triar desde la caiguda^ d'Ilion, s'ha escapat de Caribdis y Scylla, al cant de les Sirenes, a la maga Circé, al dclop Polifem, als Lestrigons, a l'amor de Calipso, que'l va retenir set anys a l'illa Meravella; y ènterneix a Ja vegada als Feaciens, que, després d'ïiaver-lo tractat de la manera més amable, el con*len de presente y el fan pujar en un de llurs vaixells pera retornar a sa pàtria. Ulisses dormia quan el vaixell va arrivar a les platges d'itaca: els Feaciens el varen deixar adormit en la terra nadiva ab els tresors que li pertanyien. Quan ell s'assegura, al despertar-se, quels Feaciens no Thavien pas abandcMiat, se'n va a casa d'Eumea, el guardià dels seus remats y el més fidel de sos servidors; y allafvores sab tot lo que li ha passat durant sa llarga absència de 20 anys. Telèmac es retornat del seu viatge y ha escapat dels paranys que li posaven els perseguidors de Penèiope pera fer-lo morir. Arriba a casa d'Eumea y hi troba son pare, que's fa reconèixer, però exigint de Tdèmac el secret més prehon sobre'ls seus designis. Di&freç9t de pobre, penetra en el palau, ont els pretendents devoren son patrimoni. Ningú'l reconeix, excepte'l goç vell Argus, símbol hermós de la fidelitat, que, mig mort eh un femer ont els esclaus l'han abandonat, rettiena la cua y baixa les orelle» aixi que sent acostar-se l'amo que l'ha criat, y s'esforça pera arribar fins a ell y mor d'alegria a sos peus. Mentrestant Penèlope's prepara per últim recurs a prometre sa mà al pretendent que vencerà a tots sos rivals en el combat de l'arch. Però es l'arch d'Ulisses que s'ha de parar, y tots els braços són massa dèbils pera fer-ho. El captaire demana pera provar-ho, y es objecte de les burles de tots No obstant, gràcies a l'intervenció de Telèmac, li es concedit. Para l'arch ab braç ferm y sense esforç, y després, ajudat de Telèmac, d'Eumea y d'un altre servidor fidel, fa pagar als pretendents y a llurs còmplices el preu de llurs crims, immolantlos tots successivament. Allavores 1 heroe pren sa forma primera de bellesa y es fa reconèixer a Penèiope. L'endemà se'n va de la ciutat pera susíreure-s al furor dels parents dels que s ha venjat y pera visitar a Laertes, son pare, ja vell, resident en ei camp. Els seus enemichs van a perseguir-lo fins allí; però, després d'una lluita curt^, se conclou la pau gràcies a l'intervencio dels déus.» , j. •. Tots aquets acontèixements són extraordinaris, y, d'entre tots, el que ofereix més caràcter meravellós, comparable a les fantasies orientals, sense aquell seguit de transformacions que arriben a fer perdre l'Àma, es sens dubte l'episodi d Ulisses al trobar-se ab els seus en la cova de Polifem, en l'illa dels cíclops. . . j , El canibalisme de Polifem, les angunies dels presoners, l'ardidesa y l'enginy a la vegada de que's valen per maiar-lo, la manya no sospitada pera escapar-se de les urpes,del ciclop fer, tot això són elements de primer ordre pera una societat primitiva, adoradora d'hèroes esforsats,que sent-ho ja cadaú d'ells mateixos, sols podia admirar lo que sobrepassés d'humà. . Per això Hotrter, al contar-ho, ho fa ab colors vius, ab paraula vibrant y sense caldre-li rebuscar efectes, perquè l'escena ja té prou relleu per ella mateixa. . ^ j i ^ Com que ella ha de ser la base del nostre modest estudi, la transcriurem gairebé al peu de la lletra, pera (^e's pugui jutjar com ha subsistit a travers dels segles. «Arribats que fórem, vegerem cap a mar, en la part més sortida d'una immensa montanya, una cova coberta per un bosch de llorerc, lloch que servia de cort a nombrosos remats de cabres, béns y ovelles. L'espaiós pati estava tancat per una paret feta de roques grosses y irregulars, y li feien ombra les CQpes atapaïdes de pins y alzines que semblava que volien tocar al cel. MERCÈ VENTOSA LA FONT-NOVA caterva de periodistes per donar inmediatament les llistes parcials a les redaccions dels pcriódiohs y telegrafiaries a provindes. Ja ben entrat el matí s'acaba la facció que . Grossa^ y bett grossa es estat la victòria del seEls datps recuUits iins are donan al senyor diriatn, «legres y satisfets alguns |>er haber nyor Bertrand en nostre districte; la lluita ha si- Bertrand una majoria de més de dos mil vots. figut favoresouts per la sort, lameotan altres gut etnpenyadíssima, més, per sobre de tot, ha ; Els de nostre comarca son els següents: que ()i sisqnera els hagi tocat una de les petriomfat el sentiment del fondo agraiment del poBertrand—Pédraza * ; tites y é l s més ab l'esperausa d'unaltrè'dia bje envers l'home que s'ha desvetllat durant tres Molló 13 193 ésser més afortunats. anys pels interessos que se li havien confiat res15 112 Llanàs ponent ab sos actes a la confiansa de sos electors. LACARADBDIOS .. Felicitem corafment a nostre respectable amich 51 73 Freixanet Aquesta tradicional romeria te Uoch en les senyor Bertrand pel seu gran triomfph, a la vega63 SantPau 61 primeres hores del matí de la diada del D i da que ens felicitem també de poder continuar te94 Camprodon 224 vendres Sant, a lo llarch del carrer de la Prinnint un tan digníssim representant que sabem seBaget 92 109 cesa, en el qual hi ha siíua^'la petita iglesia rà un decidit defensor de tota causa justa y un: Setcases 42 aont se venera y exposada «e troba en dit dia 102 entusiasta adalit dels interessos de nostre comar4 Vilallonga ca com hu té sobradament demostrat. la Santa Faz. . ^4 240 Aquesta pot dirse qu^ji» *<> de menys per el compacte y variat públich que durant lo matí cres dfl Cendra. Aqnet tlpich apleoh o brenada; flrt verifica «n la Pra4eru del- Corregidor -y. belluga a lo llarch del earrér, el quid de la Font de la Teula, a l'a'.tre iiírtida dd Manza- festa, es el bullici y gatzara que per allí s'arOABNESTOLIES ' Keaultièn aquestos dies sutnànienY animnt?, nattís, cu una extijnsH.plepuria,rodejada d'ar- ma, més propi de Carne.stoltes que no d'aquesabundant el bul·lici y bon humor. Apart els bren, hostals y cases all més 0 menes honors tos dies de recullimeqtfde Semana Santa, tina ifépetits huttà d» disfretet qué de dies aiiteríors de rçstaura^tf. £1 poblejfe pot dk* 4M]e j^L·^pi»--' ^r|e^ç<«{jna4pr8^p«9fii^a^, foportunitat exae venian celebrant, de tots istilsy categoriec; deix en massa, divertitits») cada qfmí a «8 ma^ •p©ri<íyieÈ ell», niís ^*%ii*tBÍ géaéws a preus corren per els carrers deade primeres hores del nera per aquells encontonis. Varies orquestres económichs, colecCions de figures politique?, raatí, nombroses y variades comparses, estu- tbqueií en distints, lloòh'·; no bi falten''tam- sants de guix, flofs dé paper, roba y naturals, día^t\nçf|,.y,còiqitive» què é\i acordí de Soro- poch nouibroHps pianos ile mariubrí,.que apro- ninots de cartró, trompetes, xiulets; no hi filliosos tDStHimeBt8<, passen Ier els distiutftica- fiten ab gust, les raspea y solduti,' sensperju- ten t^mpoph les cosquiUea, xurros y demés féi, pooiètats y demés llótíhs, aont crtüett treü- dici de altres que no hç sou, per,ballar un ra- comestibles que ;junt ab l'aiguardent y vins r e n alguna pesseta, per; reventac |io8í,eriçit- to Vaffarmp, marcant la clàssica habanera. d'aqualles tabemes agobulants, contribneixeu ment, ea miij de solemne àpat y gttu-xíbarri. P&r si aixd no es prou, una série·docaíballitos, a donar animaOió a la festa y algun qu'altre trapecis y aUr«s coses per l'istíl, nO pareií Ün- borratxo.. ; . , . Com es naturíit,Jpo. íaltiQ taiopccb é\s vaiíísitant de íunéjouar,, y a l s acords de variats Les dones algunes d'elles :.lil concorren «b riats mamarratxos, A qiitl més ridicuíament •itíífruments baiïeij'aitres gru^S'lo tipitíh de vestits, que ikl^^fó^Mifléi'iky eíéaodol noparanj • hi sèv^regió^ ïtés^ehlíà 'y e u ^ b iíi4çèté',;al-1 el típiïSh mantoa de Manila^ contribuint a douq apí-moíbent^è'oofiréí ^^p^^^ ífarferíí en 4*eíi asaegilta,^4,a'V,l'V;*?«^•Í'^*^9f^) :^™'^*^di»»;Í^ ; nar caràcter y sàbfar més local a la roenèrí*. ^'.Ert 4í; Éhaí ^tif^ Vfúri^r mmi^^^^^'^om^,, ^;, ,:-• .,,,;,.,•,,,, , „ . , , ; •,; , til es'dirqneels :hòstal8;«8tàíi^,í*rab6 atestats, coses noves. f^eriiar^de^ii^àliB^-sensata: cossisteixen (ife |fènt;.no 'pòdèpt doi'iàr l'abàét; per 'Bèrvir a HERÍCLIDES. aquestes dikd(B#/'lÉf'Í«Ír'*pirè8erici«r el dé«flle .la;<)oncufreiicií»:!';.'! ''".••,';'"{' •'•;.^'^ o^"/','. •"•' ••* Madríd'-18'd'AI)ril-1910. Y fins al any vinent. ->; Ví ; ^ ^ de cotxes, a^tqiaó|yilp y carrpssés, ittés o m'éíiys artiatisamentadof nats que te Uocb ^UFJ^QÍ les Stifior Dinctor del píinódico >LA FOST-NDVA» tardes, en resjtaiós y llarch passeig de la Cas- - • Se uibla que(a príi inerii; y ist»:- bai.íl'ftsseB-: fÀcil Muy Sr. mio digno de mi major coosideración ,, tellana. . i ' '^'''ï '-'•" •'•-'. préséii6ià aqiiesf^espectacle de la tífa,«seW ài^- y r^Rpeto. Dandole las gracins ittrticipadas le^ueg-o se digEn mitj del mateix y poch distanciades les XÍ8 que tenen Uoch, tim freénenits "lòrií«íjs. tíè itt«ertàr en el perlódico de su muy'digiüx direcunes de les altres, s'aixequen les aniplreéítri- Diínchs vol també; Ja sciVa vocació pujgencara ciòií ei préaetite , bunes'dels variats circóls, casinbs.^ifeiètaís, que no'èomènsíí fiiis a ra-itg deina'ti, dé*Jè priB. L. M. para el Scnor t). Juan Sanz. les del Ajuntament aixis com taojibé les des- m^era hora estjjn presos iots|eÍs | pii^toy, p]jr . Di^nísimo Senor y amigp: filades al públioh mcdiant una cuota no molt molls y habituals concurrents, essent iudis; Abnïzàhdoíc erusivamente antes qnç todo, tei^g'o elevada. Totes elles estaven atestudés de gent, pensublo n espt'raríei 't\e ' niótf 'ayàtis ofins èl honor dé comunicaria Jo síg-uiente: ' ' " dominant t'elep^at jove d'abdós sexes, que nb que àíguüy.én can^a, jíbgàér'éri Qne, con placersnnio ine he enterado por él peels ocupants dels moltissims cotxes que per No es d'extranyat puig !a gent hlsóàt .inolt rfórfibo díífníèinio «füAFòírr NOVA», qttéV. tópn el «ritèrio y b«èn'aci€rtói}i>« tlintó lé diallri^Uen, ha abdós parts circulaven, tenia Uoch una ver- afifcipÈàts à n'aqueirtà lueaa-da ' jochy*^^^^ ^itigrdo A >o« ganadtvrosdfela comarcrdeiGàlBptOdadera batalla de paperets confetti y íiòrs a part delçs^moltes adminti^tragióp^qu^^^^^^ dón, BóaSiÇueïui^oMMiiiiesto ni Hua-aaertJttla; observessar, hasta el punt de quedar el paviment xen bitlle^-èïi ha un vtífidàdw aíi«am*tei:vt- Tación, «B ver<iíí4<(j«oçíi^<^j,i,,|„ irataiíOj -«nd .estudio .,çonG>enzuilp.iin·aiw,:(do (]^ las &bras:vifíle{i,delfUbr(> per complert alfombrnt^ nedors amlmlatVts en espeéiiil dui^nt èls dies 4íi °'"*Í·!^S '''^ Pt«Ç.tica;, ep,fiíip,uní^s. obaervaciope» é No voüènesSenïiénysla'gentdé a peu que pròxims a la r i M a . Tritalíquela saíà' aont ;tr,ay,^8 d^;)as .c'iiales se yi'slíiij^bra ei çl'arísiniç míeen apretada multitut se beUiigaven pausada- se verifica, no te, les proporçioDjB qjoie sembla 'T^S)jHe fan iliistre JeFe de taradà se tonja porïíMlo ment per els passeigs laterals, essent quasi im- requereix un espectacle yjicgcoi.de jtaola im- )bx(Üè se feftére à l;t fòmfentatïón de la ^^U ttàballar», y à lo que algim interès puede reportar à lo» possible donar materialment un pns. Provoint- portància roetélicaíOíi.:.. gan^flírps por ciiyos carísimos interesea velà Y, 89. dels consabuts paperets dels molts venedors ' El públich assegut én uns ipjçdlnódQS b,iinchs còifistfintemente. que a lo llarch hi havia, no deixaven tampoch 0 de peu y apuntalant les parets va seguint el Sirr màs, solo me permltiré aconsojar A Ibs que uu instant en renyida * batallà d'estorar per curs de l'operació, desde.posar les bòlès enél posean yegruas, quefelg-iiiendóreilffioaanaénte los eoBsejos de tan entendido Jetfe, podran obtener los coimplert el passeig. colosal bom.bofií^T al últim nomUre,.pç^ni|»t. vesnitados quefse pffoponen. , , • c ^ A n'els cotxes y carrosses adornades que So- Prel·lideix l'aote un tribunal .exprafós»^ ylfils^ Dios Guarde à V.rouchoaanoa. • ,,i -^ n n bastantes y de gust, se'ls concediren per encarregats do treu ret els- nonibrí·sy sorts leor-' Uornellà del Llobr^at 25-4-1910, part del ajuntament y jurat, valiosos premis respononts d'una manera mfCftnica, sont^eínch' en roetàlich. Ja fosch la festa acaba ab una assilats de la.casa Caritat,';que un a'off^elB; •oUa per el carrer de Alcalà y Porta del Sol, llegeixen ab tota solièmnitàt, 'r,&pfetin^ aont coucentrantse el públich presència el tres vegades quant e& una sort? d'imporiancía,, Pera poguer donar compte a tiòstre* llégfdots desfile general dels vehiculs concurrents a la portantia a l'inmediata oonfírmatiió del trir *del resultat de 1es jeteccíons, suspenguérem air passejada. bunal.. , : Idsòrttdàd^nosti^èiïèrïÓíUchV < Per el poble fioalisan aquestes diades ab 1' - E Q un cantó éstàn també els empleats enenterro de lasardin?», en la tarde del Dime- càrreg^t^'.'del registre, y a-raltré ba'uda una Ab una animació ej^irabrdinaria, secelèWà la iLa Victòria ^MH NO V E LÀ FONT-NOVA íesta de la Germandat a Vilallonga, durant el dia 30 d'Abril; y pera el ler. de Maig, els joves' de dit poble contrataren la mateixa orquestra pera fer ballas. . . . Tan l'ofici com les sardanes y demés, ho executaren abmirablement la orquestra Za Camprodonina, essent obsequiada ab j-egula propina! El diumenge pròxim. Pasqua de Pentecostes, tindré lloch en el Teatre Principal Camprodoní, una verdadera funció d'honor, dedicada al digníssim Sr. D. Marcià Sanchez Roch, adrhinistrador de la aduana d'aquesta vila, qual amateur ha pintat admirablement be un preciós teló de boca, verdadera joia d'art. Les obre qu'es posaran en escena son, «Los dos sargéntos franceses> y «Levantar muertos. El dijous passat, festa de la Ascenció del Senyor, tingué lloch en nostre iglesia parroquial el solemne acte dè la Primera Comunió dels nens y nenes d'aquesta vila, que resultà una festa hermosísima y enteraidona. ïjí'attar jjiajor, adornat profusament ab flors y ramatjesi presidint èn suntuós sitial ía Verge Puríssinra, els nens y nenes v^èstlts ab sos mellórs ròpatjes, esplèndida llumenaria a Jesús Sacraméntat, les belles notes llensades al aire pels cantoí-s magistralment* dirigits ^jeí senyor Mir, el fervorós senyor Ecónomo endressant als nens y nenes y ^ la multitu congregada en la iglesia tendres y cpnmogudes consideracions referents al trascedental acte que s'estaba celebrant, y per fi, el moment d'acostarsé els nens y nenes a la taula sagrada, resultà un acte imponent y conmovedor del tjue'n felicitem, en primer terme, a nostre respectable ecónomo. Reverent Sr. D. Joa^ Moner. , LACmiABALLARlBSBÜi, Hay quien opina que en Espana no se p^ueden criar caballoB tan sóbrios, resistentes y tan bien aplomados como los criados en el estrangero; no concibo en ello, por lo cual las personas que aiirman tal cosa se las puede decir que estan en un error, però grande, y para demostràrselo les voy à dar à mi corto coiiocimiento unajpequena idea referente à los caballos que se crian en Éspaíïa y de los que se crian en las denias naciones extrangeras; primero empezaremos por el caballo andaluz. l . ' ' - E L CABALLO ANDALUZ Este típo de caballo, que es el que se cria en la región meridional de nuestra península y el que en general caracteriza el caballo de silla espaSol, es de regular alzada, cabeza descarnada, recta, euadrad.i y no muy grande; orejasalgograndes, però vivas, cueUo musculoso y algo corto; cruz cnrnosa, dorso y lomos cortos y robustos, grupa oblicua, brazo regular, antebrazo corto, canas y cuartiilas largas, muslo oblicuo y robusto, pierna corta, corbt^jon acodado, casco compacto y bien conformado, y temperamento sanguíneo nervioso. Este tipo de caballo és el àrabe degenerado; pues como se ve en su descripeión, esta muy Ipjosde reunir,las ;bellez«s de un cabaJkí peifjisto; però, con todo« los defectes que presenta, podemos considerarlo (después del àrabe) como el liíejor para la guerra, tàntò por su resistència y sobriedad, como por la gran facilidad con que en sus marchas se adapta à toí^a clase de terretios. , < 8i la cria caballar en Espnna signfi'fi gird'que coti sus remontàs y Depósitos de sènientalíe va totaando; si se insisteacon escrttpulosidau eii hacer verdad^ras selecciouea en si^mentales y yegiias, y éstns «e. ençomiendan i personas ó Jefes dé pàradà coti caràcter técnico'wtnforme à'íó dtspuestò eii' él Reglamento de Jefus de Pnradà del Estado Real orden circular de 17 de Mar?p de 1908 q. L. números 39. y 40 y si los ganaderos se ocuparan màs de mejorar las razas que del lucro particular,' no cabé ddidà se llegarfa'à líbfé- i| ner un bu«n tipo de caballo que, si no perfucto enabse aproximaria al que los àrabes importaron Air celebrà la seva festa de la Germandat- el soluto, y niejoràron èw Espaíía. en eltiunípò qcie duro su doVei poble de Llaíiàs. La part musical corregué a minacions «iendò codiciadoy aéquit'tdò crtriío en òtriis càrpçh de la orquestra «La Camprodonina>. tíempos por las.·naciojies-jextrflçgçra^, d»jrU8,quje.hrPj j.Çal í^er especial menció dgl goiemne ofici que's injusteniente BORIOS tfi.bu.tafjos; p\}\ enjbargó '* pocanw abmirablement, prenguenthi part els se- blaçion hípica àndal'uza representa jiri enipOrio de W'Sí/brs D! AriïÒtf feMà,^tí;Òòan''kí%, D : ft^^ 4ltè!5a;'(|üe·1;òaavfiiik;R''Bti|bÀnà" -no *'8o «íib&'|*(ir fSdos : Cisco Costa y D. Pere Surroca, baix la bàtütà de úàútààt, y lo 8erÉjcu'ando;d.«i'Beraio.lif^gan ver. i' ' de las.qualiJadesdeJc;!» p^bl·lljos aadalu- : nostre bori iamich el incansable director D. Fran- ces A|gu"a8 son de reUvflnte méríto.'liíl ii'úcbo iHàiiidó en la cisco Mir. '' Hctunl yeguada militar lo pone de aúínifièsto 4e moostensible. c - . o •• WÍS-. - -,T,Els esposos D. Joseph Blanch y D.* Caritie doActualmente solo en la.Real Yeguada de Aranjuez Solà, s'han vist pares d'una xamosa nena,-primer; se ilevan acabo con escrtipulosidad, verdaderas selt>c-j ftuií dè'sori matrimoni. •' ' . ciòheí y èViízaftiie'ntos; pro«lfiéí«ndo exceluntesejemQue sigui en horabona. pleres, no «ólo del caballo^espaïíol, siuu de |>i|imj8angre Inglés é hispano inglés. S'han'rebut en aquçsta redacció els p€ri<^dic\i8 2."'--CABALL0 EXTREMENO^ La Conquista del Aire, de Nueva York, El imEste es parecidoal tipo nriduluz^·i bièn mààbasputar, de Novelda. to é inddmito pnra la duina, p*^ro ^ n NÓbiin y,resif>: Ab molt gust establim el cambi tente^çomo aquéU. DeS^ues de ja regiò'n »iirt<iiu%fl, l i 'èXtremèS^ es lit que le sigue en prodúcoion y claao Son set les orquestres contractades'pera els en3a cria'Cïriíallar. r;, •" ; _, >,. . . festeigs cjuè la. vila dé Ripoll c«lebj:aré durant els . a.;'-CABALLí9 YALEííClANO ; -. Esítí e^ el CHballo aiifj^aluz y ej^tremenp, transpordies deLlO.al 16 del corrent., , tadò de potro y recriado én la región valenciana, peÇ^m dèiem en el nombre passat, la orquestra rò estoi degeneran òun; facilidad,: e&peclalmente ui La Camprodonina^ es l'encarregada d'execütar' temperamento, (^ue se convierte en lintatico,: tanto el programa de la Societat «Joventut Recreativa' por la alimentación, qué generalmente e» de.aifalfa Obrera>, compowguentseaital'programaídt oon- ygai-rofad, corrió por la humedad d^l'<;lima, quekAco certs; serenades, éardanesy balli. tambien se ensucien pronto IHS extremidades. ; • 4 . " - G A B A L L 0 DEL NORTE En ^ s concerts hi tocaràp les òperes Fréixuts (variabions dé CQTx\é\[)\·Laff·àviata; Tosca; /ns-] Tambien tiene el corte dèl caballo andaluz, però piràció (variacions de clarinet); ta NunjLaúcia 1alcanzàbmy pucà alzada; es fuM-te y BÓbrk) co^nio (variacions de fiscorji); Pòtpurri d'aires variats; aquél. 5."-CA BALLO CA8TELLAN0 La Reinif del cor, y altres. . . Es de itias alzadu qum, el andaléz y niucko liiàs or^ S'acaba de rebrer el resultat total de la elecció, dinarío ó iniiomito para la dom^. ;, „ ^ e . ' C A B A L L O ARAGOKÍS Y Ç A T A M N que transcribím a continuació. ,. ' ^Los cab'allos que se crian al Nòrte de estàs regio' D. Eusebi Bertrand 57^5 vots. n68 son Aias bien'dé tiro que de silla/ teniehdo bas. D. Pau Pedràza 3059 » i tante alzada y anchuras, pero.de temperamento linTotal, majoria a favor de D. Eusebi Berlrand fatico. Se creen son producto de cruzamientos con los tiptfg de arrastre del Mediodia de Francia. son 2666 vots. No cabé duda que haciendo una buena selecciòn, El dia 30 d'Abril, a la matinada, morí a Sant 80 podrà obtener un buen tipo de caballo de arrastre ipan^les Fonts, D. jioan Torras, president de la para nuestra artilleria. 7.·-<)AB/^LL0 PURA SANGRE Llt^ de Fabrlcan|6 da paper de Catalunya y una En nuestro humilde cpncepto, entendemos por cade les més distin^des personalitats de nostre re- ballo pura sangre al àrabe sin mezcla do ninguna otra. gió.—E. P. D. Sin embargo, líoy na solo los inglesea, si no en general, bajo la denomiriaci(}n pura sangre, se comprende Pera e»s dies 12y l^^e Jt*ny, està cont^-^ctada al caballo inglés. la orquestra «La Camprod(^na» ^ pera araenisar 8.»—CABALLO ÀRABE . ; la festa de Sant Antoni que tots els anys se celeEate és parecido al eSpahol, y sus formas pór lo general son: cabeza regiliar, diàdradrf y descarnada; bra a Sant Joan les Abadéses. ojos grand«s rasgados y vivqs; cujtl]o n^usculoso. ro busto y flexible; tronco enjüto, remo» robustos, fiuos, limpios y bien formades. Es fuerte, sóbrio, valiente y deimarcha elegante y niagestuosa. ' Entre el gran ntimero de razas decaballos àrabes (pues existen mas de veinte), las màs piiras se oonservan en las riberas del Eufrates, en la cordill«ra Nescheld, del interior de la ànibia, y en la 8iria. Entre fstas razas las hay cuyos productoseatàn reservadbs solaménte para ser montados por los Jefea d« tri bus. Però en general el àrabe tiene gran Cdrino al caballo v oyéndule hablur de el nos trasladanios à la època fu'bulosa, pues le atribuye hechos fuera de lo natural; lo que no i*s lu puede negar és que el àrbol genealógico de su caballo, lo conserva como un teaoro V con màs interès que es de su familia. g.'-CABALLO INGLÉS El tipo del caballo inglés lo caracteriza el de silla de carrera ó pura sangre. Tiene cabeza grande y descarnada, cuello largo, musculoso robusto y recto; cruz alta, dorso y lomos largo» musculosos y robuítos, grupa horizontal y larga, vientre enjuto, pecho estrecho però profundo; renios largos, límpios y robustos, con el casco anthQ y oanipactu. . Ingiaterra es, sin disputa alguna, la nacion que màs ha trabajado para mejorar sus razas caballarès, hasta consegnir el tipo descrito, que eS el verdadero caballo de velocidad. Però en modo alguiio debe considerarse este caballo superior al espaSol para la guerra; pues aparte de que no tendria la resistència que éstè. requiere muchüs màscuidados; no es tan sóbrio, y ei bi^^n es excelente para una marcha ràpida en terrènollano, dejaria mucho que desear en terrenoÉ moBtn«i80fl. íío »ol8;nente han mpj«rad<iKl<« inglese* su raza de caballui de silla, pues han c^çnsuguido pOT niedio de los cruzamientos, innu^orablefcrazas de l i ró ligeroy pesado. ' .^ v, r lÜ-CABALLO FRANCÈS , Asi ïtom esta nación posee ejcelenteè razw oaiallàres cle tfío, el càballò de silla deja mnclio fúe destíaK, értièspeciàl para la-gnerra; pues aden#s:de ser C|e tempsramento linfàtico. eatàUeno de defectes. Entre las diferentes razas àe tiro que pwee, las prïncípàïeà soii: los liòrmàndos, percheròne», boulo!lt!8f,8 y ardanesea. : £ : _ _. El nieior tipo <leCaballo paraJtiro ligero es «I normandovy sobre todo, los criiWorfis'nia región que les dàhombrèi Normrtndíài i; •« ^Bfi^íí ;41-0ABAy|i(A líRflfeiH|;RON . Es de much . resis'tenpjq^ çeS^jar,|l?^da T remos robüstos.'lEn Francíase fiacè lïsóMe éitòs <i*»^^!™*|«ra las labores arricolas. Kn mi opiníWta el emtàmmto úè eàteeabaltaeoft!y«gil8rfÍf|íí«*B de Aragón y jC*tah,n>i, Mm>M^nsf»Jf^StíÍ'^S'^''^' «"-faife de nuestra artilleria. . . . • > ! Í Ï , S , » ^ » ^ • ^ 12-^CABALLÓ B6ÈTON E» paiiètiido al «nteiiór an»e««t«*^'d«Jnen«8 alzada. ., I i43^eABALLO ARDANES Es màs psstosoqne los tipos ante'riores puede emnlearse on el arrastre do nuestra artilleria. •-: ^•· ' 14-CABÀLLOS lítJSOS "tBiisianoseogran niníerpde ctballosy entre ellog a'kunof típos <le «"'* excelfntcs, fomo son k)s qu^s.-. crian 1 1 « riberas del Don y .ín'los n.ont.^ Urales. qiie constituyen unabuenacabalférlapesada(habiendose hechrrcélubre con el nombru de Cosaca), sòbria y valcrosa para la guerra. Í, „ Es la nación que màs ganajíó caballar pose.-, aun cuanrfo no ha hptfho gran cosa pàrrt su mejora y perft.ccion^mi«n<o hasU los tii-mpos prescntes^n que por niedio de cruzamientos con raballos Polacoa, aleiuanes é ingleses.'ha consegnido mejorar sus razas, 15-CABALL9S ALEMANE8 El verdadero caballo de silla alemàn es j^astoso, pesado y sin resistència pwra la guerra. Hoy ço^o tadas las naciones, tiende à mejorar «us razas por medio de cruzamientos, habiendo obtenido va buenos tipos con el puro sangre inglés. ïamWen ha mejorado su raza de arrastre, por medio de cruzamientos, habiendo conseguido un buen tipo de caballo parecido al Bretón Francés. Y p"or ultimo para ver Ió que vale el caballo criado Pti el Miek) Espanol, que recuerden nuestros lectores cuando la guerra Çrínea; pues en aquel entonces compraren en FispaHa los extrangeros muchíeimos caballospagandolesa preciós muy elevades, no valiendo nada ó casi do desecho motivo que eran, todos, unos de Tartanas, otros de coches y otros de diligen(•ias y Viejos ademàs. Y s^guií el informe de los Yetérinarios militares de las nacion?S extrangeras dejó nuíy alto el nombre cl caballo Espanol, puysto que. dieron mejor resultado que los que ellos tí-ninn por perfectes fuertes, sobrios, valientes y d»! resistència, de donde se deduce quo los caballos extrang.üos p^r lo regular són la mar de achacosos enfermizos y unos arcones de cebada. Camprodon 3<leMflyo 1910. El Saigcnto J'jfc de Parada do 1." c l « e JLAS SASÍ. LA FOiMT-NOVA MERCAT DE CAMPRODON Blat de moro (quartera) Fasols del país » Faflols forasters « Setgla y< Faves » . Favons » Nous « Blat trnllat (quintà) üsarda » Patates (càrregra) , . Patates bufé nano . . Naps (una roba) . . Formatje (lliura) . . Porchs grassos (carnicera) . . . a 14'50 ptes. de 27'00 a 28'00 « . a 29'30 y, . a iroo » . a 16'50 n 17'50 y> lO'OO de 26'QD a 27'00 n .de 05-75 a 06'00 . . . . 09*00 . . . . 13-00 » de 2'00a04'25 . , . . r40 . . . . reo Carns magres » Sagí » Llard (greix) » Cansalada salada (quintà) Nodrissos (un) . . . Gorrins de llet " ; . . Xais de l'any (arrOba) . . Xais de llet » Ovelles (una) Cabrits (lliura) Conills (parell) . . . . Pollastres " . . . . Gallines " . . . . Anechs "• . . . . . 2'60 ptes. 2'75 y, 2'50 » 50'00 T 42-00 « 1800 » 09'50 y, lO'OO « de 20'00 a 25^00 „ . 0-40 « 4'0() » de 2'00 5'00 » de 3'00 de 8'00 d'OO y, de 4'OG 5'00 « . . . . . . . . . . . de 45'00 a de 22'00 a de 13-00 a de 09'00 a Ous (dotzena) . 00'70 ptes. Llana (quintà) de 50'00 a 52*00 » Pells de xai (dotzena) . . de 27'00 a 28'00 « Pells de cabrit , « . . . . . . 18'00 (CarriKilje) freixa (oarga) . . . . 29'00 » C^oíoíísJfreixH (al parell) . . . de 3 a 5'00 » Llenya: Alzina ('25 qnintàs) . . . 22'00 Ronre >. . . 16'00 Faig . » . . 15'00 Carbó vegetal: Alzina (càrrega) . . ló'OO Fiíig " . . 9'50 Kourii » . . 10'50 • J^3Nr·LJ]NrCIS Aquesta acreditada orquestra tó l'honor d'oferirse al p ú blich pera tota classe de festeigs, com testes majors, funcions religioses, c t c , puig conta ab iin "^xtens repertori de sardanes, ballables, pesses de concert, marxes y misses, dels autors mes coneguts de nostra terra y forasters. No dupta que quedaran contents els que ntilisin nostres serveis, tant per hi esmerada execució com per la' economia du nostra contracta. Antigaa orquestra «LA CANIPRODONINA» *^S|Í-*-M*- .A. 1 1 3 3 o r i ; , Imppenta üa pont f4ova Plassa del Dr. Robert, 11, Camprodon. Postals de totes menes m DE TOTES CLISSES EK KEGRE Y COLORS TINTA NEGRA SSUPERIOR PIRINEUS GRAN HOTEL EESMilT PASISIEM ANTIGA CASA POMPI0QR (Preus o( onóuiiclis) Sijrvici innicllorable D B (CASA BORRA) Phissa del Dr. Robert, Campro-lón. GRAN RELLOTJERÍA Cambies ab lol confort. E3t:il)liineüt de primer ordre.—Ample» salons y heimó* jiu-uí comiiletament reformat de nou.—Servici a la carta a tothora,—Se serveixen;a|>iits if unc'irred). PRAÏS DE MOLLÓ (PiiiutíUH Orienluld,) I3E: iiTSií af I I I l i à i i Se venen y s'udoveQ tota clase de rellotjes a preos molt reduïts.— Valencià, l 9 , Camprodon. COLEGlT ACiBEW DE SANT LLE A r i t m è t i c a - C'ilonls m e r o i i t i l s — R forma do Helra, O r l o g r a l i a , Correspondència y llu Miiiicnlíieió. Comptes corrents —Cotncr;;—Fraiicéí — E - t u d i s toórichs-pfàctichs GAS TRANSPORTABLE (Sense contadors, ni canyeríes ni instaiacious de cap clase) Representant exclusiu en el Partit de Puigcerdà Ffuncesch Torella Terme.—Camprodon. Dipòsit Plassa del Dr. Robert n.^ 16. Aquest sistema, produeix la llum mès extensa y barata que 's coneix, es llum brillant, fortissima y fixa, superior a n' els demés tistemes coneguts, sense lum ni olor. La economia, consisteix en que gasta el 80 per 100 d' aire y 20 por 100 gasolina. No hi ha cap perill d'escapés, ni pot esplotar encara que 's Tulgui. L^mparas p?ra tot» ela usos, Fogons, Estufas.. de gran calor. pera t e u e d ó de L ' i b r e s . Corafjreicies pirticul.ir.^ pera los a a i g u a t u t c s de 2 . ' E n a e n j a n j s a — P r e p a r a c i ó [tera carreres e s p e c i a l s . Pacitjiicia y csinor;m)«nt en lu ensenyuiisu.. Carrer do Valencià 2 7 , - 1 . " !!!)IE Camprodon. - .liBàLT l i i l l ; Mobles, jugnets y objectes tornejats- gran assnrtit on llits y cadireí Córrer do ValonciaraT CAMPRODÓÍf .