Obres d’Ignacio Martínez de Pisón a la Pare Miquel N Mar N Mar N Mar El Tiempo de las mujeres Dientes de leche Carreteras secundarias Obres d’Ignacio Martínez de Pisón a altres biblioteques N Mar N 834 Mar N Mar N Mar JN Mar I*** Mar N Mar N Mar N Mar N Mar JN Mar Alguien te observa en secreto Enterrar a los muertos El Fin de los buenos tiempos Foto de familia Una Guerra africana Los Hermanos Bravo María Bonita Nuevo plano de la ciudad secreta Las Palabras justas La Ternura del dragón El Viaje americano Les guies del Club de lectura Recursos electrònics http://es.wikipedia.org/wiki/Ignacio_Mart%C3%ADnez_de_Pis%C3%B3n http://www.elpais.com/articulo/cultura/Martinez/Pison/narra/secretos/herman as/nueva/novela/elpepicul/20030125elpepicul_6/Tes http://www.revistateina.com/teina/web/teina5/lit3imp.htm Comentarem El Tiempo de las mujeres d’ Ignacio Martínez de Pisón el dijous 27 de novembre de 2008 a les 19:45 h. Coordina i modera M. Àngels Fernández (933 719 119) IGNACIO MARTÍNEZ DE PISÓN Ignacio Martínez de Pisón El Tiempo de las mujeres L’autor va néixer a Saragossa l’any 1960 i des del 1982 viu a Barcelona. Fill de pare militar i amb avantpassats carlistes, va viure la seva infància entre Logronyo i Saragossa, on va estudiar als Jesuïtes. El Tiempo de las mujeres reflecteix una època de la història d’Espanya: la transició i els primers anys de la democràcia. L’autor ha manifestat: no quiero rehuir la responsabilidad de dejar testimonio de mi tiempo... No es casualidad que el episodio central de El Tiempo de las mujeres sea el golpe de Estado del 23-F. Es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universitat de Saragossa i en Filologia italiana a Barcelona. Especialment dedicat a la novel·la i a les narracions curtes, ha escrit també guions cinematogràfics, com el de Las 13 rosas, juntament amb Emilio Martínez Lázaro i per el qual va ser candidat al Goya al millor guió original. Ha escrit articles de premsa i crítica literària als suplements literaris d’ABC i El País. També s’han fet adaptacions al cinema d’obres seves. Per exemple, Carreteras secundarias fou adaptada el 1997 per Emilio Martínez Lázaro i posteriorment, el 2003, pel realitzador francès Manuel Poirier. Ha estat considerat un dels escriptors més destacats de la literatura espanyola dels nostres temps des de la seva primera novel·la La Ternura del dragón (1984). També ha publicat: Nuevo plano de la ciudad secreta (1992), Carreteras secundarias (1996), María Bonita (2001) i El Tiempo de las mujeres (2003). Entre els llibres de contes destaquen: Alguien te observa en secrteto (1985), Antofafagasta (1987), El Fin de los buenos tiempos (1994), i Foto de familia (1998). Pensant en el públic juvenil ha escrit: El Tesoro de los hermanos Bravo (1996), El Viaje americano (1998) i Una Guerra africana (2000). Les seves obres han estat traduïdes a diferents idiomes. Martínez de Pisón va emprar més de quatre anys en la redacció de El Tiempo de mujeres. Voluntàriament va interrompre l’escriptura d’aquesta novel·la per treballar en María Bonita, que va publicar al 2001. La novel·la neix de la curiositat que semblen provocar-li les converses entre dones i relata la història de tres joves germanes el destí de les quals es veu alterat arrel de la mort del seu pare. L’autor s’endinsa de ple en l’univers femení i dóna veu a tres germanes i, sobre tot, als secrets que guarden entre elles. La jove Maria, després de la sobtada mort del seu pare, es creu amb el deure d’ocupar el buit que ha deixat i decideix assumir totes les responsabilitats per tal de treure endavant la seva peculiar família. Acaba descobrint els secrets d’un home que que ella imaginava d’una altra manera. La segona germana, Carlota, viu una intensíssima etapa mística i acaba buscant refugi en un matrimoni convencional. I la petita, Paloma, és la més alliberada de totes tres. Una noia que, mentre sembla no pensar en una altra cosa que marxar de casa, descobreix en la literatura el manual d’instruccions per a la vida. Adaptant la veu de les tres en cadascun dels successius capítols, Martínez de Pisón juga amb el que cadascuna sap de les altres i el que saben de si mateixes.