AIGÜES ENCANTADES Joan Puig i Ferreter Acte I. Escena VII CECÍLIA (sortint decidida pel fons): Pare, mare, escolteu: jo no puc ser com vosaltres, no puc creure el que vosaltres creieu. M'és impossible. Si no fóssiu els meus pares, no em podria estar aquí... ara, vull respectar la vostra manera de veure. Us respecto perquè... AMAT: Mentida! No ens respectes. JULIANA: I si ens respectes, no ens estimes. CECÍLIA: Sí, mare... AMAT: Quan s'estima se fa lo que els pares volen i es pensa com ells. CECÍLIA: Això no. Se pot estimar una persona i pensar i obrar de diferent manera que ella. AMAT: Una persona qualsevol, sí. Amb els pares, no. L'amor als pares és obediència, si no... [...] CECÍLIA: Respectem-nos els uns als altres. No tingueu aquesta idea tan despòtica de la vostra autoritat! Una filla, veieu?, no està obligada a pensar ni a fer-ho tot com els seus pares... Vós mateixa, quant no m'heu fet patir per coses tan petites com el vestir i el pentinar! JULIANA: Jo ja no et dic res, callo perquè tu estiguis contenta... AMAT: Callar perquè estigui contenta! Mal fet! CECÍLIA: La mare sap estimar més que vós... Amb ella podria ser ditxosa, amb vós, mai! JULIANA: Filla, el teu pare t'estima molt. CECÍLIA: Però és un amor que em lliga i em redueix a ser una esclava de totes les seves voluntats. I això no ho vull. Sóc filla vostra, sí, però el meu esperit és ben meu, lliure. Si no em compreneu, respecteu-me o deixeu-me estar a ciutat guanyant-me la vida sola. Què hi faig també aquí...? Us faig mal sense voler i vosaltres me'n feu a mi... El pare està contínuament irritat... AMAT: Sí, contínuament, perquè no et comprenc. No comprenc que una filla pugui dir lo que tu dius als teus pares. On ho has après? Aquest és el teu saber? Saber del dimoni! I en quant a obeir..., a qui obeeixes? CECÍLIA: No puc. No m'he proposat no obeir, és que no puc. [...] CECÍLIA: Pare, el món està fent un gran canvi. Vosaltres, aquí dalt, no ho sentiu, no ho veieu. Jo ja no puc ser com vosaltres ni que vulgui. He begut en altres fonts... AMAT: A les fonts del mal! CECÍLIA: Ho judiqueu així, però no és cert. El mal no és el que vosaltres creieu. El mal és una altra cosa: la ignorància. JULIANA: Vet aquí tot lo que ens saps dir, filla: ignorants. CECÍLIA: No dic això, jo. [...] CECÍLIA: Sinó que vosaltres no ho voleu entendre. Jo vull combatre la ignorància i tot lo que la fomenti, però sense orgull, sense fer la sàvia, com vós dieu. Som tota una creuada de joves; potser no tots tindrem el mateix coratge, però és la nostra obra, de tots... La ignorància és la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra misèria, tot és fill de la ignorància. I nosaltres, els joves, ens escamparem pels pobles... metges, mestres, farmacèutics... i la combatrem amb totes les nostres forces; sigui allà on sigui, la combatrem. AMAT: Aquí no intentis fer res. CECÍLIA: Oh...! No ens aturarà la família, ni l'autoritat, ni cap poder de la terra, ningú que trobi la seva força en la ignorància. JULIANA: Ai filla! AMAT (contenint la seva fúria): Deixa-la estar. Està molt bé tot això. Però que em digui lo que és la ignorància per ella...la religió, la nostra fe, els nostres costums...? CECÍLIA: I moltes altres coses... i això també. AMAT: Has fet bé de parlar tan clar. Molt bé! I perquè vegis que t'ho agraeixo, escolta: l'any que et manca per acabar la carrera, dóna'l per cursat... CECÍLIA: Que és bèstia, això! AMAT (ràpid i amenaçador): Una vegada vas dir salvatge... CECÍLIA: I ara ho voleu ser...? No pas amb mi! AMAT: Llibres, papers, tot anirà al foc... CECÍLIA (enèrgica i dolorosament): Mai! Mai! Me voleu esguerrar la vida! [...] 1. Quin és el tema principal de l’escena? 2. Explica les característiques més importants dels personatges. 3.- On apareix i qui representa l’heroi modernista? 4.-CREACIÓ: Sinó que vosaltres no ho voleu entendre. Jo vull combatre la ignorància i tot lo que la fomenti, però sense orgull, sense fer la sàvia, com vós dieu. Som tota una creuada de joves; potser no tots tindrem el mateix coratge, però és la nostra obra, de tots... La ignorància és la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra misèria, tot és fill de la ignorància. I nosaltres, els joves, ens escamparem pels pobles... metges, mestres, farmacèutics... i la combatrem amb totes les nostres forces; sigui allà on sigui, la combatrem. Continua el monòleg…
