BAIXA,GALILEU Un judici de fet és aquell que pot comprovar−se cientificament... comprovació és acceptada per la comunitat de cientifics o que...

BAIXA,GALILEU
Un judici de fet és aquell que pot comprovar−se cientificament i que aquesta
comprovació és acceptada per la comunitat de cientifics o que es sap que eixe
fet en particular es pot produir. En el llibre , L'autor , a la pàgina 14 ens marca un
exemple per a poder entendre a la perfecció allò que vol dir el concepte de
Judici de fet. Són coses perfectament comprovables com el temps que va fer en
un lloc i en un moment determinat, per exemple: El dia 17 de novembre de 1986
va ploure a Saint Genis
Un judici de valor podríem considerar−lo un judici de fet on la persona que fa
aquest judici de valor afegeix els seus gustos o una valoració personal del
judici, son part d'ella mateixa i de vegades poden ser positius o negatius.
Al final del capitol l'autor , Jesús Tuson ens introdueix un altre concepte no
menys important que els nombrats, el concepte és: Els prejudicis lingüístics, son
judicis de valor sobre una llengua i els seus parlants, són de vegades
manifestacions racistes i una conseqüència directa de considerar una llengua
més apta que un altra per a diferents usos.
Aquests prejudicis es poden classificar en subclasses y com ja hem dit afecta
tant a les llengües com als parlants.
Al final l'autor intenta donar una explicació al títol d'aquest capítol, fent una
reflexió sobre l'egocentrisme que regna en tots nosaltres en molts aspectes i
qüestions:llengües, història,etc.
LES VELLES PETJADES DE L'ETNOLATRIA
En aquest capitol l'autor mira enrere al llarg de la historia i ens presenta tot
tipus de prejudicis Lingüístics. Tots tenim prejudicis lingüístics i encara que es
pensava que cada cosa només era designada per una paraula, ja que les
1
paraules tenien origen diví aparegueren els poetes, que les utilitzaven amb
significats diferents i les desfiguraven. Va fer que apareguera l'educació
lingüística. Això va significar l'acceptació de les paraules com a metode de
Referència d'objectes
Els Primers gramàtics van definir el Gramaticus com aquella persona que
posseïa tot el necessari per a ensenyar a parlar correctament i per a poder
traduir allò que els poetes feien.
Això va provocar la introducció del concepte Llengua vulgar , exemple clar del
concepte presentat amb anterioritat: Prejudici Lingüístic.
L'autor ens presenta com eren classificades les llengües fins a L'Encyclopédia,
les llengües eren classificades segons eren aspres o femenines classificació
sorgida de Dante pel seu afà de trobar la parla italiana més noble per a la
dignitat literaria però amb l'aparició d'aquest llibre les llengúes començaren a
ser classificades segons per a que eres aptes, bé per a la oratoria, el teatre, la
fabulació.
Amb l'aparició al segle XVIII de < l'Essa sur origine des langues >
de Rouseau es va arribar a creure que les llengües podien ser classificades
segons el clima del lloc on es parla i de les condicions de vida, aixi trobem
llengües del nord més aspres, cridaneres,clares,... i llengües del sud més
eloqüent,vivaces i fosques, més aptes per a la parla i les anteriors per a
l'escriptura.
Al final del capítol l'autor entra en les diferents lluites lingüístiques entre
diferents llengües fortes o les Llengües febles
Moltes opinions extremadament apassionades com la d'Agustí Enra en
Controversia sobre la perfecció del idioma català que manifestà: per no
deure res lo idioma català a qualsevol altre o la Lluis Galiana: no sólo es
2
apreciable por ser breve y agraciada sino también por ser capaz de toda aquella
majestad q se da a la castellana, tan propiua para hablar de asintos serios, como
reputada siepre por gloria especial a este idioma estan escampades per tot
arreu i realment les llengües no deurien sofrir les manies persecutòries dels
homes.
ELS TENTACLES LLUNYANS D'UNA EDUCACIO POTINERA
En aquest capitol, Jesús Tuson ens presenta el prejudicis innocents resultat
d'una educació convencional que faciliten la pervivència de l'etnocentrisme
aquests son els prejudics populars els classifica segons tres dicotomies ben
diferenciades:
La primera dicotomia, segons l'autor , son les Llengües Facils i les Llengües
dificils. L'autor considera que les persones que consideren a una llengua
difícil es perque no estan en posició d'apendre−la ja que estan còmodament
instal·lades en la seua llengua i no estan predispostes a que els parles amb una
altra llengua que no siga la que ells han aprés.
La segona dicotomia es la classificació en llengües suaus i llengües
aspres. L'autor afirma que les llengües son sistemes a l'abast dels parlants i els
sistemes no tenen sexe són les cordes vocals les que produeixen sorolls aguts o
greus.
La tercera dicotomia que presenta l'autor és la del nombre de parlants llengúes
amb molts i pocs parlants.
Presenta una série d'estadistiques les quals critica per les seues exagerades
xifres.
Aixi que la credibilitat de les estadístiques es relativa perque ningú pot comptar
una per una totes les persones que parlen cada idioma a més no se sap si el
reconte conté aquells parlants que han aprés una llengua com a segona llengua o
3
no.
LA PRESUMCIÓ ( VOLGUDA?¿) DE LA IGNORÀNCIA
En aquest capitol, l'autor ens presenta la diferència que hi existis entre llengua i
dialecte. Explica els valors que els especialistes donen al dialecte .
Un Històric o el genèric i un sincronic o descriptiu pero es masa gran aquesta
simplificació.
En primer lloc es diu que tots els idiomes que coneixem ara com pot ser el
català, el castellà, el francès ... deriven d'una llengua mare: El llatí.
En segon lloc es parla de dialecte com a varietat d'una llengua estàndar.
Hi ha 2 perjudicadors segons Tuson dels dialectes principalment:
EL primer perjudicador és el que els polítics acorden com a llengua oficial d'un
estat . Tots el dialectes presents a eixe pais son tractats amb inferioritat pels
parlants d'aquesta llengua i com abans nombravem : este fet pot considerar−se:
Fet polític
El segon perjudicador és la historia en general, tan sols son tractades les
llengües que tenen cents d'anys d'historia i la resta son tractades com a
dialectes per la seua condició de poca història.
Un dialecte no es motiu per a complexos perquè la llengua comuna no pot ser
res més que la coincidència esencial dels dialectes.
LES PSEUDO−RAONS DELS NOUS CIVILITZADORS
El autor del text, Jesús tuson, ens transcriu les paraules d'un gramatic sovietic:
El poder i la grandiositat de la llengua rusa són el testimoni irrefutable de les
grans forces vitals del poble rus , de la seva gran cultura i del seu gran destí
històric
En un intent de comparar la llengua i el pais, el gramatic soviètic cau en el món
de les comparacions La grandesa no és sinó la cara lluent de la inseguretat i
4
una manera de resoldre els dubtes per la via més expeditiva, la ignorància
En aquesta frase l'autor tira pel terra l'afirmació de grandiositat del gramatic
sovietic.
La complexitat lingüística del món s'enten com una complicació. Aixó per a totes
les persones no és verdader ja que están firmement acomodades en el
monolingüísme i viu , naix , i mor amb eixa llengua.
A nivell mundial se pot apreciar una altra classe de classificació de llengües:
Llengües amb estat i les llengües sense estat
El panorama lingüístic del món és complex, i si la realitat lingüística és complexa
és degut a la superposició de pobles sobre altres.
I per a concloure la descripció del capitol afegirem una frase significativa que
m'ha cridat l'atenció.No importa la gent, les seues cultures, , les seues llengües,
no cal demanar−los la seva opinió i veure si es volen incorporar a les grans
empreses col·lectives .Cal incorporar−los −hi perquè cal que l'estat navegui amb
bon vent
UNA NOVA EDUCACIÓ LINGÜÍSTICA , UNA NOVA EDUCACIÓ
En aquest últim capitol l'autor ens marca unes propostes per a lluitar contra el
prejudicis lingüístics . Ens mostra 2 clares intencions:
La primera intenció que marca és la de promoure l'igualitarisme, aquest fet el
considera útopic ja que hi ha massa desigualtat al món.
La segona intenció és la tolerància . Promou desde l'escola l'ensenyament
d'aquest valor per a un be comú.
5