LA PLAÇA DEL DIAMANT −Fitxa tècnica Títol: La plaça del Diamant

LA PLAÇA DEL DIAMANT
−Fitxa tècnica
Títol: La plaça del Diamant
Autora: Mercè Rodoreda
Editorial:Club Editor Jove
Nº de págines: 235
−Explica quina és l'actitud de la Natàlia/Colometa davant la vida.
La Colometa és una noia ingènua,sofridora,tímida,frágil i bona persona que viu la vida amb optimisme,
confiança. Té una visió del món un xic senzilla, infantil; creu que tot i tothom és meravellós i bó per aixó, és
desviu per tothom que l'envolta. És creu tot el que se li diu, perquè, d'alguna manera, ha sigut educada així, en
una época on la dona quedava sotmesa sota les ordres de l'home, primer del pare i més tard per la figura del
marit les noies eren educades de manera que mai és poguesin revelar contra els homes i on el seu paper
consistia tan sols en ocupar−se dels fills i de la casa. Una dona que a més, va estar molt afectada per la mort
de la seva mare, fet que va fer que la Colometa és sentís constantment perduda al món.
−Comenta el text següent:
Quan alguna vegada havia sentit: aquesta persona és
de suro, no sabia què volien dir. Per mi, el suro, era
un tap. Si no entrava a l'ampolla, després d'haver−la
destapada, l'aprimava amb un gavinet com si fes punta
a un llapis. I el suro grinyolava. I costava de tallar
perquè no era ni dur ni tou. I a l'últim vaig entendre
què volien dir quan deien aquesta persona és de
suro...perque, de sur, ho era jo. No perquè fos de
suro sinó perqué em vaig haver de fer de suro per
poder tirar endavant, perquè si en comptes de ser
de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans,
de carn que quan et pessigues et fa mal, no haria
pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg.
1
−A què creus que es refereix quan parla de passar un pont tan alt i tan estret i tan llarg?
Aquest text, parla de la transformació que va haver de fer la Colometa per sobreviure, per seguir endavant.
Aviat va veure, que desgraciadament, el món no era tan senzill i meravellós com ella es pensava i que si volia
viure,havia de tornar−se inmune al dolor, i així ho va fer, va deixar la seva personalitat sofridora i
ingènua,perquè, en la seva situació, una persona, sensible com ho era ella, no hagués pogut aguantar tantes
desgràcies,dolor i tristesa. I ella havia de seguir endavant, perquè d'ella depenien dos criatures, per les que
faria qualsevol cosa, fins i tot, matar−los perquè no patissin una llarga i dolorosa mort, com ho fa en un
moment del llibre, quan s'acosta a l'adroguer a comprar amoniac per envenenar−los i aquesta acció, no era ni
de bon tros, la d'una persona sense escrúpols i malèvola, si no tot el contrari, venia d'una persona massa bona,
que patia per tothom, i a vegades, també rebia per tothom.
−Quin és el canvi que experimenta la Natàlia al final del llibre?
D'alguna manera, a l'últim tros del llibre, la Colometa té la sensació d'encarar−se amb la mort directament i la
por que sent quan creu estar perdent l'Antoni fa que des de aquell moment, la Colometa valori molt més la
vida. Jo crec que en aquest punt la Colometa sent que, qualsevol dia, a qualsevol hora, el seu petit món es pot
acabar. I aixó li fa veur, innevitablement, la vida d'un altre color i d'una manera més vital. Crec, que
curiosament, la Colometa torna als seus inicis, al temps en que no es parava a pensar que feia i perquè ho feia,
tan sols ho feia perquè li venia de gust i en aixó crec és la millor manera d'aprofitar la vida, fer el que et vingui
de gust sense preocupar−te pel demà, perquè potser el demà no existeixi.
−Opinió Personal Justificada
La plaça del diamant ha sigut per a mi un llibre interessant des del punt de vista literari, però crec, que tota
crítica que fagi pot ser no sigui acertada del tot degut al periode històric tractat ja que jo no coneixo
directament quins eren els costums i mentalitat de l'epoca. Certs aspectes de la relació que mantenen la
Natàlia i en Quimet em semblen totalment injustos de cara a la Colometa, però potser era una cosa totalment
normal a l'època. No obstant, trobo la Colometa un personatge una mica dèbil, sotmesa. Hi ha hagut fragments
del llibre que m'han sorprés precisament per aixó, el Quimet tractava la Colometa com una ignorant i ella no
es revelava contra el Quimet, cosa que trobo del tot increible. Caldria analitzar les relacions de l'època amb les
d'ara i veuriem que la diferència es notable, ja que el rol de la dona fa uns 40 anys es reduïa a les fer les feines
de casa i tenir cura dels fills, el seu paper a la societat era nul.
Si deixem aquesta qüestió de banda, a part de la relació de la Natàlia i la Colometa, hi ha hagut un altre
personatge que m'ha sobtat bastant és el de la Rita, la filla de la Natàlia i en Quimet. És increible com un nen
és pot semblar tantísim al carácter del seu pare, en aquest cas, psíquicament, la Rita era, per a mi, molt
semblada al Quimet. M'ha sobtat perquè havent vist la Rita com marginava el seu pare a la Natàlia, la Rita
esdevé una persona igualment violenta i agressiva i fa el mateix amb el seu promés que feia en Quimet amb la
Colometa, cosa que tindria que ser totalment contrària, la Rita deuria tornar−se una persona pacífica i justa, ja
que normalment, quan tenim l'agressivitat tan a la vora i ens afecta, ens repetim que mai serem capaços de fer
tantes barbaritats i de fet, esdevenim persones totalment diferents en aquest sentit del que ho eren els nostre
progenitors.
la plaça del diamant
2