Camp, pedra i paraules - Jardí Botànic de València

Levante EL MERCANTIL VALENCIANO ■ Miércoles, 19 de septiembre de 2007
▼
EL
RACÓ DEL
LA PÁGINA VERDE
El Jardí enceta cicles d’excursions, conferències i una exposició
Eva Pastor(*), València
▼
4
BOTÀNIC
Camp, pedra i paraules
Amb l’arribada del nou curs l’activitat de la Universitat renaix, així
alumnes, professors, investigadors i tota la resta de personal reprenen les seues agendes per fer
front a les obligacions que es presenten. Des del Botànic de la Universitat també s’inicia un nou període i tornen els cicles de xerrades, eixides al camp i exposicions.
D’una banda, el passat dijous 13
de setembre s’inaugurà la mostra
d’escultures Naturaleza Pétrea,
d’Antonio Sánchez. En el recull de
peces, les més menudes de les
quals estan a l’Estufa Freda i la resta repartides pel Jardí integrades
a les plantes i explanades, trobarem un munt de mostres de diferents tipus de pedra, material que
l’autor, artista d’aquest material,
treballa des de fa molts anys.
Sánchez començà treballant a
diverses pedreres de València,
però actualment combina la seua
activitat artística amb la docència
del taller d’escultura en pedra a
l’escola taller de Xiva i Xest. L’avalen més de 30 exposicions i la seua
obra permanent al Botànic, Xest,
Utiel i Alborache entre altres llocs.
A partir de la mostra s’ha preparat un catàleg on experts i amics
dediquen les seues paraules. Francesc Gónzález, gestor cultural de
Xiva, explica que les escultures de
Naturaleza Pétrea s’han de valorar
aula
per «la poètica de les seues criatures, l’autenticitat de la seua execució i la sinceritat que les transmet
perquè resulten perdurables».
Per la seua banda, el critic d’art
i periodista col·laborador de Levante-EMV, Rafael Prats Rivelles,
exposa que el treball d’Antonio a
les pedreres li ha proporcionat un
contacte directe amb l’univers mineral i l’ha dotat d’una comunicació amb ell. A més, segons Prats,
el seu treball té «un evident respecte pel material amb el qual treballa; respecte que es tradueix en
deixar constància de la natura de
la pedra».
Xerrades i eixides
JBUV
ESCULTURES. Tres obres d’Antonio Sánchez a la mostra del Jardí Botànic.
Per altre costat el Jardí inicia
també els seus cicles de conferències i excursions. A les xerrades, que consten d’11 sessions, experts en Botànica nacionals i internacionals aproparan als assistents paisatges i coneixements de
l’entorn natural. Les conferències
parlaran de natura i paisatge de
Nova Zelanda, la flora agrícola Andalusí, els boscos de l’Espanya
atlàntica o les plantes suculentes
entre altres.
El cicle s’inicia el 26 de setembre i conclou el 30 de gener de
2008, i està organitzat conjuntament amb les associacions d’Arboricultura, d’Orquidiòfils Valencians i d’Amics dels Cactus i Suculentes.
Per últim estan les eixides, que
són d’un dia en el cas del cicle Descobrint el País, o d’un cap de setmana o pont en el cas de Les Escapades del Botànic. En elles els
excursionistes podran gaudir i conèixer l’entorn natural amb ajut de
PER SABER-NE MÉS
Programació: Tota l’agenda
cultural del Jardí Botànic es
pot consultar a la xarxa
(http://www.uv.es/jardibotani
c/cultura).
En internet: Les consultes sobre
els actes i les matrícules cal
que s’envien e-mail
(cicbotanic@uv.es).
Horaris: L’exposició és
d’entrada gratuïta per als
visitants del Jardí i es podrà
visitar fins el 6 de gener de
2008, de 10 a 20 h. fins
octubre, i fins les 18 h. la resta
de mesos. Dilluns, el Jardí
romandrà tancat.
Convalidació: L’assistència a
les conferències es pot
convalidar per 2 crèdits de
lliure elecció.
dos guies, un d’ells botànic per tal
d’ensenyar les plantes i els arbres.
Les propostes, muntades amb
el Centre Excursionista de València, comencen el 23 de setembre
al jardí mediterrani de l’Albarda,
al terme de Pedreguer (Marina
Alta); i en les 6 eixides restants es
visitaran el riu Túria, Vilafamés, La
Vall de la Gallinera (Marina Alta),
el Fresnal de Bunyol, Xaló i la Serra d’Espadà. A més, en els ponts
d’octubre i desembre es faran
dues escapades: la primera a La
Garrotxa, Olot i La Fageda d’en
Jordà, i la segona a Cazorla. .
(*)
GABINET DE COMUNICACIÓ
I CULTURA DEL JARDÍ BOTÀNIC
LECCIONES DE NATURALEZA
SERPIENTES VALENCIANAS
Por Ricardo Sales García
La culebrilla que quería ser lombriz
Este pequeño animal muy desconocido es un anfisbénido
culadas), que captura principalmente por medio de su sentido
auditivo — el cuál lo tiene muy
desarrollado— y en menor medida por el sentido olfatorio.
▼
CULEBRILLA CIEGA
■ Comportamiento: A la cule-
reptil que nos ocupa no
pertenece a la clasificación
zoológica de las serpientes
de nuestra Comunitat Valenciana, aunque está relacionado con
ellas Se trata de un anfisbénido
(del latín: Amphis, en ambos lados. Más Baina: andar), que significa andar sobre ambos extremos, refiriéndose a la capacidad
que tiene este animal para desplazarse tanto hacia adelante
como hacia atrás.
La culebrilla ciega, que es un
pequeño animal muy desconocido, es muy fácil de identificar
por su gran parecido a la lombriz de tierra (Lumbricus terrestris).
E
L
9
En muchas localidades de la
Comunitat Valenciana, hay bastante gente que todavía tienen
mucha temeridad a las serpientes. De hecho, si avistan alguna
suelen matarla por miedo a que
les pueda causar algún daño. Algunas personas dicen que muchas serpientes si vas hacia ellas
levantan su cuerpo para morderte.
Falsas leyendas y miedos
■ Hábitat: Es termófila, gus-
tándole los lugares soleados de
cultivos y pinadas. Habita en galerías en el subsuelo de terrenos
poco compactados que le permitan poder excavar igual que
las lombrices. Suele emerger a
la super ficie cuando detecta
bastante humedad, encontrándose bajo las piedras.
■ Alimentación: A base de hormigas, lar vas de pequeños insectos y artrópodos (patas arti-
brilla ciega, si se le molesta, reacciona convulsionando su cuerpo pudiendo llegar a morder.
Pero es inofensiva.
DIMINUTA. Una culebrilla ciega enredada en el dedo índice de una mano.
En mi respuesta les he dicho
que una serpiente sólo intentará intimidarnos levantando su
cuerpo si se siente molestada o
acosada. Es decir, el animal tiende a defenderse y sólo captura
presas para alimentarse. Nunca
atacará sólo para causar daño.
Las falsas leyendas, creencias populares decimonónicas y
la falta de información acerca de
estos animales, hacen que muchos perezcan injustificadamente por la mano del hombre.
La culebrilla ciega, es una Especie Protegida.
LEVANTE-EMV
Sus ojos son 2 pequeños puntos.
BLANUS CINEREUS
Valenciano: Serpeta cega
Francés: Amphisbène cendré
Inglés: Amphisbaenian
Puede llegar a alcanzar una
longitud de hasta 30 cm desde
la cabeza hasta el extremo de
la cola. Su cuerpo tiene forma
de gusano (vermiforme) y está
anillado como las lombrices;
su coloración es de un rosado
uniforme. La cabeza y el hocico tienen forma redondeada y
están separados del cuerpo
por una hendidura transversal
bien visible. Los ojos, casi imperceptibles, son como un
puntito en el rostro y están cubiertos por las escamas de la
cabeza. Pero, ¡atención!, aunque es muy similar a una lombriz de tierra, hay que fijarse
bien para no equivocarse. Su
aspecto es inconfundible. Esta
especie no presenta dimorfismo sexual, es decir, macho y
hembra son exactamente iguales. Es totalmente inofensiva.