Llenguatge i comunicació

Llenguatge i comunicació
La comunicació: Es la transmissió d'informació d'un punt d'origen a un punt de destinació per mitjà de
missatges.
La comunicació humana: Hi ha relació entre les persones.
El procés de comunicació:
Emissor: Emet informació.
Receptor: Rep informació.
Missatge. Informaci.
Referent: Allò a que es fa referencia.
Codi: Llengua del misatge.
Canal: Mitjà pel qual es fa arribar un missatge.
Els senyals: indicis, icones i simbols:
Indicis: Naturals o motivats.
Icones: Indicacións ràpides que es perceben d'un cop d'ull.
Simbols: Arbitraris o convencionals
El llenguatge
Llenguatge: Es la facultat especifica de comunicació dels humans. Es basa en un sistema de senyals dividit en
el so i el sentit.
Funcions del llenguatge:
Expresiva: Emisor Expresa sentiments, emocions, opinions.
Conativa: Receptor Quan ha de reaccionar (obligat)
Representativa: L'emisor proporciona al receptor una informació objectiva.
Fàtica: Canal Facilitar o interrompre un comunicació.
Metalingüistica: Codi Normalment, parla de la llengua, del idioma.
Poètica: Es vol donar un doble significat a les coses. També s'utilitza el llenguatge
literari.
1
Comunicació no verbal: Son els moviments que fen per ajudar−nos sovint a iniciar, continuar o acabr un acte
comunicatiu.
Les llengües romàniques
Romanització: procès pel qual els romans imposen la seva llengua o els seus costums.
Llengua romànica: Es aquella que probé del llatí.
Causes de la diversificació de les llengües romàniques:
Substrat: Les restes llingüiestiques que van deixar sobre el llatí.
Superestrat: Restes que van deixar els pobles invasors sobre el llatí.
Intensitat de la romanització
Procedencia social i geografica
Evolució
Clasificació de les llengües romàniques:
Romania occidental: Gallec−Portugues, castellà, Català, Occità, Francès, Sard i
retoromànic.
Romania oriental: italià, Romanès.
La diversitat discursiva
El discurs es un proces d'exteriorització del pensament mitjnçant l qual s'encadenen idees seguint les regles
lògiques del raonament.
El discurs depèn de:
Ambit d'us (lloc on es manifesta el discurs)
Finalitat ( informar, orientar la conducta, regular la vida social i entretenir)
Estructura (narració, descripció...)
Canal (escrit elaborat, oral espontani)
Tipus de text
D'acord amb l'estructura, els textos poden classificar−se en: Conversacionals, narratius, descriptius,
explicatius, argumentatius, instructius, predicatius i retòrics.
2
Època medieval (XII − XV)
A l'epoca medieval, es troben els primers textos en llengua romanica.
Llengua romanica ! Llengua vulgar Llatí ! Llengua culta
• Primers textos
1.1.− Textos juridics: Forum Indicum (1ª meitat S.XII) Traduit al català Lleis.
1.2.− Textos religiosos: Homilies d'Organyà (finals S.XII i principis del S.XIII)
• La poesia trobadoresca (primera manifestació culta en llengua romànica)
*El primer text escrit en català es diu: El llibre de les costums de Tortosa
*Societat medieval es totalment jerarquitzada, agraria i té com a focus de cultura el castell i el
monestir
• El castell presidit per la figura del rei controlava tots els vassals.
• El monestir presidit pel papa controlava tota la vesant religiosa.
*Era una societat feudal, la gent rs clasificava en tres grups:
• Ballaters ! anaven a la guerra
• Oratores ! resaven
3
• Laboratores ! treballadors
*El català apareix en el S.IX d. C. i respon a la necesitat de escriure tal com es parlava.
El llatí seguia sent la llengua culta per exedencia però poc a poc va patir un proces de
disgregació.
*La poesia trobadoresca va ser la primera manifestació culta en la llengua romanica i serà la
base lírica europea.
La poesia apareix a occitania al S.XI i s'exten a tota Europa Occidental.
Occitania era un eix comerciant i cultural, a Catalunya serà un lloc on arrivarà l'expansió, degut, a les relació
comercials polítiques a la gran __________ de la poesia, veïnatge entre els dos regnes.
*La llengua que utilitza serà la llengua provençal o occitana que es mantindrà fins el S. XV, que es quan
apareix la figura d'Ausies Marc.
*Poesia trobadoresca: Amor cortes ! Es a la cort
Fina amor (Amor pur) ! Noble, leal
• La poesia la feia el trobador, la feia en occità, el poeta " trobador, ja que el poeta escrivia en llatí. El
trobador feia la lletra i la música i ho recitava.
El joglar recita els poemes del trobador.
• Expresava un ideal cavaleres
• Cada trobada es diferent, tew un art de trobar propi. Aquest sempre era un cavaller aristocratic o
feudal que acostumava a viure a la cort i coneix el marit de la seva estimada.
• La poesia es la base feudal:
· Dama = Midons (senyor meu) ! Dona favors amorosos al trobador.
· Trobador = Vassall ! Han de servir al senyor
La Dama havia de ser una dona casada ja que aquestes tenien privilegis. El nom de la dona no es coneix mai.
El trobador a de servir a la dama, si aquesta no li correspon se li tracta de dona sense mercè (cruel) i el
trobador vol morir.
*L'amor del trobador 4 etapes:
• Timid (el trobador no manifesta els seus sentiments)
• Suplicand (manifesta el seu sentiment amb la paraula)
• Tolerant (la Dama accepta el seu amor)
• Amant (relació carnal entre els enamorats)
*Altres personatges:
• Gilos o marit: Mira si la seva dona li fa el salt
4
• Lausengier: Vigila si existeix un amor adulter
• Guaita: Amic del trobador que els avisa quan surt el sol
*El genere per exelencia de l'amor cortes es la canço, que serveix per idealitzar a les dones.
*La poesia esta format entre 5 o 7 estrofes (cobles). La cobla final es diu tornada i es on
apareix el senyal de la dona.
*Quan el poeta no demostra el seu amor i la critica, el poema es diu maldit.
*Altres generes:
− Sirventes: Poesia moralitzadora d'atac personal o de propaganda.
− Alba: Poema que descriu els sentiments dels amants que han de separar−se en
fer−se de dia.
• Pastorel·la: Tematica amorosa entre una pastora i un cavaller que la festeja.
• Plany: Lamentacióper la mort del protector del trobador.
• Tenço: Es un debat poetic entre dos trobadors.
• Balada: Cançons amoroses per ser ballades.
Ramon Llull
*Característiques literàries:
• S'ha de tenir en compte l'estreta relació entre la literatura i la societat.
• Obres literàries didàctiques.
• La visió de Deu era present a la vida quotidiana, Jesús i Deu es tenen molt en compte.
• La gent creia que veniem de Deu i que la terra era un lloc transitori i que despres de morir, rebriem el
castig o el premi segons la nostra conducta. Aquesta mentalitat teocentrica, es mantindra fins al S.
XIV, amb l'aparició de l'humanisme.
• L'humanisme no nomes havia de servir per ensenyar sibò que tenia que tindre sentit per ella mateixa.
• També hi havia literatura amorosa que intentava ensenyar el model d'un bon amador.
*Ramon Llull:
Es el creador de la prosa catalana i es el primer que utilitza el català en ambitd que nomes es feien en
llatí.
*Aspectes biografics:
Ramon Llull va neixer a Mallorca al començament del S. XIII(1232) i pertanyia a una familia noble que
treballava al servei del rei Jaume I. En la seva vida s'han de diferenciar 3 etapes:
1ª Etapa: (Fins mals 30 anys). Periode d'una vida cortesana educat per ser cavaller i cortesa. Va ser
l'encarregat de l'educació del futur rei Jaume II i com a bon cavaller va gaudir d'una vida facil i mundana, es
va casar i va tenir dos fills legitims.
2ª Etapa: Es la etapa crucial de la vida, perque segons la legenda se li apareix Jesus crucificat i s'oposa a un
5
canvi radical en la seva vida, deixa fills i dona i comença una epoca de converció cap al cristianisme amb la
finalitat de cristianitzar als infidels. Per aquest motiu es retira de la vida cortesana i treballa per aconseguir
tres objectius.
· Convertir els infidels
· Escriure llibres per donar a conèixer la fe cristiana
· Fundar escoles on s'ensenyin les llengües que han d'aprendre els futurs missioners
(Arab, Llatí, Provençal).
3ª Etapa: Es la mes creadora i fructífera d'una intensa activitat on funda escoles, escriu i viatja per tota Europa
i el Nord d'Àfrica. Llull mort en un viatge de retorn cap a Mallorca.
*Obra filosofica: Es un intent de Lull de demostyrar les veritats de la fe cristiana amb els infidels. Escriu
diverses obres, les mes importants les quals son:
Arts Magna
Arbre de la ciencia ! Tot el saber humà està explicat, sota la simbologia dels arbres.
*Obra didactica:
Llibre del gentil e los tres savis ! Un senyor vell, no coneix Deu i abans de morir se'n va a demanar consell a
tres savis, que son, un jueu, un musulmà i un cristià. Els quals li exposen les seves creences religioses perque
esculli.
Llibre del ordre de cavalleria ! Es un manual de com ser un perfecte cavaller.
*Novel·la:
Es d'aventures on els protagonistes son joves herois que recorren el mon en busca d'un ideal religios " a la
novela cavalleresca on l'ideal es mundà.
Blanquerna ! Tracta de la vida d'un jove des de l'origen fins que es vell, que recorre el mon passant pels cinc
estats religiosos mes importants que pòt tenir un esser.
· L'estat del matrimoni
· Monju o Abat
· Bisbe
· Papa
· Ermita
Dins del llibre de blanquerna hi ha una obra mística que s'escriu en el moment en que el protagonista està en
el esta d'ermità, el titul es: Llibre d'amic e amat
Felix o llibre de les meravelles ! Tracta d'un jove amb ansies de saber, s'en va de casa per recorre el mon.
6
Parla amb savis que son els que l'ensenyaran tot el saber fins arribar a la seva mort. Té deu parts:
· Deu
· Els angels
· El cel
· Terra, Aigua, Aire i Foc
· les plantes
· Els metalls
· Les besties ! Llibre de les besties satiritza la societat humana
· L'home
· El paradis
· L'infern
*Obra mística:
Llibre d'Amic e Amat : Es l'exponent mística l·luliana.
Llibre de contemplació : En el qual exposa una oració per a cada dia de l'any.
*Obra poetica:
1ª Etapa: Conrrea la poesia trovbadoresca en Occità, pero paral·lament escriu poesia i lirica en Català. Lo
desconhort : reconeix un període de desengany de Llull davant dels seus somnis.
Cant de Ramon : Es una confesió intima i adolorida dels seus fracasos i de les seves ambicions, quan ja es
vell.
*Llengües que utilitza:
Utilitza quatre llengües pel seu desig d'arribar a tothom i de difondre el seu pensament, son: · Provençal ! En
la seva etapa que conrrea poesia trobadoresca.
· Català ! Es la llengua propia i vol alavrla per tractar qualsevol aspecte del saber humà.
· Llatí: El llatí continua sent la llengua de cultura, per relacionar−se amb els estaments.
· Arab ! Es la llengua amb la qual s'ha d'adreçar als infidels.
*Importancia de l'obra L·luliana:
· Es un dels primers escriptors poligrafs d'Europa dedicat a l'ofici d'escriure.
· Es el creador de la prosa literaria en Català.
7
· Converteix el Català en una llengua de cultura.
· Es el primer filisof que utilitza una llengua romànica en escrits de caràcters científics i
filosòfics.
· Crea una prosa madura i flexible, es a dir, ben conformada sintacticament i que inciorpora
amb facilitat neologismes.
· Es molt innovador en l'apartat lexic, aumenta el nombre de paraules mitjançant el proces de
dedicació.
· Fixa un patró lingüistic que despres consolidarà al S. XIV una institució anomenada
cancelleria reial.
8