ESQUIZOFRÈNIA PURA MAIG 2012

Dimarts 29-5-2012 22h52’pm
Esquizofrènia pura. Continuació.
Senzillament fàcil és dur una vida on el temps apreta i t’empaita, on
el quefer diari suposa una roda de fets: ara sona el despertador, et lleves
del llit, et rentes, et vesteixes, agafes el vehicle, estaciones, et dirigeixes a
l’activitat, dones el bon dia, esmorzes, participes de l’activitat,
comparteixes, t’acomiades, compres aliments, et dirigeixes a casa, ajudes
a fer el dinar, pares taula, comentes la jugada, dialogues, dines, fas les
postres i, si s’escau i tens forces, fer la sobretaula, per acabar dedicant un
temps de repòs a fer la migdiada, recordant el que has fet al matí i
proposant-te per on començaràs la tarda.
Així que no empres gaire temps en escoltar-te i posar ordre.
Obrir els ulls i posar nom al que veus, relacionar idees, practicar el
coneixement, vèncer l’ estrès, caure en un pou de ciència.
A una hora o una altra el guardià del temps s’apareix i notes que et
crida i et recorda, t’atorga la possibilitat de capturar això, el temps, i
donar-li la mà a la consciència de l’ estar aquí i ara.
Són aquests irrepetibles moments que mai més no succeiran.
Aquest pensament que es forma i pren una imatge, mitjançant els ulls,
de l’espai, el temps i els elements, està format per objectes, coses,
persones, si fa fred, calor, boira, pluja, si hi ha molta llum, poca, si hi ha
música, records del que es parla, del que s’experimenta, del que
s’observa,... això queda memoritzat, impregna l’ intel·lecte i resulta ser
agradable, essent aquest un motiu més per seguir vivint, traient-te i
posant les robes i sabates cada dia.
Bé, però una persona que pateix psicosi i/o por a la llibertat, en
aparèixer un estat de consciència plena, és plenament conscient, però
recull unes idees negatives de l’experiència i s’espanta, s’horroritza, i
difícilment aprèn, no dóna lloc a l’enteniment perquè nega, evita, l’ estar
en contacte amb aquest tipus de coneixement, coneixement ampli i
extens amb un món ple d’idees per conrear.
És doncs un negat, incapaç de seguir el ritme i el so de la cançó sonant.
Somio despert un dia proper on sabrem estimular mitjançant mètodes
com obrir els ulls, intervenir per dur a terme un canvi psicosocial de l’
individu, millorar l’estat general, l’estat personal, posant a la “page” els
que s’han quedat obsolets, estancats per la por, per la ineficiència, al no
saber gestionar les emocions pròpies i per altres causes.
Un altre tema.
L’ansietat és, segons la meva manera de veure les coses, producte d’un
buit psíquic, on no hi ha directrius formades per on anar, i això
desencadena malestar.
S’ha d’omplir el buit, usar la imaginació, l’enginy.
És també un estat de xoc, un conjunt de reaccions que provoquen
nerviosisme i l’home o dona necessita utillatge per sortir endavant, no
fer-se enrere, i sortir del fons de la piscina, calmar-se i tirar endavant,
sortir a flotar, resoldre la situació de tensió en pocs segons i de manera
hàbil, satisfactòria, posant les coses al seu lloc i fer del pensament un aliat,
un amic íntim, per superar l’ansietat, desestimant pensaments fora de la
lògica que impossibiliten un tarannà d’acord amb la realitat que
t’envolta, resultant així ser un ésser vàlid i autosuficient.
Dijous 31-5-2012 18h 13’ pm
¿Mi alma dónde está?
Entre el castellano y el catalán.
Pongamos que cada individuo tiene un alma, y con el paso del tiempo
ésta se regenera y resarce, quizás a la par que cambia el modo de ser y
hacer del hombre y sus edades.
Ésta experimenta durante periodos de tiempo espaciados
transformaciones, y deja de tener un estado de agotamiento, que
aparece al fin de un proceso, para cambiar, renovar y desprenderse de lo
negativo, dando lugar a una alma limpia.
El alma es pues aquello que llevas dentro, cohabita con el corazón y es
distinto a la razón.
Es como una roca que desprende chispas al golpearla y se transforman
en impulsos, latidos que oxigenan el aparato locomotor, produciendo la
fuerza necesaria para andar, para progresar.
El sentimiento me sale del alma y el resultado es el siguiente:
El alma vacía está,
entera se llena de
recopilaciones sensoriales, impresiones,
y cuece mediante su llama
ingredientes para el aperitivo,
la cazuela, la olla, el café y los dulces,
alimentos necesarios para completar una dieta sana mediterránea,
elementos con los que identificar variedad de estados, exponer
diferentes estados anímicos.
Cuánto más “depre” más dulces.
El alma respira durante la faena del comer y beber,
durante la digestión, o sea varias horas,
produciendo un estado de paz, armonía, bienestar.
Un poco de ejercicio físico favorecerá su crecimiento y ensanchamiento.
El alma se llena de gozo.
Si el alma abre sus puertas, tiempos de prosperidad correrán por tus
venas, se llenarán de energía vital, de empuje, ilusión para llevar a cabo
una obra social, pintar la casa, cocinar, etc., etc., etc.
Si el alma se llena de ira, palabras soltará, como por ejemplo:
Ahora que tenemos tiempo,
y no me escuchas,
te maldigo en él.
Bien, el alma, el corazón, la razón, la conciencia, el entendimiento, el
pensamiento dan lugar a diferentes formas existenciales, a varios seres en
uno con diferentes atributos, diferentes cualidades que, conjugadas,
mezcladas, forman el uno, el individuo indisoluble.
Cuando de las diferentes fuentes de información sale agua a chorros, a
borbotones, señal es que el individuo está sano y complejamente cuerdo,
procesa información, la embotella y la guarda sin fecha de caducidad en
el almacén llamado memoria, para cuando haga falta suministrar,
remojar, regar el huerto del conocimiento de ideas que algún día, en
algún momento, al regar y dar la orden de recordar en menos de un
segundo, se inunda, floreciendo, favoreciendo el entendimiento, la
comprensión, la asimilación, la comunicación, el bienestar individual y
colectivo; y tan felices todos.