La paret blanca; Ernest Martínez Ferrando

CONTACTE AMB UNA ROSA
Martínez Ferrando, Ernest (Principi del segle XX): La paret blanca.
Aquesta narració és titulada per Ernest Martínez Ferrando La paret blanca, ja que
és un signe de alleugeriment en la vida de Otília, la protagonista. Un títol que es pot posar és: Contacte amb
una rosa, que té relació perque Rafael, enamorat d´Otília, li regala una rosa sovint.
Tota persona, troba necessitat de estar enamorat i que aquest amor siga correspost,
però que pasaria si algú ha de tenir que viure amb una persona que no vol, i sentir−se enamorada d´un altra?
Aquest ocorre al llibre d´Ernest Martínez Ferrando. És una obra narrativa amb contingut amorós, que incita al
lector a conèixer aquesta situació que té en suspens fins a l´ùltim moment.
Dins de l´estructura interna n´hi ha un pròleg, comença contant la situació de tres
veïnes mestresses de casa que xafardetjen sobre una altra veïna que no conèixen; aquesta és Otília, una artista,
que tindrà conflictes amorosos.
Les veïnes les presenta l´autor en el pròleg, són personatges plans, i són secundaris,
introdueixen la trama principal on apareix Otília, la protagonista, és un personatge redon, ja que canvia segons
transcorre la història; Rafael i Andreu són personatges secundaris, es mostren redons. Els pares de Otília són
secundaris.
Tots els personatges són molt independients i pensen molt en ells mateixos. Les
relacions entre els personatges, no són mai molt directes, ja que n´hi ha distància.
L´espai predominant és tancat, en la mallor part de l´obra, ocorre en una casa al
carrer de Bonaire, on viu Otília, n´hi ha relacions entre aquest espai tancat i els personatges, ja que, com es diu
al pròleg, n´hi ha moltes coses a fer en casa, per això té lloc açí. L´espai es trist i solitari en el
desenvolupament, per la situació de la protagonista.
Els persontages estàn presentats per un narrador extern, omniscient, es a dir, sap els
pensaments dels persontages, en tercera persona. La descripció dels personatges és de manera indirecta, ja que
els coneixem al llarg de les seues accions; però, a partir del pròleg, el narrador segueix igual, està conectat, es
a dir, continua en un mateix fil.
L´obra comença en un pròleg de una conversa entre dones que parlen d´una altra
que no coneixen, una de les veïnes sap alguna cosa d´ella. Doncs el narrador després, comença contant la
història d´aquesta mística dona. El narrador segueix el mateix tema que les veïnes, aquestes són el destinatari
intern.
Els temes de aquesta narració són la vida quotidiàna, els xafardetjos, l´amor
1
vertader... Però les que fan original aquesta novel.la són les coses que es pot fer per amor, i les seues
conseqüències.
La tesi que defensa l´autor és que la vida dependeix de la sort que es tinga, i que no
n´hi ha que perdre el temps, n´hi ha que viure el present al màxim, perque sino poden ocorrer contratemps...
Per altra banda, les idees que es possen a aquesta obra es caracteritzen per la
originalitat, com per exemple la crítica que li fan les veïnes a Otilia sense coneixer−la, al pròleg, també les
formes que fan per a que l´amor no s´acabe encara de la distancia, la introducció de un amant que fa que es
complique, etc. Però també n´hi ha idees tòpiques com la soletat i la rutina que caracteritza una pobra vida.
El to de la narració en general és nostalgic, per aquesta trágica història d´amor, però
en determinats moments en aquesta obra es pot viure diferents estats d´ànims. Si la redactem en quatre
estructures seria: un petit pròleg, introducció, desenvolupament i conclusió; es caracteritza de; al pròleg un to
moralitzant i irònic; a la introducció u to al principi nostàlgic i després dramàtic; al desenvolupament
nostàlgic però moralitzant, i a la conclusió el to és també nostàlgic, impactant i dramàtic.
Esta obra comença linealment al pròleg, i fa una retrospecció contant una part de la
vida passada de la protagonista. A la introducció fa una anticipació contant una part del final de l´obra, i
després, altra vegada, fa una retrospecció contant tot el que li passa a la protagonista fins que arriba al moment
en que s´ havia anticipat anteriorment, i seguéis ja de forma lineal la conclusió.
A aquesta obra n, hi ha idees, comportaments i accions en las que el lector pot
sentir−se identificat i d´acord com, per exemple, una mestressa de casa fa el que aquestes de l´obra fan al
pròleg. Una dona enamorada, il.lusionada, que espera el seu enamorat, com Otília. Uns pares que han de
aconsellar la seua filla... Però també n´hi ha comportaments en los que no ens sentirem identificats com, per
exemple estar amb un home que no vols; esperar a que et vinguen els treballs: no viure esperant un amor...
Però estes són coses que no et dones compte de que ocorren fins que no arriba un determinant moment.
Les situacions que impacten i que fan intrigant la història són moltes, com l´envetja
de les veïnes (pàg. 221) que critiquen tot el que poden de la protagonista. Com prendren comiat els enamorats
i els seus sentiments (pàg. 224, 225). Que fa Otília per oblidar Rafael (pàg. 230) i les conseqüències d´aquesta
elecció (pàg. 233, 234). I per ùltim la
recompensa de tots els anys esperant el seu amor (pàg. 236,237).
2