de l`opuscle, el "síndrome de Sant Jordi" va haver de cedir el seu

Anuncio
huida. Sin em b a rgo, debiam os alegrarnos, p o r­
q u e e l ca m in o hacia la
re c o m p o s ic ió n de nuestra patria estaba abierto.
San Jorge, cim era catala­
na, honra de Espana...
iPresente!. (6 )
de l'opuscle, el "síndrome de Sant
Jordi" va haver de cedir el seu lloc al
"síndrome del Dr. Jekyll", fruit de la
gran popularitat que va adquirir la
novelJa de R.L. Stevenson (5)
En el segle XX, un segle bregós,
Sant Jordi ha acabat desembeinant
l'espasa. I sorprenentment, entre els
seus companys de lluita hi ha hagut
enem ics tradicionals. Si més no, això
és el que deduïm de les paraules d un
oficial del requetè que el 1939 co­
m andava un grup de saharians:
"Encontràbam e y o c o n un p e lo tón de m o ro s en la serranía del
Pand olés (Pàndols?), cuand o nuestra p o s ició n , en lo alto de un cerro,
fue rodeada p o r un g ru p o d el ejérc ito ro jo . La lucha fu e desesperada.
El sitio duró días y m às días; los
ca h o n es e n e m ig o s hacían p o lv o
n u estro red ucto, y yo, sin separarm e d el parapeto, ayudaba a unos,
daba alientos a otros y era e je m p lo
de todos.
Los secu aces de Stalin estaban
e n fu re cid o s p o rq u e m i p e lo tó n de
h o m b re s, qu e n o com ían, ni dorm ían, ni siquiera descansaban, les
tenia en ja q u e sin e l m e n o r p ro p ó s ito de rendirse. Nos m andaron parla m en ta rios para e x ig ir la rendic ió n :
-jJa m à s! jL os re cib iré a balazos!
-e x c la m é yo.
S iguieron las acom etida s rojas y
ya casi n o quedaban h o m b re s dis­
p o n ib le s d entro de m i red ucto. liasta q u e lle g ó una n o c h e en q u e se
d erru m ba ron las tin ieblas y apareció , en la cim a de un p e h a sco , la
ardiente silueta de Sant Jorge. Fue
tal el d e s co n cie rto entre las tropas
ateas, qu e nos faltó" tie m p o para
asestarles e l g o lp e d e fin itiv o en su
16 - TURISSA
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
1 encara m és recent­
ment, el Sant Cavaller s'ha
convertit en un símbol de
lanticom unism e en mans
de la CIA. Resulta que el 7
de juny de 1982, Ronal
Reagan i Joan Pau II es van reunir al
Vaticà. Aquella trobada va represen­
tar l'inici d'una gran campanya dels
EUA i l'Església Catòlica destinada a
desestabilitzar el govern de Polònia,
un país que, des de feia sis m esos,
vivia sota la llei marcial decretada pel
general Jaruzelski. Per fer trontollar
Jaruzelski calia reforçar el movim ent
clandestí Solidaritat, que havia estat
declarat il·legal el 13 de desembre.
Una primera etapa de l'operació
va consistir a proporcionar aparells
de radiocomunicació i d'impressió a
1oposició, mitjançant una xarxa de
capellans contrabandistes coordinats
amb espies occidentals. Al cap de
poc tem ps. Solidaritat i l'Església
polonesa ja produïen propaganda
anticomunista amb una gran facilitathi havia centenars de publicacions
c la n d e s tin e s , en tre p e r iò d ic s i
butlletins, i una gran quantitat de
material gràfic (cartells, adhesius,
còm ics juvenils...) Doncs bé, es veu
que entre aquest material hi havia
una sèrie ja p o n e s a de dibuixos
animats titulada El cavaller blanc,
que es passava clandestinament a
les esglésies i als soterranis de les
cases. No era res m és que una
adaptació de la llegenda de Sant
Jordi a la situació política del país: el
cavaller blanc tenia la cara de Walesa
(el dirigent de Solidaritat), el drac
tenia una gran calba i duia ulleres
fumades (com Jaruzelski), i l'escenari
de les aventures era W adowyce (la
localitat natal de Joan Pau II). (7)
Tenint en com pte els exem ples
exposats fins ara, hom pot arribar a
una conclusió: el món és ple de
farsants que inventen històries per
treure'n algun profit. No voldria pas
ofendre ningú, però em sem bla que
la llegenda de Sant Jordi no relata
uns fets històrics, ni tan sols sota la
form a d al.legoria. En la m eva m o­
desta opinió, això és dem ostrable
científicament mitjançant una anàlisi
rigorosa dels "quarks" narratius.
P e rò b en m irat ta m p o c és
necessari, perquè una prova irrefuta­
ble de la intencionalitat de la llegenda
la tenim en la següent dita popular
"Per Sant Jordi, treu les unces al sol ".
Sí, això mateix, treu-les, que te les
fotrà algun espavilat. Tot fa pensar
que el Sant Cavaller és una invenció
d'un comerciant del segle IV o V. El
nostre sant sempre ha servit per
vendre alguna cosa: des de passis
per veure les justes cavalleresques al
Born, al segle XII, fins a les roses i els
pastissets dels nostres dies. Per això
Sant Jordi és el nostre patró, el patró
dels catalans.
MARC AGUILAR
(1) F. EIXIMENIS. Primer del
Crestià. València, 1483 (Biblio­
teca de Catalunya), cap XCLIII.
(2) J.L. FLANDIN. Le sexe au
Moyen Àye. París: Flammarion,
1986, pp. 67-68.
(3) J. BEAUCHAMP. “Trois
textes d'Abdallah al-Tarjuman".
Revue du Monde Hispanique,
VIII, París, 1933, pp. 54-61.
(4) F. BRUNER. TheBarbarian
W e s t. P h ilad elph ia: M cNeillWhite, 1966, pp. 103-107.
(5*/ G. TEJADA. O rígenes del
p s ic o a n à lis is
en
Latin o am érica. M éxico D.F.:
FCE, 1970, p. 62.
(6) F. ESTECHA. "El milagro
del Pandolés". Revista militar Cruz
y espada, II, Saragossa, 1940,
p.6.
(7) C. BERNSTEIN. "La gran
consideración". ELPAIS, 1-III-92 i
R.BAINTON. El integrism o en
Europa. Madrid: Centro de Estu­
diós Geoestratégicos, 1992, pp.
32-33.
Descargar