13- 19 maig 1981 n" 215 El Pla General d'Urbanisme continúa la seva polèmica marxa dins l'exposició pública Unió d'empresaris: No a aquest Pla Es celebrà la segona reunió informativa de presentació del Pla General de Figueres, destinada als empresaris contratistes, els quals varen fer diverses preguntes i objeccions al planejament proposat, que resumim tot seguit, les quals varen esser contestades per l'equip TAU. En Pere Giró, parlant en nom de la Unió d'empresaris va dir que un nou pla era necessari per a Figueres, però no aquest, ja que es massa restrictiu i el cost no es pot afrontar, puix el crèdit oficial es car i no es tàcil de trobar. L'equip TAU va respondre dient que el Pla era realista i es podia realitzar, ja que la renda zonal destinada a la finançació del mateix era inferior a l'acceptada com a correcte per aquests tipus de planejament. El senyor Oliden va al·legar que el planejament proposat, en reduir tant la densitat edificable, faria incrementar la repercussió del cost dels solars en la construcció fins a cinc vegades, la qual cosa suposaria que es paralitzaria, ja que els solars quedarien retinguts fins que la inflació els tornes a fer rendables. Se li va respondre que era cert en part, ja que tot planejament suposava en certa mesura en tres o quatre anys, però que per a evitar-ho, s'hauria de posar en marxa l'oferta de sòl urbanitzable prevista en el Pla. En Manuel Marin va demanar com es dristribuïen els costos entre la població i quin era el preu fixat per a calcular les expropiacions. L'equip TAU va desglossar els costos de la següent forma, pel que fa al planejament previst en el primer quatrieni, sense comptar l'exeobres d'infraestructura i expropiació: Cost total: 316 milions. Aportació municipal: 155 milions. Contribucions especials: 26 milions. Ajuda exterior: 25 milions. Inversió privada a sòl urbà: 25 milions. Inversió privada a sòl urbanitzable: 85 milions. Quant a preu d'expropiació es digué" que depenia en cada cas de les circumstàncies pròpies del terreny, i que s'hauria de negociar amb l'Ajuntament. Va sortir un tema que preocupà molt als presents, com els edificis fora d'ordenació i les conseqüències que hi haurien en cas d'incendi o destrucció per accident, i es va dir que això era un fet que passava arreu, el que quedessin edificis fora d'ordenació, i el pla preveia que es podien fer tot tipus d'obres, excepte, naturalment, la reconstrucció, però que la realitat d'altres ciutats demostra que no passa res i no creen problemes. Hi varen assistir el tinent d'alcalde d'Urbanisme Roberto Espinosa i el regidor Alfons Romero. Equip TAU: El Pla és una proposta oberta a la negociació Despres de la reunió amb els promotors i constructors, vàrem tenir una canvi d'impressions amb en Juli Esteban i Joan Montero, de l'equip T A U sobre el Pla General de Figueres. H e u vist el tipus de critiques que es fan al Pla. Comencem per alguna d'elles. Realment paralitzarà la construcció? —Respecte al sòl urbà, es cert que l'aprovació de qualsevol planejament ralentitza la construcció, però en el cas de Figueres es possible que hi hagi problemes puntuals que són transitoris i s'equilibraran a curt termini. En canvi, respecte a l'anterior planejament, s'obren prespectives molt clares quant al sòl urbanitzable, que fins ara no tenia les directrius ben definides. —Respecte a l'utopia... — C a p planejament es realitza al 10 per cent, sinó que és una referència, una recerca d'imatge de ciutat com a fita última, que pot semblar difícilment realitzable, però és durant tot el temps de vigència del Pla que s'Ha d'anar executant. Tots els plans són utòpics en la mida que no es realitzable plenament, inclús el del 1961. Malgrat tot, les actuacions programades en sòl urbà, estan quantificades i són perfectament executables, tenint en compte l'actual capacitat de gestió de l'Ajuntament. —Poden els ajuntaments afrontar l'execució del Pla 9 —El bon fi del Pla depèn fonamentalment de la política i gestió dels ajuntaments, per la qual cosa es convenient Aue es formi un òrguen de gestió, quam a la política territo rial, que controli i executi el Pla. Per què aquesta dràstica disminució d'alçades? —Afecta tothom per igual, per això es la forma me's justa de rebaixar la densitat en el sòl urbà. i a mes és l'eina que la ciència urbanística està utilitzant arreu actualment. La proposta es la que més s'assembla a la Figueres tradicional, però son els figuerencs qui han de definir quin tipus de ciutat volen, i dir si prefereixen edificis alts, «per a que no passi la tramuntana», no serem pas nosaltres els que imposarem un altre tipus de ciutat. De tots formes, el Pla es una proposta oberta a la negociació. —Què passarà amb els propietaris d'eficis que queden fora d'ordenació? —Res. Les normes del Pla són per a edificis de nova planta, i quant als edificis existents, es podran fer tot tipus d'obres, inclús canvis d'ús, excepte la reconstrucció, però l'experiència d'altres ciutats demostra que no es creen problemes, i el valor comercial no queda afectat. —Quins criteris d'equipaments s'han seguit al sòl urbà? —S'ha intentat d'evitar el peijudici al màxim nombre de propietaris, dins d'una coherència de distribució. i el fet es que s'incrementen poc. Actualment hi ha 21 Ha. i es creen prop de sis Ha. per expropiació i una Ha. per cessió, cosa que suposa passar de 7'5 m2. a 6'5 m2. per habitant per la qual cosa la proporció baixa, i això signifiva que les afectacions són minimes i que no hi ja excés d'equipaments. —També s'acusa el Pla d'ésser molt car. Diputació de Girona — Servei de Biblioteques Altres Virtudes Plan y defectos opinions del Se leen editoriales y cartas, se escuchan opiniones que, en resumen, vendrían a decir que el nuevo Plan General es un puro acto sádico de la Administración. En Plan puede analizarse globalmente o en detalle. Mi visión global del Plan es favorable, y como Arquitecto Urbanista estoy moralmente obligado a decirlo (aunque nos debamos a nuestros clientes, la comunidad nos está pidiendo a voces nuestra opinión). Es favorable, digo, porque veo muy claro que las ventajas del Plan compensan con mucho los perjuicios (todo ello desde una óptica de balance social, claro). Empecemos viendo la parte positiva: Este Pla, como todos los que se hacen últimamente (del mismo carácter y con los mismos conflictos) se redacta en cumplimiento de la Ley del Suelo, que por muy socializante que parezca se gestó y tramitó en tiempos de Franco. Esta ley pretendía poner remedio al tristísimo futuro urbanístico que amenazaba a todo el país. Este futuro ya es lamentable presente en muchos casos. Una Figueres de futuro con la densidad de población, anchura de calles y superficies de espacio públicos que proponía el anterior Plan es inviable humana y técnicamente. El preveer una ciudad mini- de los esfuerzos en este tema?. En segundo lugar, son perjudicados quienes hace muy poco han comprado solares y no han solicitado Licencia. Respecto a los antiguos propietarios del suelo no creo que puedan llamarse con toda propiedad peijudicados por el hecho de que teóricamente sus solares bajen ahora una parte de lo mucho que subieron en su dia. Aunque comprendo que resulten más fáciles de aceptar las ganancias que la pérdidas, en negocios hay que admitir riesgo. Segundo.— Otro inconveniente son las distorsiones en los sectores Promoción y Construcción. Los promotores profesionales de Figueres se encontrarán de momento con uñé situación cuando menos incómoda: De un lado deberán abandonar aquella rutina que ya tenian por mano (cinco plantas, cuatro viviendas por rellano, el ático más caro, etc) y hay que hacer un esfuerzo empresarial de adaptación a formas diferentes de promoción de terrenos de casco o de nuevo lanzamiento. Por otro lado, les será más difícil (no imposible) encontrar terrenos urbanos adecuados y asequibles, por lo menos mientras los propietarios no se mentalicen a bajar los precios. De todas maneras no olvidemos que lo que nos marcará la pauta será la demanda de viviendas, como siempre, y que la repercusión del suelo no es en Figueres tan gravosa como en otros sitios. Todo esto afectará —Els 316 milions d'inversions per al primer quatrieni no són excessius. La resta, fins als 1.500 milions, continuant al mateix ritme d'inversió, suposaria l'execució del Pla en 15 ó 16 anys, cosa que no es utòpic. Aqui encara no s'ha valorat la gran capacitat de gestió que tindran els ajuntaments a partir de les cessions del 10 per cent d'aprofitament mig, obligatòries per la Llei, quan s'executin les plans parcials, cosa que contribuirà a fer menys onerosa financerament l'execució del Pla. Qui són el TAU? És un grup d'arquitectes, conjuntament amb un economista, que des de l'any 1971 es dediquen al Planejament. Han efectuat, entre d'altres, els plans d'ordenació de Lloret, Port de la Selva, Girona, Mollet, Flassà, Celrà, etc. Són un dels equips més prestigiats dintre el camp de l'Urbanisme al nostre país, havent guanyat varis concursos, i han fet cursets d'urbanisme, conferències, articles, llibres, etc. Un d'ells és catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Sabadell; i treballen a la Corporació Metropolitana de Barcelona- Coordina Joan de Anguera mámente digna no es ninguna utopia ni ningún lujo asiático. Figueres res ya es ahora una ciudad digna y agradable, y el Plan no pretende hacerla mejor, sinó que no se vaya estropeando a medida que metemos más y más gente en el casco urbano. Cualquiera puede entender que a más població hacen falta más espacios libres y públicos, a no ser que partamos de que. hablando de ciudades. el futuro siempre es peor que el presente. Hablando ahora de los inconvenientes del Plan, pueden clasificarse en dos: Primero.— la existencia de personas o empresas concretas auténticamente perjudicadas: En primer lugar, los propietarios afectados por suelo público en gran proporción. pues aunque haya soluciones teóricas previstas por las leyes, la Administración es tradicionalmente lenta en pagar las expropiaciones o promover reparcelaciones. ¿Por que no centrar una buena parte mucho menos al pequeño constructor. Un falso inconveniente muy oido es el de los edificios recientes fuera de ordenación. No pasa nada. Continuarán su larga vida pudiendo ser separados, transformados e incluso consolidados. Cuando por fin se caigan de viejos habrán pasado diez planes más y nadie sabe que se podrá hacer. He hablado de una visión global del Plan y lo extenso de la carta me impide entrar en aspectos parciales. Es misión urgente de toda Figueres el formular observaciones para perfeccionar el Plan, corregir sus despistes y errores, etc. Imagino que la mayor parte de mis colegas y, desde luego, yo, estamos a disposición de personas y entidades sin necesidad de «presupuesto sin compromiso»-. Julio Llueca Fernández Arquitecto