Contextualització hitòrica i el feudalisme

CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA I EL FEUDALISME:
Va des de el 476 AC fins al 1453 DC. Es divideix en dos períodes; la alta edat mitjana i la baixa edat mitjana.
Abans Roma governava Europa. Es van dividir en tres: L'imperi Bizantí, Regnats Europeus (Imperi Carolingi)
i els Dominis Musulmans.
Els Francs, (el grup més important del Regnats Europeus per evitar que entressin els moros, van crear la
marca hispànica. I la van dividir parts i assignar−les a comptes francs. L'any 870 Guifré el Pilós va ser
designat compte d'Urgell i la Cerdanya, i més tard a Barcelona i Girona. Quan ell va morir, el seu fill va
heretar les terres i els càrrecs. La independència dels comptats catalans respecte el francs es va complir el 987,
quan Borrell II li nega el seu vassallatge al rei franc. L'any 1137 es va produir la unió de Catalunya i Aragó
amb la unió de Ramon Berenguer IV i Peronella. La riquesa d'aquest país es basava en una economia agrària.
· Els Primers Textos:
El català deriva del llatí vulgar. Els primers textos van ser: Forum Indicum, i les Homilies d'Organyà. Aquest
últim es un fragment de buit pagines que conté buit sermons de l'església, traduïdes al català. La primera
mostra de poesia culta expressada en una llengua romànica va ser la Poesia Trobadoresca. Els primers poetes
catalans van adoptar la llengua (Occità) i la tradició trobadoresca.
· Trets de la Lírica Trobadoresca; El Trobador i el Juglar:
• El trobador serà l'autor de les composicions escrites en Occità, i compondran peces en profà (que no
són religioses).
• El juglar no coneix la mètrica, ni la música, ni la literatura. Per tant ell només recitarà les peces
compostes per el trobador.
· La Forma de la Literatura Trobadoresca
Normalment és un tipus de poesia molt rigorosa (molt formal). El còmput de sil3labes es sempre exacte. Hi ha
dos tipus d'estils: el troba lleu (estil més simple), i el trobar clos (es un trobar més complicat).
· Generes Poètics:
La lírica trobadoresca te una sèrie de generes:
• La cançó: és el més important. (Poesia amorosa).
• Semal: La manera de dirigir−se a la dama sense que ningú sen assabenti.
• El plany: És la lamentació per la pèrdua de un ésser estimat.
• El sirventès: És aquella poesia en la qual s'expressa un atac.
• L'Alba: Manifesta l'enuig dels amants per eversa de separar en quan es fa de dia.
• La pastorel·la: És una poesia que manifesta el diàleg: És per seduir pastores. Nomes el trobador el fa servir.
• Tençó i Tornejament: Expressen debats literaris entre el trobadors. (Parlen sobre literatura)
· Concepte d'Amor Cortès:
Ens trobem sempre davant de la mateixa situació: Un enamorament lleial, i sotmès a ella. Això és un trasllat a
de la societat feudal al mon sentimental. La dama, era el senyor, i se'l anomenava DOMNA o MIDONS, que
vol dir senyor. El anomenat servia a la dama com el vassall servia al senyor.
1
·Estats d'Enamorament del Trobador (Dintre del Poema):
Fenhedor: És l'estat tímid, en el que no s'atreveix a dir−li a la dama que l'estima.
Pregador: És trobador li comença a demanar de veurela, de cadar.
Entenedor: La dama el tolera (que l'accepta i no de moment no el rebutja)
Drutz: És quan finalment aconsegueix ser amant de la dama.
2