Casa Amatller - Fundació Amatller

DOSSIER DE
PREMSA
Casa Amatller
Roda de premsa sobre el
Conveni d’execució del “Projecte Cultural de Restauració de la Casa Amatller”
i visita final d’obra de la
Restauració de la façana
DOSSIER DE
PRENSA
Casa Amatller
Rueda de prensa sobre el
Convenio de ejecución del “Proyecto Cultural de Restauración de la Casa Amatller”
i visita final de obra de la
Restauración de la fachada
1
La Casa Amatller, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)
realitzada entre 1898 i 1900, és un dels tres edificis singulars de
l’emblemàtica “Mançana de la Discòrdia” de Barcelona. Hi coincideixen una
sèrie d’afortunades circumstàncies que la converteixen en un instrument de
particular potencial per explicar, en tota la seva complexitat artística,
econòmica i social, el Modernisme , fenomen que posa el colofó a un dels
segles més intensos i transcendentals de la història de Catalunya.
La Casa Amatller, obra del arquitecto Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)
realizada entre 1898 y 1900, es uno de los tres edificios singulares de la
emblemática “Manzana de la Discordia” de Barcelona. En ella coinciden una
serie de afortunadas circunstancias que la convierten en un instrumento de
particular potencial para explicar, en toda su complejidad artística,
económica y social, el Modernismo, fenómeno que pone el broche final a
uno de los siglos más intensos y trascendentales de la historia de Cataluña.
Santiago Alcolea Blanch
Director de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic
Director de la Fundación Instituto Amatller de Arte Hispánico
2
FITXA TÈCNICA DEL PROJECTE DE RES TAURACIÓ
FICHA TÉCNICA DEL PROYECTO DE RESTAURACIÓN
Edifici
Edificio
Arquitecte
Arquitecto
Any de construcció
Año de construcción
Propietat
Propiedad
Projecte cultural
Proyecto cultural
Projecte de restauració
Proyecto de restauración
Institucions participants
Instituciones participantes
Cost total
Coste total
Fases del projecte
Fases del proyecto
Casa Amatller (Passeig de Gràcia, 41 – Barcelona)
Casa Amatller (Paseo de Gracia, 41 – Barcelona)
Josep Puig i Cadafalch
1898-1900
Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic
Fundación Instituto Amatller de Arte Hispánico
Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic
Fundación Caja Madrid
Fundación Instituto Amatller de Arte Hispánico
Fundación Caja Madrid
Salvador Tarragó Cid
Ajuntament de Barcelona
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de
Comunicació
Fundación Caja Madrid
Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic
Ayuntamiento de Barcelona
Generalidad de Cataluña. Departamento de Cultura y Medios
de Comunicación
Fundación Caja Madrid
Fundación Instituto Amatller de Arte Hispánico
4.998.551 euros
· Restauració de la façana de la Casa Amatller.
· Reubicació de la biblioteca i fototeca de l’Institut Amatller d’Art
Hispànic.
· Restauració de l’interior del pis principal de la Casa Amatller a
l’estat que tenia l’any 1900.
· Rehabilitació integral de la Casa Amatller.
· Restauración de la fachada de la Casa Amatller.
· Reubicación de la biblioteca y fototeca del Instituto Amatller de
Arte Hispánico.
· Restauración del interior del piso principal de la Casa Amatller
al estado que tenía en el año 1900.
· Rehabilitación integral de la Casa Amatller.
3
ALGUNES DADES RELLEVANTS SOBRE LA CASA AMATLLER
ALGUNOS DATOS RELEVANTES SOBRE LA CASA AMATLLER
§ La Casa Amatller va ser la primera de les remodelacions modernistes de la “Mançana de
la Discòrdia”, que transformarien el concepte uniformador plantejat per Ildefons Cerdà a
l’Eixample de Barcelona.
La Casa Amatller fue la primera de las remodelaciones modernistas de la “Manzana de la
Discordia”, que transformarían el concepto uniformador planteado por Ildefonso Cerdá en
el Ensanche de Barcelona.
§ La Casa Amatller té un riquíssim programa escultòric, resultat de l’estreta col·laboració
entre l’arquitecte i el seu client. La façana, el vestíbul i l’interior del pis principal estan
plens d’al·lusions al nom de la família (“A”s majúscules, branques florides d’ametller), a
l’activitat professional del propietari (indústria, xocolata, economia), a les seves aficions
(les arts plàstiques, la música, els viatges) i a símbols i tradicions catalanes (Sant Jordi, la
princesa i el drac, la cimera dita del rei Jaume I, una parella de catalans).
La Casa Amatller tiene un riquísimo programa escultórico, resultado de la estrecha
colaboración entre el arquitecto y su cliente. La fachada, el vestíbulo y el interior del piso
están repletos de alusiones al nombre de la familia (“A”s mayúsculas, ramas floridas de
almendro), a la actividad profesional del propietario (industria, chocolate, economía), a
sus aficiones (las artes plásticas, la música, los viajes) y a símbolos y tradiciones
catalanas (Sant Jordi, la princesa y el dragón, la cumbre llamada del rey Jaime I, una
pareja de catalanes).
§ A la façana, al voltant de les portes del balcó principal, hi ha una al·legoria de la
personalitat d’Antoni Amatller, amb referències a la indústria, la fotografia i el
col·leccionisme.
En la fachada, alrededor de las puertas del balcón principal, hay una alegoría de la
personalidad de Antonio Amatller, con referencias a la industria, la fotografía y el
coleccionismo.
§ El capcer esglaonat de la façana és conseqüència de la voluntat d’Antoni Amatller de
disposar d’un estudi fotogràfic al terrat de casa seva. La coberta a doble vessant, que no
podria extendre’s i desguassar per sobre de les finques veïnes, va dur l’arquitecte a
adoptar la mateixa solució emprada a l’Europa del nord per resoldre aquest mateix
problema.
El hastial escalonado de la fachada es consecuencia de la voluntad de Antonio Amatller
de disponer de un estudio fotográfico en el terrado de su casa. La cubierta a doble
vertiente, que no podría extenderse y verter aguas sobre las fincas vecinas, llevó al
arquitecto a adoptar la misma solución empleada en la Europa del norte para resolver
este mismo problema.
§ Més de 50 industrials, artistes i artesans, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch, van
fer possible la remodelació integral de la Casa Amatller en poc més d’un any i mig.
Más de 50 industriales, artistas y artesanos, bajo la dirección de Josep Puig i Cadafalch,
hicieron posible la remodelación integral de la Casa Amatller en poco más de año y
medio.
4
RESTAURACIÓ DE LA FAÇANA DE LA CASA AMATLLER
RESTAURACIÓN DE LA FACHADA DE LA C ASA AMATLLER
La façana de la Casa Amatller és el
resultat d’una complexa i difícil operació de
cirurgia estètica que l’arquitecte Josep
Puig i Cadafalch va portar a terme el 18981900, juntament amb la reforma de la resta
de l’edifici. L’operació, que va durar 18 mesos i en què van intervenir 50 industrials
dels més importants de Barcelona, va
transformar una façana plana de sortints i
d’alçada en una de volums desimètrics,
però recentrada amb un gran frontó esglaonat, amb uns canvis d’obertures molt
valents i una riquesa decorativa extrema.
La fachada de la Casa Amatller es el resultado de una compleja y difícil operación de
cirugía estética que el arquitecto Josep
Puig i Cadafalch llevó a cabo en 18981900, junto con la reforma del resto del
edificio. La operación, que duró 18 meses
y en la que intervinieron 50 industriales de
los más importantes de Barcelona, transformó una fachada llena de salientes y de
altura en otra de volúmenes desimétricos,
pero recentrada con un gran frontón escalonado, con unos cambios de aperturas muy
valientes y una riqueza decorativa extrema.
Tot i que la qualitat dels materials i de les
tècniques de construcció de la façana van
ser excel·lents, i a pesar de la restauració
de fa vint anys i el bon grau de conservació general, el pas del temps havia deixat
el rastre sobre la pell de la seva cara, tant
per la brutícia com per l’erosió dels estucs
i la pedra, el clivellament i la pèrdua parcial
del vernís de la ceràmica vidriada, l’oxidació parcial del ferro i la podridura dels
baixos i desaparició d’algunes persianes.
Aunque la calidad de los materiales y de
las técnicas de construcción de la fachada
fueron excelentes, y a pesar de la restauración de hace veinte años y el buen grado
de conservación general, el paso del tiempo había dejado el rastro sobre la piel de
su cara, tanto por la suciedad como por la
erosión de los estucos y la piedra, la fisuración y la pérdida parcial del barniz de la
cerámica vidriada, la oxidación parcial del
hierro y la pudrición de los bajos y desaparición de algunas persianas.
L’operació de restauració ha constituït un
gran repte professional, tant per a la propietat com per a l‘equip tècnic i empreses
que hi han intervingut, atesa l’alçada del
llistó que tenien constantment al davant. El
repte ha estat afrontat amb el màxim de
responsabilitat i exigència de què han
estat capaços, acompanyant-se constantment d’estudis, assajos i assessoraments
de màxima solvència. Un dels objectius
principals del treball realitzat ha estat
l’aplicació d’uns criteris conservacionistes
de restauració arquitectònica rigorosos.
Finalment, l’elaboració d’una cartografia
minuciosa i precisa, tant de la façana
mateixa, amb tota la seva càrrega
decorativa de detalls i acabats, com de les
diverses patologies, era una de les
exigències obligades.
La operación de restauración ha constituido un gran reto profesional, tanto para la
propiedad como para el equipo técnico y
empresas que han intervenido, debido a la
altura del listón que tenían constantemente
delante. El reto ha sido afrontado con el
máximo de responsabilidad y exigencia de
la que han sido capaces, acompañándose
constantemente de estudios, ensayos y
asesoramientos de máxima solvencia. Uno
de los objetivos principales del trabajo
realizado ha sido la aplicación de unos
criterios conservacionistas de restauración
arquitectónica rigurosos. Finalmente, la
elaboración de una cartografía minuciosa y
precisa, tanto de la fachada misma, con
toda su carga decorativa de detalles y
acabados, como de las patologías varias,
era una de las exigencias obligadas.
5
Repàs per materials de les principals
actuacions realitzades
Repaso
por
materiales
de
principales actuaciones realizadas
las
La ceràmica vidriada
La cerámica vidriada
Un fet a assenyalar sobre la ceràmica vidriada, tan bella de color i llum gràcies als
seus reflexos (i, per això mateix, tan utilitzada en el Modernisme), és que es tracta
d’un material de construcció molt fràgil.
Depenent del gruix del vernís, els vidriats
de rajola plana normals d’ uns 0,4 mm de
gruix es badallen molt fàcilment amb els
canvis bruscs de temperatura, ni que sigui
en forma de microfissures solament observables a l’extrem pels puntets de pols que
s’hi sobreposen. Aquesta és una patologia
general de l’arquitectura modernista, veritable taló d’Aquiles.
Un hecho a señalar sobre la cerámica vidriada, tan bella de color y luz gracias a
sus reflejos (y, por ello, tan utilizada en el
Modernismo), es que se trata de un material de construcción muy frágil. Dependiendo del grueso del barniz, los vidriados de
baldosa plana normales de unos 0,4 mm
de grueso se agrietan muy fácilmente con
los cambios bruscos de temperatura,
aunque sea en forma de microfisuras solo
observables en el extremo por los puntitos
de polvo que se les sobreponen. Esta es
una patología general de a
l arquitectura
modernista, auténtico talón de Aquiles.
La tasca preparatòria de la intervenció en
els vidriats va ser la mapificació inicial de
totes les rajoles vidriades del frontó,
comptabilitzant-se: un 3% de les peces de
20x20 cm havien de substituir-se perquè
havien perdut més d’un 30% de l’esmalt de
superfície o presentaven patologies més
greus de fracturació de tota la peça, etc.;
un 6% de peces que tenien d’un 10 a un
20% de superfície desapareguda eren restaurables, juntament amb un 13% de descantelllaments. En total, un 78% estaven
en bon estat o només tenien microfissures.
La labor preparatoria de la intervención en
los vidriados fue la mapificación inicial de
todas las baldosas vidriadas del frontón,
contabilizando: un 3% de las piezas de
20x20 cm tenían que sustituirse porque habían perdido más de un 30% del esmalte
de superficie o presentaban patologías
más graves de fracturación de toda la pieza, etc.; un 6% de piezas que tenían de
un 10 a un 20% de superficie desaparecida eran restaurables, junto con un 13% de
descantilllamientos. En total, un 78% estaban
en buen estado o solo tenían microfisuras.
Manel Diestre, experimentat i qualificat
ceramista, tant de rajoles com de ceràmica
de “bulto”, ha estat l’encarregat de fer les
noves peces vidriades per complir
l’encàrrec satisfactòriament. En particular,
s’han substituït quatre peces de “bulto” de
reflexos metàl·lics, la ruptura d’una de les
quals fou causa de l’alarma inicial que va
desencadenar la restauració de la façana.
Manel Diestre, experimentado y cualificado
ceramista, tanto de baldosas como de cerámica de “bulto”, ha sido el encargado de hacer las nuevas piezas vidriadas para cum plir el encargo satisfactoriamente. En particular, se han sustituido cuatro piezas de “bulto” de reflejos metálicos, la ruptura de una de
las cuales fue causa de la alarma inicial que
desencadenó la restauración de la fachada.
S’ha fet càrrec de la restauració de les
peces Ecra S.L., amb experiència a
l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la
Música Catalana. Prèvia neteja de les
existents, es va intervenir per fases: primer
substitució de les més malmeses (treball
Se ha hecho cargo de la restauración de
las piezas Ecra S.L., con experiencia en el
Hospital de Sant Pau y el Palau de la
Música Catalana. Previa limpieza de las
existentes, se intervino por fases: primero
sustitución de las más estropeadas (tra6
de paleta realitzat per l’empresa Riera S.A.
concessionària general de tota la façana);
segon, de les peces a restaurar per la
pèrdua de superfície fins al 20% es va
procedir a recuperar el gruix del vernís
inexistent amb un morter de calç barrejat
amb pols de maó, sobre el que es
reproduïren els colors a base d’un pintura
acrílica (la perfecció de l’execució només
permet identificar les llacunes restaurades
observant-les a contrallum); tercer, es van
deixar per al final les restauracions de
cantonades i cantells trencats parcialment.
bajo de albañilería realizado por la empresa Riera S.A. concesionaria general de toda la fachada); segundo, de las piezas a
restaurar por la pérdida de superficie hasta
el 20% se procedió a recuperar el grueso
del barniz inexistente con un mortero de
cal mezclado con polvo de ladrillo, sobre el
cual se reprodujeron los colores a base de
un pintura acrílica (la perfección de la ejecución solo permite identificar las lagunas
restauradas observándolas a contraluz); tercero, se dejaron para el final las restauraciones de esquinas y cantos parcialmente rotos.
L’única tragèdia del treball de neteja i
restauració de les parts altes de la façana,
sobretot dels vidriats i dels esgrafiats, és
que en una via amb gran circulació (Passeig de Gràcia amb Aragó), la contaminació és molt gran i els edificis s’embruten
ràpidament. Així, havent deixat uns paraments vidriats esplendents, vius de color i
llum, exaltats en retallallar-se contra el cel
blau mediterrani, només en una setmana
comença a perdre una part de la brillantor.
La única tragedia del trabajo de limpieza y
restauración de las partes altas de la fachada, sobre todo en vidriados y esgrafiados,
es que en una vía con gran circulación (Paseo de Gracia con Aragón), la contaminación es muy grande y los edificios se ensucian rápidamente. Así, habiendo dejado unos
paramentos vidriados resplandecientes, vivos de color y luz, exaltados al recortarse contra el cielo azul mediterráneo, solo en una semana empieza a perder una parte del brillo.
La pedra
La piedra
La importància estratègica d’aquest material, per la qualificació tant estètica com
estructural que atorga a la façana, és causa que la seva restauració tingui una significació decisiva. Per realitzar aquesta doble tasca assenyalada i obtenir caracteritzacions diferents per als diversos usos
escultòrics i arquitectònics del mateix
material,
Puig
comptava
amb
la
col·laboració del gran escultor Eusebi
Arnau i la pedra sorrenca de Montjuïc , de
gra i color diferents. Així, la riquesa i
varietat de formes d’expressió plàstica de
la pedra és molt gran, atorgant a la riquesa
de la façana un valor substantiu.
La importancia estratégica de este material, por la cualificación tanto estética como
estructural que otorga a la fachada, es causa de que su restauración tenga una significación decisiva. Para realizar esta doble labor señalada y obtener caracterizaciones
diferentes para los distintos usos escultóricos y arquitectónicos del mismo material,
Puig contaba con la colaboración del gran
escultor Eusebi Arnau y la piedra arenisca
de Montjuïc, de grano y color diferentes. Así,
la riqueza y variedad de formas de expresión plástica de la piedra es muy grande,
otorgando a la riqueza de la fachada un
valor sustantivo.
Els sistemes de restauració de la pedra,
prèvia neteja i tractament fungicides, han
estat diferents, adaptant-los a la naturalesa del problema a resoldre. El mètode general s’ha fet en sec, a base de projecció
de diversos abrasius adaptats a la classe
Los sistem as de restauración de la piedra,
previa limpieza y tratamiento fungicidas,
han sido diferentes, adaptándolos a la naturaleza del problema a resolver. El método general se ha hecho en seco, a base de
proyección de varios abrasivos adaptados a
7
de pedra, tipus, textura, etc. La solució
majoritària per a paraments plans o
superfícies no gaire mogudes ha estat l’ús
de la pols d’alumini, a pressions entorn a
les 4-6 atmosferes, jugant amb la distància
de projecció segons les necessitats i
vigilant sempre d’erosionar les superfícies
al mínim, cosa bastant fàcil de controlar en
les textures d’acabat fi i llises, que són les
més delicades. La prova d’esborrar el color
imprès en un paquet de tabac sense
aixecar la fibra del paper dóna idea de la
capacitat de finesa del treball.
la clase de piedra, tipo, textura, etc. La solución mayoritaria para paramentos planos o
superficies no muy movidas ha sido el uso
del polvo de aluminio, a presiones alrededor de 4-6 atmósferas, jugando con la distancia de proyección según las necesidades y cuidando siempre la erosión de las
superficies al mínimo, algo bastante fácil
de controlar en las texturas de acabado fino y lisas, que son las más delicadas. La prueba de borrar el color impreso en un paquete de tabaco sin levantar la fibra del papel da
idea de la capacidad de finura del trabajo.
Per a les crostes negres en racons i
superfícies convexes tancades, atesa la
forta incrustació a la pedra, es combina
l’estovament de la cel·lulosa i l’eliminació
manual posterior; en superfícies extenses
de brutícia granular incrustada, el làtex.
Para las costras negras en rincones y superficies convexas cerradas, dada la fuerte incrustación en la piedra, se combina el ablandamiento de la celulosa y la eliminación
manual posterior; en superficies extensas
de suciedad granular incrustada, el látex.
La tasca de restauració de la pedra, els
esgrafiats i la pintura del ferro i de la fusta
ha estat realitzada per l’empresa Picat
Restauració S.L., que compta amb personal especialitzat competent en la resolució
dels diferents problemes. La majoria de
restauradores que han intervingut a la
Casa Amatller formen part d’una nova
generació d’especialistes fruit de la formació de l’Escola de Restauració de Béns
Mobles, creada per la Generalitat de Catalunya. Per la seva preparació, a més de la
cura, netedat, delicadesa i consciència
d’identitat professional bàsicament conservacionista, són el nou exponent d’una
professió fonamental per a la conservació
del patrimoni català, encara mancat de
tècnics arquitectes restauradors conservacionistes.
La labor de restauración de la piedra, los
esgrafiados y la pintura del hierro y de la
madera ha sido realizada por la empresa
Picat Restauració S.L., que cuenta con personal especializado competente en la resolución de los diferentes problemas. La mayoría de restauradores que han intervenido
en la Casa Amatller forman parte de una
nueva generación de especialistas fruto de
la formación de la Escuela de Restauración de Bienes Muebles, creada por la Generalidad de Cataluña. Por su preparación,
además del cuidado, netedad, delicadeza
y consciencia de identidad profesional básicamente conservacionista, son el nuevo
exponente de una profesión fundamental
para la conservación del patrimonio catalán, aún falto de técnicos arquitectos
restauradores conservacionistas.
Amb les intervencions de restauració realitzades, més tot un conjunt d’accions puntuals com la reintegració d’elements decoratius menors caiguts, la reconstrucció
dels diversos tipus de juntes (des de les
significatives del marc esglaonat del frontó
fins a les de simple repàs), consolidació de
parts degradades, ancoratges de peces
amb risc de despreniments, etc., fins a
Con las intervenciones de restauración realizadas, más todo un conjunto de acciones
puntuales como la reintegración de elementos decorativos menores caídos, la reconstrucción de los distintos tipos de juntas (des de las significativas del marco escalonado
del frontón hasta las de simple repaso),
consolidación de partes degradadas, anclajes de piezas con riesgo de desprendi8
hidrofugació d’acabat, la pedra ha tornat a
despertar de la grisor general que la brutícia difuminava, identificant-se clarament
les parts i la riquesa dels matisos que la
pedra ofereix, amb la seva textura, treball i
color, identificant-se clarament els elements arquitectònics i les seves parts, així
com la comunitat d’animalons i varietat de
figures escampades per la façana.
mentos, etc., hasta la hidrofugación de acabado, la piedra ha vuelto a despertar del
gris que la suciedad difuminava, identificándose claramente las partes y la riqueza de los
matices que la piedra ofrece, con su textura, trabajo y color, identificándose en claro
los elementos arquitectónicos y sus partes,
así como la comunidad de animalitos y variedad de figuras esparcidas por la fachada.
Destaca en particular la forma de publicitat amagada redescoberta al mirador dret
amb la lletra “A” monumental sobreposada
a l’amatller genealògic florit de petites
flors-lletres “a”, o el grup escultòric de
contrapès format per la donzella-reina-fada
i el cavaller travessant amb la llança el
drac, tot distribuït en el costat esquerre, a
sobre i a l’entorn de la porta petita d’entrada.
Destaca en particular la forma de publicidad oculta redescubierta en el mirador derecho con la letra “A” monumental sobrepuesta en el almendro genealógico florecido de
pequeñas flores-letras “a”, o el grupo escultórico de contrapeso con la doncella-reinahada y el caballero atravesando con la lanza
al dragón, todo en el lado izquierdo, sobre y
alrededor de la puerta pequeña de entrada.
Els esgrafiats
Los esgrafiados
En constituir la forma d’acabat de quasi
tota la façana, els esgrafiats presenten una
més gran varietat de situacions diverses.
Al constituir la forma de acabado de casi toda la fachada, los esgrafiados presentan una
más gran variedad de situaciones distintas.
El frontó, com que pateix en major mesura
l’efecte dels vents i la pluja, és la part que
ha experimentat un major desgast i
brutícia, ja que s’ha escampat la pols
retinguda en els racons de les flors de lliris
en relleu. Aquest fet va obligar a refer
totalment l’esgrafiat d’aquesta part alta en
la restauració de 1989.
El frontón, cal sufrir en mayor medida el
efecto de los vientos y la lluvia, es la parte
que ha experimentado un mayor desgaste
y suciedad, ya que se ha esparcido el
polvo retenido en los rincones de las flores
de lirios en relieve. Este hocho obligó a
rehacer totalmente el esgrafiado de esta
parte alta en la restauración de 1989.
La resta dels esgrafiats de la façana estaven, en general, en bon estat i molt ben
fets. Sota les cornises dels ampits de les
finestres o sortits dels balcons els
esgrafiats es conserven en bones
condicions. Al contrari, els desguassos de
les cantonades de les cornises o sortints
estaven molt gastats, o bé destruïts. Una
altra patologia escampada arreu al voltant
de tot encintat d’esgrafiat amb la pedra és
la separació puntual del lliscat de fons de
color de l’esgrafiat de la paret de maó,
arribant a formar a la part central de la
façana, i a l’alçada del forjat del primer pis,
unes grans bosses d’aire amb esquerdes
El resto de los esgrafiados de la fachada
estaban, en general, en buen estado y
muy bien hechos. Debajo de las cornisas
de los alféizares de las ventanas o salientes de los balcones los esgrafiados se conservan en buenas condiciones. Al contrario, los desguaces de las esquinas de las
cornisas o salientes estaban muy gastados, o destruidos. Otra patología repartida
en todo encintado de esgrafiado con la
piedra es la separación puntual del enlucido de fondo de color del esgrafiado del muro de ladrillo, llegando a formar en la parte
central de la fachada, y a la altura del forjado del primer piso, unas grandes bolsas de
9
verticals degut al rentat de l’aigua filtrada
en l’interior de l’esgrafiat [veieu plànol de
patologies de la façana].
aire con grietas verticales debido al lavado
del agua filtrada en el interior del esgrafiado [ver plano de patologías de la fachada].
Per fixar els desenganxaments dels lliscats
de fons dels esgrafiats del suport de la
paret de maó s’ha utilitzat un material
emprat per fixar els suports de les pintures
al fresc: composat a base de calç natural
exempta de sals eflorescents, sorra de
marbre i additius reològics o fluïdificants,
aplicat amb xeringues i complementat
quan es tracta de petits espais buits amb
injeccions de resines acríliques.
Para fijar los despegados de los enlucidos
de fondo de los esgrafiados del soporte de
la pared de ladrillo se ha utilizado un material usado para fijar los soportes de las pinturas al fresco: compuesto a base de cal natural exenta de sales eflorescentes, tierra
de mármol y aditivos reológicos o fluidificantes, aplicado con jeringas y complementado
cuando se trata de pequeños espacios vacíos con inyecciones de resinas acrílicas.
L’acabat final dels esgrafiats de la façana
ha estat motiu de llarga recerca, atès que
es volia que la façana no semblés feta de
nou, que es la opció presa correntment. La
solució final ha estat, després de reintegrar
les parts perdudes o desgastades, reintegrar els colors mitjançant veladures a base
de silicats, que admeten percentatges de
dissolució alts ,i per tant, transparències
dels fons amb tota la riquesa de matisos
que el pas del temps ha anat incorporant,
obtenint-se com a resultat una façana viva,
amb variacions mínimes de tonalitats o
matisos diferents com les pervivències
més originals de sota les cornises.
El acabado final de los esgrafiados de la
fachada ha sido motivo de larga investigación, dado que se quería que la fachada
no pareciese nueva, que es la opción corriente. La solució final ha sido, después de reintegrar las partes perdidas o desgastadas,
reintegrar los colores mediante veladuras a
base de silicatos, que admiten porcentajes
de disolución altos y, por tanto, transparencias de los fondos con toda la riqueza de
matices que el paso del tiempo ha incorporado, obteniéndose como resultado una
fachada viva, con variaciones mínimas de tonos o matices diferentes com o las originales pervivencias de debajo de las cornisas.
El ferro
El hierro
Eliminada la capa antiga de pintura superficial, s’ha recuperat allà on existia la pel·lícula de protecció de l’òxid, netejant-se a
fons les zones més afectades, passivantse adequadament, reintegrant les pèrdues
volumètriques on el rovell havia estat més
fort i s’han tornat a soldar les peces desenganxades per, finalment, aplicar una capa
de protecció i dues de pintura.
Eliminada la capa antigua de pintura superficial, se ha recuperado donde existía la
película de protección del óxido, limpiándose a fondo las zonas más afectadas, pasivándose adecuadamente, reintegrando las
pérdidas volumétricas donde el óxido había sido más fuerte y se han vuelto a soldar las piezas despegadas para, finalmente,
aplicar una capa de protección y 2 de pintura.
La restauració del terra del llarg balcó del
pis principal es va efectuar fa 20 anys i
encara es conserva en bon estat. En el
balcó petit de ferro del primer pis, la
destrucció de la major part de l’esmalt de
les ceràmiques vidriades s’ha aprofitat, a
més de per produir-ne de noves, per corregir
La restauración del suelo del largo balcón
del piso principal se efectuó hace 20 años y
aún se conserva en buen estado. En el balcón pequeño de hierro del primer piso, la destrucción de la mayor parte del esmalte de
las cerámicas vidriadas se ha aprovechado, además de para producir nuevas, para
10
el sistema de tallar aigües de l’enrajolat del
terra. La importància decorativa atorgada
per Puig i Cadafalch al treball de forja a la
façana fou especialment estudiada.
corregir el sistema de cortar aguas del alicatado del suelo. La importancia decorativa otorgada por Puig i Cadafalch al trabajo de forja en la fachada fue muy estudiada.
El caràcter de línia negra que, com la solidificació d’un traç linial ritmat, destaquen
les baranes de balcons, del terrat i dels
pujamobles, contraposats al garbuix dels
poms de flors, aporten a la simfonia
compositiva de la diversitat de materials i
formes un accent dramàtic en ferro, de la
mateixa manera que, en pedra, ho fan els
dos grans dracs-gàrgola superiors.
El carácter de línea negra que, como la solidificación de un trazo lineal rimado, destacan las barandillas de balcones, terrado y
subemuebles, contrapuestos al lío de los
pomos de flores, aportan a la sinfonía compositiva de la diversidad de materiales y
formas un acento dramático en hierro, del
mismo modo que, en piedra, lo hacen los
dos grandes dragones-gárgola superiores.
La fusta
La madera
L’últim element intervingut ha estat part de
la fusteria exterior de la façana, com les
persianes dels balcons i les finestres, en
gran part ja inexistents o fetes malbé en
les parts inferiors.
El último elemento intervenido ha sido parte de la carpintería exterior de la fachada,
como las persianas de los balcones y las
ventanas, en gran parte ya inexistentes o
estropeadas en las partes inferiores.
La fusteria de les persianes de la Casa
Amatller reflecteix una part de la concepció
de Puig respecte aquest material. Mentre
la fusteria dels tancaments interiors està
totalment subordinada a la més estricta
funcionalitat, a l’exterior domina el component figuratiu, que apareix com essencialment decorativa. La llibertat que s’atorga
en el remat superior de les persianes o en
el tractament de les variacions del mateix
tema o, encara, en la introducció d’un cas
totalment nou i diferent com la persiana de
composició musulmana, Puig manifesta la
seva riquesa de recursos i l’abast complex
del seu esperit.
La carpintería de las persianas de la Casa
Amatller refleja una parte de la concepción
de Puig respecto a este material. Mientras
la carpintería de los cerramientos interiores
está totalmente subordinada a la más estricta funcionalidad, en el exterior domina
el componente figurativo, que aparece como esencialmente decorativa. La libertad
que se otorga en el remate superior de las
persianas o en el tratamiento de las variaciones del mismo tema o, aún, en la introducción de un caso totalmente nuevo y diferente como la persiana de composición musulmana, Puig manifiesta su riqueza de recursos y el alcance complejo de su espíritu.
Dins dels enquadraments de filigrana, que
tant en els perfils gotitzants de pedra de
les finestres i balcons, com en la riquesa
escultòrica dels timpans superelaborats, la
persiana de fusta se situa com el pinyol en
el cor de la fruita, que no ocupa tot el forat
de la finestra sinó que, com punta calada a
base de postetes giratòries o fixes o
gelosies, es remata amb una punxa
semilobulada guarnida de flors en tot el
seu perfil.
Dentro de los encuadres de filigrana, que
tanto en los perfiles gotizantes de piedra
de las ventanas y balcones, como en la riqueza escultórica de los timpanos superelaborados, la persiana de maderas se
sitúa como el hueso en el corazón de la
fruta, que no ocupa todo el hueco de la ventana sino que, com punta calada a base de
postillas giratorias o fijas o celosías, se
remata con un pincho semilobulado decorado de flores en todo su perfil.
11
Aquest contrast de materials, entre la duresa i la immobilitat de la pedra i la fragilitat, mobilitat i transparència de la fusta
amb temes figuratius tant dinàmics i barrocs, ens porta al límit de situacions de
diàleg-contraposició-dissolució de les formes corpòries i la llum que l’arquitecte
tornarà a desenvolupar en altres parts del
edifici.
Este contraste de materiales, entre la dureza y la inmobilidad de la piedra y la fragilidad, mobilidad y transparencia de la
madera con temas figurativos tanto
dinámicos y barrocos, nos lleva al límite de
situaciones de diálogo-contraposicióndisolución de las formas corpóreas y la luz
que el arquitecto volverá a desarrollar en
otras partes del edificio.
Balanç final
Balance final
El resultat immediat de la restauració de la
façana de la Casa Amatller és la de la
incorporació de nou de la seva imatge al
paisatge urbà del Passeig de Gràcia. Tot i
que la façana és “vista”, no és totalment
coneguda però, gràcies a la neteja, restauració, consolidació i reincorporació d’elements, com la fusteria de les persianes, es
podrà refrescar i es descobriran noves
facetes, relacions i detalls que donaran
vida a noves visions i il·lusions.
El resultado inmediato de la restauración
de la fachada de la Casa Amatller es la de
la incorporación de nuevo de su imagen al
paisaje urbano del Paseo de Gracia.
Aunque la fachada es “vista”, no es
totalmente conocida pero, gracias a la
limpieza, restauración, consolidación y
reincorporación de elementos, como la
carpinterñia de las persianas, se podrá
refrescar y se descubrirán nuevas facetas,
relaciones y detalles que darán vida a
nuevas visiones e ilusiones.
Altres fruits d’aquest treball de conservació, a més de la riquesa d’experiències
per a tota la gent que hi ha intervingut i ha
passat per l’obra, són els coneixements
que ha aportat sobre la pròpia obra i que
seran reflectits en la memòria tècnica
corresponent, així com en la gran quantitat
de material gràfic existent.
Un producte indirecte, però no menys
important, és la visió que sobre la façana
de la Casa Batlló ha facilitat la bastida
situada enganxada a la seva mitgera i en
visió rasant a dos metres de distancia de
l’alineació del frontis. Oferint la vista del
moviment ondulant de la façana veïna, tant
de les baranes de ferro fos, autèntiques
escultures abstractes, com els grans
voladissos de les tribunes i balcons de
pedra, experiències antecessores que
permeteren emprendre desprès a Gaudí la
gran folia de la Casa Milà.
Otros frutos de este trabajo de
conservación, además de la riqueza de
experiencias para toda la gente que ha
intervenido y ha pasado por la obra, son
los conocimientos que ha aportado sobre
la propia obra y que serán reflejados en la
memoria técnica correspondiente, así
como en la gran cantidad de material
gráfico existente.
Un producto indirecto, pero no menos
importante, es la visión que sobre la
fachada de la Casa Batlló ha facilitado el
andamio situado pegado a su medianera y
en visión rasante a dos metros de
distancia de la alineación del frontis.
Ofreciendo la vista del movimiento
ondulante de la fachana vecina, tanto de
las barandillas de hierro fundido,
auténticas esculturas abstractas, como los
grandes voladizos de las tribunas y
balcones
de
piedra,
experiencias
antecesoras que permitieron emprender
después a Gaudí la gran locura de la Casa
Milà.
12
Crèdits de l’obra de restauració
Créditos de la obra de restauración
Promotor
Promotor
Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic
Fundación Instituto Amatller de Arte Hispànico
Arquitecte restaurador, projecte i direcció
Arquitecto restaurador, proyecto y dirección
Salvador Tarragó
Salvador Tarragó
Arquitectes col·laboradors del projecte
Arquitectos colaboradores del proyecto
Eliana Vieira, Martín Capeluto i Maria Turull
Eliana Vieira, Martín Capeluto y Maria Turull
Aparellador
Aparejador
Pere Camarasa
Pere Camarasa
Assessorament
Asesoram iento
Joan Ramón Rosell (director) i Antonia
Navarro (geòloga), Laboratori de Materials,
EPIE, UPC
Joan Ramón Rosell (director) y Antonia
Navarro (geòloga), Laboratori de Materials,
EPIE, UPC
Assessorament estructural
Asesoram iento estructural
Cabezas y Góngora
Cabezas y Góngora
Seguiment d’obra
Seguimiento de obra
Brenda Levano
Brenda Levano
Empresa constructora concesionària
Empresa constructora concesionaria
Construccions Riera S.A.
Construccions Riera S.A.
Cap d’obra
Jefe de obra
Joaquim Pinyol
Joaquim Pinyol
Reproducció ceràmica artesana esmaltada
Reproducción cerámica artesanal esmaltada
Manel Diestre
Manel Diestre
Restauració ceràmica vidriada
Restauración cerámica vidriada
Ecra S.L.
Ecra S.L.
Responsable
Responsable
Anna Cusó
Anna Cusó
Restauració pedra, esgrafiats, pintura
Restauración piedra, esgrafiados, pintura
Picat Restauració S.L.
Picat Restauració S.L.
Responsable
Responsable
Xavier Laosa
Xavier Laosa
Restauradores
Restauradoras
Sonia López Hidalgo, Ana Isabel
Ortuondo, Anna Pluvinet i Sara Gil
Sonia López Hidalgo, Ana Isabel
Ortuondo, Anna Pluvinet y Sara Gil
Pintura
Pintura
Francisco Viera
Fusteria
Francisco Viera
Carpintería
Puertas Rosanes
Puertas Rosanes
Responsable
Responsable
Antonio Lanzas
Antonio Lanzas
Bastida
Andamio
Layer, Lloguer Pràctic
Layer, Lloguer Pràctic
Lones
Lonas
Institut del Paisatge Urbà, Ajuntament de
Barcelona
Instituto del Paisaje Urbano, Ayuntamiento
de Barcelona
Mimètica
Mimética
Vieira, Capeluto i Turull
Vieira, Capeluto y Turull
Publicitàries
Publicitarias
JC Decaux
JC Decaux
13
PLÀNOL DE PATOLOGIES DE LA FAÇANA
PLANO DE PATOLOGÍAS DE LA FACHADA
14
PROJECTE CULTURAL DE RESTAURACIÓ DE LA C ASA AMATLLER
PROYECTO CULTURAL DE RESTAURACIÓN DE LA CASA AMATLLER
Per aprofitar al màxim tot el seu
potencial, el projecte que farà de la Casa
Amatller
un
equipament
cultural
d’especial relleu per a Barcelona s’ha
estructurat a partir de quatre línies
fonamentals d’actuació:
- La restauració de l’edifici, la seva
decoració i el mobiliari i les col·leccions
artíctiques que conté.
- L’elaboració d’un programa museogràfic per explicar el Modernisme i el seu
context històric a través de la Casa
Amatller i el seu contingut.
- La redacció d’un pla de gestió de la
Casa Amatller a partir de les pautes
establertes per l’estudi de viabilitat a
curt, mig i llarg termini, confeccionat
recentment.
- La comunicació i difusió tant dels
valors de l’edifici i el seu contingut,
com del propi procés seguit per a la
seva restauració i per garantir-ne la
projecció social i la sostenibilitat.
Para aprovechar al máximo todo su potencial, el proyecto que hará de la Casa
Amatller un equipamiento cultural de especial relevancia para Barcelona se ha estruc turado a partir de cuatro líneas fundamentales de actuación :
- La restauración del edificio, su decoración y el mobiliario y las colecciones
artísticas que contiene.
- La elaboración de un programa museográfico para explicar el Modernismo y su
contexto histórico a través de la Casa
Amatller y su contenido.
- La redacción de un plan de gestión de la
Casa Amatller a partir de las pautas
establecidas por el estudio de viabilidad
a corto, medio y largo plazo, confeccionado recientemente.
- La comunicación y difusión tanto de los
valores del edificio y su contenido, como
del propio proceso seguido para su res tauración y para garantizar su proyec ción social y su sostenibilidad.
La Fundació Institut Amatller d’Art
Hispànic, en col·laboració amb la
Fundación Caja Madrid, ha dirigit els
treballs previs d’aquest ambiciós projecte
cultural, que s’ha beneficiat d’importants
contribucions per part de diversos tècnics i
entitats
especialitzades.
Entre
les
aportacions mereixen ser destacades les
de l’arquitecte Salvador Tarragó Cid i les
de l’empresa “STOA. Patrimoni, turisme i
museografia”.
La Fundación Instituto Amatller de Arte
Hispánico, en colaboración con la Fundación
Caja Madrid, ha dirigido los trabajos previos
de este ambicioso proyecto cultural, que se
ha
beneficiado
de
importantes
contribuciones por parte de diversos
técnicos y entidades especializadas. Entre
las aportaciones merecen ser destacadas
las del arquitecto Salvador Tarragó Cid y las
de la empresa “STOA. Patrimoni, turisme i
museografía”.
El nucli fonamental al voltant del qual
s’articula el projecte el constitueix la que
fóra residència de l’industrial xocolater
Antoni Amatller (1851-1910). La seva restauració permetrà recuperar l’aspecte que
tenia l’any 1900, amb l’objectiu d’obrir-lo a
la visita pública com a interior modernista
amb el seu mobiliari i decoració originals.
L’exhaustiva documentació fotogràfica
disponible de l’interior del pis principal ha
El núcleo alrededor del cual se articula todo
el proyecto lo constituye la que fuera
residencia del industrial chocolatero Antonio
Amatller (1851-1910). Su restauración
permitirá recuperar el aspecto que tenía en
el año 1900, con el fin de abrirlo a la visita
pública como interior modernista con su
mobiliario y decoración originales. La
exhaustiva
documentación
fotográfica
disponible del interior del piso principal ha
15
servit per marcar les pautes de la
intervenció.
servido para marcar las pautas de la
intervención.
Existeix, a més, una àmplia informació
referent a diversos aspectes relacionats
amb la Casa Amatller que resulta de vital
importància per dotar de contingut el futur
equipament cultural. Es tracta de la
documentació comercial de Xocolates
Amatller entre 1810 i 1930 (arxiu de la
Fundació Amatller), els plànols del projecte
de remodelació de 1898-1900 (Ar xiu
Administratiu Municipal de Barcelona), els
dibuixos, notes i escrits de Josep Puig i
Cadafalch (Arxiu Nacional de Catalunya fons Puig i Cadafalch), la documentació
comptable de la remodelación de la Casa
Amatller (arxiu de la Fundació Amatller),
sense oblidar els propis negatius realitzats
per Antoni Amatller en la seva qualitat de
viatger i fotògraf aficionat, la seva
col·lecció d’obres d’art i també les
fotografies històriques de la Casa Amatller
i de la “Mançana de la Discòrdia”.
L’elaboració d’aquest ric material permetrà
situar el Modernisme en el seu context
històric i:
- Explicar, a través de les tres generacions que van dirigir Xocolates Amatller
des de finals del segle XVIII, que el
Modernisme fou possible gràcies a
la recuperació econòmica de Catalunya, com a resultat de la seva transformació industrial i de la possibilitat de
comerciar directament amb els territoris d’ultramar, després del decret liberalitzador firmat per Carles III el 1778.
- Mostrar que el Modernisme, tal com
era entès per l’arquitecte Josep Puig i
Cadafalch, va ser l’expressió plàstica
de l’esperit de la Renaixença, en la
seva voluntat de recuperació de la
identitat catalana.
- Presentar el Modernisme com a
reacció contra el concepte urbanístic
uniformador del Pla Cerdà a l’Eixample
de Barcelona.
- Exposar, mitjançant els plànols,
dibuixos i croquis conservats a l’arxiu
de Josep Puig i Cadafalch (Arxiu
Existe, además, una amplia información
referente a diversos aspectos relacionados
con la Casa Amatller que resulta de vital
importancia para dotar de contenido al
futuro equipamiento cultural. Se trata de la
documentación comercial de Chocolates
Amatller entre 1810 y 1930 (archivo de la
Fundación Amatller), los planos del proyecto de remodelación de 1898-1900
(Archivo Administrativo Municipal de Barcelona), los dibujos, apuntes y escritos de
Josep Puig i Cadafalch (Archivo Nacional
de Cataluña - fondo Puig i Cadafalch), la
documentación contable de la remodelación de la Casa Amatller (archivo de la
Fundación Amatller), sin olvidar los propios
negativos realizados por Antonio Amatller
en su calidad de viajero y fotógrafo aficionado, su colección de obras de arte y
también las fotografías históricas de la
Casa Amatller y de la “Manzana de la
Discordia”. Este rico material permite elaborar un discurso que situa el Modernismo
en su contexto histórico y:
- Explicar, a través de las tres generaciones que dirigieron Chocolates Amatller desde fines del siglo XVIII, que el
Modernismo fue posible gracias a la
recuperación económica de Cataluña,
como resultado de su transformación
industrial y de la posibilidad de comerciar directamente con los territorios de
ultramar, tras el decreto liberalizador
firmado por Carlos III en 1778.
- Mostrar que el Modernismo, tal como
era entendido por el arquitecto Josep
Puig i Cadafalch, fue la expresión
plástica del espíritu de la Renaixença,
en su voluntad de recuperación de la
identidad catalana.
- Presentar el Modernismo como reacción contra el concepto urbanístico uniformador del Plan Cerdà en el Ensanche de Barcelona.
- Exponer, por medio de los planos,
dibujos y croquis conservados en el archivo de Josep Puig i Cadafalch (Archi16
-
-
Nacional de Catalunya) que els arquitectes modernistes van actuar com a
directors generals de projectes integrals, controlant fins als més mínims
detalls d’interiorisme i decoració.
Gràcies als contractes, factures, albarans i altres documents corresponents
a la remodelació de l’edifici, tot plegat
meticulosament conservat pel propi
Antoni Amatller, revelar la importància
de la contribució del mig centenar
d’industrials,
artesans
i
artistes
altament qualificats que van participar
en la construcció de la Casa Amatller i
que, amb les seves mans, van
convertir els projectes de l’arquitecte
en realitat material palpable.
Destacar ’limprescindible paper de la
burguesía
il·lustrada
catalana,
digníssimament
representada
per
figures com la d’Antoni Amatller,
empresari, fotògraf aficionat, gran
viatger i col·leccionista de vidre romà,
que, amb el seu mecenatge, van fer
possible el Modernisme.
-
-
vo Nacional de Cataluña) que los arquitectos modernistas actuaron como
directores generales de proyectos integrales, controlando hasta los más mínimos detalles de interiorismo y decoración.
Gracias a los contratos, facturas, albaranes y demás documentación corres pondiente a la remodelación del edificio, todo ello meticulosamente conservado por el propio Antonio Amatller, revelar la importancia de la contribución
del medio centenar de industriales, artesanos y artistas altamente cualificados que participaron en la construcción
de la Casa Amatller y que, con sus manos, convirtieron los proyectos del arquitecto en realidad material palpable.
Destacar el imprescindible papel de la
burguesía ilustrada catalana, dignísimamente representada por figuras
como la de Antonio Amatller, empresario, fotógrafo aficionado, gran viajero y
coleccionista de vidrio romano, que,
con su mecenazgo, hicieron posible el
Modernismo.
El projecte de la Casa Amatller, a més de
la intervenció en el pis principal, contempla
altres actuacions complementàries amb
l’objectiu de:
- Reubicar les instal·lacions de la
biblioteca i la fototeca de l’Institut
Amatller d’Art Hispànic, que actualment
ocupen el pis principal de la Casa
Amatller, i adequar-les a les seves
necessitats.
- Resoldre els problemes de conservació
i manteniment que afecten l’edifici i
adaptar-lo als requeriments actuals.
El proyecto de la Casa Amatller, además
de la intervención en el piso principal,
contempla otras actuaciones complementarias con el fin de:
- Reubicar las instalaciones de la biblioteca y la fototeca del Instituto Amatller
de Arte Hispánico, que actualmente
ocupan el piso principal de la Casa
Amatller, y adecuarlas a sus necesidades.
- Resolver los problemas de conservación y mantenimiento que afectan al
edificio y adaptarlo a los requerimientos actuales.
El projecte de la Casa Amatller està dividit
en quatre fases principals:
- Restauració de la façana de la Casa
Amatller (en fase d’execució).
- Reubicació de la biblioteca i fototeca
de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.
- Restauració de l’interior del pis
principal de la Casa Amatller a l’estat
que tenia l’any 1900.
- Rehabilitació integral de la Casa Amatller.
El proyecto de la Casa Amatller está
dividido en cuatro fases principales:
- Restauración de la fachada de la Casa
Amatller (en fase de ejecución).
- Reubicación de la biblioteca y fototeca
del Instituto Amatller de Arte Hispánico.
- Restauración del interior del piso
principal de la Casa Amatller al estado
que tenia en el año 1900.
- Rehabilitación integral de la Casa Amatller.
17
FUNDACIÓ I NSTITUT AMATLLER D’ART HISPÀNIC
FUNDACIÓN I NSTITUTO AMATLLER DE ARTE HISPÁNICO
L’any 1941, Teresa Amatller, tenint molt
presents els desitjos del seu pare, va
decidir crear una fundació perquè, quan
ella faltés, es fes càrrec de la conservació
de la casa que Antoni Amatller havia fet
construir i de la col·lecció d’obres d’art que
havia reunit. Amb el consell de Josep Mª
Gudiol, que en seria el primer director, la
nova fundació fou constituïda seguint el
model de la Frick Art Reference Library i la
Frick Collection de Nova York. En
conseqüència, els seus estatuts estipulen
com a les seves principals finalitats: a) la
conservació de la Casa Amatller i el seu
contingut i b) la propulsió de la recerca de
l’història de l’art hispànic.
En 1941, Teresa Amatller, teniendo muy
presentes los deseos de su padre, decidió
crear una fundación para que, cuando ella
faltara, se hiciera cargo de la conservación
de la casa que Antonio Amatller se había
hecho construir y de la colección de obras
de arte que había reunido. Con el consejo
de Josep Mª Gudiol, que sería su primer
director, la nueva fundación fue constituida
siguiendo el modelo de la Frick Art Reference Library y la Frick Collection de Nueva
York. En consecuencia, sus estatutos estipulan como sus finalidades principales: a) la
conservación de la Casa Amatller y de su
contenido y b) la propulsión de la investigación de la historia del arte hispánico.
En vida de Teresa Amatller, la fundació
s’instal·là en un altre indret de la casa
Amatller però, després de la seva mort,
l’any 1960, Josep Mª Gudiol es va encarregar de traslladar l’Institut Amatller d’Art
Hispànic al pis principal. Aquesta operació
no va comportar cap modificació en la decoració original i únicament es retiraren els
mobles que no tenien cap utilitat per al nou
ús del pis i s’hi instal·laren prestatgeries
per allotjar la biblioteca i la fototeca.
Aquests dos recursos són les principals
eines especialitzades que la fundació ofereix als investigadors; la primera compta
amb uns 30.000 títols i la segona ve a ser
un catàleg fotogràfic del patrimoni
històrico-artístic del nostre país, sobre la
base del propi arxiu de més de 360.000
negatius i d’uns quants milers de còpies
sobre paper de molt diverses procedències.
En vida de Teresa Amatller, la fundación se
instaló en otros lugares de la Casa Amatller
pero, después de su muerte, en 1960, Josep
Mª Gudiol se ocupó de trasladar el Instituto
Amatller de Arte Hispánico al piso principal.
Esta operación no comportó ninguna
modificación para la decoración original y
únicamente se retiraron los muebles que no
tenían utilidad para el nuevo uso del piso y
se instalaron estanterías para alojar la
biblioteca y la fototeca. Estos dos recursos
son
las
principales
herramientas
especializadas que la fundación ofrece a los
investigadores; la primera cuenta con unos
30.000 títulos y la segunda viene a ser un
catálogo fotográfico del patrimonio históricoartístico de nuestro país, sobre la base del
propio archivo de más de 360.000 negativos
y de unos cuantos miles de copias sobre
papel de muy diversas procedencias.
L’Institut Amatller d’Art Hispànic és
membre fundador de RIHA (International
Association of Research Institutes in the
History of Art) i l’únic representant de
l’estat espanyol en una associació que
agrupa 25 centres de recerca d’història de
l’art de 16 països europeus i americans.
El Instituto Amatller de Arte Hispánico es
miembro fundador de RIHA (International
Association of Research Institutes in the
History of Art) y único representante del
Estado en una asociación que agrupa a 25
centros de investigación de historia del
arte de 16 países europeos y americanos.
18
SERVEI DE PREMSA DE LA F UNDACIÓ I NSTITUT AMATLLER D’ART HISPÀNIC
SERVICIO DE PRENSA DE LA F UNDACIÓN INSTITUTO AMATLLER DE ARTE HISPÁNICO
Nal 3 Comunicació
Marta Liñán / Oriol Conesa
(t) 932 388 080
premsa@amatller.org
19