Levante EL MERCANTIL VALENCIANO | MIÉRCOLES, 28 DE ABRIL DE 2010 La página verde aula 4 Conclou la informatització de tots els fons disponibles per a consulta del Jardí Botànic de la Universitat de València Un herbari per al segle XXI EL RACÓ DEL BOTÀNIC Jesús Riera i Eva Pastor GABINET DE CULTURA I COMUNICACIÓ DEL JARDÍ De ben menuts, a l’escola, i si tenim la sort de comptar amb un bon professor de ciències, ens porten d’excursió i ens ensenyen a agafar respectuosament plantes del camp, premsar-les, assecar-les i preparar el que s’anomena un plec d’herbari. Del que no en som conscients en aquell moment és de com d’important i especial és eixe espai, eixa biblioteca de plantes seques que atresora un munt d’informació botànica i que ara, al Jardí Botànic, s’hi pot accedir de forma més ràpida i eficaç gràcies a la seua informatització. . són els plecs amb els que compta l’herbari, resultat de la fusió, l’any , dels tres herbaris oficials de la Universitat de València (UV): el de la Facultat de Biològiques, el de la de Farmàcia i el del Jardí Botànic. Així, les carències de tots tres, relacionades amb la falta de personal i d’instal·lacions adequades, comencen a resoldre’s donat que se’ls allotja a l’edifici d’investigació del Jardí, amb un espai adaptat a aquest tipus de col·leccions, i es nomena a Jesús Riera conservador. Però encara quedava una tasca pendent. Feia uns anys, i coincidint amb els cinc segles de la UV, s’havia creat el projecte Thesaurus, per estudiar, catalogar i difondre les col·leccions patrimonials. Gràcies a ell, quan els herbaris es fusionaren ja tenien part del seu material muntat, informatitzat en bases de dades i inclòs als compactes de consulta, però per ser col·leccions tan grans encara hi havia quedat material de camp fora del projecte. Per això, s’ha treballat intensament des d’aleshores combinant la tasca d’informatització amb les altres funcions diàries que es porten a càrrec a un espai que necessita atendre consultes i Fons de l’herbari de la Universitat de València al Jardí Botànic. JBUV un manteniment permanent. Finalment, ha estat en aquest quan s’ha comptat amb personal que ha destinat tot el seu temps al projecte d’informatització i ha aconseguit concloure’l. Un fons de referència Se solen atendre tot tipus de consultes, però el perfil majoritari està relacionat amb material que demanen els especialistes, perquè l’herbari del Jardí està considerat de referència al projecte Flora Ibèrica (www.floraiberica.org ), el que significa que per revisar qualsevol dels seus gèneres cal recórrer als seus fons. A més, és font d’informació de diferents bases de dades, com, per exemple, el GBIF (Global Biodiversity Information Facility), i el Banc de Dades de Biodiversitat de la Comunitat Valenciana. De fet, és l’herbari més antic, actiu i gran dels tres que hi ha a la Co- Treinta años sin el zoólogo Félix, el amigo de los animales. Un naturalista ilustre donde los haya que murió el 14 de marzo de 1980 en un accidente aéreo munitat, on comparteix dedicació amb els de les universitats d’Alacant i de la Politècnica de València. Ara, i amb tot el material ja disponible per a consulta, podrà contribuir molt més a un dels seus principals objectius: donar a conèixer la biodiversitat, i és que no hem d’oblidar que aquell material que s’utilitza per descriure una espècie nova cal que siga dipositat a un herbari oficial, convertint-se així en un plec tipus. A més, mai se sap quin pot ser el destí final d’allò que atresora un herbari, ni si es tornarà a repetir el curiós cas de la Linaria lamarckii , una espècie que es donava per extingida i que s’aconseguí reintroduir gràcies a les llavors obtingudes a un plec que es posaren a germinar. jardibotanic.org/colhervari.php El biólogo responde Félix, el amigo de los animales EFE ¿Cómo es el águila culebrera? FAUNA VALENCIANA Ricardo Sales García BIÓLOGO ¿Quién era Félix Rodríguez de la Fuente? Quizá las nuevas generaciones no lo conozcan. Fue un gran naturalista, gran divulgador de la fauna ibérica, gran zoólogo y, sobre todo, un gran amante de la naturaleza y de las especies animales. Era licenciado en medicina y cirugía por la Universidad Complutense de Madrid, especializándose en estomatología (medicina dental), llegando a ejercer como médico-odontólogo. Pero pronto dejó esta profesión y interesó por la Biología y la Zoología, dedicándose plenamente a la naturaleza y a los animales. Esta pasión hizo, que ya en los años del pasado siglo, empezara a ser conocido como Félix, el amigo de los animales. Una década después comenzó a realizar para Radiotelevisión Española su serie documental más famosa sobre el mundo animal: El Hombre y la Tierra. Como profesor impartió en la universidad clases de etología, ciencia que estudia el comportamiento y conducta cultural de los animales. Falleció viajando con su equipo en una avioneta hacia Alaska para filmar una carrera de trineos tirados por perros de esquimal. Él y sus colaboradores sufrieron un El águila culebrera europea ó «àguila serpera» ( «Circaetus gallicus») también conocida como águila búho, por su similitud facial con los búhos, es un ave rapaz que puede alcanzar una longitud de unos 68 cm. Aunque se alimenta de reptiles como el lagarto ocelado, anfibios como la rana común, e insectos; su sustento preferente son las culebras a las que engulle directamente. De ahí el origen de su nombre común. Las aves poseen el pabellón auditivo y los órganos del mismo nombre a ambos lados de la cabeza y se denominan auriculares, llamados erróneamente orejas. Imagen de archivo (México, 1975) del naturalista burgalés Félix Rodríguez de la Fuente. desgraciado accidente de tráfico aéreo que acabó con sus vidas en Shaktoolik (Alaska) el de marzo de . Pedagogía sobre la fauna ibérica Sus series documentales siguen patentes en nuestros días en que TVE vuelve a emitir la serie que tanto éxito le dio. En los años y , nos deleitamos todos percibiendo, tanto auditiva como visualmente, la narra- ción tan pedagógica de Félix explicando cada detalle de las imágenes de las especies de la fauna ibérica. Tengo entendido que él siempre quiso que le llamaran doctor y es que realmente se convirtió en una persona muy docta y versada en zoología. En uno de sus capítulos dedicado al lince ibérico (Lynx pardina), el doctor Félix Rodríguez de la Fuente, denominó al lince ibérico «la última fiera de España». Avi- sando de que este mamífero estaba amenazado de extinción. Y en nuestros días, la amenaza hacia este mamífero sigue diezmando sus poblaciones. Pero, en la actualidad, los programas multidisciplinares para preservarlo de la extinción están siendo fructíferos pese a los problemas reproductivos que siempre los hay. Asimismo el zoólogo Félix, dio la voz de alarma para preservar al oso pardo (Ursus arctos), lobo ibérico (Canis lupus signatus) y a las aves rapaces como el halcón peregrino (Falco peregrinus) o el águila imperial (Aquila heliaca Adalberti).