podeu consultar la presentació de la sessió.

10/07/2014
[LA INNOVACIÓ A LES COOPERATIVES DE TREBALL]
Barcelona, 10 de juliol de 2014
Contingut
Tercera sessió: Barcelona, 10 de juliol de 2014
1. Fonaments de la innovació
2. Gestió de la innovació
3. Cooperar per innovar
1
10/07/2014
Ponència
Jordi Grau i Majó
Economista, Auditor, Assessor Fiscal.
Responsable del Seguiment i Control de les Spin‐off
Participades de la Universitat Politècnica de Catalunya
Gestió de la cartera de 25 empreses de base tecnològica.
Consultor / Col∙laborador docent Universitat Oberta de Catalunya (Estudis d'Economia i Empresa) ‐Grau d'Administració i Direcció d'Empreses (Treball Final de Grau – Innovació)
‐ Màster de Direcció de les Organitzacions en l'Economia del Coneixement: (Direcció de la Innovació) Expert independent en valoració de negocis i empreses tecnològiques
Transaccions de Compra ‐ Venda, Reestructuracions o Ampliacions de Capital. 1. Fonaments de la innovació
2
10/07/2014
Fonaments de la innovació:
Conceptes bàsics d'innovació
Què és innovació…?
Fonaments de la innovació:
Conceptes bàsics d'innovació
Què NO és innovació…?
"Actividad cuyo resultado sea un avance tecnológico en la obtención de nuevos productos o
procesos de producción o mejoras sustanciales de los ya existentes. Se considerarán nuevos aquellos productos o procesos cuyas características o aplicaciones, desde el punto de vista tecnológico, difieran sustancialmente de las existentes con anterioridad. Esta actividad incluirá la materialización de los nuevos productos o procesos en un plano, esquema o diseño, la creación de un primer prototipo no comercializable, los proyectos de demostración inicial o proyectos piloto y los muestrarios textiles, de la industria del calzado, del curtido, de la marroquinería, del juguete, del mueble y de la madera, siempre que no puedan convertirse o utilizarse para aplicaciones industriales o para su explotación comercial".
Real Decreto Legislativo 4/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Impuesto sobre Sociedades
3
10/07/2014
Fonaments de la innovació:
Conceptes bàsics d'innovació
Què és innovació…?
"invenció + comercialització".
Ken Morse, fundador de 3com i professor d´ESADE
"Creación o modificación de un producto, y su introducción en un mercado".
Real Academia de la Lengua Española
"El medio a través del cual el emprendedor crea nuevos recursos generadores de riqueza
o dota a los recursos existentes de mayor potencial para crearla".
Peter Drucker, autor de La innovación y el empresario innovador
"Introducció d'un nou producte amb el qual els consumidors d'un mercat no estan familiaritzats,
un nou mètode de producció, basat en un descobriment científic
o bé una nova forma de tractar comercialment un producte determinat,
una nova font de subministrament de matèries primeres o productes semielaborats,
tant si aquesta font existia o no, la creació d'un nou mercat en una regió o país
o la implantació d'una nova estructura en un mercat"
Joseph Alois Schumpeter, Teoria del desenvolupament econòmic, 1912.a
Fonaments de la innovació:
Conceptes bàsics d'innovació
Què és innovació…?
4
10/07/2014
Fonaments de la innovació:
Tipologies d'innovació
Tipologies d’innovació (segons l’objecte)
‐ Una innovació de producte: ( bé o servei ) •millora respecte a les seves característiques o el seu ús desitjat ( especificacions tècniques, components i materials, software incorporat, ergonomia o d’altres característiques funcionals).
‐Una innovació de procés: •implementació d’un mètode de producció o distribució nou amb un alt grau de millora. (millores importants en tècniques, equips i/o software.)
‐Una innovació de màrqueting: •implementació d’un nou mètode de comercialització que implica i
(millores en el disseny del producte , presentació, posicionament, promoció o preu.
‐Una innovació organitzacional: •nou mètode organitzatiu del negoci. (aplicat a les pràctiques de negoci, al lloc de treball o a les relacions externes de l’empresa.
Fonaments de la innovació:
Tipologies d'innovació
Tipologies d’innovacions (Segons grau de novetat)
‐Innovacions radicals: •ruptura en relació a las tecnologies anteriors.
‐Innovacions incrementals: •millora tècnica que no modifica substancialment la tecnologia emprada.
Tipologies d’innovacions (Segons l’origen)
‐Innovacions originades per la demanda (market pull): •tenen lloc pels canvis en les preferències dels consumidors.
‐Innovacions originades per l’oferta (technology push): •són fruit de la investigació duta a terme per les empreses.
5
10/07/2014
Fonaments de la innovació:
Motius per innovar
Perquè i quan Innovar?
!
Fonaments de la innovació:
Motius per innovar
Perquè i quan Innovar?
Quan les coses van bé…
Risc d’estancament de l’empresa.
Capacitat innovadora constant. Evitar la pèrdua de competitivitat.
Quan les coses van malament…
Necessitat per a la supervivència.
Analitzar la situació a llarg termini. Wei‐Ji: Crisi ‐oportunitat. La capacitat d'anàlisi de la situació pot fer convertir un moment dolent en una oportunitat. Exemple d'IKEA: Autoservei originat a partir d'un mal càlcul en l'aforament en la presentació d'un dels seus locals fent passar els clients al magatzem . 6
10/07/2014
Fonaments de la innovació:
Dimensió de l’empresa
El fenomen anomenat “competitive fade”
Aquelles empreses més competitives sovint són les que tenen més dificultats per reorganitzar‐se
internament i resoldre la metodologia de treball a la velocitat que el mercat exigeix, fenomen anomenat competitive fade. Encara que el mercat no demani innovació sobre el producte, aquestes empreses es veuen forçades a innovar no només sobre el producte final, sinó sobre el procés de producció, sobre l’ànàlisi de mercat, sobre el model organitzatiu i sobre la comunicació amb els stak eholders.
Es requereix una nova mentalitat, que entengui la necessitat de la velocitat, la inestabilitat del mercat i que, el model de producció per molt eficient que faci necessària la millora constant assumint que la gestió es fa sobre la complexitat.
La innovació que tendeix a debilitar‐se al llarg del temps i per tant es fa necessària una estratègia que inclogui la innovació constant.
Fonaments de la innovació:
Dimensió de l’empresa
Capacitat d’adaptació: Existeix certa controvèrsia entre si són les grans empreses o les de menor dimensió les que es caracteritzen per tenir més flexibilitat i capacitat d’actuació que dependrà de •sector el que qual es trobi l’empresa, •recursos i
•gestió i organització interna.
La Innovació les PYMES:
Avantatges: Agilitat, flexibilitat i capacitat d’adaptació als canvis per la baixa burocràcia dels processos. La presa de decisions i actuacions sol ser més senzilla
Inconvenientes: menys capacitat de recursos i finançament. <<Tot i que cal destacar que innovar és aplicar idees, i que aquestes poden néixer de qualsevol persona de qualsevol empresa. Arribar a la innovació significa el desenvolupament de la millor idea.>>
7
10/07/2014
Fonaments de la innovació:
La innovació una necessitat
PER QUÈ ÉS NECESSÀRIA LA INNOVACIÓ?
Innovar és una necessitat per moltes empreses perquè:
a)
b)
c)
d)
e)
El client evoluciona capa una sofisticació
La competència imita i còpia els nostres productes provocant disminució de marges.
Cicle de vida dels productes és limitada.
Augment dels despeses de producció: energia, subministraments, etc..
Relació directa innovació i resultats financers.
Sempre és és mes recomanable ser ser proactiu que no haver de ser reactiu per necessitat. Les noves tecnologies possibiliten la innovació en camps molts diversos.
Gestió de la innovació :
Fonts de la innovació
D'on provenen les idees?:
"Existeixen sis possibles fonts d'idees per a les empreses i no són excloents, així
que les organitzations capaces d'explorar‐les totes generaran un avantatge competitiu difícil d'igualar”
•
•
•
•
•
•
Innovació sorgida al laboratori
Innovació a partir de les idees que tenen els empleats
Innovació a partir de l'observació dels usuaris
Innovació inspirada en l'anàlisi del que fa la competència
Innovació de "compra o lloguer"
Innovació oberta o participativa
8
10/07/2014
Gestió de la innovació :
Permanent Innovation Methodology
Langdon Morris: Permanent Innovation Methodology
The four types of innovation shown across the 5 stages of the innovation process.
2. Gestió de la innovació
9
10/07/2014
Gestió de la innovació :
El Sistema d’innovació EL SISTEMA D’INNOVACIÓ En els darrers anys, els enfocaments de gestió que entenen l’empresa com un sistema han guanyat acceptació. Les possibilitats de crear es redueixen quan la visió de les coses és limitada. Així, per aconseguir un sistema integral de la innovació s’han de donar els següents elementsclaus:
1. LIDERATGE
2. ESTRATÈGIA
3. DIRECCIÓ DE PERSONES I DE L’ORGANITZACIÓ
4. GESTIÓ DELS ACTIUS CLAU
5. PROCÉS D’INNOVACIÓ DE NOUS PRODUCTES I SERVEIS
6. ANÀLISI DE RESULTATS I APRENENTATGE
Gestió de la innovació :
El Sistema d’innovació 1. LIDERATGE EN INNOVACIÓ:
a)
b)
c)
d)
Ampliar el camp de coneixement de l'equip, fora del seu àmbit de responsabilitat.
Capacitat d'adaptar‐se als canvis.
Flexibilitat per adaptar‐se a diferents perspectives.
Tolerància al fracàs  Generar confiança dins de l’empresa per tal d’eliminar la por al fracàs i així fomentar la generació de noves idees.
e) Potenciar la inquietud i curiositat, les ganes de canvi, la iniciativa i la persistència capacitat de conceptualitzar, visualitzar i pensar de forma sintètica, imaginativa i integral.
Elements imprescindibles: Competències de grup com les individuals. Equip de directius sigui fort i eviti l’estancament, conformisme o prejudicis.
Treball en equip: diversitat d’experiències i opinions.
10
10/07/2014
Gestió de la innovació :
El Sistema d’innovació 2. ESTRATÈGIA: La estratègia té fortes implicacions per a la innovació. Com més diferenciació aporti, més innovadora serà:
a) L'estratègia requereix posar de manifesta la diferenciació de forma tangible  Una estratègia es més innovadora en la mesura que aporta major diferenciació a l’empresa que implanta.
b) Cada estratègia aporta una proposta de valor para el client c) Escollir una disciplina de creació de valor es una elecció estratègica amb fortes implicacions per guiar la innovació.
d) Innovació de valor: implantar un nou modelo de negoci que fa irrellevant les competències existents fins al moment en el sector per competir
Deixar de banda l’Oceà vermell en què es troben la majoria d’empreses, i crear el que Cham Kim i Renée Maurbogne van definir com “Oceà Blau”, que consisteix en la formació de mercats en àrees que no estan explotades en l’actualitat, i que generen oportunitats de negoci rendible i sostenible a llarg termini.
Gestió de la innovació :
El Sistema d’innovació 3. DIRECCIÓ DE PERSONES I DE L’ORGANITZACIÓ: Per construir una cultura innovadora és necessari actuar sobre l'organització formal i la informal per incidir en el desenvolupament de competències per innovar.
Les tres àrees clau per aquest desenvolupament són:
• habilitats creatives, • coneixements i motivació, • compromís.
A.
Potenciar l'existència de reptes, la llibertat, la disponibilitat de recursos, el treball en equip, el reconeixement dels directius i el desenvolupament d'una organització que doni recolzament.
B. Innovar exigeix dominar una àmplia gamma d’habilitats i coneixements, ja que les noves tecnologies impliquen la unió de camps molts diversos per produir un producte innovador. C. Això implica la creació d’espais i entorns de col∙laboració entre departaments dins d’una mateixa empresa o amb empreses externes)
11
10/07/2014
Gestió de la innovació :
El Sistema d’innovació 4. GESTIÓ DELS ACTIUS CLAU: a) Gestió de la tecnologia: Vigilància tecnològica
Avanços científics tecnologies aplicades
Accedir a aquestes tecnologies a partir de Joint Ventures, acords de col∙laboració, llicències, etc. que li permetin transferir aquests coneixements a la seva empresa.
b) Gestió del coneixement (tàcit i formalitzat): •Know How com un dels elements més valuosos de l’empresa: Aquests estan en les persones.
•Gestió del coneixement: imprescindibles pel bon funcionament de l’empresa, documentant‐los, de tal forma que siguin de fàcil accés quan facin falta. ( Costosa la seva gestió)
c) Gestió dels proveïdors: Aquesta col∙laboració proporciona beneficis en qualitat, cost i temps bastant superiors als que no els integren. El disseny del producte, encara que representi una petita part del costos, pot arribar a repercutir en un 80% del cost final del producte.  Intensificar la relació amb el proveïdors i fer‐los partícips en aquesta primera etapa. Gestió de la innovació :
El Sistema d’innovació 5. PROCÉS D’INNOVACIÓ DE NOUS PRODUCTES I SERVEIS:
a) Generació del concepte: Pla preestablert per generar idees d'una manera conscient i sistemàtica, resultat d’una planificació que obeeixi criteris de cicle de vida, rendibilitat actual i esperada de productes, etc.
b) Desenvolupament de nous productes: Seqüència d'activitats que permet passar de la idea a un producte que es pugui fabricar i comercialitzar. (Es determinen aspectes com l’aprovisionament de components, la distribució, tria de projectes d’investigació i desenvolupament, etc. )
c) Innovació en el procés de producció: Procés estructurat i sistemàtic, designant un responsable, un pressupost i un equip de col∙laboradors interns i externs, amb la missió de redefinir i millorar els processos de producció, (reducción de despeses, millora de qualitat, flexibilitat…) amb la participació de departaments com màrqueting, qualitat o enginyeria.
d) Innovació en el procés de comercialització: És una via per augmentar el valor dels productes que va lligada a la revisió del canal de distribució, del model de venda i el servei postvenda. Pot suposar un replantejament global del procés (propi i dels competidors) sobretot amb l'ús de les TIC.
12
10/07/2014
Gestió de la innovació :
El Sistema d’innovació 6. RESULTATS I APRENENTATGE:
I. Definició i Previsió dels resultats que es volen assolir amb la innovació.
II. Fer un seguiment a partir dels indicadors establerts III. Corregir el desenvolupament, si fos necessari. Learning by doing ...
<<Dels resultats, és imprescindible extreure'n un aprenentatge per poder assolir l'èxit empresarial>>
Indicadors habituals en innovación:
• Percentatge de ventes provinent dels productes introduïts en els últims tres anys. • Temps requerit per a la introducció de nous productes
• Millora de Marge Brut de nous productes. • Rendibilitat de les inversions en tecnologies clau.
• Quota de mercat associada a la introducció de nous Productes/Serveis.
• Quota de mercat present de productes basats en tecnologies emergents dels darrers 5 anys.
• Corva de Gartner
Gestió de la innovació :
El Sistema d’innovació 13
10/07/2014
Gestió de la innovació :
Indicadors
QUÈ HA DE MESURAR L’EMPRESA?
Indicadors d'entrada:
 Nombre de noves idees
 Inversions en unitats de negoci per tipus d'innovació
 R&D com un percentatge de les vendes
 Temps complet del personal tècnic i la forma en què s'utilitza
Indicadors de procés:
 Temps de conversió de idees en projectes de innovació
 Temps de execució de projecte de innovació
 Tipologia de projectes
 Suma dels projectes planificats
Indicadors de sortida:
 Les patents concedides
 Llançament per segments de negoci
 Parentage de vendes i benefici dels nous productes
 ROI Innovació
Gestió de la innovació :
Indicadors
QUÈ HA DE MESURAR L’EMPRESA?
1.
2.
3.
4.
Inputs Nombre d'idees que es generen, ja que cada idea serà la plataforma de llançament per una futura innovació. Aquesta mètrica ens podrà servir per assegurar‐nos que el maletí d'idees per desenvolupar estarà sempre ple.
Inversions que aporta la companyia al projecte, que pot ser incremental (projecte llarg que requereix un manteniment per part de l'empresa), exponencial (per expandir‐se en mercats establerts i canviar productes existents per altres den ous) o trencador (crear directament nous productes per entrar a nous mercats).
I+D com a percentatge de les vendes. Una de les mètriques més clares a l'hora de veure si tots els processos interns estan ben alineats és la seva comparació amb els ingressos que genera l'empresa.
Quantitat de gent especialitzada de l'empresa que hi treballarà i el temps que ho farà, que serà de
1.
2.
3.
4.
1.
2.
1.
2.
Processos, El temps per determinar una idea, El temps de que es tarda en començar a produir
El temps que comportarà la producció Suma de totes les propostes d'innovació.
Outputs, Possibilitat d'obtenir una patent, Si formarà part d'un segment de negoci de l'empresa. Outputs Financers: Possibilitat d'obtenció de guanys que ofereix el nou producte, ROI, és a dir, el retorn de la inversió en investigació. 14
10/07/2014
Gestió de la innovació :
La Mètrica
INDICADORS HABITUALS D’INNOVACIÓ (i): Indicadors input
 Percentatge de despesa en innovació sobre facturació
 Persones implicades en el projecte
 Percentatge de pressupost interna/externa
 Número d’idees generades en un temps determinat
 Número d’idees que s’han transformat en realitat
Gestió de la innovació :
La Mètrica
INDICADORS HABITUALS D’INNOVACIÓ (ii): Indicadors de resultats
 Percentatge d’acompliment dels objectius
 Grau de novetat dels projectes finalitzats
 Números de publicacions en congressos internacionals
 Número de nous productes introduïts amb la innovació
15
10/07/2014
Gestió de la innovació :
La Mètrica
INDICADORS HABITUALS D’INNOVACIÓ (iii): Indicadors de procés
 Percentatge de processos que finalitzen
 Desviació en temps dels projectes
 Desviació del pressupost en el projecte
 Percentatge de les subvencions en els projectes
 Valoració mitjana de la col∙laboració externa
Gestió de la innovació :
La Mètrica
INDICADORS HABITUALS D’INNOVACIÓ (iii): Indicadors de outpus
 Rendibilitat
 Satisfacció client
 Ingressos incrementals
 Eficiència de R+D
 Generació de la idea,...
16
10/07/2014
Gestió de la innovació :
Indicadors
Valor mitjans des indicadors més utilitzats per a les empreses :
 Els fonts totals invertits en projectes de creixement
 Els ingressos de la nova oferta
 L'assignació d'inversions a través de projectes
 Els projectes respecte el rendiment real  El temps mitjà de desenvolupament per projecte  projectes que compleixin amb els objectius previstos  Rendibilitat  Satisfacció client  Ingressos incrementals (65%)
(65 %)
(62 %)
(62%)
(60%)
(50%)
( 79%)
( 75%)
( 73%)
Les empreses aposten per els indicadors d’innovació de outputs que inclouen el retorn de la inversió i els que calculen els beneficis directes i indirectes
Gestió de la innovació :
Indicadors
Altres formes de mesurar la innovació?
Addicionalment, l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació ha recollit en la seva norma UNE166008:2012 Gestió de la R + D + I: Transferència de tecnologia la sistematització dels processos de innovació, per tal de facilitar la transmissió d’ aquests actius entre les empreses:
IDENTIFICACIÓ DELS ACTIUS INTANGIBLES
₋ Procediment d'identificació d'actius intangibles.
₋ Característiques dels actius intangibles.
₋ Tipus de protecció dels actius intangibles.
VALORACIÓ DELS ACTIUS INTANGIBLES
₋ Procediment de valoració d'actius intangibles.
₋ Objectius de la valoració d'actius intangibles.
₋ Factors que influencien la valoració d'actius intangibles.
MÈTODES DE VALORACIÓ D'ACTIUS INTANGIBLES
₋ Selecció del mètode de valoració.
₋ Mètode basat en el cost.
₋ Mètode basat en el mercat ( transaccions similars ).
₋ Mètode basat en l'ingrés / benefici ( perspectiva econòmica).
₋ Mètode basat en opcions.
17
10/07/2014
Gestió de la innovació :
Innovació Fiscal
Altres formes de mesurar la innovació?
Gestió de la innovació :
Innovació Fiscal
Régimen especial de cooperativas: http://www.agenciatributaria.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/_Segmentos_/Empresas_y_profesionales/Empresas/Impuesto_sobre_
Sociedades/Regimenes_tributarios_especiales/Regimen_especial_de_cooperativas.shtml
Constituyen la normativa estatal reguladora de las Cooperativas, la Ley 20/1990, de 19 de diciembre, sobre Régimen Fiscal de las Cooperativas y la Ley 27/1999, de 16 de julio, de Cooperativas.
ÁMBITO DE APLICACIÓN
Las Sociedades Cooperativas fiscalmente protegidas se clasificarán en dos grupos:
•
•
Cooperativas protegidas: las que se ajusten a los principios y disposiciones de la Ley 27/1999 de Cooperativas o de las leyes de Cooperativas de las Comunidades Autónomas que tengan competencia en esta materia, y no incurran en ninguna de las causas previstas en el artículo 13 Ley 20/1990 sobre Régimen Fiscal de las Cooperativas, sobre pérdida de la condición de Cooperativa fiscalmente protegida.
Cooperativas especialmente protegidas:
• Cooperativas de Trabajo Asociado.
• Cooperativas Agrarias.
• Cooperativas de Explotación Comunitaria de la Tierra.
• Cooperativas del Mar.
• Cooperativas de Consumidores y Usuarios.
18
10/07/2014
Gestió de la innovació :
Innovació Fiscal
PRINCIPALES INCENTIVOS FISCALES APLICABLES A LAS SOCIEDADES COOPERATIVAS.
BASE IMPONIBLE
Las cooperativas tributan en el Impuesto sobre Sociedades. La Base Imponible se compone de resultados cooperativos y resultados extracooperativos. El 50% de la parte de unos y otros que se destine obligatoriamente al Fondo de Reserva Obligatorio es deducible de la Base Imponible.
TIPO DE GRAVAMEN
La parte de la Base Imponible que corresponde a los resultados cooperativos tributa al 20% (al 25% para las cooperativas de crédito) y la parte que corresponde a los resultados extracooperativos tributa al tipo general.
LIBERTAD DE AMORTIZACIÓN
Excepto las cooperativas de crédito, gozan de libertad de amortización los elementos del activo fijo nuevos que hayan sido adquiridos en el plazo de 3 años a partir de la inscripción en el Registro de Cooperativas y Sociedades Anónimas Laborales del Ministerio de Empleo y Seguridad Social, o, en su caso, de las Comunidades Autónomas.
La cantidad fiscalmente deducible en concepto de libertad de amortización, una vez practicada la amortización normal de cada ejercicio en cuantía no inferior a la mínima, no podrá exceder del importe del saldo de la cuenta de resultados cooperativos disminuido en las aplicaciones obligatorias al Fondo de Reserva Obligatoria y participaciones del personal asalariado.
COMPENSACIÓN DE PÉRDIDAS
Si la suma algebraica de las cantidades resultantes de aplicar los tipos de gravamen correspondientes a las bases imponibles derivadas de los resultados cooperativos y extracooperativos, positivas o negativas, resultase negativa, su importe podrá compensarse por la cooperativa con las cuota íntegras positivas de los periodos impositivos que concluyan en los quince años inmediatos y sucesivos.
Este procedimiento sustituye a la compensación de bases imponibles negativas prevista en el artículo 25 TRLIS y por tanto, no resultarán de aplicación a las cooperativas las limitaciones establecidas a la compensación de bases imponibles negativas.
Gestió de la innovació :
Innovació Fiscal
Régimen especial de cooperativas:PRINCIPALES INCENTIVOS FISCALES APLICABLES A LAS SOCIEDADES COOPERATIVAS.
INCENTIVOS FISCALES ADICIONALES PARA LAS COOPERATIVAS ESPECIALMENTE PROTEGIDAS.
• Con carácter general: Bonificación del 50% de la cuota íntegra minorada previamente, en su caso, por las cuotas negativas de ejercicios anteriores pendientes de compensar.
• Para las cooperativas de trabajo asociado que cumplan determinados requisitos: bonificación del 90% (durante 5 años) de la cuota íntegra.
• Para las explotaciones agrarias asociativas prioritarias: bonificación del 80% de la cuota íntegra.
19
10/07/2014
3. Cooperar per innovar
Cooperar per innovar :
Open Innovation:
“Innovació oberta" o "innovació participativa o col∙laborativa":
El concepte de "innovació oberta" o "innovació participativa o col∙laborativa", va ser introduït per Chesbrough i significa que les empreses han de buscar les idees i camins al mercat internament, però també externament utilitzant l'entorn com a font d'innovació. La innovació oberta consisteix a buscar els recursos on sigui necessari, col∙laborant en i tot amb la competència. Obrir‐se a l'exterior i tenir actitud de col∙laboració. Treballs com Laursen and Salter (2004) o Cohen, Nelson & Walsh (2002) serveixen com a inspiració per identificar el que podem anomenar "fonts externes d'innovació". Aquestes fonts externes d'innovació ens donen les claus sobre els mitjans que es troben a disposició de les empreses per posar en pràctica el paradigma de la innovació oberta:
• Primera clau: Aprofita el mercat.
• Segona Clau: Apropa't al món de la recerca.
• Tercera Clau: Adopta estàndards i regulacions.
• Quarta Clau: Explota la propietat intel∙lectual.
• Cinquena clau: Cultiva les persones.
• Sisena clau: Mou‐te, Parla, Escolta.
• Setena clau: Col∙labora.
20
10/07/2014
Cooperar per innovar :
Filosofia cooperativa:
Principis i Valors:
“Aquests principis essencialment aborden, tant el funcionament intern com la relació externa de les cooperatives. Els principis configuren el cor de les cooperatives, s'han d'entendre en el seu conjunt; com un tot. Els principis cooperatius són les qualitats essencials que fan els cooperativistes eficaços, les cooperatives diferents i el moviment cooperatiu valuós”.
1r Principi: participació voluntària i oberta
2n Principi: gestió democràtica
3r Principi: la participació econòmica dels socis
4t Principi: autonomia i independència
5è Principi: educació, formació i informació
6è Principi: cooperació entre cooperatives
7è Principi: interès per la comunitat
Cooperar per innovar :
Principis i Valors:
Primer principi:
“ADHESIÓ VOLUNTÀRIA I OBERTA”
Les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces de fer‐ne servir els serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser‐ne sòcies, sense discriminació social, política, religiosa, racial o sexual.
21
10/07/2014
Cooperar per innovar :
Principis i Valors:
Segon principi:
“GESTIÓ DEMOCRÀTICA PER PART DELS SOCIS”
Les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament per les persones sòcies, que participen activament a l'hora d'establir‐ne les polítiques i prendre decisions. Els homes i les dones escollits per representar i gestionar les cooperatives en són responsables davant les persones sòcies.
Cooperar per innovar :
Principis i Valors:
Tercer principi:
“PARTICIPACIÓ ECONÒMICA DELS SOCIS”
Les persones sòcies contribueixen equitativament al capital de les cooperatives. Una part d'aquest capital és de propietat comuna de la cooperativa. D'altra banda les persones sòcies reben una compensació limitada en relació al capital aportat i són qui assignen els excedents per al desenvolupament de la cooperativa, mitjançant l'establiment de reserves, una part de les quals seran irrepartibles, per beneficiar als socis/es en proporció a les seves operacions amb la cooperativa i per al suport d'altres activitats que siguin aprovades.
22
10/07/2014
Cooperar per innovar :
Principis i Valors:
Quart principi:
“AUTONOMIA I INDEPENDÈNCIA”
Les cooperatives són organitzacions autònomes d'autoajuda gestionades per les persones sòcies. Si firmen acords amb altres organitzacions, governs inclosos, o bé si aconsegueixen capital de fonts externes, ho fan en termes que assegurin el control democràtic per part de la massa social i mantinguin l'autonomia cooperativa.
Cooperar per innovar :
Principis i Valors:
Cinquè principi:
“EDUCACIÓ, FORMACIÓ I INFORMACIÓ”
Les cooperatives proporcionen educació i formació a les persones sòcies, als representants escollits, als càrrecs directius i als treballadors/es per tal que puguin contribuir d'un manera eficaç, al desenvolupament de les cooperatives. Aquestes informen el gran públic, especialment els joves i els líders d'opinió, de la naturalesa i els beneficis de la cooperació.
23
10/07/2014
Cooperar per innovar :
Principis i Valors:
Sisè principi:
“COOPERACIÓ ENTRE COOPERATIVES”
Les cooperatives serveixen al seu teixit social de la manera més eficaç, possible i enforteixen el moviment cooperatiu treballant conjuntament amb estructures locals, nacionals, regionals i internacionals.
Cooperar per innovar :
Principis i Valors:
Setè principi:
“INTERÈS PER LA COMUNITAT”
Les cooperatives treballen per aconseguir el desenvolupament sostenible de les seves comunitats mitjançant polítiques aprovades pel seu teixit social.
24
10/07/2014
Cooperar per innovar :
Els Oceans blaus
10 ideas sobre cooperar para innovar
1. Debe haber espíritu de colaboración dentro de la empresa para hablar luego de cooperación con otros agentes. Y a esto hay que asumir la clara apuesta de la dirección y el apoyo de las instituciones públicas. O sea, un triángulo con tres vértices necesarios.
2. Mostrarse en formato co‐branding es muy útil, decir que somos tal empresa y que habitualmente colaboramos con otras (a las que citamos expresamente) es evidenciar que “te lo crees”: eres tú y tu red.
3. El desarrollo de proyectos de cooperación para innovar puede ralentizarse y caer en la maraña de la burocracia y las desconfianzas mutuas. Hay que gestionar bien este tipo de proyectos, con personas expertas y con la dedicación de recursos suficiente. Una buena idea es la de disponer de mentoring o de acompañamiento a medida según casos.
4. Impulsar la cooperación para innovar requiere tres planos de trabajo: actividades de sensibilizacióndonde los agentes intermedios tienen mucho que decir (divulgar buenas prácticas, fomentar actitudes y aptitudes adecuadas en las personas, habilitar foros), actividades con empresas individuales para indagar en sus posibilidades concretas y actividades con grupos
de empresas para descubrir cuáles pueden ser las oportunidades.
5. Mejor empezar por proyectos abarcables que generen aprendizaje positivo que no buscar proyectos ambiciosos pero muy complejos. Interesan dinámicas de “éxito conduce a éxito”.
Cooperar per innovar :
Els Oceans blaus
10 ideas sobre cooperar para innovar
6. Hay que explotar los casos de éxito y trabajarlos como diamantes en bruto. Sin endiosarlos pero asignándoles el valor de la realidad, de que es posible y de que merece la pena ponerse con ello.
7. La explosión de proyectos de economía colaborativa nos debe hacer reflexionar: el concepto de cooperación se ha ensanchado. Se pueden llevar a cabo iniciativas para cooperar de mil formas y colores. De hecho ya se están produciendo. Hay empresas que se definen “en colaboración con otras” desde su origen. Conviene aprender de esta nueva realidad.
8. Coooperar para innovar requiere humildad y aprender del proceso. Es difícil predeterminar una metodología cerrada y guiarse a través de ella. No quiero decir que no haga falta metodología pero estamos ante procesos complejos cuyo final es muy difícil de prever. Dejemos que las personas hagan química y conduzcamos con mucha mano izquierda este tipo de procesos.
9. Hay que concretar y buscar oportunidades de mercado. Las empresas cooperan cuando las ven. Esto nos lleva a pensar que cada empresa debe encontrar su propia palanca para activar la cooperación para innovar. Cada caso es único por la complejidad a la que aboca.
10.Los agentes intermedios (agencias de desarrollo comarcal, clusters, asociaciones empresariales y todo un amplio abanico) deben coordinarse entre sí y encontrar también su “cooperación para innovar”. Deben predicar con el ejemplo.
25
10/07/2014
Cooperar per innovar :
Els Oceans blaus
El mètode “win‐win” : es importante implicar a todos los miembros de la empresa en la actividad creativa.
" Una referencia interesante en torno a esto la propone el periodista divulgativo Robert Wright (2001) argumentando que tanto los sistemas biológicos, como cada cultura, como la humanidad entera, está abocada hacia el crecimiento y hacia más situaciones de “todos ganan”.
El aclamado Stephen Covey (1989) dedica dos de sus “Siete hábitos de las personas altamente efectivas” a la importancia de la cooperación:
el método “todos ganan”, porque la mayoría de los logros se basan en esfuerzos compartidos;
y el “generar sinergias” (puesto que lograremos mucho más de lo que alcanzaríamos independientemente).
Franc Ponti (2006) llama a su séptima estrategia de creatividad “Think Team” (pensar entre todos) señalando que “creatividad y cooperación son grandes amigas” y que “no hay una gran idea sin colaboración”.
Cooperar per innovar :
Els Oceans blaus
El mètode “win‐win” : es importante implicar a todos los miembros de la empresa en la actividad creativa.
El experto en crecimiento económico Richard Florida considera que “La era de la creatividad necesita desarrollar el potencial creativo de todos los trabajadores, desde el oficinista hasta el informático”.
El mito del inventor solitario ya está muy descartado, Antonio Dávila (2008), argumenta que “la innovación es un deporte de equipo” y nos recuerda que Thomas Edison trabajaba con un equipo de más de 30 personas, y el director general deLogitech con equipos multinacionales, multifuncionales y diversos. También nos apunta que “Pueden ser innovadores desde la dirección hasta la persona recién contratada; sólo hay que brindarles el entorno para que aprovechen sus capacidades”. Lee Fleming (2008), profesor de administración de empresas, argumenta que “los inventores que colaboran tienen más oportunidades de llevar a cabo nuevas combinaciones y, por tanto, pueden idear un mayor número de esas nuevas combinaciones”.
26
10/07/2014
Cooperar per innovar :
Els Oceans blaus
El mètode “win‐win” : es importante implicar a todos los miembros de la empresa en la actividad creativa.
Además de contar con todos, el manejo de la autoridad también debe rescribirse. Gary Hamel, considera que "Conseguir lo mejor de cada persona no significa controlarles más, y casi siempre significa dirigirles menos" y que "Cuando se trata de movilizar la capacidad humana, las comunidades superan a las burocracias".
Se basa en la experiencia del ingeniero químico e innovador en management, Wilbert
Gore (responsable de infinidad de productos, desde el Gore‐Tex hasta trajes de astronautas de la NASA) para sacar algunas conclusiones: “Prescinda de la jerarquía, refuerce la idea de que la innovación puede venir de cualquier parte y sitúe a los empleados con diversas capacidades de manera que se facilite el proceso creativo”; y también "Debemos aprender a coordinar los esfuerzos de miles de individuos sin crear una jerarquía opresiva de supervisores; a controlar los costes con firmeza sin asfixiar la imaginación humana, y a crear organizaciones donde la disciplina y la libertad no se excluyan mutuamente".
En Google, gran parte de los ingenieros trabajan en equipos de 3, y los 3 se turnan rotatoriamente el liderazgo del proyecto.
Cooperar per innovar :
Els Oceans blaus
El mètode “win‐win” : es importante implicar a todos los miembros de la empresa en la actividad creativa.
Incidamos sobre ello, el economista Tom Peters, escribe: “La lealtad no está muerta y es más importante que nunca. Pero el eje de la lealtad ha girado 90 grados. La «lealtad antigua» era una lealtad vertical: a una jerarquía. Te agarrabas un escalón tras otro mientras escalabas una ladera vertical prescrita. La «nueva lealtad» es horizontal: a una especialidad o un sector. Lo que importa es lo que piensan de tu trabajo tus compañeros. Debes formar y gestionar deliberadamente una red cada vez mayor de contactos profesionales en tu campo."
La actitud de colaboración, por supuesto, no se ciñe al interior de la empresa sino que también se extiende a la relación con otras empresas y con los clientes.
Nordström y Riddestråle (2008), nos animan a la “mezclamanía” y apuestan por el trabajo en red: “La red, y no la empresa única, se está convirtiendo en la unidad pertinente de análisis y acción; la cooperación con los clientes, los proveedores y los competidores”.
27
10/07/2014
Cooperar per innovar :
Els Oceans blaus
El mètode “win‐win” : es importante implicar a todos los miembros de la empresa en la actividad creativa.
El especialista en emprendimiento empresarial, Jerry Engel, nos insta a centrarnos en negocios en los que ganen las dos partes, la compradora y la vendedora y argumenta el crecimiento que tuvieron las PYMES de Silicon Valley para convertirse en grandes empresas en su estrategia de alineación con sus proveedores; letrados, contables, periódicos, relaciones públicas, agencias de publicidad… invertían en las empresas su tiempo y su trabajo sin cobrar, pero pasando a adquirir un porcentaje pequeño de esas empresas con las que ahora compartían el interés por que funcionasen fructíferamente.
El experto en estrategia organizacional Francis Gouillart, rescata el conceptoco‐creación («co‐
creation» o «creación compartida») en el que se involucra al consumidor en todo el proceso de compra, facilitando que los clientes formen parte del diseño de la estrategia de la empresa. Nombra como ejemplos de ello, el portal iTunes de Apple, en el que cada usuario puede confeccionar su propio álbum de música incluyendo canciones de diferentes artistas y el banco estadounidense Commerce Bank, que ha apostado por la relación directa con el cliente en las oficinas, abriendo las sucursales físicas hasta los domingos, lejos de la tendencia de la banca tradicional, que está favoreciendo las transacciones online, frente al trato directo con el usuario.
Cooperar per innovar :
Els Oceans blaus
El mètode “win‐win” : es importante implicar a todos los miembros de la empresa en la actividad creativa.
Pero puestos a competir, la estrategia más segura para diferenciarnos de la competencia es “crear una carrera” donde no haya competidores porque nosotros somos los únicos participantes. Por ejemplo una empresa especialmente innovadora puede crear un producto o servicio que no haya nadie que ofrezca. Esto está más cerca de lo que parece.
Algo así propone Edward De Bono (2000), reconocido experto en Creatividad y empresa, con su concepto “sur‐petition” traducido como “Más allá de la competencia” y más reciente mente W. Chan Kim y Reneé Mauborgne (2005) con su best seller en estrategia corporativa “La estrategia del océano azul”. Defienden la idea de que en vez de intentar superar a la competencia para obtener una porción de un mercado existente (“océano rojo”), es preferible buscar un “océano azul”, un mercado virgen que nadie haya tocado y que tenga el potencial de crecer.
Por supuesto, en breve nos saldrán imitadores (competidores), pero ya les llevaremos ventaja. Por eso insisten Sternberg y Lubart (1995) en “comprar” ideas a la baja y vender al alza, es decir, apostar por ideas revolucionarias y, cuando estén funcionando, ir a por otras.
28
10/07/2014
Jordi Grau i Majó
jordi.grau.majo@upc.edu
jgraumaj@uoc.edu
29