Les pintures murals de Sant Martí de Puig-reig

l 'E ROl
Les pintures murals de
Sant Martí de Puig-reig
L
a descobe rt a de les p intures mu ra ls:
Dura nt e ls tre ba ll s d e co nsolid ac ió i
res ta urac ió d ut s a ter me a I'esg lés ia de
Sa nt M a rt í d e P u ig-re ig p e l Se rve i d e Catalogac ió i Conse rvac ió de Mo nume nts d e
la Di p utac ió de Ba rce lo na I' a ny 1954, fore n desco be rtes, so ta un g rui xut arrebossa t de g ui x, unes pintures murals ro m aniqu es. Es tave n s itu ades a un a pe tita
ca pe ll a a ixo plu gada per un a re s itu ada al
cos ta t de l'Epísto la .
Els treba ll s d e res ta urac ió, d iri g its p e r
I'a rq uitec te Ca mil Pa ll as, te ni e n co m a
o bj ec tiu rec up e rar I'esg lés ia p a rroq ui a l
de Pui g-re ig m o lt m a lm esa pe r I' in ce nd i
p rovoca t e l 1936, e n pl e na g ue rra civ il ,
a mb co nseq üe n cies d evas tadores . Qua n
va n co me n"a r e ls treba ll s d e res ta urac ió,
I'esg lés ia e ra u n exe m p la r ro nlit ni c fo r"a
modi fica t pe r les o bres d el s . XVlll : s' hi
havie n cons tru'i t cape ll es la te ra ls, s' hav ia
a l"a t la vo lta i I'a bs is i e l se u as pec te, so-
bre to t a 1'inter ior, era el d' una esglés ia
ba rroca (murs e ng ui xa ts, cor als pe us d e
la n a u, re ta ules barrocs ma la urad a m e nt
p e rd uts a rra n d e I'incend i, e tc.).
U n cop acabad es les obres d e res ta uració d e I' esg lés ia -qu e a dquirí I'as pec te
ro m a ni c qu e av ui conserva- les p int u res
va n ser consolid ad es i fi xa d es sobre te la
i va n se r col·loca d es a la nova esg lés ia
pa rro qui a l d e sa nt Ma rtí. No fa m assa
anys, conscients d el se u va lor, es vare n
tras ll ad a r de no u a I'esglés ia ro m a n ica o n
es trob e n be n p ro teg id es per un a paLtalI a d e vid re e n un a d e les ca p e Los d e l
cos ta t d e l'Eva nge li .
De l co njunt mura l no m és es co nse rve n
tres pl afo ns; el m és g ra n (2,36 x 1,95 m )
re p rese nta els te mes d e l' A nun ciac ió i la
Visi tació; els d os pl afo ns més p e tits presente n la Mare de D é u i el Ne n (0,72 x
0,68 m) i el te m a a n im alístic de I'a m fisbe na (0,96 x 0,76 m)
Els temes i la tecnica pictorica:
Detall de les /'escella de /' AllIl/l ciació, al1l b Maria i el
profeta lsaiés.
MAI\.TUE L IGLESIAS
La d ecorac ió de l pi afó m és gra n, qu e
es con serv a ga irebé e n la seva to tali ta t,
presenta e ls te m es d e l' A nun ciació i la
Vi si tació di st ribuüs a m a ne ra d e t rípti c,
a mb els p e rso na tges s itu a ts e ntre un es
co lumn es a mb a rcad es fi ctícies i ar bitraries, d e difíc il inte rpre tació ..
La p ar t inferior és ocupad a pe r unes cortines, el color de les qu als ha d esaparegu t
e n part, bé q ue es conserve n enca ra pe rfecta ment els plecs, fe ts a mb ra tll es i tra"os
n egres. Els p e us d e les dues fig u res de
l' A nunciac ió m ai no fo ren pinta ts, to t i q ue
es pod en ve ure dibu ixa ts a mb pinze ll ades
d e colo r ve rmell, d e t ra" segur i co rrecte.
Ta mpoc no ex is teix la p a rt infe ri or de
les fig ures d el pe rso na tge qu e aco mp a nya
la fi g ura d e M a ri a e n el tem a d e l' Anunciac i6 i la pa rt in fe rior d e l'escena de la Vis itac ió a tés qu e fo ren d estru'id es a l seg le
XV III q ua n es va ob rir al mur un a po rta
ART
41
ROSA SERRA
Detall de /'escena de la Visitació.
MANUEL IGLESIAS
q ue co m u n ica va I'esg lésia amb una peti a
sagr is tia afegida a I'ex terior del temple .
A l cos ta t dre t del tríptic hi ha un reduü espai rectangular, Ilis i de color bl a nc,
e m marca t p er u na sanefa decora ti va, for"a ben con servada, en la q u al do min a el
co lor negreo És m o lt p ossib le q ue aq u es t
espa i servís de fons a u na im a tge esc ulta rica.
A I'esce na d e l'An unciació, l'arca nge l
Gabrie l, q ue va vesti t amb t ún ica de color bl a u am b u na camisa b la nca i un mante ll verme ll ós, esté n ia ma dreta vers
Maria, la qual veste ix túnica blanca i
mantell blau que Ji cobreix el cap; Maria
sos té u n fus de filar amb la m a esquerra i
mira a Gabr iel. Darrera de Maria apareix
un p e rsonatge d 'aspecte humi l, q ue no
por ta n imbus . L'esce na és emmarcada pe r
dos ares, u n a ixopluga I'arca ngel i I'altre
a Ma ria i el personatge no nimbat. Sota
aq ues ta escena hi h a el fr is amb ¡es restes
de cor tina tges .
42
ART
l ' ER Ol
Al cos ta t d re t d'aquesta esce na hi ha
la Visitac ió, Ma ria , amb e l m a te ix ves tit
qu e a l' esce n a a nte ri o r, abra<;a la seva
cos in a Eli sa be t vestida a mb m a ntell verme ll ós, Ambdu es són represe nt ades amb
e l ca p nimba t i sota un m a te ix arc, A l costa t dre t d 'aq ues ta esce n a apare ixe n restes d ' una decoració geo m e tri ca fe ta a mb
cre us i losa nges ,
A I'escena de la Ma re d e Déu i e l e n,
a m bdós p e rso n a tges es represe nte n de
mi g cos d 'élco rd amb I'esq uema d e les icones o ri e nta ls, Hi m a nca u na par t d e l rostre de Maria amb la co lumn a i e l cap ite ll ,
qu e e l pintor no va dibui xa r, qu e havien
d'aguan ta r I'arc qu e e ls aixop lu ga, Maria
vesteix aquí u n m a nte ll ve rme ll ós i un a
túni ca b lava, i amb e l cap g ira t mos tra e l
p a lm e ll d e la n,a esq u e rra mentre que
a mb la d reta sos té e l Fill, Aques t g ira s ua um en t e l cap nimb at; vesteix mantell
b la u i túni ca ver m ella i a ixeca la ma dreta e n ac ti tud de be nei 1',
L' ú ltim p ia fó mos tra e l te m a a nim a lístic d e I'a mfi s bena, és a dir dues serps
en tre ll a<;ades q ue fo rm e n una xarxa de
rombes i a mb e ls cap:; oposats que acaben e n un bec; e n aqu es t fragment hi predo min e n e ls co lors ve rm e ll i neg re sob re
un fons b lanc,
La tecn ica emprada e n aques t conjunt
mura l és lélmés usua l a Cata lun ya a l'E~po­
ca d e l roma ni c, és a d ir, la tec ni ca de l
tremp sob re una prepara ció de ca l<;, combina nt e l fresc i di sso len t e ls co lo rs en un
med i gre ixós,
El colo r és intens, dom ine n els vermelIosos i els b la us, El negre és el color utilitza t
e n el dibu ix basic, mentre que els volums
s'aconseg ue ixe n amb diferents g radac io ns
de vermelIosos i un blanc lluminós,
Tot i que e l dib ui x és a llun ya t d el de talli sme d es taca la seva seg ure tat deguda a l
fe t qu e s' uti li tze n formules picto ri ques
co neg udes, ja exper im e ntades i reeixid es,
a l asse nya la r també e l fe t que I'esce na
de la Vi s itac ió se mbla no ésse r d e l tot acabada (les parts infe ri ors, sob re tot els peus
i e ls p lecs de is ves tits, no só n aco lorits),
La interpretació iconografica
EIs tres p lafo ns conse rvats represe nte n
temes m a ri a ns, temes que tenen un especia l intercs d in s el co njunt de l roma ni c
ca ta la ca l' rep rese nte n s in g ul ari ta ts iconog rafiq ues poc us ua ls a Ca ta lunya i també e n la resta de pintures rom a niqu es occidenta ls,
vi nt amb sa nt Jose p , La presencia de sa nt
Josep no es gens freqüent e n e l tema de
l' Anunciació p e ro sí que ho és la presencia del profeta Isa'ies , Creie m que aquest
personatge és aq u es t profe ta ja qu e des
d eis origens de I'a rt cristia la figura d el
profeta Isa'ies ha estat assoc iada al te m a
d e l' Anunciació : des d e la llunya nia d e
l' Antic 7esta me nt va fer la predicció de
l' A n unci ació i és considera t una d e les
prefig:.Hes cla us del Nou Tes tament.
Hom p o t ll eg ir en el profeta : «Per aixo
Maria i el Nell, de tradició bizalltilla,
MANUEL
I GLES IA~
L'esce na de l'A nunciació e ns mos tra a
la Mare de Dé u a mb e l fu s a la ma; nom es co ne ixem dos exe mpl es d 'a quésta
modalitat a Catalunya : l' Anunciació del
retaule d e Sa nt a Mari a de Llu<;a i el mateix te m a d el co njunt mural d e So r ~e, a
m és d e la re presentac ió d e Pui g- re ig, El
conj unt de Pui g- re ig i el d e Llu <;a s' han
atribu'it a l m a tei x a uto r, e l m es tre de
Llu <;a, o al ce rcl e pi c tor ic del Llu <;a nes ,
Es t racta d ' un a fo nt ico nografi ca or ie nta l i més concre ta m e nt bi za ntina , M o lt
freqüentment a I'art bi za ntí es represe nta Maria fil a nt e n el mome nt e n que se li
apareix I'arca ngel Gabriel; aq ues t te ma té
com a fo nt lite ra ri a m és direc ta e ls Evangelis Apocr ifs de la Nativita t, és a dir,
l' Eva /l geli del Pse /l do-Mate ll i e l Protoeva ll -
geli de Sa/lt lallme,
Ambdós eva ngeli s apoc rifs fan refe re ncia a ls te mps a nter iors a l na ixe me nt d e
Jes ús i a la seva infantesa , Esc rits e ntre els
seg le.: 11 i IV, no foren 1 ~ Lo n eg ut s pe r l'Esg lés ia ofic ia l; só n fruit de la me ntalita t
orienta l i sov int fore n font d ' here tg ies populars, Tenen la particularita t de proporciona r una g ra n qua ntita t d e d e tall s, més
o me nys s ing ul a rs, que expl iquen la riquesa i la varieta t de l'ar t or ie:1 ta l i, sobre tot,
d e l roma nic influ e ncia t p er Orient,
Mo lt sov int, e n I'art biza ntí, I'escena de
Mar ia fil a nt ha es ta t relacion ada am b la
figura d'Eva (co ntra posada a AVE si nonim de Maria), conde mn ada a fil a r -a treballar- després de l pecat o ri g in a l.
El te m a de l' Anunc iac ió és dobl e ment
interessant ca r, a l cos ta t d e la fi g ura cabda l de Mar ia, hi ha una figura m asc ulin a
no nimbad a qu e ha es tat id e nti ficada so-
el meu se/l yor mateix LIS donara un senyal:
Heus aquí qll e la Verge es ta encinta i dóna a
IIlIm IInfill, i li posara el nom d'Em manu el»
(I sa'ies 7,14) , També «Perq/l e ens ha nascu t
IIIl ::1fa /lt , se'lIs ha donat unfill; l'im peri és
dann:nt de les seves es pat/les, i se li ha posat
per' ~l om COll seller-Meravellós» ([sa'ies 9,5)
i " Un rebrot neix de la soca de Jesse, un plallró
bro ta de les seves arre/s» (Isa'ies 11,1),
, Aq u ests t,es pasa tges són profecies que
fan refere n cia ::l irecta a l te ma de l' An un ciació i Nai ;: e me nt d e Cri s t i expliquen
la pop ..: lar itat del profe ta, Isa'ies és tamoé el profe ta de l Jud ic i Fina l ([sa'ies 3,13)
pero q ua n es prese nta com a profeta de
l'Anunciaci ó so l portar un a tija a la m a,
la tij a qu e s imbo litzai ' ar bre de Jesse, una
unió cl ara e ntre l' Antic i e l Nou Testam e nt. Encara que al conjun t mu ral d e
Sa nt Martí de Pui g -reig la figu ra del profeta no p o rti aquest símbol, pense m que
la re laci ó es po t es tablir igualment.
Aques t tema és molt us ua l a la iconog rafia cri sti a na; e l prime r exe mple conserva t de la re presentac ió d e Maria acompanyada d el profe ta és a la ca tacumba de
Priscil ,li a a Ro m a (segle II )? pero el tema
és freqüe nt e n I'escultura ro m a nica francesa, Catalunya conserva d os exemples en
e l ca mp d e I'esc ultura: d os ca pitell s del
claus tre d e Sa nt Benet d e Ba ges identificats sov int a mb e l te ma d e la Nativitat
(a mb sa nt Josep) represente n p e ro el tema
d e Maria a mb l'lnfa nt acompa nyad a d el
profeta lsa'ies, El grup esc ulto ric d el sa lm e r esqu e rra d e la p o rtalada de Santa
Maria de Covet (Pallars Jussa), Maria i el
e n va n acompa nya ts també del profe ta,
El tema de la Visitac ió, sota la tercera
a rcuaci ó, és una represe n tac ió qu e seg u e ix el m ode] de la t radici ó siríaca:
Maria, sempre m és des tacada i al<;ad a,
abra<;a la seva cos in a Eli sa be t. Respon a
la font litera ri a d e I'Eva nge li de Sant Lluc
(Lluc 1, 39-56) i és un tema molt freqüent
e n la pintura mural i la pintura sobre fusta a Cata lun ya, L'escena és mutilad a en
la seva part infer ior,
l ' ERO l
El compa rtime nt que representa Maria,
d e mi g cos, a mb el Ne n i sota una arcuació, res po n a I'esq uem a d e les icones o ri enta ls i sembl a una ve rs ió d e la Mare d e
Dé u de l Pop o lo ita li a na. Aq uest ti p us d e
re prese nt ac io n s é s m o lt p oc u s u a l a
Ca ta lun ya; e ls d os úni cs tes timoni s co nserva ts só n a qu es t d e Pui g-re ig i la re prese ntac ió d e la Ma re d e Dé u d el Cor d e l
co n ve nt d e Va lld o nz ell a, d e Barce lo n a.
Ambd ós só n d e l' ú ltima e ta p a d el ro mani c i d e m os tre n qu e a qu es tes im a tges
mari a nes v a n co men<;:a r a se r con eg ud es
els últim s a nys de I'ep oca ro m ani ca.
Joa n Ain a ud d e Lasa rte (1) ha consid e ra t qu e poss ibl e me nt es trac ta d ' una
copi a d'un tipu s o ri enta l o n la ma esquerra d e Ma ri a une ix d os dits a mb un gest
se mbl ant a la ben ed icció i a mb la ma dreta sos té el Fill , qu e be nee ix a mb la fo rmul a h a bitu a l, m e ntre g ir a e l se u ca p
nimb at. Aquest a uto r es ta bl e ix un a re lació molt interessa nt entre aquest fr ag ment
i el se u s im et ri c qu e representa e l te ma
de les se rps en tre ll a<;: ad es.
Situat o ri g ina lment a I' intrad ós d e I'a rcoso li -i av ui a l cos ta t d e is a ltres fr agments- rep rese nta I' a m fis bena, una representac ió ú nica d ins el conjunt d e' la pintu ra
co nse rvad a a Ca ta lunya i a mb una cl ara
significació s imbo lica re lacionad a direc tament a mb la tem a tica ma ria na .
L'a mfi sben a és un p ara l·le li s me d e la
di co to mi a EVA-AVE. És un a nim a l d efinit p els bes ti a ri s anti cs co m a du a li s ta i
relaci o na t amb re li g io ns medievals d uals;
ta mbé fo u un a nimal co m ú en e ls re perto ri s a nim a lís ti cs i fa ntas tics d e l roma ni c.
A Pui g-re ig I' a m fisb en a té un ca p aca ba t
a mb un bec i I' a ltre a mb unes d ents d e
ca rnívor qu e ho m h a id e ntific at co m a
eleme nts contra posa ts (se rpent i b as íli cs,
se rpent i g riu).
Ainaud ha trob at pa ral·leli smes d'aquesta re presentac ió e n un ti pus espec ia l d e
med alló difós a Rússia on a I'a nve rs s' hi representa va sov int la fig ura de la Mare de
Déu i el Nen i a I'a nvers animals fantas ti cs i
entre el re pertori, el cap bieNa l d 'una serp.
Ai xí, aquest dual is me d e la re presentació de
Puig-reig podri a ex plica r-se d ins el contex t
iconografic d e la tematica mariana: la relació entre AVE- MA RIA red emptora i EVA
pecadora és relacionable ta mbé en doctrines com el ca taris me infiltra t a Catalunya i
també en aquesta zon a d el Berg ueda d e finals del segle XII i fins el segle XIII.
El Be rg ued a fo u un a zo na o n el ca taris me v a te nd ir fo r<;:a ad e ptes; a fin a ls d e l
s. XII el trob ad o r Guill e m d e Be rg u ed a
L'anifisbena d'injluencia calara.
MANUEL IGLESIAS
fo u ami c i p ro tecto r d e ca ta rs (2). Aqu est
trobad o r, senyor d el cas te ll d e P ui g-re ig,
fé u cessió e n e l tes ta ment d e 11 87, d e l
cas tell i d 'a ltres béns a ls templ e rs.
Sego ns h a fet no tar Joa n Fu g u e t (3)
a mb mo lt d 'encert, qu an es va fe r el conjunt mura l d e Puig-re ig I'esg lésia d e Sa nt
Mar tí ja fo rma va p a rt d e is d o mini s de
I'ord e milita r i a I'esg lés ia els templ ers
hi va n fundar un a ca p e ll a ad voca d a a
Sa nta Ma ria que d e b en seg ur e ra la cap ell a d eco rad a amb les pintures mura ls .
Els templ e rs v an se r semp re mo lt to lerants a mb e ls ca tars i fins i to t es v an a bstenir d e pa rticipar e n la seva p ersecu ció;
a co men<;:a ments d e l s . XIII la ZO:1a pi rinenca i pre-pirinenca d e Ca talun ya fo u
terra d e refug i p els ca ta rs i d'alg un a mane ra la d eco ració amb I'a mfi sben a va reb re e l v is t-i-plau d e l co ma na d o r i d e is
templ ers que senyo rejave n Pui g-re ig. Seguint el mateix auto r «aques ts fe ts posen
en evide ncia les re/acions entre e/s templers i
Guillem de Bergueda i entre ambdós i el catarisme a les comarques pirin enques ».
ART
43
A mb to t, els últims estudis sobre la p intura d 'a quest p e ríod e han d em os trat qu e
m és qu e un conjunt d 'obres at ribu'i d es a
un so l pinto r s' h a de pe nsa r amb un conjunt d 'a p o rta cio ns so rg id es d ' un a esco la
qu e va n se r assimil ad es p er mo lts pintors.
El s p aral ·leli s mes entre les pintures d e
Pui g -re ig i ca l Pa ll o t són evid ents p ero
ambd ós co njunts pi ctorics n o es pod en
atr ibu ir al Mes tre d e L1u <;:a, al pintor que
exec uta e l fron ta l i els la te ra ls qu e d ecora ye n I'a lta r d 'a qu es ta cano nica ag us tini an a i que av ui es co nse rven a l Mu se u
Epi sco p a l d e Vi co EIs p a ral e l·li s mes es
r e du e ixe n a ls util itza ts per un a g ran
quant ita ts d e pinto rs cata lans d e finals
d e l S. XIl i co m en<;:am ents d el XIlI d e zon es geog rafiqu es a llun ya d es .
Les pintu res d e P ui g -reig, co m les de
cal Pa ll o t, (fe tes pe r un mate ix m es tre)
p e rta nye n al co rrent es tilís tic n eobi za ntinitza nt qu e en la seva e p oca va coneixer una g ra n vo la d a a les terres inte ri ors
d e Ca ta lun y a , to t seg uint e l ca m í d e l
Rose ll ó i d e la Ce rd anya. Aques t neobizantini s me fa que m o lts pinto rs utilitzin
recursos tecni cs i es til ís ti cs co muns, qu e
els es tudi s cl ass ics so!Jre pintura ro mani ca h a n tendit a ::::en tifica r com a rec u rsos ¿¡ 'esco les o ce rcl es pi cto rics.
Aques ta influ encia neobi zant ini s ta enva í un a p a rt d e la pintura d ' Eu ro p a i pel
qtS 2 fa a C a ta lun ya fo u as simil ad a p e r
I' acció direc ta d ' un s qu a nts m es tres i escamp ad a a rre u p e r la trad ició i e l tre ball
d eis ta ll ers . Les fó rmul es picto ri q ues i els
temes re presenta ts a P ui g -reig ev id encien cl a ra ment aqu es ta in fluencia o ri en tal,
esp ecia lment p el que fa a les fonts iconog rafiqu es i literar ies e mprad es, la qual
cosa e l fa un d e is exempl es m és cl ars d el
n eobi za nt ini s m e e n e l ca mp d e la pintura mu ra l i un a d e les últimes obres d el
ro m a ni c ca ta la f
NOTES
Cronologia i filiació estilísJica
del conjunt mural de Puig-reig:
El co njunt picto ric fo u reali tza t en tre
1230 i 1250 i sov int s' h a id entifi ca t e l pinto r com e l mateix mestre qu e v a execu tar
un a bona co lla d e p intures murals (Sa nt
Pa u d e Casse rres) i p intures d e ta ul a
(frOJ;¡ta l i late rals d e L1u <;:a, cre u d e L1u <;:a,
fr o nta l d e is Arca nge ls, fr o ntal d e Sta .
Ma gdal ena de So lanllo ng, etc.); es tra cta
de I' an o men at Mes tre d e L1u<;: a .
1. A INAU D DE LASARTE ) oa n : «Ico nos m ari a n os e n Cataluña» a «Scritt i di Sloria
del/'arle in onore di Edoa rdo Arsla ll» , I-Il,
M il a l q966, p p. 293-300.
2. DE Rl QUER Ma rt í: «G u ill em d e Be rgueda ». Scriplori um Pop uleli núm. 5 i 6, Aba di a
d e Po bl e t 1971, vo l. 1, pags. 14,133-136.
3. FUGUET Joan: «Temple rs, trobado rs i dlta rs.
Les p intures d e Sa nt M artí d e Pu ig-reig», a
L'Aven ~ núm . 148, m a ig 1991, p ags 8-15.
Rosa Serra Rotés