Incapacitat

GUIA PRÀCTICA
Incapacitat temporal
SECCIÓ SINDICAL UGT
AJUNTAMENT DE
SABADELL
C. Les Paus, 61
tel: 93 725 11 94
Correu ss-ugt@ajsabadell.cat
Web: http://fspugt.org/sabadell/
Data: juny 2013
RETALL DE
TRANSITÒRIA
RETRIBUCIONS
EN
CAS
D’INCAPACITAT
El “Real Decreto-ley 20/2012 de medidas para garantizar la
estabilidad pressupostaria y de fomento de la competitividad”
publicat pel Govern central al BOE de 14 de juliol d’enguany
suposava una nova retallada pels treballadors i treballadores dels
sectors públics: retall en les nostres retribucions en cas d’incapacitat
transitòria (a partir d’ara: IT) entre el primer i el vint-i-unè dia.
En aquesta segona espoliació ( la referida a IT) es deixava un marge
a les diferents Administracions Públiques pel possible establiment
d’uns complements ( amb caràcter excepcional i degudament
justificats) que poguessin arribar fins al 100% de les retribucions.
Fruit de la negociació entre sindicats i l’Ajuntament de Sabadell es va
arribar a un l’acord que millora alguns dels supòsits, però que en cap
cas ens retorna a la situació anterior.
Per tant, tenen dret a rebre el 100% de les retribucions les IT per
contingència comuna els següents casos:
Página 2
¿EN QUINS SUPÒSITS TINC DRET AL 100% DEL
SALARI EN CAS D’ IT?
En quines situacions tinc dret a percebre el 100% del salari en
situació d’IT?
- Hospitalització i intervenció quirúrgica (hospitalària i ambulatòria).
- Malaltia greu
- Les fractures i els accidents no laborals que impossibilitin el
desplaçament al treball, el desenvolupament del lloc de treball o una
immobilització prolongada de la persona.
- Malalties infectocontagioses quan per motiu del seu lloc de treball
l'empleat/ada pugui posar en situació de risc altres persones (usuaris
del servei, altre personal, etc.).
- Els cinc primers dies a comptar des de la baixa mèdica per IT per
malalties contagioses per via aeròbica d'origen víric, bacterià o per
fongs.
- Les indisposicions d’un dia
facultatiu
degudament justificades per un
- Empleades públiques embarassades i durant el període de lactància
natural que estiguin en situació de IT
•
Els/les empleats/des víctimes
(degudament acreditat).
de
violència
de
gènere
Página 3
- Les baixes produïdes com a conseqüència d’un assetjament
laboral, sexual i per raó de gènere, sempre i quan hi hagi hagut
denuncia prèvia penal o administrativa, segons correspongui.
- Les recaigudes d’una malaltia, sempre i quan que en el document
de “baixa mèdica” quedi constància expressa d’aquesta
circumstància.
Que s'entén per intervenció quirúrgica?
Es el procediment que es realitza amb l’ús de quiròfan, queden
incloses les intervencions quirúrgiques que requereixen
hospitalització com les ambulatòries.
Quines malalties tenen la consideració de “malalties greus”?
Les malalties que estan recollides al Real/ Decreto
2210/1995annex, del 28 de desembre, mitjançant el qual es crea
la Red Nacional de Vigilància Epidemiològica, i el Reial Decret
1148/2011, de 29 de juliol, per a l’aplicació i desenvolupament
del Sistema de la Seguretat Social de la prestació econòmica
per cura de menors afectats per càncer o d’altres malalties
greus,
Hi ha altres malalties que es considerin greus i no estiguin
recollides en l’apartat anterior?
Si. El nostre acord també reconeix les següents malalties com
a greus:
o La intervenció mèdica invasiva
o Malalties
oncològiques,
incloent
tractaments
o Malalties hematològiques greus
o Malalties psiquiàtriques greus
Página 4
els
seus
o Malalties neurològiques i neuromusculars greus
o Malalties autoimmunes i immunodeficiències greus
o Malalties cardiovasculars greus
o Malalties de l'aparell respiratori greus
o Malalties de l'aparell digestiu greus, incloent les
hepatopaties greus
o Malalties renals greus, incloent els tractaments
amb hemodiàlisi
o Malalties reumatològiques greus
o Malalties agudes: són aquells processos de breu
duració que per la seva evolució són greus (per
exemple, bronquitis aguda, crisis asmàtica...).
Tinc dret al 100% de la retribució en cas de fractura?
Sí, si la fractura t’impossibilita el desplaçament al teu centre de
treball, t’impossibilita el desenvolupament del lloc de treball o has
d’estar immobilitzat a causa de la fractura.
I si tinc una lesió ( no fractura)
que m’impedeix el
desplaçament al meu centre de treball, m’impossibilita el
desenvolupament de la meva feina o bé he d’estar
immobilitzat?
Sí, si aquesta lesió es fruit d’un accident no laboral ( NO malaltia
comuna, així ho ha de fer constar el metge de capçalera al
certificat de baixa laboral i a l’informe) i reuneixes els requisits
Página 5
d’impossibilitat de desplaçament, desenvolupament de la feina o
immobilització. És molt important fer constar a l’informe que la
lesió provoca immobilització i impossibilitat de desplaçament;
L’acord reconeix literalment que: “Les fractures i els accidents no
laborals que impossibilitin el desplaçament al treball, el
desenvolupament del lloc de treball o una immobilització
prolongada de la persona” podran percebre el 100% del salari.
Si tinc una grip, i el metge em fa la baixa per incapacitat
temporal, puc percebre el 100% del salari?
Sí, una grip es considerada una malaltia contagiosa d’origen víric que
esta recollida en el RD 2210/1995.
L’acord reconeix el dret a percebre el 100% en el cas de IT fruit de
tenir qualsevol malaltia recollida en el RD. 2210/1995 (veure annex1)
I si tinc un refredat, podré percebre ell 100% de la prestació?
Página 6
Sí, amb un límit de dies que podem percebre el 100% ( 5 dies) i amb
un límit de vegades que podem percebre el 100% a l’any ( 2
vegades), per aquest motiu. Un refredat es una malaltia infecciosa
viral del sistema respiratori superior. Percebrem el 100% de les
retribucions durant els cinc primers dies a comptar des de la baixa
mèdica per IT Aquest supòsit tindrà caràcter excepcional com a
màxim dues vegades a l'any.
Si estic indisposat i no puc treballar, he de agafar la baixa
medica?
Les indisposicions d’un dia degudament justificades per un facultatiu
són vàlides, però podem trobar-nos, a vegades, que el metge no vol
fer el justificant de repòs de 24hores.
Que podem fer??
Podem demanar la baixa i l’alta pel mateix dia, i es podrà percebre el
100% de la retribució.
Página 7
He de sol·licitar a RRHH el complement del 100%?
No, en el cas de les indisposicions nomes hem de aportar el
justificant de repòs de 24 hores o be la baixa i alta pel
mateix dia, RRHH tramitarà el complement directament.
Amb una lumbàlgia o ciàtica
la retribució es del 100%?
Sí, si l’origen de la lumbàlgia o ciàtica és com a causa un accident de
treball relacionat amb l’esforç físic ( dinàmic o estàtic), per tan tindria
la consideració d’accident laboral. És per això que quan estem
davant d’aquesta situació hem d’anar a la Mútua d’accidents
Laborals.
I si vaig al meu metge de la seguretat social?
No, ja que són malalties que no estan recollides en l’acord de
millora de la prestació d’IT i per tant no percebrem el 100% de
la retribució.
Que s’ha d’entendre per malaltia infecto-contagiosa?
Página 8
Les malalties de fàcil i ràpida transmissió, que estan provocades per
virus o bactèries, per exemple: infecció d’orina, gastroenteritis,
conjuntivitis, legionel·la
Quan puc al·legar aquest supòsit excepcional?
L’acord d’IT, reconeix l’excepcionalitat quan per motiu del seu lloc de
treball l'empleat/ada pugui posar en situació de risc altres persones
(usuaris del servei, altre personal, etc.). A aquests efectes, la
comissió mixta de seguiment de l’acord de condicions/conveni
determinarà a quins col·lectius és d'aplicació aquesta excepció.
Encara a data d’avui no s’ha determinat a quin personal de
l’Ajuntament de Sabadell afecta.
Si m’han diagnosticat un trastorn depressiu, puc sol·licitar el
complement?
Un trastorn depressiu és una malaltia psicològica que requereix
tractament. Aquesta malaltia te diferents nivells de gravetat. Només
estan recollits, al nostre Acord de complement, el 100% de IT, els
trastorns greus i els trastorns que es troben recollits al RD 1148/2011
•
Trastornos de la conducta alimentara.
•
Trastorno de conducta grave.
Página 9
•
Trastorno depresivo mayor.
•
Trastorno psictico.
•
Trastorno esquizoafectivo.
Per tant, només tenen dret a rebre el 100% de les retribucions les
incapacitats temporals derivades de malalties psicològiques les
descrites anteriorment.
En situació de recaiguda, tenim dret a complement econòmic?
Es considera recaiguda si el treballadors, desprès de rebre l’alta per
curació i de reincorporar-se a l’empresa, torna a causar una baixa per
la mateixa malaltia que va motivar la baixa anterior.
Es tindrà dret a complement econòmic del 100% si la recaiguda es
pel mateix supòsit que la primera baixa i si en aquesta baixa estàvem
percebent aquest complement.
No s’ha de tramitar nova petició de complement, RRHH ho tramitarà
d’ofici.
Si la meva malaltia no està inclosa en els supòsits excepcionals
de l’acord de complement econòmic d’IT
La repercussió econòmica de patir una malaltia que no està inclosa
en els supòsits especials de complement econòmic per IT és un
descompte econòmic segons el següent barem
Per situació d’IT derivada de malaltia comuna:
Página 10
Del 1er al 3er dia de baixa
Percepció del 50% del
Del 4rt al 20è dia de baixa
Percepció del 75% del
Des del 21è dia de la baixa
Percepció del 100%
CONTINGENCIES PROFESSIONALS
Percepció del 100%
El càlcul es farà a partir del salari que s’hagi percebut el mes anterior
a la baixa per IT.
Procediment
Com es el procediment per sol·licitar el complement econòmic
per IT?
El procediment per al reconeixement de les millores voluntàries
derivades dels supòsits excepcionals s’inicia amb:
1.Sol·licitud de la persona interessada
L’afectat haurà de presentar la sol·licitud d’abonament a RRHH
( model establert per RRHH, disponible a intranet i a l’adjunt annex 3)
el més aviat possible a partir del dia d’inici de l’IT.
Amb la sol·licitud s’haurà d’incorporar la documentació relativa a la
baixa mèdica expedida i els informes mèdics, clínics i altra
documentació acreditativa. Aquesta documentació haurà de justificar
que la situació d’IT es troba inclosa en alguns dels supòsits
excepcionals que donen lloc al reconeixement de l’abonament de la
totalitat de les retribucions durant els dies de duració de l’IT. Aquest
supòsit s’haurà d’assenyalar en el model de la sol·licitud.
Página 11
La documentació haurà de presentar-se en un sobre tancat en
qualsevol dels registres d’entrada de l’Ajuntament de Sabadell.
2. Un cop rebuda la sol·licitud, RRHH verificarà si la causa de l’IT de
la persona interessada està inclosa o no en els supòsits excepcional i
dictarà la resolució indicant si pot percebre la totalitat de les
retribucions.
El termini màxim per dictar resolució i notificació es de 30 dies
naturals a partir de la recepció de la sol·licitud a RRHH.
3. En cas de desestimació de la sol·licitud es podrà realitzar un recurs
de reposició. El termini és de 30 dies naturals des de la recepció del
decret de resolució.
L’aplicació de la norma es amb caràcter retroactiu. S’aplicarà l’acord
de complements d’IT a partir del 15 d’octubre 2012.
Com s’ha de procedir a comunicar la baixa mèdica?
Durant els 3 dies naturals posteriors a la data de la baixa.
Es podrà lliurar personalment o bé una altra persona a la recepció
del Casal Pere Quart. S’han de presentar les dues còpies (empleat/
empleada i la de l’empresa) que seran segellades i datades.
I si no el puc lliurar personalment?
El comunicat de baixa mèdica es podrà trametre en el mateix
termini de 3 dies naturals per correu certificat, enviant la copia de
la empresa a l’adreça:
Ajuntament de Sabadell
Recursos Humans
Rambla, 69
Página 12
Què he de fer en cas d’accident de treball?
En el cas d’haver patit un accident laboral, el cap ens ha de facilitar
un volant per visitar-nos a la mútua. Si aquesta considera que no
podem realitzar les nostres funcions i, diagnostica la baixa per
accident laboral, l’empleat/da no haurà de fer cap gestió per
comunicar la baixa ni tampoc per gestionar el complement econòmic
derivat de l’accident de treball. La Mútua s’encarregarà de comunicar
la baixa a RRHH, i aquest de gestionar d’ofici el complement
econòmic.
Página 13
Annex1
RD 2210/1995
El presente Real Decreto entrará en vigor el día 1 de julio de 1996.
ANEXO I
Lista de enfermedades de declaración obligatoria
1. Botulismo.
2. Brucelosis.
3. Cólera.
4. Difteria.
5. Disentería.
6. Enfermedad Meningocócica.
7. Fiebre amarilla.
8. Fiebres tifoidea y paratifoidea.
9. Gripe.
10. Hepatitis A.
11. Hepatitis B.
12. Hepatitis víricas, otras.
13. Infección gonocócica.
14. Legionelosis.
15. Lepra.
16. Meningitis tuberculosa.
17. Paludismo.
18. Parotiditis.
19. Peste.
20. Poliomielitis.
21. Rabia.
22. Rubéola.
23. Rubéola congénita.
24. Sarampión.
25. Sífilis.
26. Sífilis congénita.
27. Tétanos.
28. Tétanos neonatal.
29. Tifus exantemático.
30. Tos Ferina.
31. Triquinosis.
32. Tuberculosis respiratoria.
33. Varicela.
Página 14
Annex2
Real Decreto 1148/2011, de 29 de julio, para la aplicación y
desarrollo, en el sistema de la Seguridad Social, de la prestación
económica por cuidado de menores afectados por cáncer u otra
enfermedad grave.
ANEXO
Listado de enfermedades graves
I. Oncología:
1. Leucemia linfoblástica aguda.
2. Leucemia aguda no linfoblástica.
3. Linfoma no Hodgkin.
4. Enfermedad de Hodgkin.
5. Tumores del Sistema Nervioso Central.
6. Retinoblastomas.
7. Tumores renales.
8. Tumores hepáticos.
9. Tumores óseos.
10. Sarcomas de tejidos blandos.
11. Tumores de células germinales.
12. Otras neoplasias graves.
II. Hematología:
13. Aplasia medular grave (constitucional o adquirida).
14. Neutropenias constitucionales graves.
15. Hemoglobinopatías constitucionales graves.
III. Errores innatos del metabolismo:
16. Desórdenes de aminoácidos (fenilcetonuria, tirosinemia,
enfermedad de la orina con olor a jarabe de arce, homocistinuria y
otros desórdenes graves).
17. Desórdenes del ciclo de la urea (OTC).
18. Desórdenes de los ácidos orgánicos.
Página 15
19. Desórdenes de carbohidratos (glucogenosis, galactosemia,
intolerancia hereditaria a la fructosa y otros desórdenes graves).
20. Alteraciones glicosilación proteica.
21. Enfermedades lisosomiales (mucopolisacaridosis,
oligosacaridosis, esfingolipidosis y otras enfermedades graves).
22. Enfermedades de los peroxisomas (Síndrome de Zellweger,
condrodisplasia punctata, adenoleucodistrofia ligada a X, enfermedad
de Refsum y otros desórdenes graves).
23. Enfermedades mitocondriales: por defecto de oxidación de los
ácidos grasos y de transporte de carnitina, por alteración del DNA
mitocondrial, por mutación del DNA nuclear.
IV. Alergia e inmunología:
24. Alergias alimentarias graves sometidas a inducción de tolerancia
oral.
25. Asma bronquial grave.
26. Inmunodeficiencias primarias por defecto de producción de
anticuerpos.
27. Inmunodeficiencias primarias por defecto de linfocitos T.
28. Inmunodeficiencias por defecto de fagocitos.
29. Otras inmunodeficiencias:
a. Síndrome de Wisccott-Aldrich.
b. Defectos de reparación del ADN (Ataxia-telangiectasia).
c. Síndrome de Di George.
d. Síndrome de HiperIgE.
e. Síndrome de IPEX.
f. Otras inmunodeficiencias bien definidas.
30. Síndromes de disregulación inmune y linfoproliferación.
V. Psiquiatría:
31. Trastornos de la conducta alimentaria.
32. Trastorno de conducta grave.
33. Trastorno depresivo mayor.
34. Trastorno psicótico.
35. Trastorno esquizoafectivo.
VI. Neurología:
36. Malformaciones congénitas del Sistema Nervioso Central.
37. Traumatismo craneoencefálico severo.
Página 16
38. Lesión medular severa.
39. Epilepsias:
a. Síndrome de West.
b. Síndrome de Dravet.
c. Síndrome de Lennox-Gastaut.
d. Epilepsia secundaria a malformación o lesión cerebral.
e. Síndrome de Rassmussen.
f. Encefalopatías epilépticas.
g. Epilepsia secundaria a enfermedades metabólicas.
h. Otras epilepsias bien definidas.
40. Enfermedades autoinmunes:
a. Esclerosis múltiple.
b. Encefalomielitis aguda diseminada.
c. Guillain-Barré.
d. Polineuropatía crónica desmielinizante.
e. Encefalitis límbica.
f. Otras enfermedades autoinmunes bien definidas.
41. Enfermedades neuromusculares:
a. Atrofia muscular espinal infantil.
b. Enfermedad de Duchenne.
c. Otras enfermedades neurosmusculares bien definidas.
42. Infecciones y parasitosis del Sistema Nervioso Central
(meningitis, encefalitis, parásitos y otras infecciones).
43. Accidente cerebrovascular.
44. Parálisis cerebral infantil.
45. Narcolepsia-cataplejia.
VII. Cardiología:
46. Cardiopatías congénitas con disfunción ventricular.
47. Cardiopatías congénitas con hipertensión pulmonar.
48. Otras cardiopatías congénitas graves.
49. Miocardiopatías con disfunción ventricular o arritmias graves.
50. Cardiopatías con disfunción cardiaca y clase funcional III-IV.
51. Trasplante cardiaco.
VIII. Aparato respiratorio:
52. Fibrosis quística.
53. Neumopatías intersticiales.
54. Displasia broncopulmonar.
55. Hipertensión pulmonar.
Página 17
56. Bronquiectasias.
57. Enfermedades respiratorias de origen inmunológico:
a. Proteinosis alveolar.
b. Hemosiderosis pulmonar.
c. Sarcoidosis.
d. Colagenopatías.
58. Trasplante de pulmón.
59. Otras enfermedades respiratorias graves.
IX. Aparato digestivo:
60. Resección intestinal amplia.
61. Síndrome de dismotilidad intestinal grave (Pseudo-obstrucción
intestinal).
62. Diarreas congénitas graves.
63. Trasplante intestinal.
64. Hepatopatía grave.
65. Trasplante hepático.
66. Otras enfermedades graves del aparato digestivo.
X. Nefrologia:
67. Enfermedad renal crónica terminal en tratamiento sustitutivo.
68. Trasplante renal.
69. Enfermedad renal crónica en el primer año de vida.
70. Síndrome nefrótico del primer año de vida.
71. Síndrome nefrótico corticorresistente y corticodependiente.
72. Tubulopatías de evolución grave.
73. Síndrome de Bartter.
74. Cistinosis.
75. Acidosis tubular renal.
76. Enfermedad de Dent.
77. Síndrome de Lowe.
78. Hipomagnesemia con hipercalciuria y nefrocalcinosis.
79. Malformaciones nefrourológicas complejas.
80. Síndromes polimalformativos con afectación renal.
81. Vejiga neurógena.
82. Defectos congénitos del tubo neural.
83. Otras enfermedades nefrourológicas graves.
XI. Reumatología:
Página 18
84. Artritis idiopática juvenil (AIJ).
85. Lupus eritematoso sistémico.
86. Dermatomiositis juvenil.
87. Enfermedad mixta del tejido conectivo.
88. Esclerodermia sistémica.
89. Enfermedades autoinflamatorias (Fiebre Mediterránea Familiar,
Amiloidosis y otras enfermedades autoinflamatoras graves).
90. Otras enfermedades reumatológicas graves.
XII. Cirugía:
91. Cirugía de cabeza y cuello: hidrocefalia/válvulas de derivación,
mielomeningocele, craneoestenosis, labio y paladar hendido,
reconstrucción de deformidades craneofaciales complejas, etc.
92. Cirugía del tórax: deformidades torácicas, hernia diafragmática
congénita, malformaciones pulmonares, etc.
93. Cirugía del aparato digestivo: atresia esofágica, cirugía
antirreflujo, defectos de pared abdominal, malformaciones
intestinales (atresia, vólvulo, duplicaciones), obstrucción intestinal,
enterocolitis necrotizante, cirugía de la enfermedad inflamatoria
intestinal, fallo intestinal, Hirschprung, malformaciones anorrectales,
atresia vías biliares, hipertensión portal, etc.
94. Cirugía nefro-urológica: malformaciones renales y de vías
urinarias.
95. Cirugía del politraumatizado.
96. Cirugía de las quemaduras graves.
97. Cirugía de los gemelos siameses.
98. Cirugía ortopédica: cirugía de las displasias esqueléticas,
escoliosis, displasia del desarrollo de la cadera, cirugía de la parálisis
cerebral, enfermedades neuromusculares y espina bífida, infecciones
esqueléticas y otras cirugías ortopédicas complejas.
99. Cirugía de otros trasplantes: válvulas cardíacas, trasplantes
óseos, trasplantes múltiples de diferentes aparatos, etc.
XIII. Cuidados paliativos:
100. Cuidados paliativos en cualquier paciente en fase final de su
enfermedad.
XIV. Neonatología:
101. Grandes prematuros, nacidos antes de las 32 semanas de
Página 19
gestación o con un peso inferior a 1.500 gramos y prematuros que
requieran ingresos prolongados por complicaciones secundarias a la
prematuridad.
XV. Enfermedades infecciosas:
102. Infección por VIH.
103. Tuberculosis.
104. Neumonías complicadas.
105. Osteomielitis y artritis sépticas.
106. Endocarditis.
107. Pielonefritis complicadas.
108. Sepsis.
XVI. Endocrinología:
109. Diabetes Mellitus tipo I.
Página 20
Annex 3
Página 21