Baixar arxiu pdf

Metodologia per a l’ensenyament
de les competències
Antoni Zabala
Durant els trenta anys que fa que existeix, aquesta revista ha publicat
molts articles vàlids per al desenvolupament de les competències. La
qüestió no rau tant en la cerca de mètodes nous, sinó a aconseguir que
es vagin implantant a l’aula. L’article analitza els dos reptes amb els
quals es pot trobar avui una bona part del professorat: en primer lloc,
plantejar-se ensenyar una competència i, en segon lloc, com es poden
tractar les competències transversals.
Els estils d’ensenyar competències
no constitueixen cap novetat
les competències: recerca del medi, projectes, resolució de
problemes, centres d’interès, projectes de treball, simulacions,
anàlisi de casos, etc.
El problema no rau en la cerca de mètodes nous, sinó en
la manera com es pot aconseguir que se’n generalitzi l’aplicació. En aquest article, intentaré, al mateix temps que fer una
revisió de les característiques de les metodologies per a l’ensenyament de les competències, defensar la necessitat d’aprofundir en el procés d’aplicació progressiva de petits canvis des
dels models utilitzats majoritàriament pel professorat, per tal
d’anar avançant amb seguretat cap a l’ús generalitzat d’aquestes metodologies.
Des dels inicis d’aquesta revista, fa més de trenta anys,
la majoria d’experiències publicades, per no dir totes, expressen maneres d’ensenyar que es corresponen al que avui en dia
El mètode tradicional d’ensenyament
considerem que són les més apropiades per al desenvolupai la necessitat de canviar progressivament
ment de les competències. Si fem una revisió dels articles que
hi han sortit durant aquests anys, veurem que és difícil trobarL’educació que hem heretat, almenys l’oficial, ha permès, si
ne cap en què l’ensenyament que s’hi proposa no sigui per
no ho ha afavorit, que els aprenentatges poguessin ser mecànics
aconseguir que l’alumnat realitzi un aprenentatge funcional i
i notablement memorístics. De manera que l’ensenyament, per
com, en la majoria dels casos, les metodolodiferents raons, s’ha vist obligat a desenvolupar
gies utilitzades desenvolupen de forma global L’única possibilitat perquè en l’alumnat la «competència» de saber responcontinguts de les ara considerades competèn- aquesta transició sigui possi- dre, per escrit i en un temps limitat, el màxim
cies bàsiques.
ble, passa pel foment d’un pro- nombre possible de coneixements adquirits,
Al mateix temps, podem comprovar com, cés d’avenços progressius a en molts casos dels quals l’aplicabilitat a situades d’aquestes mateixes pàgines, s’han difós partir de les estratègies peda- cions més o menys reals era inexistent. És així
especialment uns mètodes pedagògics que gògiques que cada un dels com el mètode expositiu de transmissió verbal
són els més apropiats per a l’ensenyament de mestres i les mestres dominen ha estat el més utilitzat, de manera que el do-
42
| Guix
Núm. 359. p. 42-48. Novembre 2009
MONOGRÀFIC
Competències a l’escola
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / GENERAL
mina tot el professorat i esdevé força apropiat per aconseguir
aquesta «competència». Raons que fan que la transició d’un
model conegut a bastament, amb unes regles de joc i una gestió d’aula relativament senzilles, a mètodes de notable complexitat, no es pugui resoldre només amb bona voluntat.
L’única possibilitat perquè aquesta transició sigui possible,
passa pel foment d’un procés d’avenços progressius a partir de
les estratègies pedagògiques que cada un dels mestres i les
mestres dominen. Procés de dificultat més gran segons el diferencial existent entre el que el professorat sap fer i allò que
seria desitjable que sapigués, i, malgrat que aquesta sigui una
evolució singular de cada professor i professora, de forma generalitzada, podem reconèixer que serà més complexa en els
nivells superiors de l’ensenyament. Aquesta situació fa aconsellable la visualització d’itineraris teòrics des dels models expositius fins a models cada cop més complexos que permetin a
cada un dels professors i de les professores establir el propi
procés de millora sistemàtica de la seva pràctica educativa.
En la situació actual, abordar l’ensenyament de les competències, sobretot quan aquestes es determinen com a «competències per a la vida», comporta, per a una bona majoria del
professorat, vèncer dos reptes: en primer lloc, el que representa
en si mateix l’ensenyament d’una competència, independentment de quina sigui aquesta i, en segon lloc, l’ensenyament de
competències fins ara força alienes a l’ensenyament tradicional
i que podem reconèixer com a transversals (aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, emprenedoria, socialització, comunicació lingüística i audiovisual, etc.) i que, en molts
casos, són metadisciplinàries, és a dir, que no tenen una àrea
de coneixement que els doni suport científic.
Primer pas: la funcionalitat dels aprenentatges
dels continguts «disciplinaris»
Com ja sabem, per ser competent en un àmbit determinat, no n’hi ha prou de disposar d’un coneixement, sinó que
esdevé indispensable saber utilitzar aquest coneixement per
donar resposta als problemes o a les situacions que es presenten. La característica primordial de les competències és la
funcionalitat que tenen i, per tant, el primer repte que es presenta per ensenyar-les, consisteix a poder disposar d’una
metodologia que garanteixi que tots els continguts de les
competències siguin apresos de manera funcional. Així doncs,
aquest serà el primer pas que realitzarem la majoria del professorat en el procés d’introducció de metodologies que afavoreixin el desenvolupament de les competències.
Això fa que el punt de partida de qualsevol unitat didàctica hagi de ser una situació que l’alumne o l’alumna pugui
entendre com a versemblant i, si és possible, propera a la seva
realitat, de manera que comprengui que tot allò que ha après,
o que ha d’aprendre, no només ha de servir per superar uns
exàmens, sinó, fonamentalment, per ajudar-lo a entendre i a
donar resposta als problemes que li pot plantejar la vida.
Si estem utilitzant una metodologia de caràcter expositiu, aquest primer pas consistirà a emprar un discurs sempre
43
| Guix
Núm. 359. Novembre 2009
MONOGRÀFIC
Competències a l’escola
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / GENERAL
inductiu, és a dir, partir de situacions properes a l’experiència
de l’alumnat fent servir exemples concrets. Amb aquesta estratègia, encara que no garanteixi el control dels processos
personals d’apropiació del contingut, sí que es pot aconseguir
que molts nois i noies puguin entendre el significat i la funció
dels continguts apresos i, per tant, estar en condicions de saber-los aplicar quan convingui.
Passar d’una metodologia de caràcter deductiu a una
d’inductiva és un repte raonablement assolible, però no gens
fàcil de dur a terme atès l’ús tradicional de models deductius,
l’objectiu prioritari dels quals ha estat que l’alumnat aprengués les teories de les diferents disciplines acadèmiques. El resultat d’aquesta tradició teoricista fa que l’ensenyament més
pragmàtic i funcional que exigeix l’aprenentatge de les competències sigui notablement incomprès i causa de moltes resistències per una bona part del professorat.
2.
3.
4.
5.
6.
Seqüència didàctica per a l’ensenyament
de les competències disciplinàries
Si tenim en compte la manera com s’aprenen les competències, les seqüències didàctiques han de contenir les fases
següents (Zabala i Arnau, 2007):
1. Establiment, compartit amb l’alumnat, dels objectius de la
unitat didàctica i de les activitats que s’han de realitzar,
com també identificació de la situació de la realitat que
serà objecte d’estudi. És el pas previ al plantejament de les
44
| Guix
Núm. 359. Novembre 2009
qüestions o dels problemes que serà necessari resoldre per
poder actuar en aquella situació de forma competent.
Identificació de les qüestions o dels problemes que planteja
la situació de la realitat, moment en el qual es fa explícita
la necessitat d’aplicar la competència objecte d’estudi.
Construcció de l’esquema d’actuació (competència model) que
permet donar resposta al problema que la situació està plantejant. Construcció o selecció dels possibles esquemes d’actuació.
Expressió exacta de l’esquema d’actuació corresponent a la
competència, identificant amb claredat el procediment que
s’ha de seguir i els coneixements, les habilitats i les actituds
que s’han d’adquirir per poder actuar eficientment.
Revisió del coneixement disponible dels components de la
competència per planificar-ne l’aprenentatge en funció de
si són coneixements factuals o conceptuals, o bé procediments o actituds.
Un cop coneguts, compresos i dominats els components de
l’esquema d’actuació de la competència, serà necessari
aplicar-los en altres situacions reals diferents, tantes vegades com calgui.
En el quadre 1, hi podem veure una aplicació esquemàtica del
que representen aquestes fases en diferents àrees. Així, en cada
àrea, els problemes plantejats es resolen amb esquemes d’actuació de cada matèria. El domini d’aquests esquemes d’actuació exigeix activitats d’aprenentatge segons les característiques
dels components conceptuals, procedimentals i actitudinals
propis de la matèria.
MONOGRÀFIC
Competències a l’escola
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / GENERAL
Quadre 1. Fases de les seqüències didàctiques en diferents àrees
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
GENERAL
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
DE LLENGUA
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
DE SOCIALS
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
DE MATEMÀTIQUES
SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA
DE NATURALS
Situació de la realitat
Situació de la realitat.
Situació de la realitat.
Situació de la realitat.
Situació de la realitat.
Problemes o qüestions
Necessitats comunicatives.
Conflictes socials.
Problemes matemàtics.
Qüestions davant d’un
fenomen físic.
Com es poden
resoldre?
Com es poden expressar?
Com es poden interpretar?
Com es poden resoldre?
Com es poden explicar?
Selecció de l’esquema
d’actuació
Forma textual.
Models i instruments
interpretatius.
Axiomes i algorismes.
Principi físic i tècniques
d’experimentació.
Procés d’aprenentatge
de l’esquema d’actuació
i dels seus components
Construcció del model i
exercitació.
Elaboració conceptual i
exercitació de les tècniques.
Comprensió de l’axioma
i dels algorismes i exercitació.
Comprensió dels principis i exercitació de les
tècniques d’experimentació.
Aplicació de l’esquema
d’actuació en la
situació de la realitat
objecte d’estudi
Aplicació de la forma
textual per donar resposta a la necessitat
comunicativa.
Aplicació dels models i
dels instruments per
interpretar el conflicte
social objecte d’estudi.
Aplicació de l’axioma i
de l’algorisme per resoldre el problema que
planteja la situació de la
realitat.
Aplicació dels principis i
de les tècniques per
donar resposta a les
qüestions plantejades en
la situació de la realitat.
Aplicació de l’esquema
d’actuació en
situacions diverses
Aplicació de la forma
textual en diferents
situacions comunicatives de característiques
semblants.
Aplicació del model i
dels instruments per
interpretar
diferents
conflictes socials similars.
Aplicació de l’axioma i
de l’algorisme per resoldre problemes diversos
de la mateixa naturalesa.
Aplicació dels principis i
de les tècniques per
donar resposta a les
qüestions plantejades en
situacions similars.
45
| Guix
Núm. 359. Novembre 2009
MONOGRÀFIC
Competències a l’escola
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / GENERAL
Un cop après l’esquema d’actuació, és possible resoldre les
qüestions o els problemes plantejats, per passar immediatament a l’aplicació d’aquests esquemes d’actuació en situacions
similars, encara que diferents, amb la finalitat de capacitar
l’alumnat perquè sàpiga actuar competentment en noves
situacions.
Com podem veure, cada una d’aquestes seqüències té un
enfocament globalitzador (Zabala, 1999), perquè utilitzen com
a objecte d’estudi unes situacions que, pel fet de correspondre
a una «realitat», són globals, malgrat que dels diferents problemes i qüestions que planteja aquesta situació, només ens fixem en els específics d’una disciplina. L’ensenyament de
competències per a la vida pretén que, en tot moment, l’alumnat millori el coneixement i l’actuació sobre la realitat i, consegüentment, la possibilitat d’utilitzar-los en altres situacions
semblants. Al mateix temps, és fàcil d’entendre que, si fem
coincidir els objectes d’estudi de totes les àrees en una mateixa situació de la realitat, n’incrementarem la comprensió,
perquè podrem analitzar-la amb les eines conceptuals i procedimentals que aporten les diferents àrees de coneixement.
Quan es dóna aquest situaCadascuna d’aquestes seqüències té un enfo- ció, és quan podem parlar
cament globalitzador, en utilitzar com a ob- de metodologies globalitjecte d’estudi unes situacions que, pel fet de zadores.
La revisió de les secorrespondre a una «realitat», són globals,
malgrat que, dels diferents problemes i qües- qüències del quadre ens
tions que aquesta situació planteja, només permet veure com aquest
procés, de caràcter claraens fixem en els específics d’una disciplina
46
| Guix
Núm. 359. Novembre 2009
ment inductiu, és força apropiat en utilitzar una metodologia
expositiva, sempre i quan els continguts d’aprenentatge es corresponguin a àrees de coneixement. Tanmateix, què succeeix
amb les competències de caràcter metadisciplinari, és a dir,
aquelles que no tenen una disciplina científica que els doni
suport com les mencionades anteriorment (aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, etc.)?
Passes següents: introducció progressiva
de les competències metadisciplinàries
L’ensenyament dels continguts menys acadèmics i, sobretot, els de caràcter metadisciplinari constitueixen el segon
repte per al professorat, i és el més difícil de generalitzar, ja
que comporta la introducció de continguts fins no fa gaire
aliens als currículums oficials. Desenvolupar competències metadisciplinàries per a les quals no existeix gaire tradició fa que
la utilització dels mètodes d’ensenyament que aquestes exigeixen sigui una tasca notablement difícil. És, per tant, necessari,
en aquest cas, insistir en l’establiment d’itineraris personals
d’avenços progressius. És així com, un cop aconseguit que l’ensenyament dels continguts convencionals de les diferents disciplines es realitzi de forma inductiva, partint de situacions
properes a la realitat de l’alumnat, es poden fer les passes següents, consistents a anar-hi afegint activitats de menys complexitat a més complexitat que promoguin els aprenentatges
de competències metadisciplinàries. Així, hi podem anar intro-
MONOGRÀFIC
Competències a l’escola
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / GENERAL
duint progressivament, i en funció del domini de les estratègies noves, diàlegs, debats, treballs cooperatius, recerca d’informació, treball de camp, etc.
Quadre 2. Mètodes per a l’ensenyament de les competències bàsiques
MÈTODES
INTENCIÓ
Centres
d’interès
Conèixer un tema globalment, a través de totes les vessants que
presenta.
Projectes
Elaborar projectes de tots tipus que s’han de realitzar seguint un
procediment metòdic de disseny, elaboració i avaluació.
Recerca
de laboratori
Resoldre qüestions per mitjà d’un procés sistemàtic de treball
experimental.
Recerca
del medi
Resoldre qüestions que plantegi un medi complex de la realitat,
utilitzant les fases del mètode científic.
Simulacions
Representar situacions o processos globals.
Projectes de
treball globals
Elaborar una monografia escrita sobre un tema que interessa a
partir d’un treball de recerca i processament de la informació.
Anàlisi
de casos
Extreure conclusions generalitzables a partir de l’anàlisi de situacions concretes.
Resolució
de problemes
Adquirir el coneixement a partir de la formulació i la resolució de
qüestions o problemes de tota mena.
Si continuem en aquest recorregut d’anar afegint cada
cop activitats noves d’ensenyament i aprenentatge als coneixements que ja havia adquirit l’alumnat i que desenvolupin les competències que no havien aparegut fins aleshores,
ens trobarem amb uns estils d’ensenyar que, d’una manera o
altra, tenen a veure amb els mètodes que abans hem enunciat com els més apropiats per a l’ensenyament de les competències bàsiques, als quals també hi podem afegir els
millors «crèdits de síntesi» aplicats a l’ESO en molts instituts
de Catalunya.
L’anàlisi d’aquests mètodes (vegeu el quadre 2) ens permet comprovar que parteixen de situacions properes a la realitat de l’alumne o de l’alumna, en què tots els fets i
conceptes, procediments i actituds s’aprenen d’acord amb la
seva capacitat per conèixer diferents aspectes de la vida i per
intervenir-hi, i no només pel seu valor acadèmic. Però, al mateix temps, tots presenten seqüències didàctiques en les
quals la dinàmica grupal i les activitats per cercar la informació o per donar resposta a les qüestions plantejades desenvolupen, de manera natural, les competències bàsiques de
caràcter metadisciplinari.
L’anàlisi d’aquests mètodes ens permet comprovar que
parteixen de situacions properes a la realitat de l’estudiant,
però, al mateix temps, tots presenten seqüències didàctiques
en què la dinàmica grupal i les activitats per cercar la informació o per donar resposta a les qüestions plantejades desenvolupen de manera natural les competències bàsiques de
caràcter metadisciplinari.
47
| Guix
Núm. 359. Novembre 2009
MONOGRÀFIC
Competències a l’escola
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / GENERAL
És convenient establir un procés ambiciós a curt i a mitjà termini en el qual
s’ofereixi al professorat l’oportunitat
de millorar les pràctiques que duu a
terme a l’aula en un recorregut progressiu a partir de les seves habilitats i
dels seus coneixements personals,
com també amb l’ajuda indispensable
d’altres companys i companyes que
disposin d’aquest coneixement
Un dels factors que dificulten
la generalització d’aquestes metodologies és el relacionat amb la
gestió i l’organització social de
l’aula. Totes tenen una organització grupal complexa, en les quals
conviuen el treball en equips fixos
heterogenis amb els equips flexibles homogenis i heterogenis, amb
el treball en gran grup i el treball
individual. De manera que, per a
una bona part del professorat, la capacitat de gestionar l’aula
en diferents tipus d’agrupament es converteix en la causa inhibidora de les millores pedagògiques.
Itineraris personals de millora contínua
i col·laboració professional
Per concloure, podem dir que els mètodes més apropiats
per a l’ensenyament de les competències per a la vida són
prou coneguts i aplicats des de fa força temps, si més no des
de l’eclosió dels moviments pedagògics de principis del segle
passat lligats a la pedagogia activa. Per tant, el problema, com
hem dit, no rau en la identificació d’aquestes metodologies,
sinó en la seva generalització, i aquesta no serà possible sense
l’establiment d’un procés ambiciós a curt i a mitjà termini que
respongui al principi vigotsquià de la «zona de desenvolupa-
48
| Guix
Núm. 359. Novembre 2009
ment pròxim», en el qual s’ofereixi al professorat l’oportunitat
de millorar les seves pràctiques en un recorregut progressiu a
partir de les seves habilitats i dels seus coneixements personals
i amb l’ajuda indispensable d’altres companys i companyes que
disposin d’aquest coneixement.
HEM PARLAT DE:
.
.
.
Competències bàsiques.
Seqüències formatives i didàctiques.
Dimensions metodològiques.
Referències bibliogràfiques
ZABALA, A. (1999): Enfocament globalitzador i pensament complex. Barcelona. Graó.
ZABALA, A.; ARNAU, L. (2007): 11 ideas clave: Cómo aprender y
enseñar competencias. Barcelona. Graó.
Antoni Zabala i Vidiella
Director de l’Institut de Recursos i Investigació
per a la Formació. Barcelona
azabala@irif.es
Aquest article fou sol·licitat per GUIX: ELEMENTS D’ACCIÓ EDUCATIVA el mes de maig de
2009 i acceptat el mes de setembre de 2009 per ser publicat.