Promoció i innovació: el valor del treball en xarxa Els organismes intermedis tenen la missió de fomentar la I+D+i estenent un pont entre la investigació i la seva aplicació empresarial. La feina d'aquests agents resulta molt valuosa quan aporta valor a les dues parts. En tot cas, la missió essencial dels organismes intermedis és la millora de la competitivitat de les empreses. Els agents o organismes intermedis capten el coneixement, ho traslladen a les empreses, ho expliquen, s'asseguren que és ben comprès i, finalment, motiven a l'empresari perquè realitzi la innovació desitjada. En aquest procés, “és imprescindible que tant l'organisme intermedi com l'expert implicat coneguin en profunditat el sector on operen”, puntualitza Albert Vidal, director del Centre de Tecnologia Empresarial de Mataró i Maresme ( CETEMMSA ). Igualment, han d'emanar credibilitat i ser experts en comunicació i gestió empresarial. En l'actualitat, “existeix una proliferació d'agents del sistema d'innovació, tots ells amb el mateix objectiu, encara que difereixin en la seva forma d'actuar”, adverteix Jordi Rodríguez, director d'Innovació de la CECOT. La coordinació entre aquests agents no és òptima, circumstància que pot repercutir en contra seu, ja que tan nefasta és la falta d'informació com la sobreinformació sistemàtica. Els agents generalistes poden conviure perfectament amb els organismes especialitzats en una àrea concreta. La intersectorialitat, de fet, comporta la cooperació entre sectors de producció usualment distants i amb interessos diferents encara que compatibles. “La diversitat d'organismes intermedis és una riquesa perquè ens permet arribar a l'empresa amb més valor afegit que les administracions”, assegura Jordi Cáceres, tècnic de la Comissió d'Indústria de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona. Existeix una marcada diferència en com entenen la innovació les empreses de l'àrea metropolitana de Barcelona de les de la resta de Catalunya, on existeixen algunes delegacions d'empreses importants, però amb poc poder de decisió. La mida de l'empresa sembla que té una correlació significativa amb el seu grau d'innovació. No obstant això, els programes i els projectes de col·laboració tecnològica permeten a les petites empreses treballar i innovar conjuntament, diluint entre totes elles el risc que això comporta. “En la innovació, la feina en xarxa és fonamental. És molt positiu també que els nodes d'aquestes xarxes sintetitzin i canalitzin la informació circulant”, opina Albert Roca, responsable de l'Àrea d'Estudis de PIMEC. A més, “la feina en xarxa és igualment fonamental en la coordinació d'equips empresarials interregionals”, puntualitza Montse Borràs, responsable del viver d'empreses de Foment de Terrassa. La innovació posseeix moltes facetes i diversos nivells. “La innovació és molt més que noves aplicacions tecnològiques; és un procés empresarial, això és, que implica risc”, assenyala Maria Callejón, directora general de Política de la PIME, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. Risc i reflexió, ja que “l'acció sense reflexió no porta enlloc; hem de reivindicar més espai per a la reflexió”, proposa Agustí Segarra, director del Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), organisme depenent del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. A més, cal considerar també innovacions les aplicacions empresarials no tecnològiques, encara que aquesta circumstància sovint s’oblida. Són innovació, doncs, els nous mètodes de gestió, els canvis organitzatius en les empreses, els nous processos de producció, la recerca de nous mercats, l'aprofitament òptim del coneixement existent o la gestió d'intangibles o de la propietat intel·lectual. Promoción e innovación: el valor del trabajo en red Los organismos intermedios tienen la misión de fomentar la I+D+i tendiendo un puente entre la investigación y su aplicación empresarial. El trabajo de estos agentes resulta muy valioso cuando aporta valor para ambas partes. En todo caso, la misión esencial de los organismos intermedios es la mejora de la competitividad de las empresas. Los agentes u organismos intermedios captan el conocimiento, lo trasladan a las empresas, lo explican, se aseguran que es bien comprendido y, finalmente, motivan al empresario para que realice la innovación deseada. En este proceso, “es imprescindible que tanto el organismo intermedio como el experto implicado conozcan en profundidad el sector en que operan”, puntualiza Albert Vidal, director de Centro de Tecnología Empresarial de Mataró y Maresme (CETEMMSA). Igualmente, deben emanar credibilidad y ser expertos en comunicación y gestión empresarial. En la actualidad, “existe una proliferación de agentes del sistema de innovación, todos ellos con el mismo objetivo, aunque difieran en su forma de actuar”, advierte Jordi Rodríguez, director de Innovación de la CECOT. La coordinación entre estos agentes no es óptima, circunstancia que puede repercutir en su contra, ya que tan nefasta es la falta de información como la sobreinformación sistemática. Los agentes generalistas pueden convivir perfectamente con los organismos especializados en un área concreta. La intersectorialidad, de hecho, conlleva la cooperación entre sectores de producción usualmente distantes y con intereses diferentes aunque compatibles. “La diversidad de organismos intermedios es una riqueza porque nos permite llegar a la empresa con más valor añadido que las administraciones”, asegura Jordi Cáceres, técnico de la Comisión de Industria de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Tarragona. Existe una marcada diferencia en cómo entienden la innovación las empresas del área metropolitana de Barcelona de las del resto de Cataluña, donde existen algunas delegaciones de empresas importantes, pero con poco poder de decisión. El tamaño de la empresa parece tener una correlación significativa con su grado de innovación. No obstante, los programas y los proyectos de colaboración tecnológica permiten a las pequeñas empresas trabajar e innovar conjuntamente, diluyendo entre todas ellas el riesgo que esto entraña. “En la innovación, el trabajo en red es fundamental. Es muy positivo también que los nodos de estas redes sinteticen y canalicen la información circulante”, opina Albert Roca, responsable del Área de Estudios de PIMEC. Además, “el trabajo en red es igualmente fundamental en la coordinación de equipos empresariales interregionales”, puntualiza Montse Borràs, responsable del vivero de empresas de Foment de Terrassa. La innovación posee muchas facetes y varios niveles. “La innovación es mucho más que nuevas aplicaciones tecnológicas; es un proceso empresarial, eso es, que implica riesgo”, señala Maria Callejón, directora general de Política de la PIME, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Riesgo y reflexión, ya que “la acción sin reflexión no lleva a ninguna parte; debemos reivindicar más espacio para la reflexión”, propone Agustí Segarra, director del Centro de Innovación y Desarrollo Empresarial (CIDEM), organismo dependiente del Departamento de Trabajo e Industria de la Generalitat de Cataluña. Además, hay que considerar también innovaciones las aplicaciones empresariales no tecnológicas, aunque esta circunstancia suele olvidarse a menudo. Son innovación, pues, los nuevos métodos de gestión, los cambios organizativos en las empresas, los nuevos procesos de producción, la búsqueda de nuevos mercados, el aprovechamiento óptimo del conocimiento existente o la gestión de intangibles o de la propiedad intelectual.